CRÒNIQUES
FALLERES 2018
Les Falles de
Cullera compleixen 90 anys de la seua primera falla plantada, però ningú ho
celebra. 75 Anys de la represa a la postguerra el 1943 a les Plaçes d`Espanya i Llibertat. Any de retorns a Cullera: Sant Antoni torna a guanyar 18 anys després
a la Secció Especial i el Passeig torna a guanyar a la secció especial infantil
12+1 anys més tard.
Arribava a Cullera més prompte que altres anys, de fet feia un grapat
d`anys que no ho feia de dia, circumstàncies personals m’havien obligat a
variar la ruta i la manca de temps m`impediria el contacte amb cap conegut del
mon faller o extra faller. Escarmentat per les apagades d`altres anys i sabedor
que era una de les favorites aparcava literalment on podia als afores i
m`encaminava costera amunt pel carrer Sant Josep, que ja és casualitat. O com
diria el metge psiquiatra i psicòleg suïs Carl Gustav Jung, simple casualitat?
o una sincronia?[1]
Fora com fora, jo ja estava enfilant el carrer València en direcció a la Falla
Raval de Sant Agustí i a pesar del vora dos cents metres que em separaven d’
El Suport de l’Imperi des de lluny es
veia la silueta, per damunt de la carpa instal·lada al carrer.
[1] Coincidència casual de dos o més
successos que per a l'individu que els experimenta estan relacionats
significativament però sense que puga connectar-los mitjançant una causa i un efecte.
Eixe pal de paller, era completat per diversos contra coronaments, un
legionari d`una mida molt considerable i l’espectacular escena de la quadriga
amb un parell de cavalls que girava cap al centre de la falla, bàsicament per
que el carrer ja no tenia més espai. A la part posterior l`escena tres grans
figures relatives a una escena de l`Egipte pertanyent a l`Imperi Romà
convergien entre ninots d`escena i enormes contra coronaments. Una composició
amb cert risc i amb una quantitat descomunal de contra coronaments que creaven
una estructura molt espectacular però deixaven òrfenes les poques escenes
existents. El guió tenia un conductor
molt especial, el gladiador que caigué fa 10 anys al poblat del Ravalorum de
Portus Sucrone.
Les escenes molt ben travades respecte el cos central combinaven temàtica
fallera amb romana com la specialis
bachanal, on les falles del G-4 cullerenc es disputen la primacia imperial,
la de Tot tipus, tipus tot, on
apareixien els cavalls de la vida representats en la quadriga, la mega-escena
posterior de Reina reina-reinae, on
apareixia Cleopatra com una dona poderosa de l`antiguitat, però també
s`aprofitava el famós bany en llet de burra de la faraona per a criticar el
tema de la piscina municipal coberta, una vella reivindicació local. Una altra
escena era la de Medallorum per a tutti, on apareixien disseminades les
diferents recompenses del mon faller cullerenc i valencià, ja que sí a València
donen bunyols a Cullera donen culleres... alguns en tenen tantes que ja sembla
una coberteria.
La falla era molt antropocèntrica, és a dir amb un predomini de la figura
humana molt gran, amb pocs objectes i un parell de cavalls grans i un tigre
menut. El modelat del taller de Toni Pérez és un dels seus punts a favor
i a la falla juga amb eixe factor, l’estil naturalista, tenia un contra
coronament molt caricaturitzat, quasi histriònic que trencava un conjunt amb un
posat general més calmat. Entre les escenes de base també s`observava eixa
divergència, sobretot a la part posterior entre figures més hieràtiques com les
egípcies i caricaturesques com les romanes. Les torsions del legionari que
trontollava, l`altre gran legionari que suportava el coronament o les potes
alçades del cavall negre constituïen exemples de variacions que imprimien
moviment i dinamisme a tot el cadafal.
I si el modelat és un bon punt, el de la pintura n`és un altre. El sol de
març és fugisser i començava ja a declinar de forma clara, no obstant es veia
clar que el groc o el daurat constituïa el color
imperial en una falla on no hi havia una gran abundància ni força dels
colors càlids, de fet el patrici del remat anava abillat amb una toga blanca
amb ribets morats i la patrícia jacent contrastava amb un verd llima no massa
gelat, també cal dir-ho. La part fosca era la del rocam que elevava el cos
central i tota la base, d`altra banda ornamentada de forma minuciosa,
constituïa una catifa verda que si bé combinava amb els anteriors colors, no
il·luminava massa el conjunt com si ho haguera fet la pedra blanca.
Eren els propis ninots de legionaris romans amb els seus daurats i ocres,
els que més color càlid aportaven, però semblaven taques en una selva verda,
dels mateixos cavalls, un de color blanc i marró cobrís quasi caoba, situat
molt prop del cos central, era més visible, mentre que l`altre de color negre
no tant en aquelles hores de caiguda del Sol. Al girar trobàvem un fenomen que
poques vegades he vist en una falla, ja que a diferència de la part frontal on
el color càlid es reservava al cos central i de forma molt moderada, ací
ocupava tant el cos central, com el coronament, com fins i tot la meitat de les
escenes i fins i tot l`ornamentació de base. No sé si el jurat ho va percebre,
però la dissonància cromàtica entre part frontal i posterior era notable.
Després d’un trienni formidable, perden la corona, però es queden molt prop amb
un 2º premi a la secció especial.
En la modalitat literària també reben el 2º premi però aconsegueixen el premi a la millor portada, a nivell autonòmic el 8é premi de la Conselleria d`Educació i Investigació.
Carna-mar a l’Imperi Venecià era la enèsima falla de Joan Martí
en la demarcació, el deixeble de Pasqual Carrasquer, és una de les llegendes
vives de l`escola de la ribera, amb més de 25 cadafals plantats amb la Falla
Raval de Sant Agustí. De base circular si l`haguérem partit en dos
semicircumferències la frontal tindria un 80% de tots els elements. Una gòndola
portava una parella aristocràtica de la Venècia del segle XVII, a una banda
la torre de la catedral de Sant Marc amb el seu famós lleó inclinada, a l`altra
una sirena emmascarada. A la part frontal una parella de mida més reduïda es
situaven a banda i banda com a columnes humanes obrint pas al grup candidat a
l`indult: el soldat i la ballarina del trencanous de Txaikovski, tot ho
coronava, un xicotet cupido i unes gavines del canal.
La part de darrere tot i estar pelada
en comparació a la gran quantitat de ninots presents a la part frontal, tenia
l’escena més fidel a la realitat, un grups d`orientals fotografiant els
històrics edificis venecians, entre altres la torre de la catedral de San Marc
que també es veia des de davant, però també el lleó alat amb els evangelis a
les potes que l`identificava amb l`evangelista. Com tot gran artista de
dilatada trajectòria Joan Martí també ha sabut adaptar-se a nous materials com
el suro, l`expressivitat mostrada pels ninots ho demostrava, el modelat
continuava sent el naturalista que l`ha acompanyat sempre, però que en alguns
trets discrets incorporava pinzellades que marcaven ombres i plecs, prescindint
en comptades ocasions del modelat, introduint un mínim d’abstracció.
Per molt que se li done la volta al tema del carnestoltes venecià,
l`escala cromàtica base rarament bascula fora dels colors suaus anomenats també
pastís, en el cas de Carna-mar a l’Imperi
Venecià es complia l`axioma amb un joc-oposició de violeta fred vs rosa
pàl·lid càlid, però afirmar que només hi havia un parell de colors, haguera
segut infame, hi havia grisos, grisos platejats, blaus agrisats, etc,...i a la
banda dels colors càlids suaus, color crema, beix, rovell, coure, i també
daurats que configuraven l`oposat als platejats metàl·lics. No tota la falla
estava pintada amb eixos colors, el cas més visible era el del groc i el verd
que mostraven els vestits dels contra coronaments frontals, la pròpia quilla de
la Gòndola del cos central o l’uniforme napoleònic del soldat del grup candidat
l`indult, amb casaca blava i pantalons rojos.
El joc cromàtic de la part posterior era molt més evident, la composició
permetia visualitzar com la torre d`una tonalitat marronosa-beix clarament
càlida tenia el seu contrapès en un gran Neptú blanc i blau, com a tonalitat
freda suavitzada, el color càlid més potent el posava el quimono de la turista
oriental que es feia un selfie al bell mig de l`escena. El nivell de
detallisme, seria interminable d`enumerar, però també hi havia coses estranyes,
alienes a l`artista, com la decoració perfectament ambientada amb pedra blanca
i blava a la base, que tenia una corona externa de gespa. Sobtat em vaig quedar
al contemplar el banderí del 4rt premi de la Secció Especial Infantil, però
suposava que el nivell general era semblant o superior, era la primera falla
que visitava i no podia pressuposar res.
Durant uns quants minuts vaig gaudir de bona música de banda acompanyant
als ravalers en l’eixida cap a
l`ofrena, en arribar al carrer Cervantes, els nostres camins es dividiren, jo
vaig seguir pel carrer de baix internant-me per l`antiga vila emmurallada amb
els solemnes pas-dobles de les bandes culleranes al cap i en un tres i no res,
em trobava front a l`edifici de la Casa Consistorial visitant la Falla Plaça
Espanya que l`any anterior havia fet el 75 Aniversari. Enguany a pesar de
no ser any d`efemèride també plantaven dos bons cadafals, mentre les comissions
venien pel carrer del riu i giraven pel carrer Sèquia, jo visitava La Primavera d’ Inma Giner.
Composició on destacava una al·legoria de la florida estació abraçant un au,
com a cos central.
A pesar de ser un tema molt repetit en la història de les falles, la
gràcia està en posar l`accent propi com en l`escena amorosa dels dos eriçons
enamorats. A nivell compositiu a la part posterior s’aprofitava molt bé l`espai
i els ninots apareixien en branques d`arbre a diverses alçades com si
estigueren en una escala vegetal, un detall molt tècnic i original dels que fa
goig trobar-se. També el coronament era peculiar format no només per
l`al·legoria primaveral, sinó obrint-se a altres figures més menudes com la
serp o el coala que aguaitava encuriosit per una branca. Modelat un poc
irregular però de plantejament original, tenia grups tant bons com el candidat
a l`indult que fou triat com a millor de la secció primera infantil.
La columna vertebral del modelat era la recerca de l`abstracció i de la
línia plana, que sense eixir-se`n del naturalisme si que configurava formes
apuntades, estilitzacions, etc,.. hi havia també una expressivitat continguda,
molt subtil. Els colors càlids eren els corresponents sobretot al coronament i
cos central, amb un evident fúcsia i groc, front una abassegadora majoria de
color verd vegetal tant a la base de gespa, com a les copes de les branques i
en part d`altres ninots. El grup candidat a l`indult també expressava una major
complexitat cromàtica amb groc llima, la base de la falla, amen de la pròpia
ornamentació tenien una coloració evidentment fosca, però molt adequada per a
la temàtica representada. La Falla Plaça Espanya rebia el 2º premi de la secció
primera infantil, a banda del millor ninot de la secció.
La meua càmera o millor dit la meua paciència, per que anava volant, no
feu honor fotogràfic a la magnifica falla que planta Juan Carlos Donet Charly, una falla a més a més històrica, per que en aquesta plaça es plantà ja una falla el 1943, reprenent la festa fallera a la Cullera de la postguerra, curiosament aquella falla era una barraca i ara és una falla futurista. Damunt una mena de capsules del
futur emergien dues guerreres futuristes, la seua mida imponent cobria la
façana de l`ajuntament i omplien bona part de la plaça. Composició descomunal
per al que sol ser la mida mitjana a la secció primera cullerenca amb una base
composta per moltes parets llises i el coronament ja citat, la resta del
cadafal, ninots de base situats amb una distància mitjana, però que semblaven
un tant desconnectats entre sí, creant una sensació de baixos un tant
descoberts o com es diu col·loquialment pelats.
El guió un tant dispers, pensions, possibles guerres, situació
territorial de l`estat o millor dit bramar contra l’independentisme, etc... i això
sí versos d`un dels poetes més prolífics a la comarca com el suecà Josep de la
Torre. Modelat molt condicionat en les dues grans figures femenines del
coronament que donaven fortalesa a tot el conjunt, magnífic escatat,
caracterització, etc... cossos
centrals, molt inflats, genèrics i amb una superfície totalment llisa sense cap
element decoratiu, més enllà de les bandes pintades. A la part davantera els
tres ninots, sobretot el gos-ciborg es conjugava amb tota la falla, el modelat
de línies geomètriques ho refermava tot, però això es clivellava amb els ninots
de la part posterior, amb un modelat de línia més naturalista.
Amb els elements analitzats, el cadafal de la veterana i cèntrica
comissió cullerenca no acabava d`aconseguir un resultat general molt brillant,
la distribució de la pintura, la lliga dels seus colors, aconseguiria fer
augmentar la qualitat general. Com en la resta d`apartats cal parlar de nou
d`un remat doble colossal que afortunadament era molt potent a tots els
nivells, en el guió, composició, modelat.. i també en la pintura, sense tindre
uns colors molt complexos, complien i amb escreix la missió de vestir als
ninots, d`una banda la que estava a la part superior, per damunt la teulada de
l`Ajuntament, amb diferents tonalitats fredes, que anaven del blau fosc, marí,
anyil, passant per altres com el blau zèfir quasi morat, un altre ultramar i el
majoritari blau acer clar.
L’altra gran figura femenina futurista, estava vestida amb tonalitats
càlides com el taronja carabassa dels pantalons o l`extraordinari roig purpuri
de cosset o el morat dels cabells. Com l`altra figura, tenia algunes parts del
cos sense vestir de rosa carn, tot i que la cara anava de blanc, com a rostre
futurista i un tant robòtic. I com el que es pretenia -supose- era destacar
eixes dues grans figures, el cos central passava molt desapercebut a nivell de
pintura, amb un blanc neutre majoritari, saltejat amb alguns quadres de groc
lli -un groc grisaci, poc habitual-, eixe estrany color metàl·lic es conjugava
molt bé amb el gos futurista, el qual relligava la base amb el coronament, però
no tant les altres escenes, que no obstant tampoc constituïen elements de
distorsió, per que tenien darrere una superfície majoritària blanca que
suavitzava eixe efecte. La Falla Plaça Espanya continua en forma amb 75
anys amb un 2º premi a la Secció Primera i un 1r premi al Concurs de Paelles.
Els llibrets
d`Aniversari sempre tenen contingut sucosos, com les "falles
fantasma" del carrer del riu de Satorres, etc... i 75 anys són molts en un
poble on començaren fa 90. 5é premi de llibrets de Junta Local Fallera.
Era hora de continuar pel casc històric de Cullera, passava junt el casal
dels reis de la paella al carrer de vianants Antoni Renard, desembocant al pati
de l`església que es trobava en ple trànsit de comissions cap als jardins del
Mercat, on es celebrava en aquells moments l`Ofrena a la Mª de Déu del Castell.
Carpe Diem en aquells moments de gran afluència de públic, també estava dividit
i era moment per visitar la Falla Taüt comissió que enguany
experimentava un inici de canvi de cicle després del canvi d`artistes que han
marcat una època- tant Alfredo Bayona, com Jorge Gil Sapiña, sobretot el primer
amb els seus sis primers premis a la secció especial, que el col·loca com
l`artista amb més palets de la història de les falles de Cullera- el lema de la
falla infantil enguany era Pardalets al
cap i l`equip encarregat de fer-lo possible el de Gonzalo Rojas, Pau Soler
i Mercedes Taibo.
Nous artistes i nous llenguatges plàstics. L’estructura semblava força
agrupada, amb pocs espais lliures i amb una característica gens habitual, ja
que la disposició dels coronaments i contra coronaments feia que d`una banda no
tinguera una frontalitat clara, però al mateix temps quan s`anava rodant no
tenia cap espai perdut, l`esfericitat era total. I si algun espai corria risc
de quedar inert, com un dels laterals, allí que es col·locava el grup candidat
a l’indult. A la part de darrere, s`elevava tot i
la part de baix es quedava deserta. Com m`havia passat a la falla infantil del
Raval, la concentració de la part frontal era notable respecte a la de darrere
prou més sòbria. El recurs del ninot amb els globus connectava amb la temàtica
de la imaginació i li donava al conjunt un aspecte un punt més aeri.
Enllaçant amb el modelat, es jugava molt bé amb les proporcions de les
distintes figures segons la posició que ocuparen, si hi havia un fil conductor
en aquest nou modelat que descobria era el dels ulls dels personatges, ja foren
grans o menuts, joves o vells o fins i tot un au com un tucan, tots tenien eixe
òrgan vertaderament semblant, cosa que afegia una homogeneïtat que es
completava per una definició dels caps lleugerament aplatats, però sempre amb
una molta bona definició dels rostres humans. La pintura també afegia
característiques pròpies, els colors primaris no acaparaven grans superfícies i
la centralitat era ocupada per complementaris com el groc, taronja, marró,
etc,.. en el càs dels càlids i morat o violeta en els freds.
La part frontal més càlida, amb més diversitat de colors, tenia el seu
antagonista en la part posterior on els colors freds s’ensenyorien de l`espai,
morats, verds foscos o el mateix negre constituïen la part més fosca que tenia
com a contrapunt un gran flamenc rosa o una xiqueta que volia ser flamenca -joc
de paraules- amb el seu vestit de faralaes
blanc amb punts rojos que neutralitzaven un tant eixos colors freds. També
acompanyava l’ornamentació de pedra blanca, que afortunadament ocupava tota la
base de la falla amb un ribet de suro marronós, una llàstima no haver-me parat
a llegir millor els versos de Ramon Marí que tants anys porta versificant la
falla gran i també molts exercicis la infantil, recomane llegir-los al seu
llibret. La Falla Taüt rebia el 3r premi de la secció especial infantil.
Moment de visitar A Cullera, Millor
la primera falla tautera de l`era
post-Alfredo Bayona, a càrrec de l`artista de Carcaixent, Alex Oliver
qui presentava una falla amb estructura molt frontal, amb tres espectaculars
coronaments, això sí totalment rectilinis amb l`únic risc de la cama alçada del
ninot central, el qual també era el més menut dels tres. D’altra banda una de
les dues grans dames laterals tenia al cap un parell de ninots representatius
del teatre tradicional de la Índia. El cos central simulava ser un rocam el
qual era tapat per escenes o un contra coronament que semblava emergir de la
pròpia roca com el cap del Buda. Un gran tigre protegia un dels flancs i tenia
altres felins de gran mida configurant una escena pròpia, l`altre gran contra
coronament era el bust i les mans d`una dama hindú.
A les escenes es percebia la difícil unitat temàtica entre el món asiàtic
i el valencià, especialment a la part frontal amb el gran elefant i la parella
abillada d`indumentària tradicional valenciana o els dos xiquets amb el iaio
hindú. Les escenes no només combinaven la occident cullerà amb un orient
llunyà, sinó que a més a més en alguns casos, afegien humorisme com en l’escena
de la pesca, on com resava als cartells al Xúquer o vora mar, de moment els
llobarros i les llises no ataquen els pescadors com els cocodrils i altres
feres aquàtiques d`aquells ecosistemes. La part de darrere de A
Cullera, Millor no tenia grans discontinuïtats, però si una escena on la
combinació d`elements occidentals i orientals s’entoixava complicada, la dels
micos.
Tot el contrari era la guerra de la paella, si en alguna cosa hi ha
semblances entre la Ribera del Xúquer i els aiguamolls asiàtics és en el conreu
de l’arròs... conreu que vingué d`orient a occident i no viceversa com vaig
llegir en alguna cartel·la explicativa. Un dels ninots més humorístics no només
del cadafal, sinó de totes les falles 2018 a Cullera, era la del valencià
tractant d’enrotllar la paella, com si fora un rotllet de primavera o un tros de Sushi...al seu costat, un japonès
i un xinés amb les seues especialitats culinàries. Per a reforçar la sàtira de
la majoria d`escenes s`utilitzava un modelat caricaturitzat que exagerava
algunes parts del cos per emfatitzar les accions que es pretenia destacar, eixe
tipus de representació tridimensional abundava a la part posterior i lateral,
d`altra banda les grans figures centrals, coronaments, contra coronaments, grup
candidat a l`indult, etc... s`inserien en un naturalisme que afegia un moviment
sensual i rítmics amb les ballarines laterals. Desgraciadament el ninot del
coronament central no tenia la qualitat de les seues germanes.
Com en la composició, com en el modelat, les dues ballarines tornaven a
encarnar la millor qualitat en un cromatisme que intercanviava tonalitats més
clares o fosques, més càlides o fredes, com dues germanes que tenien un fil
conductor en els daurats metàl·lics, així com en totes les xicotetes peces
d`orfebreria i estampats. Més senzilla era la combinació cromàtica del
coronament central, amb un joc de forces entre els freds blau clar i fosc i un canyella
engroguit, amb pinzellades de color blau supose que per enfosquir, però que no
acaba de lligar bé i desgraciadament estava en un punt molt visible. Tota la
resta d’elements de la part frontal no tenia màcula. Si la part frontal tenia
més decoració vegetal ambientant un paisatge propi del sud-est asiàtic, la
posterior no era tant frondosa, però continuava equilibrada, això sí, amb un
domini clar dels colors càlids.
Roig, taronja, rosa, groc o metàl·lics daurats, omplien grans espais de
la falla, sobretot a la part superior, que tenien com a color neutralitzador el
blanc i com a oposició el propi verd de la gespa de la decoració i sobretot el
gran cocodril de l`escena dels pescadors. Les façanes de l`emplaçament jugaven
a favor amb tonalitats crema o blaves que refredaven una part de la falla, que
curiosament com passava en el Raval, era més càlida per darrere que per davant.
En resum un debut complicat per Alex Oliver en un any de transició, en el qual
el 4rt premi de la Secció Especial podia semblar un fracàs... sinó es visitava
la resta de cadafals de la categoria molt igualats entre sí. El que més em va
entristir no fou les errades o el premi rebut, sinó l`oblit del 90 Aniversari
de la primera falla plantada a Cullera en aquesta plaça el 1928, Tot està fet.... en projectes de Gabriel
Bonet, etc,... aquelles persones no eren la Falla Taüt, però si el seu
precedent, oblit imperdonable de la comissió i de la Junta Local Fallera.
La Taüt ha consolidat el seu llibret, premiat enguany amb el 3r premi de JLF de Cullera i el 45é premi de la Conselleria d`Educació i Investigació. Enguany dedicat a la Paella, llegiu-lo o escolteu-lo.
Ací podeu llegir el Llibret Falla Taüt 2018
La Taüt ha consolidat el seu llibret, premiat enguany amb el 3r premi de JLF de Cullera i el 45é premi de la Conselleria d`Educació i Investigació. Enguany dedicat a la Paella, llegiu-lo o escolteu-lo.
Convençut i resignat que la història ens importa a quatre, girava a la
dreta pel carrer Pescadors i un poc avanç de l`encreuament amb Pintor Sorolla,
em topava amb Explorant la falla
infantil de La Bega, la comissió nº 1 que més anys porta plantant de
forma consecutiva a Cullera, presentava una falla amb temàtica sobre ciències
naturals adreçada als més menuts. Un arbre semi humanitzat feia les vegades de
cos central, sobre el qual coronaven xiquets i xiquetes amb prismàtics,
gambers, etc,...al més pur estil Stanley & Livingstone. Els exploradors es
situaven sobre ossos, queien bacs per xafar on no devien o muntaven tendes de
campanya on passar la nit.
Composició de base rodona, molt diàfana, amb l`arbre humanitzat al
centre, alguns xicotets exploradors al coronament i sobretot un gran os com a
contra coronament i element de la gran fauna. A la part oposada del plantígrad,
trobàvem formigues, escarabats, etc...microfauna que omplia una part posterior
amb menor densitat de ninots. La figura humana majoritària era molt important i
per això les postures en la que havia segut modelada, clau per aconseguir
postures dinàmiques amb un risc molt mesurat, que com a mínim aconseguien certa
soltesa i bellesa plàstica, una cama alçada, una torsió del tronc, etc,...aconseguien
donar-li dinamisme al conjunt i transmetien eixe nerviosisme tant propi de la
curiositat infantil.
El modelat naturalista amb característiques pròpies que any rere any va
apuntant l`artista local Noel Hervás, com les dels ulls en concret o les
proporcions del cap-cos, sempre molt equitatives i homogènies. Naturalista,
però amb algunes línies planes visibles sobretot en la part humana del cos central, tenia la seua millor virtut en la
regularitat però també podia desagradar a algú que no hi haguera altres tipus
de ninots, més enllà dels xiquets exploradors. Com no podia ser d`altra forma,
la característica expressiva més abundant era la de la sorpresa, connatural a
l`activitat investigadora de qualsevol tipus, també la del treball de camp en la
natura. El cadafal apuntava maneres, però necessitava un detonant per a
col·locar-se entre les millors i eixe detonant era la pintura.
Contrast efectiu entre un verd llima a les copes, pinzellades de colors
primaris clau com el blau o el roig en part de la roba de ninots del coronament
i sobretot una variada gamma de colors crema, beix i ocre daurats, totes tonalitats càlides suaus, i com a
contrast a eixos colors el més fosc de l`os. A la part de darrere, més sòbria
també en el cromatisme, el verd llima tenia com a contrast el fúcsia pàl·lid
encara més rebaixat, una excepció era la xicoteta tenda de campanya amb colors
taronja i blau, que trencaven amb el majoritari espai de colors suaus. La
decoració de la base, havia de tindre gespa i suro si volia ser fidel a la
temàtica general i aquesta en tenia, de nou pragmatisme adaptatiu. Una falla
molt regular en tots els camps descrits amb poques errades formals rebia del
jurat el 1r premi i el d’Enginy i Gràcia de la Secció Primera Infantil.
A quadres era el lema de la Falla la Bega, cadafal
que donava el que prometia amb una unitat temàtica sense fissures. Alta cohesió
guió-falla, potser el barret del cos central trencarà un poc eixe esquema, però
si es te en compte que era el barret de copa de Goya que es situava al seu
damunt, coronant la falla no anava tant desencaminat. Composició sòbria, sense
riscos i amb un cos central senzill format per un barret de copa i un parell de
pots de pintura. El ninot candidat a l’indult era el de Pablo Picasso, no molt
lluny del pintor malagueny un pintor de parets amb el seu mono blanc o la Venus
de Boticelli, la cohesió temàtica havia de jugar amb les paraules amb la
parella de vells que s`havia quedat a quadres amb la pensió, en una família el
pare pintava poc i finalment el canvi climàtic estava representat per un
camaleó que és capaç de canviar de color.
Falla de poc volum, tenia un modelat excel·lent com prova el millor ninot
de la secció que representava a Pablo Picasso, però sobretot el conjunt de la
falla, tenia un nivell homogeni on no hi havia diferències entre coronament i
ninots d`escena, això corregia una composició molt senzilla. No obstant encara
quedava la pintura, amb una arriscada aposta per una tonalitat marronosa en el
barret de copa i en la jaqueta de Goya, els marrons són colors difícils
d`aplicar amb resultats vistosos i és molt fàcil que no es plasme allò que els
artistes en realitat volen fer. Afortunadament aplicaren un color siena amb
vetes grogues, que suavitzaven la foscor i destacaven el caràcter de color
càlid del marró, el color fred que havia de actuar com antagonista era el blau
del pantaló del pintor aragonès.
El morat apareixia com a color transversal tant al barret, com a la faixa
del pintor, mentre que el color crema apareixia disseminat pels quadres que
acompanyaven el coronament, els calcetins, la camisa, el cabell, etc...i també
barrejat amb blanc als poals de pintura de la base que acompanyaven el barret.
La disposició pictòrica era matemàtica, una altra cosa és que al públic o jurat
els resultara estèticament agradable o no. De fet fins i tot el pintor de
parets, de cabells rossos, amb camisa groga i mono blanc, també entrava dins
eixa combinació matemàtica de colors. Com ocorre sovint, la part de darrere
anava una mica més a la babalà, amb colors més forts i no tan combinables entre
ells, però així i tot hi havia harmonia, fins i tot la gespa verda suposava un
punt més en la millora cromàtica. La Falla la Bega recupera la corona a la
secció primera, amb el 1r premi i el d`enginy i gràcia, a banda del millor
ninot de la secció.
Ací podeu llegir el Llibret Falla la Bega 2018
Ací podeu llegir el Llibret Falla la Bega 2018
Era hora d`anar eixint del casc urbà més antic de Cullera, mira per on
pel carrer Pintor Sorolla,...i acabava de vore una falla de pintors! Una altra
sincronia? Arribava a l`encreuament amb el carrer Colom i la Diagonal del País
Valencià, on estava plantada El amor.es
cadafal molt modest i a més a més afectat supose que pel vent de llevant que
provinent de la mar arriba allí amb facilitat, tan sols la parella de joves del
coronament i una parella de vells, que representaven l`amor més madur, al girar
vaig descobrir amb satisfacció que el ninot candidat a l`indult, també havia
aguantat les envestides ventoses. De la composició destacava el coronament per
la seua amplària i per la posició dels ninots.
El modelat transitori entre la representació natural i la primera línia
d`abstracció, mostrava el seu millor exemple en el coronament però també en el
ninot candidat a l`indult. En els de dalt, s`apreciaven línies que creaven
angulacions... en el ninot candidat a l`indult majors superfícies planes que
deixaven major protagonisme a la fase de la pintura. A pesar de la destrossa de
la part inferior, era evident que al coronament els colors eren molt vius,
mentre que els de baix, majoritàriament pastís. I era molt interessant com
combinava la suau tonalitat de color rosa carn amb els colors vius -sobretot
roig i groc- els quals amb enfosquiments recreaven plegaments o parts del cos
on la llum no arribava tant, un detall de qualitat d`un artista de la talla de Juan
Carlos Donet, que ha segut el únic junt a Lafarga en plantar a la secció
especial de Valencia. La Falla País Valencià rebé el 4rt
premi de la secció segona.
Mes resguardada dels elements meteorològics, que no d`altres elements cap al carrer Pintor Sorolla,
estava De Passeig per la Xina, de
l`artista Quique Tur. Costumisme oriental, presidit pel bust d`una
xinesa que completava quasi mitja falla, en un lateral l`escena del grup candidat a
l`indult era la més nombrosa, una mare junt l’arc d’un temple i els seus fills,
al seu costat un home que duia d`una corda, com si fora el seu gos, un allargat
drac que cobria també un espai generós. Un home duia un parell de cistelles
penjant d`un pal horitzontal, l`element arquitectònic més destacable a banda
del cos central, era un pont, al seu costat un xinés amb un sac d’arròs, un
pescador i una dona amb una bossa de dacsa. El volum era generós per a la
categoria i els elements lligaven amb la temàtica.
Modelat naturalista, amb molta incisió en el marcat de línies amb color
negre en les faccions d`alguns ninots, sobretot els més menuts, però sense
alterar la seua expressivitat. Colors majoritàriament freds, sobretot blaus i
verds, no tenien en la pell dels protagonistes un contrast càlid, tan sols la
barana del pont i el quimono de la dona del grup candidat a l`indult oferien
càlids potents que s`oposaren a un conjunt molt fred. Els cabells oscil·lants
entre el color negre i el morat, semblaven o bé afectats la pluja o bé per
haver utilitzat massa aigua, ja que semblaven un tant destenyits. Si la
decoració de base, haguera segut tota de pedra blanca o arena, potser no
haguera semblat tant fred, però la gespa acabava per tapar la Falla País
Valencià que rebé el 4rt premi de la secció segona infantil.
Ací podeu llegir el Llibret Falla País Valencià 2018
Vaig continuar durant uns pocs metres fins la Plaça Andrés Piles, per a
continuar pel carrer 25 d’Abril ja a l’antic barri dels Pescadors on m`esperava
el tercer membre del G-4 Cullerenc la Falla Sant Antoni. La primera en visitar fou Baaxal diversió una imaginària visita
dels maies a Cullera, amb una composició
frontal molt clara, on destacaven un enorme maia, amb tots els plomatges i
arracades, però sobretot amb un bol en la ma, que supose que feia referència a
algun dels aliments aportats pels americans, com per exemple la xocolata. La
resta de ninots tenien una mida sensiblement inferior, el que demostra la
importància del gegant, una xiqueta o xica més menuda amb el mateix plomall al
cap, indicava la importància social del personatge, a un lateral una parell de
xiquets, mastegant goma de mascar, abillats de forma més modesta... tot i que
també tenien les seues arracades.
Per la part posterior, la presència d’ídols a la roca excavada o elements
naturals com arbres amb aus tropicals en el coronament, deixaven la figura
humana en un segon plànol, però no l`eliminaven. Al coronament de la part posterior, el ninot
no sé molt bé, si era un cap guerrer o un dirigent religiós...-cosa que sovint
anaven lligades- però era evident que la seua vestimenta indicava que es
tractava d`un altre subjecte de la societat maia., al costat un maia vestit de
forma semblant tocava un instrument de percussió. I a una de les escenes de
baix, una iaia preparava la xocolata per als nets. Una vegada rodada la falla,
vaig advertir que era la més rodona en quant a estructura de les visitades a la
Champions Infantil, combinant els
elements grans, mitjans i menuts per tot l`espai i no concentrant-los en un
mateix espai.
A més a més hi havia espais oberts, molts més dels que fins eixe moment
havia vist, això és un risc si el modelat efectuat no te qualitat, però en eixe
aspecte Erik Martínez Moncho, anava sobre segur, com evidenciava el
ninot candidat a l`indult. Uns rostres homogenis i expressius, amb una
proporcionalitat molt marcada, però guardant eixe concepte d`uniformitat facial
com a eix transversal. Distribució de colors més vius a la part frontal, on
també entrava més la llum -en el meu cas del focus, però supose que de dia la
del Sol- a banda de la important superfície de color marró canyella o mel dels
maies que actuaven com un color càlid molt suau, l`acompanyava el color crema,
més neutre. Els daurats com havia vist a la Taüt també eren ací presents, no és
d`estranyar la profusió d`aquest tipus de detalls ornamentals, molt propis de
l`escola de la Ribera.
Si la pell tenia un color càlid molt suau, hi havia espais del plomatge o
el vestit de la maia, de color rosa coral que augmentaven la potència dels càlids.
La barca d`un color marró molt fosc i la mascara de dalt, afegien un complicat
element en la equació cromàtica, solucionada parcialment amb la túnica blava
del maia més important. La part posterior, es complicava molt i molt, les
pedres, les roques, la terra, sempre són un element difícil de reproduir i més
encara de lluir-se amb ell, però també era un bon lloc on col·locar el grup
candidat a l`indult. Destacava una efígie pètria que combinava el groc, el
roig, el morat i el gris...o així ho vaig vore jo en aquelles nocturnes hores.
La gespa verda, no era el millor additament a la base, des del punt de vista
cromàtic, però si el de major veracitat història, per que els maies
desenvoluparen la seua civilització en espais selvàtics i molt frondosos. La Falla
Sant Antoni rebia el 2º premi de la secció especial infantil.
I a continuació em corresponia gaudir d`una falla històrica -la comissió també ho és per suposat- si l`any
passat Erik Martínez Moncho ja havia deixat una bona impressió en la
seua primera incursió en una falla de la secció especial local de les
comissions adultes, enguany es refermava corregint i augmentant un bagatge, que
encetà fa anys en la Falla Plaça Alboraia. La composició era clara i rotunda,
un bust venecià que identificava el poble amagant-se dels governants presidia
el cos central, però el que realment creava expectació era la ma que sorgia de
la base i sostenia la gòndola amb la dama i el gondoler custodiats per les
sirenes. La composició posseïa també un coronament dalt del barret del bust,
una dama abillada amb vestimentes i pentinats de finals del XVIII i un arlequí violinista.
Per unes escales laterals baixava un misteriós cavaller, fanal en ma
augurava el descobriment de futur casos de corrupció, la seua mida era
pràcticament idèntica o superior a les figures del coronament, distribució
arriscada, que causava una gran acollida dels espectadors allí presents. En un
lloc molt discret i mal il·luminat per la nit, el Ninot Indultat de les Falles
de Cullera 2018, més cap arrere, una nova escala de dimensions menors per on
baixava un flautista movent totes les rates, simbolitzant els magistrats que
han jutjat nombrosos casos de corrupció, un gondoler transportava a l`actual presidenta
de la JLF de Cullera, una altra figura femenina enorme constituïa un enorme
contra coronament ... tan gran que quasi tocava el coronament.
De nou com en la falla infantil, veia una composició més rodona que les
anteriorment visitades, a excepció això sí, del contra coronament de la part
posterior, amb una escala excessivament gran per al lloc. I si la composició
era homogènia, més encara ho era el modelat, que fins i tot a posteriori
revisant material fotogràfic em va sorprendre per la amplitud de registres, per
exemple l`expressió de sorpresa de la dama de la gòndola, però també la dels
ninots que formaven el grup candidat a l’indult. L’altre punt era el del
treball d`ornamentació que comportava la temàtica veneciana que a l`artista
tant li agrada reproduir, com peix en l`aigua i a més a més representant una de
les característiques més aclamades pels gourmets de l`escola de la Ribera.
El cadafal apuntava molt bé, però li calia un extra i eixe suplement el constituïa un
cromatisme amb colors pastís, que jo no sé de dia, però de nit combinaven molt
bé. La figura humana omnipresent tenia en un color rosa carn, constituïa un
rosa ataronjat, fidel reproductor de la pell caucàsica. A eixe color s`unien
grans superfícies de colors freds, blaus, morats o verds, que envoltaven eixe
gran rostre, però també els daurats del barret. I després la harmonia
continuava amb les escenes, com la frontal amb les persones animalitzades que
vestien colors morats que contrastaven amb el crema/beix del cos central de
darrere.
També el contra coronament del fanal combinava ell mateix tonalitats
marronoses més o menys fosques amb verdes, etc,..i al girar vaig comprendre el
per que d`aquella aparent desproporció del contra coronament de darrere: una
superfície molt gran on afegir colors grocs o marrons càlids, que equilibraven
un cos central que per la part posterior era absolutament pres pels colors
freds. La Falla Sant Antoni feia història aconseguint el 1r premi de la
Secció Especial que no rebia des de l`any 2000. Desemmascarats també rebia el Ninot Indultat de les Falles 2018 de
Cullera, així com el millor ninot de la Secció Especial.
Ací podeu llegir el Llibret Falla Sant Antoni de la Mar 2018
Encara no havia arribat a l`equador i ja havia visitat tres de les quatre
integrants de la secció especial, ara continuava pel carrer 25 d`Abril per
arribar a La Por el cadafal que
enguany havia plantat Francisco Vizcaino per a la Falla Plaça
Mongrell i si, la falla causava una certa recança, un arbre amb uns ulls
inquietants era coronat per una bruixa, altres elements eren una lluna i un
parell de mussols. Vista des de lluny i des de la part frontal, la composició a
banda del cos central, tenia dos grans coronaments -grans dins de les
dimensions generals del cadafal- una bruixa damunt una carabassa i un gran
vampir a l`altra banda. A l`escena frontal més bruixes i un personatge
sinistre, no sé si vampir o que.
La part posterior era literalment un cementeri, lapides, corones o
estàtues més diabòliques que angelicals, omplien un espai molt ben relacionat
amb el lema general. Fins i tot el grup candidat a l`indult era un personatge
cadavèric acompanyat per dos estranyes dames. Modelat naturalista de bona
factura en els ninots, però amb un cos central molt pobre per a la secció, respecte la pintura tenia un bon registre de
tonalitats fosques per la part frontal, amb marrons, taronges respectes els
càlids o blau fosc en els freds, la part posterior era molt, molt fosca i
gelada, amb grisos sobre marró. Una temàtica difícil per a traure-li bellesa
plàstica, però aconseguí un més que meritori 3r premi de la Secció Primera -el
setè premi absolut de les falles de Cullera 2018-.
M’havia deixat la infantil per al retorn, Fantasia Musical del mateix artista, el suecà Francisco Vizcaino.
De composició molt piramidal.. o millor dit tronco cònica, de temàtica èlfica,
més que personatges humans i havia d’aparença humana com el candidat a
l`indult, però el que destacava era el regne animal. El guió era un pel
complicat per aquells poc familiaritzats amb el món dels gnoms, elfs,
etc...molt popular en la mitologia nòrdica i germànica i no tant a la
mediterrània. La millor carta de presentació era un modelat naturalista,
netament superior en les figures humanes, tot i que el mussol sorprès del
coronament tenia el seu aquell.
La part frontal, que era la millor il·luminada mostrava una base de
contrastos entre tonalitats fredes verdes i càlides marronoses, el mussol del
coronament amb els seus pantalons blaus i les ales morades trencava eixe
bipartidisme cromàtic, també en menor mesura el follet del grup candidat a l`indult,
la il·luminació no tenia la força necessària per deixar clares les superfícies
de la part posterior, tot i que l`equilibri vegetal verd-marró semblava seguir com
a la resta del cadafal. I la decoració de la base, difícilment podia escapar-se
de la sempiterna gespa de color verd, per que li anava al tema. Cadafal amb
llums i ombres... mai millor dit, el de la Falla Plaça Mongrell que rebia el 3r
premi de la secció primera infantil. I després...el cap em deia una cosa i el
cor una altra, però vaig acabar fent cas del cap, per que tenia poc de temps i
quasi mitja ruta per fer.
Ací podeu llegir el Llibret Falla Plaça Mongrell 2018
Agraïsc les fotografies a Juan Gabriel Figueres Hernández, per
que almenys tinc una idea del que es plantà enguany a la Falla Raconet.
I mira per on el tema també anava d`una temàtica semblant: Bruixeria. Cadafal molt
menut amb un gran Jaume I al centre, en una faceta més esotèrica que militar o
política. Pocs ninots, però amb un modelat a consciència amb el segell propi
del seu artista Joan Simó, els versets explicatius com sempre, dels
millors de Cullera. No era la pintura la millor de les facetes d`una falla amb
un cromatisme un tant estrany, no comprenc per que no s`utilitzà el groc en el
ninot de Jaume I, complicant-se la vida amb un morat difícil de conjugar amb la
resta del cadafal. El jurat els atorgà el 5é premi de la secció primera.
Podeu llegir-lo ací: Llibret Falla Raconet 2018
La Falla Raconet fou la primera a Cullera, en apostar pel llibret i d`alguna forma malgrat la modestia pressupostària continua sent un referent i a més més tenen més publicacions.
No és qualsevol nit del mateix Joan Simó dibuixava una composició prou voluminosa per
al pressupost i categoria, amb una distribució dels ninots a diferents alçades,
cosa que creava una major integració entre els ninots i el cos central.
Composició més be oberta ,comptava amb pocs ninots, però amb un modelat
naturalista homogeni i ben acabat, però lamentablement eren molt pocs. Major
riquesa cromàtica que a la falla gran, també patia del mateix mal, amb un cos
central de color blau, que amb una gespa verda com a base, gelava molt el
conjunt, tan sols respost amb escasses porcions de color roig o rosa i de nou
un cabell morat, que si potser haguera segut groc o caoba, canviant la lluna a
un blau agrisat haguera combinat millor.... però parlar a posteriori és molt
fàcil. La Falla Raconet rebia el 5é premi de la secció segona infantil.
Podeu llegir-lo ací: Cròniques 2018 Falla Raconet
Sorpresa agradable, la de trobar-me per casualitat, que la Falla Raconet escriu les seues pròpies cròniques! Un llibret molt interessant amb la participació entre altres del escriptor de la Drova, Emili Piera.
Un bon passeig de més de 700 metres em separaven de la següent falla a
visitar, creuava la Diagonal del País Valencià, seguint pel carrer del Metge
Bolufer, per a situar-me front la Falla Rei en Jaume I que enguany
complia el 20 Aniversari. Invasió asiàtica
a Cullera, presentava una estructura ben oberta, amb un cos central que
recordava aquells núvols i escumes tant típics de les falles de cartró pedra
dels ‘80 i part dels ’90. I damunt un núvol hi havia una oriental voladora amb
el seu menut. L`esquifit cos central, deixava un tant a l`aire els ninots de
les escenes que tractaven de forma irònica la invasió econòmica asiàtica,
basars, restaurants, etc,...també es jugava amb la cultura oriental per a
incloure escenes com la dels lluitadors de Sumo, metàfora de la lluita als
plenaris municipals.
El millor modelat de Fede Alonso estava present en el coronament,
fins i tot per damunt de la qualitat que poguera tindre la figura enviada a
l`exposició del ninot. Respecte la pintura si que pense que era superior la de
l`exposició, magnífica transició del roig al blau, a banda dels daurats,
etc,...també era molt visual el coronament amb un potent quimono groc, que
contrastava amb el seu cabell negre i el seu rostre emblanquit i també amb el
núvol blanc amb vetes blaves, sobre el qual es situava. La pintura en general
combinava molt bé, en un cadafal molt obert, amb base ornamental de pedra
blanca, on és veia amb nitidesa. La Falla Rei en Jaume I rebia el 5é
premi de la secció segona en el seu XX Aniversari.
Podeu llegir-lo ací: Llibret Falla Rei En Jaume I Cullera 2018
Interessants articles que repassen l`evolució artística dels seus cadafals al llarg dels darrers 20 anys i dels llibrets i el valencià en general.
Música, balls i tradicions era el lema de falla infantil dedicada
a danses de tot el mon, presidia el cadafal un reciclat Enric VIII d`Anglaterra
molt ballador, agafat a una donzella. La homogeneïtat temàtica era enorme i
moltes escenes no necessitaven de cartel·les explicatives, cosa que sempre és
una molt bona senyal. Ball de màscares de Venècia, Dansades valencianes, samba
de brasil, tango d’Argentina, danses massai de Kènia, etc... la figura humana
era omnipresent i la única representada, un antropocentrisme 100%. A nivell
compositiu, la falla era absolutament frontal i per a cobrir la part posterior,
els ninots apareixien literalment penjant de les grans figures centrals, cosa
que resultava un tant xocant.
El modelat responia a l`habitual de l`artista Joan Simó, amb uns
rostres molt característics, amb xicotets nassos i ulls grans, representant
excepte les dos figures centrals, a xiquets i xiquetes. Malgrat la poca llum
sobre la falla infantil, es veia bé el color verd del gipó del monarca i el
rosa de la dama, també el marró de la jaqueta del rei anglès. Els colors amb
que eren pintats els ninots de les escenes, desapareixien davant la verdor de
la gespa de la base... un altre efecte haguera causat una superfície de pedra
blanca, com a la falla gran. La Falla Rei en Jaume I rebé el 5é premi de
la secció primera infantil.
Continuava fent un xicotet esprint pel carrer Metge Bolufer, aprofitant
que quasi tot el mon estava a l`ofrena, per arribar junt al col·legi Maristes i
el Conservatori de Cullera, al carrer Ausiàs March on estava plantada Música Mestre el cadafal de la Falla
Xúquer. La temàtica anava en consonància amb el llibret un
dels millors d`enguany i vist per darrere, es veia voluminós però amb una
composició que semblava haver oblidat la part posterior, excepció feta d`alguns
ninots. Les escenes que anaven apareixent descrivien distints estils
musicals, el guió estava centrat, quan vaig girar, també vaig descobrir una
composició un poc més rica, el cos central era un mestre que dirigia la banda i
damunt el seu barret o la seua ma, emergien tres músics al coronament.
Les escenes molt pobres escenogràficament, amb tant sols un ninot, feien
un repàs de la història de la música, des de la prehistòria, passant per
l`antiguitat clàssica, l`edat mitjana, moderna, el jazz, el rock, etc,...guió i
composició ben ajustats, dins de les possibilitats de la categoria, amb un
modelat que delatava al seu artista Xavi Tur, que sovint he emmarcat en el
naturalisme, però amb unes característiques pròpies tant marcades, que quasi
se`l podria denominar d`artista d`autor, en aquesta era del refregit
industrial. A la falla no obstant, moltes vegades apareixien línies planes que
denotaven un pas cap a l`abstracció, per exemple en les mans del cos central. Pintura
rosa d`un rosa lavanda, cobria gran part del cos central...i ho encertaren amb
la base de gespa verda, per fi!
Els tres ninots del coronament aportaven un blau celeste que contrastava
i un barret roig que contrastava amb el seu propi uniforme i amb el barret
negre on es situaven. Una pintura més viva en el cos central i una pintura més
suau, més pastís per als ninots de les escenes, aconseguien que els segons no
li robaren protagonisme a les principals parts de la falla. A més a més, foren
freds o càlids, no hi havia cap ninot, amb el mateix color que el cos central,
aconseguint un cromatisme més plural que s`agraeix sempre i encara més en una
falla de secció més baixa. Xavier Tur aconseguia per a la Falla Xúquer,
un dels millors premis de la seua història i el millor dels últims temps: el 2º
premi de la Secció Segona.
Podeu llegir-lo ací: Llibret Falla Xúquer de Cullera 2018
Magnífic llibret el de la Falla Xúquer "Música Mestre" en consonància temàtica, amb els seus dos cadafals, aportant informació molt interessant d`una població amb dues grans bandes de música i una llarga tradició músical, a pesar de no haver obtingut cap dels 5 premis de llibret local si que ha rebut el 55é del Concurs de la Conselleria d`Educació i Investigació. Llegiu-lo, només l`entrevista al Mestre Rafael Talens ja paga la pena.
Música, Balls i Tradicions era la falla infantil molt centrada en
les danses, músiques, etc...de Cullera, però també de tota la Ribera del
Xúquer, amb tradicions compartides com la Muixeranga, present a Cullera, però
també a Sueca, Carlet, Alginet, Guadassuar i com no, Algemesí. El cos central estava format per un ninot que
sostenia un pal al voltant del qual es realitzava el ball de vetes -molt
semblant al ball de la carxofa d’Algemesí- a banda de la base rodona, cadascun
dels ninots estava situat sobre una base a diferent alçada dels altres ninots.
L`escena més frontal era la del ball de llauradors o llauradores, també molt
estès per la comarca, amb el mateix nom o altres, a la part de darrere a banda
de la Muixeranga d`Algemesí -recordem que Cullera també en te- la Moma i un
momo.
Dir que la composició era rodona, era una obvietat, però a més a més
estava lligada a la falla gran i al llibret, que tractava de forma monogràfica
la música, amb un apartat interessant als pas-dobles fallers i una entrevista al
compositor Rafael Talens. El modelat naturalista i molt homogeni, no presentava
cap aresta i la preferència per la línia rodona, ajudava a infantilitzar, els
ja infantils ninots que hi apareixien. La pintura no mostrava grans contrastos,
neutralitzada per amplies capes de color blanc, crema o beix. Els colors càlids
més potents eren un groc vell i un roig rajola o teula, també poc intens. Tampoc
els colors freds eren de gran intensitat, predominant els blau celestes o els
verd turquesa. Un detall més relacionat amb el guió que amb els colors però que
em va sorprendre gratament, era l`adornament amb murta, tradició que fins i tot
un servidor ha realitzat en alguna ocasió enramar
de Murta. La Falla Xúquer rebia el 3r premi de la Secció Segona
Infantil i el Premi d’Interès Turístic Infantil.
La sensació d`humitat ja present des de que havia creuat la diagonal, és
feia ara més potent a mesura que avançava pel carrer Ausiàs March en direcció
al carrer Metge Joan Garcés, des d’on aguaitava la Falla del Port, la
més voluminosa de la seua categoria amb un disseny i execució totalment nous
per part del seu artista Xavi Tur. Amb el lema Lladre, qui t`ha parit que t’aguante s`alçava vora riu, un cadafal
descomunal, que semblava per les seues dimensions de la secció especial, la
clau d`eixes grans mides eren, grans estructures disposades de forma
rectilínia, amb un modelat prou elemental, una paret que per davant tenia el
Congrés dels Diputats de Madrid, sobre el qual es situava una taula i damunt
seu un lladre sostenint una iaia, amb un gat al costat.
El lladre representava al polític i la iaia al votant, els quals
coronaven la falla, al costat seu un gat. Al costat com a contra coronament una
estructura d`una habitatge amb un lladre femení, representant la sensualitat
com a arma en el robatori, per la part posterior un Museu dels Lladres, un
lladre amb una bossa de diners damunt un pont, un policia o el grup candidat a
l`indult, un Pare Noel al qual alguns xiquets ja no li podran escriure en
valencià des de que ens robaren Canal Nou. La originalitat temàtica o
compositiva, no tenia parangó en un modelat, més satíric que d’alt nivell
formal, els elements del cos central augmentaven la mida, però no la qualitat i
restaven al modelat general.
La pintura tenia tonalitats suaus no molt vistoses, però ben
distribuides, bons contrastos entre els elements arquitectònics del cos central
i flanc lateral, un rosaci i l`altre blau grisenc, o el verd de la tela de la
taula front el rosaci del flanc lateral. Tampoc desencaixaven els colors dels
dos ninots del coronament, càlid en el cas de la iaia, mixt fred-càlid en el
cas del lladre. Ara bé, la falta de vistositat del color, molt apagat i el
limitat modelat dels grans elements bàsics, donaven un resultat ambigu, que
acompanyat per una ornamentació amb gespa verda i uns escassos ninots pintats
amb colors foscos i freds, no afavorien a un cromatisme dinàmic. La Falla del
Port rebé del jurat el 4rt premi de la Secció Primera.
Podeu llegir-lo ací:Llibret Falla del Port de Cullera 2018
Situada junt al moll, Ex-Cracks
Fallers també de Xavi Tur, simulava una partida d`escacs per a
guanyar una partida fallera. Dues grans figures femenines orientals movien
les peces, aquestes figures constituïen junt un drac alat que hi havia al
darrere les principals estructures, es situaven a les vores del
tauler, deixant el centre a les xicotetes figures. En realitat cada figura
representava a una comissió fallera local, en pugna per guanyar-li a la veïna,
oblidant sovint el sentit primigeni de la festa. reis, reines, alfils, torres,
cavalls, peons, etc... cadascú complia la seua missió. Com en el cas anterior
de la falla Xúquer, el modelat de la falla infantil resultava més rodo, amb
rostres arrodonits, polits i en casos com els ninots més grans o el candidat a
l’indult amb una relació expressivitat i qualitat d`acabat molt equilibrada.
Com en la majoria de falles seues, l`antropocentrisme era amo i senyor,
amb l`excepció del semi humanitzat drac i un xicotet mico. La pintura era
difícil de visualitzar amb aquell focus que omplia de llum groga tot el cadafal,
contaminant-lo amb una patina de color càlid. No obstant el color groc d`un
dels vestits era visible, com el blau de l`altra jugadora, també els estampats,
més complicat resultava aclarir-se amb el propi tauler d`escacs i en els
personatges que el poblaven. Detalls de qualitat cromàtica eren les peces que
representaven al Passeig i a la Taüt de blanc i negre, que trencaven amb la
constant de colors vius. I un detall que cal nomenar també era el de la base de
gespa, ornamentada amb un disseny que integrava pedra blanca. La Falla del
Port rebé el 4rt premi de la secció primera infantil.
Tornava pel carrer Metge Joan Garcés que desemboca al carrer la Bega, a
la meua esquerra estava el Casal de la Falla el Canet, però jo em vaig
desplaçar cap a la dreta, seguint pel carrer la Bega, fins arribar a la
confluència amb el carrer Pare Antoni Berenguer on estava plantada la Falla
el Canet comissió més coneguda pel seu llibret sempre competitiu a Cullera,
però també en l’esfera comarcal i autonòmica. Al so del circ faller com altres comissions, relacionava el seu
llibret amb el cadafal gran, amb una composició simple però ben ordenada, amb
un gran pallasso dalt una xicoteta base al centre del cadafal, que sostenia uns
globus de colors, un element que a banda de servir de coronament, alleugeria el
pes i donava sensació d`elevació, un element compositiu que denotava ofici.
Un cadafal menut, amb elements nous com eixe cos central, però altres
reutilitzats això sí perfectament relacionats amb la temàtica, directors de
pista de circ, pallassos, domadors de lleons, etc,...i els ninots que no eren
directament circenses, se`ls afegia algun element propi, com un barret o algun
objecte i se`ls integrava en la temàtica general. Modelat naturalista, amb
humanitzacions constants especialment visibles les dels globus del coronament,
fins i tot un pallasso d`una escena era el mateix que el de la portada del
llibret, tal era la connexió falla-llibret. Tot el cadafal està farcit de
crítica local, el circ del turisme a Cullera, el gran circ del viatge a Rui-an
-Xina-, el circ de no saber que fan els assessors, la bola del circ feta
piscina, el circ de muntar una fira sense llicència, el circ de les
instal·lacions culturals, o el circ polític de Cullera, ensinistrant les feres.
La pintura tenia una enorme importància i els vius colors així ho
evidenciaven, el mateix cos central amb grans espais de blau, verd o marró
clar, però també espais més menuts de color morat, groc o roig. Els globus del
coronament eren una altra oportunitat per aportar diferents colors tant càlids
com freds i també el blanc, per a neutralitzar un poc un cromatisme tan intens.
Els contrastos eren constants, si el pallasso del cos central tenia uns colors
freds majoritaris, el repeu on s`ubicava era de tonalitat rosa salmó o un marró
coure molt rebaixat, el qual tenia baix de tota la base vegetal de gespa verda.
Això com a exemple del cos central que es reproduïa amb colors diferents en
altres escenes, com el pallasso amb colors blau celeste, verd llima i rosa
coral o el domador amb jaqueta roja i pantalons i barret blau fosc...una
sincronia cromàtica, que el debutant a Cullera, Jordi Carrascosa havia
emplenat amb un encert quasi matemàtic.
Falla multi premiada, ja que el jurat atorgà el 3r premi i el d`Enginy i
Gràcia de la Secció Segona i el d’Interès Turístic a la Falla el Canet.
Cal remarcar també el 1r premi de l’ús del valencià de les falles de Cullera
i el 1r premi de llibret que torna a
rebre la comissió després de uns anys (quants) sense rebre`l així com del 5é
premi de llibret del Concurs de la Conselleria d`Educació de la Generalitat
Valenciana, en el cas dels últims tres premis, enhorabona a Juan Gabriel
Figueres pel treball constant tant en la coordinació del llibret com en el guió
i versos de la seua falla, sempre fecunds en crítica local i amb un ús del
valencià respectuós amb la norma i amb algunes rimes molt rodones. Era hora de
visitar la falla infantil situada uns metres endins del carrer Pare Antoni
Berenguer.
A la recerca del circ faller era el lema de la falla signada per la
comissió, una infantil presidida per l`arbre de la saviesa fallera flanquejada
per uns xiquets exploradors i coronat per un rusc i dues fades. Tot el guió de
la falla girava al voltant de la frase A
la recerca de.. i variava segons l`escena, dels valors fallers, dels jocs
de carrer, al faller, indumentària fallera, monument faller, etc...fins ací com
sempre, una falla més...doncs no! La gràcia estava en que el grup candidat a
l`indult era la mateixa falla però en miniatura... confese que en aquell moment
havia pensat que el cafè que m’havia pres eixa vesprada m’estava causant
al·lucinacions....”no sí, encara tindrà raó mon pare...massa falletes”, però no
estava al·lucinant res, allò era real.
Mira que he vist coses rares en les falles.... però aquella composició,
en fi. El modelat naturalista era molt explícit i no donava lloc a dubtes.
Respecte la pintura, deixava l`arbre en un marc discret, amb un lògic color
marró, envoltat dels xiquets amb camises de color crema i uns pantalons curts
amb un cromatisme molt proper al de l`arbre, com el savi i vell arbre estava
més sec que una moixama, el verd el posava una fada que el coronava sobre una
branca, probablement amb un sacabutx. La fada del costat tenia el cabell roig
caoba, exactament al revés, els contrastos cromàtics i les combinacions
continuaven per la part de darrere, aconseguint quadrar quasi totes les peces
des del punt de vista pictòric i com no podia ser d`altra manera en una falla
exploradora, la base era de gespa verda, que també jugava el seu paper. La
Falla el Canet rebé el 1r premi i el 1r d`Enginy i Gràcia de la secció segona
infantil, així com el millor de la secció segona infantil.
Una bona passejada de més de 500 metres, m`esperava al llarg del carrer de la Bega,
fins arribar al Passeig, de nou al centre de la ciutat, on des de lluny
contemplava la Falla Passeig-Mercat, amb un fluxe de visitants moderat,
vaig tindre sort, l`ofrena estava acabant i era un moment de transició en el que
moltes falleres i fallers anaven a canviar-se, altres es disposaven a preparar
sopars...ideal per a vore l`última carta del Pòquer d`asos cullerenc. Per
proximitat vaig visitar primer African’s
Go i per darrere, per que venia del riu, vaja, a la part posterior tenia ni
més ni menys que el Ninot Indultat, començava la festa, la composició per eixe
punt era molt vertical, com aprofitant tot l`espai disponible.
A mesurava que girava, la cosa anava canviant a marxes forçades i de
front la falla tenia molt força, una sensació de moviment bestial, com si allò
foren les cascades Victòria! Sobretot impactava el goril·la del coronament
sobre el que cavalcava un xiquet, baix seu una mena de saure amb una dentadura
inquietant, amb una xiqueta que no semblava molt amoïnada, per que el cavalcava
a riallades, zebres, estruços, antilops, etc,... si que picaven sola i se
l`arreaven d`allí corrent. I per baix
més escenes de xiquets africans jugant amb animals. Òbviament eixa potència
davantera tenia com a contraposició una posterior molt més pobra, on no per
casualitat estava situat el Ninot Indultat Infantil de les falles de
Cullera. Més que la qualitat de les escenes, que també, impactava
l`originalitat i el tractament de la la temàtica.
Fidel al guió el cadafal reflectia els Turkana del llac del mateix nom a Kenia -sud-est del continent
Africà- això sí en un entorn molt idealitzat. A l`altra banda apareixia un
xiquet occidental amb un walkie Talkie -podria ser un mòbil- com a mostra dels
utensilis que un xiquet resident en occident o en un país desenvolupat d`Asia,
com Japó, Corea, Xina, etc... te amb només 10 u 11 anys. A l`abassegadora façana frontal de la falla, que exercia molta
força i dinamisme, on es situaven la majoria de ninots, seguia una part
posterior més tranquil·la. Les expressions en el modelat seguien eixe mateix
patró, és a dir si per la part davantera i lateral, expressaven emocions
fortes, per darrere excepte el ninot indultat, la resta estava en calma total.
També cal remarcar, que les superfícies d`absolutament tota la falla estaven
molt, molt escatades i així després es pinta millor.
Totes les falles que tracten temes sobre la naturalesa, és difícil que
pugen fugir d`una parella de colors inseparable: el marró i el verd. African`s
Go, no era l`excepció, el que passa es que les superfícies més grans estaven
separades, si la part davantera era més marronosa la posterior era més verdosa.
La habilitat de l`artista ve en adaptar-se a la situació i pintar al goril·la
amb una tonalitat morada en lloc de negra o marró, per a visualitzar-lo millor
o col·locar colors rosa als costats per a ídem. La falla tenia aspectes molt
brillants i en alguns punts fins i tot impactava, però res és perfecte i la
transició pels laterals, no estava ben cosida i fins i tot semblava una altra
falla.
La valenta aposta per decorar la base per una banda d`arena i pedra
blanca i per l`altra de gespa, quedava bé de front o a la part posterior...però
en els laterals l`efecte era molt estrany. Si en les grans hi havia igualtat,
en les menudes photo finish, al remat
el jove artista Xavier Gámez en
un any imparable, on ha guanyat en més de mitja dotzena de juntes locals i fins
i tot a les Fogueres d` Alacant, feu un Vini,
vidi, vinci històric aconseguint un 1r premi i 1r d`enginy i gràcia de la
Secció Especial Infantil que la Falla Passeig Mercat no guanyava des de 2005. Abans de passar a la falla gran, cal fer una parada en Tradició i Traició el llibret de la Falla Passeig-Mercat, guardonat amb el 4rt premi de la JLF i el 61é premi del Concurs de la Conselleria d`Educació de la Generalitat Valenciana.
Podeu llegir-lo ací: Llibret Falla Passeig-Mercat 2018
Falles o treballes de Pedro Santaeulalia que
repetia en la plaça, tenia una temàtica més nostrada, la vaig començar a rodar
per darrere i vaja...el bou de l’esbós, semblava una miqueta més xicotet,
l`escena dedicada a la Fira Taurina de Falles de València, la composició
quedava una mica forçada vista per darrere, amb contra coronaments cobrint
espais, com la dedicada als pirotècnics coronada per un falleret agafat a una
eixida de coet. Girar a la part frontal, era arribar a un altre mon, composició
espectacular ara sí, amb una gran fallera pensativa com a cos central coronada
per una parella de fallers en una postura forçada, això sí, que els feia
semblar super-herois voladors a l`estil de Superman...però afegint un risc
espectacular com cap altre cadafal tenia.
L`escena de la bunyolera, ocupava un espai de contra coronament i complia
la missió d`omplir també el buit de la gastronomia festiva, que es completava
amb l`escena de la paella i el policia de la part posterior. Filant molt prim,
es podria parlar de contra coronament a l`altra banda, d`un xicotet faller
degustant un bunyol. Entremig altres Gremis no tant visibles com els voluntaris
de protecció civil, en ple assetjament d`una turista asiàtica. Si la composició
general, era un tant peculiar, la distribució d`escenes era molt encertada,
cobrint espais morts, especialment la dedicada als treballadors de la neteja
viària, l`escena més hilarant on no només arreplegaven immundícies, sinó també
a alguns festers massa entusiastes i
absolutament rebentats. Capítol a banda l`escena de l`alcalde Jordi Mayor,
vestit de bomber molt polisèmica.
Si la composició era un tant desigual, amb llums i ombres, no ho era tant
el modelat, la nissaga Santaeulalia si ha destacat en alguna cosa ha segut
sempre per un modelat exquisit, en els últims temps, els fills de Miguel
Santaeulalia Núñez, han apostat per un modelat que dins del naturalisme ha
virat cap a una caricaturització més o menys intensa, Falles o treballes era un microcosmos d`eixa amplia varietat des
d`expressions més contingudes com les de la majoria de personatges femenins del
cos central i coronaments fins les mes esbojarrades com la del rostre
desencaixat de l`artista semi ofegat per la fallera major, obsessionada amb el
palet o el faller en plena tensió amb la boca oberta per l`esforç lluitant amb
el policia local per la seua paella i com no la del torero del contra
coronament de darrere, amb un cos encara més caricaturitzat que el cap del bou.
I si el modelat mostrava una homogeneïtat molt amplia, amb tots els
matisos que es vulguen, la pintura també oscil·lava per un cromatisme amb
colors majoritàriament clars, quasi pastís, predominaven els colors freds en
les vestimentes, sobretot el blau de l`espoli de la Fallera Major, però també
el verd turquesa de la castanyera, el morat distribuït en moltes zones,
etc...dels colors càlids, sobreeixia per damunt de tots el de la pell dels
ninots, un rosa carn, amb tocs d`ocre, com pocs tallers saben aplicar i que
donen un verisme molt gran. Per a aclarir tantes zones fredes, s`aplicaven
zones on la pintura blanca era present, davants, manteletes, camises i fins i
tot un paraigua blanc. Llàstima que els fallarà un poc el tema de la composició
per darrere, no obstant la Falla Passeig-Mercat a banda del 3r premi
també rebia el d`Enginy i Gràcia de la Secció Especial.
I ara sí, ara em quedava l`última de les últimes, però també una caminada
de més de 700 metres, al llarg del casc antic fins arribar de nou al Barri del
Raval i allí al carrer de...”la despedida”...que ja te nassos! Una altra
sincronicitat jungiana? Això ja semblava de “Cuarto Milenio” m`havia deixat per
al final, un parell de cadafals interessants. El primer era La natura tot ho cura signada per la comissió
l’enèsima falla infantil que veia a Cullera sobre elements naturals. En una de
les falles amb menys pressupost de la temàtica, però amb una composició que
coronava un cuc enorme, per a la fulla on estava assegut, s`apostava pel risc. L`estructura
era això una planta per eixe insecte i a la base, flors, setes, follets,
abelles i fins i tot un faune, en una disposició agrupada.
Proporcionalitat, amb un coronament enorme, respecte les minúscules
figures de base, amb un modelat, que reconec que amb aquella llum i tant
xicotet no sé fins a quin punt de perfecció arribava, però era obvi que es
trobava inmers en un naturalisme un pel més clàssic de l`habitual actualment. La
marca diferenciadora junt a la composició era la pintura, fidel a la realitat
presentada, creant contrastos entre els verds clorofíl·lics i els rojos o roses
de les flors o setes. La falla tenia un domini absolut de les tonalitats
fredes, però aquestes no sempre eren fortes i mantenien oscil·lacions entre
elles, sobre tot en el coronament, això no alterava eixe domini però
el suavitzava. El cromatisme estava tant elaborat que a la part frontal una
part de la base, hi havia pintades unes pedres crec que amb tonalitat beix que
exercien alguna diferència amb el color verd de la pròpia falla o de la gespa
decorativa...potser massa verd. La Falla Plaça Alboraia rebia el 2º
premi de la secció segona infantil.
Passava a la meua última falla Drames
i Comèdies de l`artista Erik Martínez Moncho. Una falla molt menuda
amb una composició que lligava molt bé les distintes escenes al voltant d`un
escenari teatral, potser el ninot del coronament semblava més lligat a un circ
que no a un teatre, però la resta eren coherents al 100% amb la temàtica
central, un mim, un actor interpretant Hamlet, etc,...el modelat era el propi
de l`artista amb un punt sempre per damunt en el ninot candidat a l`indult, que
almenys s`emporta el reconeixement de millor ninot de la secció segona. Ja són
uns quants anys que l`artista local donà al pas a les falles grans -sense
abandonar les infantils- i precisament fou ací, pel que fa al modelat ha segut
capaç d’adaptar-lo dins del seu propi estil a una escala major.
Colors càlids molt suaus dominaven el cos central, beix, crema, etc,...
amb la participació d`un roig estratègicament utilitzat com a cortines del portal
teatral i de l`estora roja de la base. El propi grup del ninot candidat a
l`indult introduïa també eixa dinàmica de colors beix i negres, amb un potent
roig, entre mig la ballarina que anava de blanc. Com la falla era menuda, es
permetia el luxe de combinar colors més complexos com el morat i el negre, junt
el crema de l`escenari, més usual era el ninot que feia de Hamlet amb pantalons
violetes i jaqueta de blau fosc, per a finalitzar un color poc utilitzat com el
verd era destinat al coronament. Una falla molt matemàtica en tot que rebia el
1r premi de la Secció Segona.
Podeu llegir-lo ací: Llibret Falla Plaça Alboraia 2018
I ací acabà el meu recorregut per les Falles de Cullera 2018, desgràciadament no he aconseguit fotografies de la Falla Bulevar, espere poder incloure-la novament per a propers exercicis. I ja que no els he pogut fer una crònica en condicions almenys incloc el seu llibret.
Podeu llegir-lo ací Llibret Falla Bulevar Cullera 2018
Com les Falles de Cullera no tenen una falla "municipal" ni "oficial" el llibre oficial de Junta local fallera de Cullera, que ha aconseguit la proesa que les 15 falles de Cullera pugen els seus llibrets a format digital... serà per llibrets!
Podeu llegir-lo ací: Llibre Junta Local Fallera Cullera 2018
Com les Falles de Cullera no tenen una falla "municipal" ni "oficial" el llibre oficial de Junta local fallera de Cullera, que ha aconseguit la proesa que les 15 falles de Cullera pugen els seus llibrets a format digital... serà per llibrets!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada