El retorn.... des de les cendres
Ara fa just dos mesos,
Corredor de Falles hauria de haver complit dos anys exactes. Les
falles des del punt de vista de les comarques i del territori, no podien quedar
orfes. El món real, no obstant, de vegades ens pega dos galtades -o més- i ens
col·loca davant la realitat, que sovint com va dir Stallone en seua sisena
seqüela de la saga Rocky “No és sempre alegria i color, sinó un lloc terrible i per
molt dur que sigues, es capaç d`agenollar-te a colps i tenir-te sotmès permanentment
si no li ho impedeixes”.
Mamó considerable que xupla de la soca mare
Problemes de tot tipus afloraren en una tardor i un hivern, que si en lo
personal i familiar, foren de difícil trànsit, complicant les coses, fins el
punt d’obligar-me a tancar temporalment el blog; resultaren convulses a nivell
general amb grans canvis socials i polítics, que no econòmics –els innumerables
casos de corrupció i el seus posteriors processos judicials, s'equiparaven a la
tasca agrícola de l`arrencada dels mamons
(xicotetes branques inservibles que només fan que xuplar saba de la soca,
llevant-li aliment a la resta de branques)....ara vorem lo que tarden en
aparèixer nous mamonets!
La cremà un ritual sa i
necessari.... sempre i quan es complisca el rite de la renovació. Cremà de La Ribera Maia de Ernesto Cimas Ribera, Falla Ideal
Terrassa 6é premi de les falles d`Algemesí 2015.
L’esperit faller es basa
en l`etern renaixement de les cendres, esperit pel qual he volgut guiar-me en
els moments més durs i que a les acaballes de l`hivern, amb una certa millora
–que no recuperació- del meu entorn, em decidiren a tornar a fer un gran
recorregut faller, de poble en poble i a València, com els artistes Ceballos y
Sanabria en la municipal infantil de barri
en barri -els haurà inspirat la visió territorial de Corredor de Falles? A la cremà de les falles,
succeeix l`estació de la floració que inunda amb la seua flaire l`atmosfera,
perfumant un ambient desencantat i sòrdid que ja es prolonga mes de huit anys,
com les aigües podrides d`una bassa per on no flueix el líquid element.
Aigües netes per a una bona saó son les que ens calen.
Fent
una altra metàfora agrària, ara amb el
rec a manta, tinc la confiança que son pocs els anys que falten –potser fins i
tot mesos- per a que a l'obrir les paletes de la sèquia torne a córrer l`aigua. Com eixes flors que
anuncien els futurs fruïts, renaix Corredor de Falles, amb un mateixa missió,
la de donar a conèixer i dignificar les falles, no pel seu volum ni pressupost,
sinó pel seu arrelament al territori, ja siguen d`un determinat sector de
ciutats com València, Alzira o Sagunt, o d`altres juntes locals de les diverses
comarques del País Valencià, des de Benicarló fins a Benidorm o Elda, les
falles germanes de Balears, de Catalunya, de Múrcia, d`Andalusia, etc,...fins i
tot les argentines i resta de família americana a l`altra banda de l`oceà, sense
oblidar les fogueres d`Alacant o les de Sant Antoni, que sense posseir la
vessant satírica, formen part de la família de festes valencianes del foc.
Hi ha vida més enllà de Google....o de Facebook. Capçalera de Yandex
Els canvis també arriben a Corredor, el disseny ha segut vectoritzat per a que els
seguidors/es puguen tindre una millor referència visual. Un altre canvi es
l`entrada de Corredor de Falles en VK o BK, més conegut com el facebook rus,-no només es la xarxa
social més utilitzada en el país més extens del món, sinó també en molts del
seu voltant, com Bielorússia, Ucraïna o Kazakhstan, te una presència cabdal als
països eslaus de l`Europa de l`Est i fins i tot, una presència considerable en altres d`Europa
occidental. Amb més de 350 milions d`usuaris, és la principal xarxa social
europea. L’ingrés a VK, suposarà la indexació en un cercador com Yandex o
Яндекс, principal cercador europeu –recordeu que Europa arriba fins els Urals i
que Google es occidental però no europeu.
Falla infantil de Riola (Ribera Baixa) 2014. Les falles "de poble" eixes grans desconegudes....encara.
Corredor no podrà fer sempre voltes
per etapes, amb més de 250 falles al llom les quals a més a més no estan
situades totes a una ciutat, sinó en més de mitja dotzena, des de València fins
a Xàtiva. La pròpia biologia, les obligacions laborals, familiars, malalties,
etc,...faran amb tota probabilitat baixar eixe ritme en el futur. Tampoc
tindran un ordre cronològic com han tingut els dos primers anys. Davant eixe
escenari, la prioritat seran les falles de les comarques, ja que a València
afortunadament hi ha molts Corredors, però
no a les comarques. El que no mancaran seran les notícies d’esdeveniments de
qualsevol lloc del planeta faller, especialment relatius als cadafals, les
lletres i les arts falleres.
Una dècada del primer blog de falles mereixia un xicotet homenatge, este home ens "desbrossà" el camí a altres que vinguerem darrere: enhorabona Xavi! Via Blog http://www.malaltdefalles.com
Arribats a aquest punt vull felicitar a Xavier Serra, pels deu anys de
camí amb Malalt de Falles, una dècada de treball, llaurant digitalment per les falles, que ha inspirat el naixement de
posteriors projectes com el que jo duc a terme, gràcies per desbrossar-nos el
camí! D’altra banda vull demanar disculpes a tots els seguidors/es que durant huit
mesos han esperat pacients la meua tornada, especialment a totes les
comissions, artistes, etc,... que m`han fet arribar algun correu el qual no he
pogut contestar abans, a tots demane disculpes, així com el capítol de
col·laboracions literàries de les diferents comissions amb les quals enguany no
he pogut col·laborar.
Detall de La falla del sol naixent de Rafa Ibañez. Aconseguia el 1r premi de la Secció Especial de les Falles d'Alzira 2015 per a la Falla el Mercat. Esta i moltes més, no restaran en l'oblit i aniran en la secció Cróniques d'ahir
La majoria de cròniques
de poblacions de la Ribera Alta i Baixa del 2015, quedaren sense escriure, però
no restaran en l`oblit perquè en el futur seran exposades en una secció
anomenada Cròniques d`ahir, on es donarà relació dels
cadafals plantats en Alzira, Carcaixent, Algemesí, Albalat, Sueca i Cullera en
el passat exercici, un any lamentablement molt superior en cadafals al 2016, on
hem vist com no només han baixat els grans volums dels anys de l`abundància,
sinó fins i tot amb un descens de
qualitat alarmant en totes les categories, de forma molt xocant en la especial i primera de la ciutat de València.
Detall de l'esporgue o poda, metàfora de tot el que portem desde fa quasi deu anys.
Sembla que de moment els canvis socials i polítics, no es tradueixen en
econòmics, que al cap i a la fi son els que esperen les persones, sobretot les
que més han patit la crisi, sí bé la Comunitat Valenciana registrava un 24’4%
d`atur l`abril del 2015 i ha baixat cap a un 21% en Abril del 2016, ho ha fet
amb treball precari, subocupació, contractes temporals, treball submergit i ja
en últim extrem amb l`exili econòmic de centenars de milers de valencians amb una, dues o més titulacions universitàries. Les
aigües eren turbulentes, i .....tampoc corren ara massa, -hem perdut el sistema
bancari valencià, el sistema audiovisual, no ens deixen ni el dret civil
valencià, l'atur es galopant, etc,...- el
que si corre és el temps que consuma la tragèdia que pateixen molts valencians,
alguns d`ells fallers i altres per desgràcia ex-fallers.
Portada
de la IIIª edició en el mateix 1916. Via Todocolección.
En un any on tothom celebra el 400 aniversari de la mort de Miguel de Cervantes, a qui admire profundament, tant per la seua trajectòria
literària com vital- no tingué massa sort a la vida, va morir sense cap
reconeixement i quan havia de donar la cara com a Lepanto, la donava- ni la Generalitat ni l`Ajuntament de València
han oficialitzat el centenari de la primera edició de Los cuatro jinetes del Apocalipsis de Vicente
Blasco Ibáñez el passat 16 de Març de 1916, en plenes falles. Aquesta
novel·la tenia com a teló de fons la Gran Guerra o 1ª Guerra Mundial, on es
relatava per exemple la terrible Batalla
de Verdún, la qual també fa enguany el seu centenari.
Només el programa Saber y ganar és feu ressò el passat 11 de març, en plenes falles via RTVE http://www.rtve.es/television/20160311/cuatro-jinetes-del-apocalipsis-blasco-ibanez/1317500.shtml
La ja centenària novel·la
de Blasco, fou el llibre més venut a EEUU el 1919 segons Publishers Weekly, després adaptada al cinema el 1921 i el
1962, però enguany a València hi ha
hagut un silenci sepulcral, a nivell espanyol tant sols el programa Saber y Ganar de RTVE en va fer ressò..
Meninfotisme o ignorància? Tampoc ha aparegut a cap cadafal, ni la novel·la ni
la Gran Guerra, constituint un oblit clamorós. En fi, tant de bo les de 2016
hagen segut les últimes falles de la crisi, o almenys no patim més esporgades
dels nous encarregats -els amos viuen
a Madrid o a Brussel·les o fins i tot a Washington, no ens enganyem- per que
queden poques branques per tallar, seguirem llaurant en el solc amb l`esperança
que el futur ens reserve millors collites i si tornem o ens tornen a fer caure........... ens alçarem com l'au fènix!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada