AVALUACIÓ
MONUMENTS FALLERS
dins la 1ª jornada
cultural de L’Espolí actualitat fallera
Començava al Casino Liberal d`Algemesí, la taula rodona amb les paraules
d’Oscar Escobar: “Hi ha molts elements, però hi ha un sense el qual esta festa
no existiria: les falles” a continuació presentà un a un els membres de la
Taula. Primer Juane Cortell artista faller i moderador que ja tenia experiència
com a organitzador de les Tertúlies del
Taller de Tamany i Color, Salvador Ferrís, primer artista professional d`Algemesí,
especialitzat en infantils que ja plantà l’any passat a la secció primera de
València -i ho tornarà a fer enguany-, Victor H. Giner el seu alter ego però
tant grans com infantils, amb nou palets locals, es segon en la classificació
històrica darrere dels mítics Germans Navarro de Carcaixent.
Ferran
Lorente, una revolució en les falles infantils, encadenà tres palets amb tres
cadafals originals, fet inèdit en Algemesí i poc freqüent a la Ribera del
Xúquer. A continuació els fallers Clara del Amor, primera fallera major de la
seua comissió, i després de la ciutat, amb experiència com a jurat i finalment
Toni Roig, faller, llicenciat en belles arts i dibuix, amb més de 25 anys d`experiència
com a membre de jurat i delegat de monument de la seua comissió.
El
moderador fent ús de la seua experiència amb to irònic recomanà paciència als
organitzadors de l`acte, ja que a les primeres tertúlies del seu taller havia obligat als treballadors a vindre i
no passaven de vint els assistents, en les segones ja foren més del doble i el
passat més d`abril més de 200. Per ell els premis compleixen una funció motivadora,
motor per a crear coses diferents, però massa sovint els artistes han
d`explicar com es fan les falles. Aleshores donà la paraula als membres de
jurats, amb la pregunta: Que jutja la gent, quan jutja una falla? Preus,
estils, etc,
Respongué
Clara afirmant que el primer colp de vista era vital, després apareixien
factors com acabats, -juntes, etc,..i depenent de població altres elements. Des
del públic es preguntà per l`existència de normatives, amb resposta automàtica
del propi moderador: no hi havia normatives al respecte, simplement cada membre
del jurat posava la seua nota final en un sobre tancat. Des del públic insistien
en el seu desconeixement sobre els criteris i la seua diversitat en funció de
la població. De nou respongué Clara, dient que Junta Central Fallera no marcava
una norma -en eixe moment em vaig quedar confós, no acaba la jurisdicció de JCF
en el seu territori? es a dir València, Quart de Poblet, Xirivella, Mislata i
Burjassot- la mateixa persona aprofundí en la qüestió, demanant per que JCF no unificava la normativa sobre jurats de
totes les juntes locals de la Comunitat.
Un
somrient Agustí Martí president de la J.L.F d`Alzira junt a altres presidents
de juntes locals, com el de Carcaixent no demanaren jurat de Junta Central
Fallera de València el 1997 fa 20 anys i la terra no s'enfonsa...que bones són
les hemeroteques! Via Suplement Falles La Ribera Levante -EMV 1997.
A
continuació el moderador Juane Cortell afirmà que anava a unificar-se, ... -des
de JCF per suposat-. Ja que segons la seua opinió hi havia població que no
demanava jurat a València i això era perjudicial. Clara tractà de suavitzar eixe centralisme faller assumit, dient que les decisions dels jurats no solen ser unànimes. Poca voluntat
d'autonomia fallera es destil·lava allí, ara bé no imagine ciutats com Alzira,
Gandia, Xàtiva, Sagunt o Borriana acceptant de bona gana lo que JCF de València
ordenara, en tot cas ho hauria de decidir
l'assemblea d'una Federació o Junta General Fallera Valenciana que agrupara comissions o juntes locals de tota la Comunitat Valenciana, projecte fallit
molt viu als ’90 precisament en Alzira, Carcaixent, etc,..un organisme realment representatiu de tots els fallers i falleres valencians/es.
Toni
Roig intervenia agraint a l'espoli la invitació com a ponent i llançava una
frase genial, pareix que només siguem uns
gamberros tirant coets i darrere d'açò també hi ha molta història. Explicà
que quan van a un poble demanen un guió i a partir d'eixe moment, comencen a
valorar-se conceptes, era el primer ponent que introduïa el criteri de la coherència
temàtica en el cadafal, també ho fou al parlar de la composició, desglossant
altres conceptes com risc, modelat, color -dins d'aquest concepte si ha una
policromia de contrastos- bons acabats, etc,...
Afegia
T. Roig que si les falles eren declarades Patrimoni de la Humanitat, J.C.F
exigiria jurats més professionals, amb una formació adequada, per evitar
situacions rocambolesques on els jurats eren persones sense cap noció
artística, conceptual, etc.... de nou Toni introduïa en la taula un nou terme
com el del transport de la falla, on es pot perdre o destruir gran part del
treball de tot un any- curiosament l`últim cadafal de la Falla Plaça Major
acabà en un camp de tarongers a causa d`un accident en el transport des de
València cap a Algemesí, el Febrer de 1982- com a bon docent Roig exemplificava
de forma didàctica com si a una persona li fa mal un queixal acudirà a un
dentista i no a un llanterner.
Des del públic es demanava per la importància de la diversitat
d`opinions al sí dels jurats en eixe moment començà un xicotet desordre que
finalitzà en breu, intervingué Victor H. Giner, el qual expressà la seua
preferència per la falla clàssica
enfront la moderna, tot i acceptar
amb resignació haver de realitzar algunes falles dins d`eixa etiqueta per
adaptació a la demanda. Una frase que vaig memoritzar fou una falla antiga és una falla de 1900, cal distingir entre clàssic i
antic...les disquisicions entre aquests termes continuaren, manifestant-se
dificultat en parir una definició dels dos termes - Jo per
clàssic entenc reproducció del natural o realitat-.
Aleshores
entrà en la dialèctica Ferran Lorente, el qual subratlla la subjectivitat
intrínseca que comporta valorar una obra d'art -en això hi hagué prou unanimitat entre els artistes- tornava a reblar el clau, sobre
la qualificació dels jurats, afegint un nou criteri el que hi ha per dins.... crec que en aquell moment ningú va
entendre -jo tampoc-, des del públic es preguntà per la custòdia dels sobres
dels jurats, respongué C. Del Amor dient que ho feia la policia local
corresponent, tancat i signat per fora. T. Roig ens contà una divertida
anècdota, en un poble obligaven el jurat a quedar-se quan donaven els premis, si el premi era bo, bones cares, però si no,
semblava que tragueren les metralletes.
Reafirmant
la seua objectivitat Clara de l'Amor, reconegué que en alguna ocasió no li ha
agradat el cadafal que li ha plantat l`artista de la seua falla -que per cert
estava en la mateixa taula- T. Roig expressà que sovint havia fet diferents
classificacions del seu propi poble abans de l'entrega de premis, encertant o
acostant-se amb assiduïtat. El públic encuriosit amb les paraules de F.Lorente,
preguntà que era valorar el que hi ha dins?, el moderador prengué la paraula per
respondre que entrant i veient el que es feia als tallers.
Falla
del 750 Aniversari d’Algemesí, una
falla sacralitzada com símbol d’identitat local, que suposà un abans i un
després en la història de les falles locals, curiosament el lloc on es conserva no es molt digne. A la dreta Naturalment una falla infantil en l’inici
de la seua maduresa que li donà el 7é premi a la Secció Primera Infantil de
València amb la Nova d`Orriols en les passades falles de 2016.
Encara
no havia parlat Salvador Ferrís, el qual inicià el seu parlament lamentant
que se'l coneguera més per la indultada falla de la muixeranga de 1994 quan tot just començava -la qual reposa
baix d`una escala en un lloc peculiar
al Museu València de la Festa d'Algemesí- quan ell en realitat haguera preferit
la ignició d'una de les obres més emblemàtiques dels seus inicis, a continuació
explica breument la trajectòria per Algemesí, Alzira, etc,..fins arribar a
València fa dos anys, enguany repetirà a la Secció Primera infantil, la
categoria de plata de les falles infantils del Cap i Casal.
Més
inèdita fou la seua faceta com a membre de J.L.F d`Algemesí, admetent que no
sempre fou una tasca agradable, la no acceptació del veredicte de moltes
comissions i fins i tot la recerca per part de fallers d`altres poblacions. Des
del públic per enèsima vegada es preguntava per la suposada manca de criteris
dels jurats, des de la taula s'aclaria que si hi havia uns punts mínims. Per
fi, Ferran Lorente aclaria el terme el
que hi ha dins, una metàfora del procés de creació d`una falla, des de que
sorgeix la idea fins que es planta, Juane apuntà també la capacitat de
solucionar els problemes que van sorgint.
Des
del públic una nova intervenció reconeixia que els fallers demanaven molt amb
pressupostos molt baixos, però que massa sovint alguns artistes han plantat coses que no s'havien acordat. Victor H.
Explicava les penalitzacions del Gremi d’Artistes Fallers ...sempre i quan
l'artista infractor estiga agremiat, també podrien actuar a favor de
l'artista si fora la comissió la que actuara incorrectament, la conclusió
majoritària fou que les atribucions del Gremi són quasi nul·les i no te massa
utilitat real en la actualitat.
Com
a anècdota s'explica que algunes vegades determinats jurats no havien baixat ni
del cotxe per a puntuar cadafals, des de la taula s'expressa la pròpia
experiència en que habitualment eren acompanyats per la policia local, la qual
fins i tot els apartava aquelles persones que les pogueren pressionar. Quan la
taula rodona ja s'acostava als tres quarts d'hora, tot i l'interès i atractiu
de l'acte, la dispersió es feia patent en forma de més i més interrupcions i
xicotets guirigalls.
A l'esquerra escena de Muac
Falla Na Jordana, artista Joan Blanch "algemesinenc" d`adopció també té el seu
taller a Algemesí, a l'esquerra Vespa
tipus llonganissa per a dur iaies a missa de Regino Más Ninot Indultat de 1958 per a la Falla Convent
Jerusalem
Noves
preguntes sorgiren entre el públic, al voltant de la puntuació dels ninots
d'exposició, que ràpidament foren respostes ja que habitualment no sol ser el
mateix jurat que el del conjunt de la falla. La controvèrsia arribà quan un
dels ponents afirmà que un ninot que anava totalment vestit no era un monument faller cosa que feu
saltar immediatament als artistes fallers, recordem que el primer premi de la
secció especial infantil de València de les falles 2016, portava molts ninots
vestits, hi ha ninots vestits indultats des de 1934 i totes les falles portaven
els seus ninots vestits fins que Juan Huerta començà el modelat íntegre.
El
moderador tractà hàbilment de reconduir la taula rodona, fent una aportació
pròpia de les IIIes Tertúlies del Taller de Tamany i Color, el famós format Eurovisiu de Borriana que explicà Quino
Puig, una altra proposta feta pel moderador, fou la de que artistes en actiu o
jubilats foren els encarregats de puntuar les falles. La majoria d'artistes no
obstant eren prou pessimistes al respecte, i continuaven pensant que la
subjectivitat inherent a la valoració artística seria molt difícil d'evitar. En
conclusió les falles de la ciutat d'Algemesí encara necessiten crear encara una
cultura pròpia de cadafal, per desgràcia tingueren una llarga interrupció de quasi 40 anys, ara amb
artistes propis des de fa més de 20 anys, s'ha donat un primer pas. Queda no
obstant molt de camí per fer, cal crear espais on donar a conèixer els propis
artistes, el seu treball, etc.. també les problemàtiques generades amb la qualificació
de les seues obres. Moltes vegades el més dur és el començament, l`Espolí ho ha fet, pitjor o millor, pero ho ha fet, enhorabona i que tinga continuitat!
*El material gràfic utilitzat ha segut en bona part fotografies pròpies, les que feren servir des de l'espolí per anunciar els diferents ponents a les xarxes socials, així com una fotografia del Suplement Falles de la Ribera de Vicent Pastor de Levante-EMV de 1997.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada