CRÒNIQUES FALLERES    2015

Dia 16 de Març- Ressorgiments parcials – Entre el desencís i l’esperança d`un bressol faller - El Pilar-Sant Francesc

Després de dinar a migdia, reprendre la marxa costa, els essers humans som una mica més complicats que les bateries dels nostres utensilis tecnològics, càmeres, mòbils, etc,..Ací començaria una Crònica “normal” o lineal, però com la literatura i també la vida es més complicada, ens ajudarem d`un flash back monumental, per tornar al començament del dia.

De bon matí amb el cel ras i sense cap núvol a la vista, s`aventurava un dia no molt calorós, però almenys millor que l’ anterior. La primera falla del sector que vaig gaudir, a més a més sense molta gent, -a primera hora de matí i dilluns- fou la falla Ribera-Convent Santa Clara, lògicament destacava la gran pel seu gran volum, però primer vaig anar a per la menuda, Melodia sense fi, una producció de J. Alberto Navarro Guijarro. Un cadafal amb una composició clara, al voltant d`un gran orgue, amb uns tubs humanitzats dels quals sorgeixen uns ratolins, una mica atordits. A la base, músics de banda envolten l`organista i la veritat es que no vaig rodar la falla, em sembla que tampoc era possible.

La pintura que predominava, era la que anava del roig al rosa, es dir colors càlids, acompanyat d`alguns morats i altres colors que fan de complementaris com el blanc o el negre. Cal dir que els ninots guardaven una gran proporcionalitat, en quant a la mida i forma. Una regularitat que li comportà un cinquè premi de la secció tercera infantil.

De seguida vaig dirigir la meua mirada cap a Drames i comèdies, la falla gran que un any més ha creat Javier Álvarez-Sala Salinas per a la Falla de la Telefònica, com es popularment coneguda la Falla Ribera-Convent Santa Clara, el cadafal girava al voltant del teatre de la vida quotidiana, amb els gèneres de la tragèdia, la comèdia i el drama. La composició esvelta i elegant com els edificis del seu marc escènic, destacava per tindre una columna al centre d’ordre arquitectònic desconegut, però summament barroc, que semblava arreplegar les grans obres teatrals, hui substituïdes per la corrupció i les desigualtats socials.

L’espectacularitat de la falla, estava en el contrast que hi havia entre l`estreta base i el remat, en forma de copa, on tres personatges probablement representants dels tres gèneres teatrals, formaven una singular trinachia fallera. Per si no fora poc, darrere hi havia una porta gòtica amb un arc apuntat dalt la qual es situaven màscares teatrals i personatges al·legòrics de la dramatúrgia.

A la base, acompanyant a la columna als seus costats dos mitjos cossos d`un cavaller que intenta conquistar una dama, en actitud gentil.  Una composició impactant, que nogensmenys tenia un component important de risc. També anava ben servida en quant a modelat, pintura i per tant acabat. No es podia dir el mateix de les escenes, massa irregulars per una falla amb un pressupost molt proper a la secció especial, com en els generes teatrals, en algunes es jugava a l`antagonisme valència-barcelona, pp-podemos, Catalunya-Espanya, etc,... 

Hi havia un clar antagonisme entre la estètica part frontal i la satírica part posterior, amb el conjunt de la Paròdia Nacional i els casos ERE, NOOS, EMARSA, GURTEL, PUNICA, una escena molt representativa en aquest conjunt es la de la iaia i les preferents atacada pel ninotet de Bancaixa i un altre a Caja Madrid, normal que la pobra dona estiga atacada dels nervis! Una mostra de la irregularitat del modelat dels ninots de base, es comparar l`escena anterior amb el ninot homenatge a Carlos Herrera, molt ben caracteritzat d`altra banda. 

Pot ser l`escena més harmònica amb la resta de la falla, tant en modelat com en pintura, així com per temàtica, fora la del Bressol del teatre, no obstant el handicap de les escenes, aconsegueixen un quart premi a la Secció 1-A, la secció de plata.

Poc havia de caminar per arribar a una falla sense fallers, una falla que en realitat no pertany al Sector Pilar-Sant Francesc, però que geogràficament es planta allí, parlem clar està de la Falla de la Plaça de l`Ajuntament, un cadafal o millor dit cadafals costejats per tots i totes les contribuents del Cap i Casal, que remunta els seus orígens a les falles del So Quelo dels ‘40 i fins i tot a d`altres més antigues de l`antiga baixada de Sant Francesc de principis de segle XX, quan no era la falla municipal i fins i tot arribà a guanyar el primer premi.

Tornant al present de les falles 2015,  davant mateix de l`ajuntament estava Painting Valencia la infantil municipal, amb un contingut didàctic com en els darrers anys, dedicat enguany a la pintura, especialment als pintors valencians. Al cos central Joaquim Sorolla, el nostre pintor més representatiu acompanyat del retrat pop d`Audrey Hepburn d`Antonio de Felipe. 

Però Sorolla no fou l’únic pintor valencià representat, tot el cadafal estava ple, al remat en trobàvem d’altres com el representant del barroc José Ribera El Espanyoleto pintors del renaixement com Jacomart, Macip o Juan de Juanes. També apareixien altre contemporanis representants de l’ impressionisme,  com Ignacio Pinazo, José i Peppino Benlliure, Muñoz Degrain i José Vergara. Sorolla mirava quasi de reüll a algunes de les seues obres, com les dones Passeig per la platja o Xiquets per la platja de la seua època culminant.

També apareixien els fruits de les col·laboracions de diferents artistes que al llarg de la història de la pintura valenciana produïren institucions com l`acadèmia de belles arts de Sants Carles de 1762.  O grups més contemporanis com l’equip Crònica, com totes les falles de Ceballos i Sanabria, tenia un profund sentit didàctic, amb un cert humor blanc que la feia exitosa entre tots els públics, un exemple era el ninot de l`espanyoleto amb una pizza a la ma. Figures naturalistes hereves d`un classicisme que per a bé o per a mal ha quedat enrere, però que almenys jo trobe que no ha mort del tot, renovant més o menys la seua plàstica i el seu missatge als temps actuals. 

Encara de bon matí no molt més tard de les 10h, el centre mundial faller ja començava a omplir-se, per contemplar La Força, era dilluns i predominava el públic d`avançada edat probablement jubilat amb més temps lliure, la veritat es que vaig ser un privilegiat d`acompanyar-los. El cadafal tenia tres parts clarament diferenciades, almenys des de la meua perspectiva, les escenes, la plataforma que elevava el remat i el gran lleó de les Corts Espanyoles, que feia d`embaixador de tota la falla. Un descomunal lleó amb una cabellera de vareta, que destacava del conjunt junt a la bola de món que subjectava baix una de les seues potes, la força de la democràcia o millor dit, el seu guardià. Per a contindre al segurata de la democràcia, hi havia al seu cap una silueta del colom de la pau.

El risc composició no tenia molta força, més en tenia el modelat dels ninots de base i el guió de les escenes ben cohesionades, especialment era destacada pel públic l`escena del Tir i Arrossegament, esport valencià on esser humà i animal lluiten junts aïnant esforços, recorda aquell grup de Vicent Luna indultat pel Gremi d`Artistes Fallers, ara en procés de restauració. La disposició de les tanques de la falla municipal impedien contemplar en condicions escenes com la força de la imaginació amb un Juli Verne visionari envoltat dels seus objectes pensats i anys més tard convertits en realitat.

La força de la solidaritat, defensa dels drets humans i voluntari social o la força del coneixement, importància de l`alfabetització massiva de la població i de l`ensenyament en general. O ja a la part de darrere la força del conflicte amb l`escena dels que estiren de la corda. Una falla molt compacta i massissa que si no haguera segut per la vareta, no m`haguera dit absolutament res. No obstant no em va decebre, perquè no em va agradar des del principi... em quede amb el Manolo Garcia del cap de Leonardo da Vinci a Na Jordana fa uns anys, vorem això algun dia a la Plaça de l’Ajuntament?

Cal fer una el·lipsi narrativa de tot el trajecte següent que va discórrer pel Sector la Seu-Xerea-Mercat i fins i tot una bona part del Sector El Carme per arribar de nou al Sector Pilar-Sant Francesc, una plaça que es frontera de sectors, una plaça literària que te alguns dels llibrets de falla més antics, es la Plaça del Tossal, on es planta la Falla Bolseria-Tros alt des de fa més de 150 anys, enguany la cosa anava de xinesos a la falla gran que ha realitzat de nou Carlos Borràs Cabo, del bust d’un gran soldat xinés amb cara de pocs amics sorgeix al seu remat un altre de cos sencer amb el tors nu i brandant una espassa, acompanyant als dos personatges un drac entre sorprès i somrient.

La composició es molt dinàmica un triangle isòsceles amb un contrast de colors complementaris entre els tons verdosos-grisencs i roig. Cal dir que a la base hi ha un llaurador valencià a lloms d`un ase que esta plantant-li cara als dos guerrers, metàfora de la resistència local a la invasió comercial xinesa, propiciada per la globalització, ara molt qüestionada per la crisi. L’explicació de Made in la Pechina, està escrita en xinés! Coherència temàtica portada al extrem, que continua en les seues escenes, no podien faltar els jocs de comparacions entre la Paella Valenciana i la Xinesa, un recurs molt freqüent per omplir una falla de contingut satíric sense haver de gastar grans sumes de diners en ninots, son els panells amb cartells com “els electricistes xinesos que no s`enfaden, es cablegen”, etc... altres escenes jugaven amb el terme xinés, per referir-se a afers locals, com el de les ombres xineses i l`alcaldessa que anava a ser enviada a la Conxinxina...profètica escena

No podia faltar la pirotècnia, un altre element comú a xinesos i valencians, un valencià fornit estava a punt de disparar masclets del 38. En definitiva una falla xicoteta per a la seua categoria, però nova de trinqui que ja voldríem per comarques, amb un gran acabat –s`ha escatat de valent-, bona combinació de colors i pot ser una certa desigualtat en el ninots de base, el jurat els atorga el 9é premi de la secció 2-A.

La Mar Salà era la falla infantil, amb una estètica molt allunyada de la falla clàssica, no només pel modelat, sinó i  fins i tot més per la pintura. Un altre aspecte a subratllar era la de les proporcions dels ninots de base, que feien semblar molt més gran el cos central, un efecte òptic que em va captivar. Envoltada per un nombrós equip, Marina Puche, continua el seu periple per les falles infantils, oferint un producte la mar d`original –com el lema-, que tenia una miqueta de tot, en quant a risc-composició, un braç de mar i una balena que estan agafant un vaixell plena de remers, poden ser l`element més significatiu en aquest sentit. L’altre son els detalls de la pintura, especialment els de la cara del cos central, com illes barroques superposades, en un mar d`innovació, amb una combinació de colors suaus i altres més forts fent una gradació natural.

De ben parits es ser agraïts, i així ho fa l`artista cap al seu equip, on entre altres figuren algunes familiars seus tant il·lustres com Pepe Puche. Marina utilitza colors tant suaus, que fins i tot deixa en blanc la part de la pell, aposta arriscada sense dubte, però valenta. No es una falla fàcil d`explicar, una imatge val més que mil paraules, es molt conceptual, bona prova es que no precisa de molta cartelleria. La falla te una coherència temàtica tant gran que fins i tot el nom de l`artista es marítim. La falla infantil de Bolseria-Tros Alt se`m emporta el 3r premi de la secció quarta infantil.

I de nou i promet que es ja la última, aquest humil cronista de falles, fa una darrera el·lipsi temporal, per fer un salt pel seu corregut pel Carme, fins arribar ja després de dinar i de vesprada a les portes de les torres de Quart. Contes Orientals era la proposta de l`artista José Mª Gramaje, per a la Falla Quart-Palomar. Una composició clàssica triangular, coronada per una Sherezade que s`esforça en contar mil i un contes per entretindre al soldà i evitar així ser executada. 

A la base la cova d`Ali-Babá i els quaranta? –o més- lladres, en l`actualitat, polítics, empresaris negrers, etc,..Ali-Barcenas i els 40 xorissos que acaben d`eixir de l’escola superior de xorisseo. Com el nombre de lladres no minva ja demanen llicència d`obres per fer ampliació a la cova, L’Ere sabor andaluz, Casa Real, Xoriços Mallorquins, Gran Xoriço Selecte Pujolot, Rodrigo Gato amb la garantia de Caja Madrid,  etc,...A un dels laterals de la cova veiem un geni de la llantia amb cara de Rajoy prenent mesures per enganyar la població, a la llantia, el PPet, el PSOTE, P.I.U, Compropis, etc,....humor en clau política. 

I a la part de darrere, un terrible dimoni amb cara de ministre Montoro, que ens mostrava les retallades en educació, vivenda, sanitat, ajudes socials, etc,.. Un altre conte oriental, eren les 69 postures del KamaSutra,  o l`estoreta voladora, dels viatges de l’imserso, per enganyar els vells. Una falla amb bons acabats inclosos els baixos, pintura més que correcta, guió coherent, però sense massa risc i presumiblement amb un baix pressupost, pel que es veu al volum total verdaderament xicotet per a ser una falla de primera. El jurat els atorga un 10é premi a la secció 1-A.

La Música en la mar, era la versió infantil, en una categoria pressupostària molt més baixa, Dart Faller ens mostrava una combinació de dos temes, amb una composició molt oberta, un modelat regular i una pintura potser amb massa indefinició amb un blau sense matisos. No obstant els detalls de la perifèria compensaven aquest magma del cos central, un detall curiós, era dia 16 de vesprada i no hi havia ja, ni un sol cartell explicatiu, l`oratge llevat d`una suau pluja la nit de la plantà no havia segut molt negatiu, fou curiós. Reberen el 8é premi de la secció novena infantil

Eixint imaginàriament de les muralles de València, arribava a pocs metres a la falla En Plom-Guillem de Castro una combinació de temàtica local, política i guerra de les galàxies, Stas de wasa era una mica tot això. Juan Alberto Guijarro fa una composició molt redona, o millor dit quadrada, el risc no es una de les virtuts del cadafal, ni tampoc el modelat de les figures que l`integren, però si una armonia entre temàtica i escenes, el primer que em vaig trobar va ser a Darth Rajoy, no calien cartells, això te mèrit, Chewaka amb una fallera o l`emperadriu Merkel. 

Entre els rebels, un ninot verd amb coletes que volia lluitar contra el costat fosc, i una escena que em va fer riure una moderna parella de tabaleter i dolçainer formada per R2 D2 i C-3PO vestit amb brusa de faller. Era curiós contemplar una falla tant galàctica amb les torres de Quart de fons, un contrast total. Una altra escena molt ben travada era la del policia sideral multant a una dona amb “esperança” de ser alcaldessa. Una falla divertida i original que no obté guardó a la secció 5-C.

Colorín, Colorado si que obtingué premi, el 8é de la secció tretzena infantil. Te tot el que no te la falla gran, color, com el seu lema indica i un millor modelat. Però no tot es millor, li manca la cohesió temàtica, no obstant, era més per dispersió i falta de concreció del lema que no per falta de coherència.  I ara si,  m`endinsava per l`antic barri de velluters, cap a una falla centenària que es resisteix a desaparèixer, que lluita per sobreviure com molts valencians que breguen per trobar un treball ni que siga esclau i mal pagat.

Una falla resisten es Murillo-Palomar, que enguany ha plantat dos falles molt dignes, la infantil es la primera que veig, Residència Disney immersa en la secció dihutena, feta per la pròpia comissió, una gran sabata amb portes i finestres improvisades es el cos central d`una falla, que es nota que s`ha fet de forma amateur, la composició es armònica, amb lògiques desproporcions, però per exemple amb un bon vernissat. De sobte quan fotografiava un dels laterals, un moment autèntic, “dels que no eixen en la tv”, apareix una banda de música que desfila per darrere junt una comissió del barri del pilar, meravellosa espontaneïtat anima de les falles!

Quins temps tant feliços remetia a temps viscuts, la composició recordava també temps passats, fins i tot han recuperat les basses en les escenes, això es per a donar-los un banderí aposta. Dos motoristes en una Vespa saluden un guàrdia des del remat, evidentment es una escena impossible de veure hui dia. A les escenes  trobem una crítica als efectes dels avanços tecnològics que manlleven capacitat d`anàlisi dels mes joves o un homenatge a Ricardo Rubert un dels primers artistes fallers innovadors allà pels ’60, amb les seues falles desintegrades.Una Espanya totalment embenada,  ens recorda la situació actual. 

Un altra escena es la del canvi generacional als tallers fallers, del xerrac i el metre a l`ordinador, també abans eren temps feliços per a corruptes com Pujol, que rebien herències que enviaven a paradisos fiscals. Els fallers de Murillo Palomar, reben el 6é Premi de la secció 7-B. Un any més he de demanar disculpes als fallers i simpatitzants de la Falla Pintor Domingo-Guillem de Castro, perquè no la vaig trobar, se que no es planta on es plantava des de fa uns anys, però no recorde exactament el nou lloc, esperem trobar-ho l`any que ve.

Endinsant-me encara més en el barri del pilar, vaig arribar a una falla campiona, En Cendra-Plaça Coll, la infantil era Fantasia de Vicente Zacarés, al cos central un mag escrutava amb una lupa un dels ninots que feia malabarismes, pels seus voltants apareixien altres personatges fantàstics, ben proporcionats, pintats, etc,..això si la composició no comportava cap risc i el guió estava un tant dispers. Estava a la secció dissetena infantil, sense premi.

¿Pirates? Més que rates Era la versió gran de José Acebes amb una composició un tant oberta que deixava respirar a la falla i omplint tota la plaça, aconseguia una estructura solta, que completava amb un remat central compost per un pirata dalt unes ones i un contrarremat un poc més baix i menys voluminós que feia de segon remat acompanyant. Altres elements secundaris com els dofins o els peixos, enriquien encara més eixa composició i la dotaven d`espais de risc secundaris.

Altres detalls importants son els de la pintura, més foscos i forts a la base, fins i tot pesats, fent-se més suaus blaus-grisencs a la base, fins arribar a uns tons més plurals en l`escala cromàtica als remats. Especialment rica en colors era la pintura del ocell del segon remat, que a més a més contrastava amb el gris dels edificis dels fons, sempre pendents de restauració. El modelat era potser l`apartat més fluix de tot el cadafal, tot i que els ninots de la base, almenys eren prou uniformes en mida i estil, cosa que li atorgava coherència, a més a més estaven excel·lentment pintats. Lamentablement no em vaig poder acostar degut a la col·locació de les tanques, però sembla que les escenes eren molt coherents amb el guió general, per les figures que es podien vore des de lluny. Un primer premi de la secció 7-A, que podria donar molta “faena” a algunes primers de categories més elevades.

Vaig eixir pel carrer Pintor Domingo, girant per l`esquerra cap a Lope de Rueda fins el carrer Carnissers front Guillem de Castro, a l`antiga Falla de la Plaça de l`encarnació hui Falla Peu de la Creu-Joan de Vilarrassa enguany amb un parell d`artistes en ple creixement. A tot color es la falla infantil que enguany ha confeccionat Mario Pérez, un dels exponents d`una nova generació d`artistes que demana el relleu. El xicotet cadafal de Mario es acolorit i voluminós, colors pictòrics, primaris, secundaris, complementaris, suaus, forts, etc,....els que vostès vullguen i més!  Els ninots tenen unes dimensions prou més grans de l`habitual, en una falla molt antropomòrfica, els propis colors fan de base de tots els ninots, més forts a la base i més suaus cap al remat. 

Cada color te un ninot i un origen o estat, com la taronja valenciana, representada per una fallera. El xiquet de color verd amb una planta, podria ser irlandès, la xiqueta oriental amb una llima groga, representa el món asiàtic, o una xica grosseta, que s`ha posat morada en la setmana santa, el roig passió, etc,....per darrere apareix el blanc i negre, que recordem també son colors. Sensacional el ninot de Xarlot, representant del cinema mut en blanc i negre. Un guió senzill i directe, que combinat amb tot l`arsenal de recursos de Mario, -entre altres no havia comentat el del risc del remat- li donen el 2º premi de la secció setena infantil. 

Paràsits era la falla gran de Paco Giner per a Peu de la Creu Joan de Vilarrassa, de composició triangular clàssica, forma part del que jo anomene classicisme evolucionat, amb un modelat molt particular que no s`assembla a cap altre i un dels millors acabats de l`actualitat. Amb un guió molt semblant a Males Puces de la Falla Plaça de l`Arbre, que havia vist unes hores abans, al Carme, el gos com a figura central, representava la societat plena de paràsits i necessitava d`un fort insecticida per desfer-se dels polítics corruptes, els empresaris que els subornen i els banquers sense escrúpols que enganyen als xicotets estalviadors.

Entre les escenes apareix un altre paràsit, el desnonador, au carronyera que es beneficia de les deixalles dels caiguts, una altra explica la febre que pateix Espanya, que amb cada nou cas de corrupció no para d`augmentar, el remei son les aspirines de l’educació, el treball, els salaris, la justícia, etc,...apareix un paràsit mediàtic com el xicotet Nicolas, una escena a la part de darrere sobre la sanitat, era el gran borró a una obra magnífica, un modelat que no semblava de Giner que ens te tant ben acostumats. Potser eixa escena més altres xicotets errades hagen fet que s`haja de conformar amb un 4rt premi a la enguany molt competida secció 2-A.

Amb un curt passeig d’uns minuts, pel carrer guillem de castro en direcció sud, arribava a la Falla Guillem de Castro-Triador, una de les falles més menudes amb una concentració més densa de contingut, així era  La Moma Triador d’Andreu Girona, la Moma es la comissió que lluita contra els set pecats capitals que volen fer-la desaparèixer. La luxúria o l`avarícia dels bancs, son algunes de les seues escenes, el perímetre de tanques impedeix veure correctament la part de darrere d`aquesta falla de la secció setena –C.

La falla infantil que portava per lema Un passat per gaudir un futur per descobrir de l`artista Celso Sierra, feia enguany el seu 75 Aniversari. Amb unes cares molt singulars, d’ ulls de botó, s’observava una composició amb una escala cromàtica ben distribuïda i escenes tant interesants i minimalistes com la del Parot o la de la maqueta amb l`esbós de Triador de 1941. Una falleta molt original que els ha donat el 8é premi de la secció divuitena infantil.  

Inexorablement el temps passava i ara després d`un breu camí per Guillem de Castro, girava per Guillem Sorolla, fins a la Falla Guillem Sorolla-Recared que feliçment ha sobreviscut després d`uns moments terribles fa uns anys. Salvem la natura que ha fet l`artista Daniel Barea, d’ un gran test sorgeixen dos plantes que es miren un poc incrèdules. Tota la falla te la particularitat que utilitza la humanització d`objectes, a les escenes els perills que envolten la natura, el foc es representat per dos mixtos cremats i un gran pot de gas-oil amb cara de circumstàncies ens recorda els incendis intencionats que pateixen les nostres muntanyes. 

O una rajola amb una pedra al damunt, etc,... bona síntesi, per una mini falla que destaca per una combinació de simplificació en el disseny i bona distribució dels colors, més rojos a la base, identificant els elements nocius passant pel groc de la base, fins arribar als verds del remat. La savia combinació de les seues virtuts els ha valgut un novè premi a la secció 7-B. 

La infantil era la llum també de Daniel Barea, composició geomètrica amb la pereta de la llum més gran i clàssica al remat i la resta envoltant-la, de nou línies geomètriques modernes, amb una molt bona pintura i tots els objectes humanitzats, en aquest cas, eren tots peretes. No puc parlar del guió, per que les tanques estaven molt lluny i era impossible llegir la cartelleria. Obtenen un 6é premi i el 1r premi d`enginy i gràcia de la secció divuitena, no devia estar mal el guió, llàstima no traure a Edison i a Tesla, no es pot tindre tot.

I ja tot recte pel carrer recared, només calia fixar-se en la direcció majoritària de la gent, que cal dir que a eixes hores, era encara no molt nombrosa, quan vaig girar pel carrer maldonado cap a la dreta, aleshores si que començà la concentració de gent, uns metres més avant ja tenia davant una Pantomima de falla, creada per Pere Baenas i el seu equip. A eixes hores encara no es coneixia el veredicte del jurat, però quan vaig contemplar amb perspectiva la Falla de la Plaça del Pilar, ho vaig tindre clar, feia olor a primer premi. El cadafal tenia unes dimensions colossals -per als temps actuals- el de Daimus que ja guanyà l`any passat, coneix a la perfecció la plaça i sap on ha de plantar per a impactar encara més. 

El cadafal em recordava la terna pitagòrica, tot en ella era triangular amb un punt de fuga en el rostre de la mima del cos central, es podia observar perfectament en la direcció de la mirada del mim pretenent. L`eix central del cadafal, estava perfectament modelat i encara millor pintat-ací el culpable es Andrés Martorell veterà artista de sueca, deixeble de Carrasquer, encarregat de la part pictòrica-, els colors estaven distribuïts, de forma que remarcaven cada part de les figures i no les solapaven, si el pretenent tenia els cabells negres-blaus, la mima els tenia rossos-vermells, si ell tenia la cara pintada de blanc, ella una mica més fosca, si la jaqueta d`ell era morada, el cosset d`ella era blanc, etc,...

A més a més la postura galant dels dos personatges en plena pantomima amatòria, feia que la falla s`obrirà, per dins, donant-li espai i gracilitat, trencant l`amuntegament barroc que s`observa habitualment en falles de secció especial, per recolzar la meua hipòtesi invite al lector que observe una ballarina amb la cama alçada, que es situava a l`esquerra de la xica del cos central, per cert amb un color verd que puja un graó en l`escala de colors freds, junt el blau clar que envolta la figura central, de matricula!

Per a conèixer la coherència temàtica de la crítica amb el que s`ha creat tridimensionalment, vaig haver d`esperar a contemplar-la escena per escena, la conga del corrupte o la trinka de Rato en Bankia, m`avançaven la crítica social i política que abundava pels baixos, alguna molt punyent com la de la reforma laboral i les distintes formes de neo-esclavitud que ens tenen preparada la CEOE i Cia amb el mercadillo laboral i altres més pròpies d`un humor més eròtic hereu d`aquelles antigues falles veïnals de l`epoca del naixement de la Falla de la Plaça del Pilar el 1865, com la del televisiu reality d`Adam i Eva.  

Però la crítica predominant era com no podia d`altre manera als polítics corruptes, que per desgràcia abunden al nostre país. L’escena candidata a l`indult, amb Jordi i Oriol Pujol i el menut Nicolas, era probablement la més representativa i actual, com la de Blesa, tampoc podia faltar la crítica a SuperMás,  al qui de moment no se li’n coneixen delictes fiscals però que ha fet el pecat d`encetar un procés sobiranista o pantomima catalana. Evidentment no podia faltar la referència a una de les majors pantomimes com son les eleccions, amb arcs de sant Martí i colorins de fantasia

El caloret del club Reefeater, amb dictadors com Franco, Hitler, Stalin, Kim jong-un, Pinochet, etc,... o la pantomima futbolística, on una mona movia els fils del mercat esportiu, que d`esportiu te cada vegada menys, amb jugadors mercenaris com en la pel·licula d`Stallone, qui per cert anava vestit de taronja amb el Valencia C.F. Una altra pantomima era la armamentista,  potser la més negra de totes, ens apareixia un Obama vestit d’Oncle Sam, dins un tanc, mostrant tot l`armament de catàleg com un comercial, acompanyat d`un grup de Men in Black. 

Tot i la qualitat dels versos de Manolo Andrés Zarapico i també probablement del seu guió, la crítica tot i ser una de les més reeixides de la secció especial, no es al meu parer, la més potent ni molt menys, però si que exerceix un paper de fil invisible que uneix tot el cadafal en un tot i li brinda una forta cohesió. Un altre element que si fregava la perfecció es la pintura, no només del cos central, sinó de tot el conjunt, un capítol en el que difícilment les altres comissions podien competir- de nou la ma del gran Martorell- decisiu per la consecució del primer premi de la Secció Especial o el que es el mateix, de totes les categories i crec que enguany a més a més amb prou diferència, cosa que feia anys que no es veia.

Després de mitja hora donant-li voltes a la gran, era el torn de Mare em case, una combinació de didàctica, rondalla i mite que ha realitzat Oscar Villada, amb un resultat molt original, una falla fresca, amb un eix central representant per les figures al·legòriques de l’atlàntic i la mediterrània. Villada no deixa res a l`atzar, la figura de l`oceà es mes gran, també el seu color blau es mes fosc, ...ací hi ha un estudi i preparació prèvia. Tot el voltant o es blanc o es blau com l`aigua dels mars i oceans, la mítica Atlàntida i el Mar Menor sostenen els anells, els personatges que assisteixen a la boda son accidents geogràfics, com el Golf de València, que encén la traca, o el Cap de Sant Antoni amb porquet incorporat.

No falta l`humor amb ninots com el del mar cantàbric en kayak o el riu Ebre que viatja amb el seu delta, la part de darrere amb el ball del padrins amenitzat per la tuna de les tonyines i amb càtering servit pels pingüins, te unes tonalitats més terroses en quant a color, un cadafal molt complet, amb un modelat i pintura que en res desmereixien a la falla gran, un any gloriós per a la Falla de la Plaça del Pilar, que aconsegueix un segon premi a la Secció Primera infantil, amb un cadafal dels que podria haver estat perfectament a especial. 

I com un xiquet que ha de tornar a escola el dilluns, vaig eixir d`allí sense ganes, però espentat pel temps pel carrer roger de flor a buscar l`avinguda de l`oest, per plantar-me davant una falla resultat d`una fusió, una part de la seua demarcació està al Pilar –Na Rovella-Angels Maldonado- i una altra i oficialment al Mercat, es la Falla Llanterna-Na Rovella, que enguany tornen a plantar els mestres Latorre y Sanz, amb unes clares influències en el modelat del disseny de Chucky, la composició d`elements superposats, assegurava una verticalitat interrompuda per un cert percentatge de risc que li donava més interès.

El pilot d`un vell avió aguaitava des del remat un lloc on aterrar, mentre al seu costat un atemorit viatger salta amb el seu gos en paracaigudes....es lo que te el low cost. La caricatura de Chuky no només domina el remat, també les escenes, com la del ninot que representa la Cordà de Paterna i que algun visitant del meu voltant, identificà amb un yihadista, xd! Evidentment era foraster, aclarit el concepte, continuava rodant la falla, veient la Morca dels Serrans, aücada en andes o l`aeroport de Castelló, reconvertit en sala de bodes, continuant per terres septentrionals, hi havia una escena sobre la rivalitat entre festes i gastronomies de pobles veïns, com la carxofa de Benicarló i els llagostins de Vinarós al Baix Maestrat.

Una crítica prou novedosa era la del balconing, que alguns turistes ebris han posat de moda, acabant moltes vegades en tràgics accidents, almenys jo no l`havia vist mai en una falla, enhorabona per l`originalitat. Una falla prou entretinguda, de composició alegre, amb un modelat discret i una pintura passable, amb certa desigualtat en les escenes i un acabat notable al remat, tot amanit per un guió una mica confús però complidor, el jurat no els ha donat cap premi a la secció 1-B.

Els reis del ritme era la falla infantil de Llanterna-Na Rovella una falla que girava al voltant de la música, amb tres nivells clars, des del punt de vista compositiu des d`una posició frontal. A les escenes de baix, el músic de barri, tant de festes populars com les falles, al centre del cadafal, els ninots més voluminosos, especialment el de Placido Domingo, junt altres cantants que no aconseguisc identificar que porten un vestit roig de nit. Al remat, amb una mida menor, mites com John Lenon, Elvis Presley, Queen o Bob Marley. Darrere, estava menys carregada de figures i amb una paleta de colors més suaus, que permetia contemplar millor els distints elements que la conformen.

A banda l`escena del quatre animals fent una muixeranga musical, comportava cert risc, amb el que millorava el conjunt del cadafal. Lamentablement els colors foscos de la part de davant i un Placido Domingo, poc creïble, feien que el cadafal d`Alvaro Timoteo no tinguera millor recompensa i es quedara en un desè premi de la secció quarta infantil. Començava a refrescar un oratge enganyós, que tot i lluir amb el sol fora, no havia calfat gens durant tot el dia i ara cap a la nit, encara menys.

Em vaig deixar portar pels sons de les bandes de música que s`acostaven a la Plaça de l`ajuntament, en la meua tornada al barri de Sant Francesc, baixava per  Baró de Càrcer quan em vaig topar amb Quina Calor una falla de tall humorístic que no buscava el preciosisme, però amb un estil molt diferent a l`anterior i es que si alguna cosa tenen les falles de Miguel Ballester es un instint satíric assegurat. El canvi climàtic havia arribat al pol nord de la Falla Avinguda de l`Oest, dos pingüins, un al remat i un altre al contraremat, intentaven refrescar-se com podien, un os polar estava intentant llevar-se la pell com si fora una peça de roba.

I a l`esquimal se li començaven a podrir els peixos que pescava i s`havia comprat una nevera, mentre que en un altre punt extrem els turistes estaven torrant-se a l`ast en la platja. Un cadafal xicotet d`estructura simple, amb metàfores a gogó del canvi climàtic, sense massa preocupació per un modelat escultòric però ben proporcionat i amb una bona combinació de colors en la pintura, amb un predomini dels colors freds, mai millor dit i per cert una de les falles millor ornamentades en les escenes, cosa que a València no sempre es fa. El treball no obstant, no aconsegueix premi a la secció 2-B.

Amb comissions de retorn després d`arreplegar algun premi de la tribuna de Junta Central Fallera, vaig veure Menú degustació una falla deliciosa d`un artista treballadors com pocs, Vicente F. Lorenzo. Com en un bon menú a la falla no li faltava de res, al centre una taula d`aliments, acompanyada per entrepans, gambes, etc,...una explosió de vitamines i de colors. El ninot de Sushi, destacava poderosament, una geisha ens oferia delícies del sol naixent, que podria estar situada perfectament en una secció superior, difícil trobar-li errades no, el següent. En quant a la composició general, revestia un cert risc amb la vaca i el porquet del remat a lo Pepet versió infantil No vaig trobar el banderí probablement l`estaven arreplegant o anaven a arreplegar-ho eixe dia, em va sorprendre a posteriori el 9é premi de la secció tercera infantil, hi ha coses que no s`entenen.

A dos carrers com aquell qui diu estava una comissió que enguany feia el centenari-any d`aniversaris el 2015-, però que te antecedents encara més antics, era la Falla Sant Vicent-Periodista Azzatí una de les reines de la secció primera, paridora de grans cadafals i trampolí d’artistes que després han fet el salt a l`especial o s`han consolidat en la categoria de plata, que no es poca cosa. Li vaig entrar per darrere- no penseu mal!- ja que venia pel carrer sant Vicent, el primer que vaig comprovar es que de tots els esbossos de Chuky del 2015, aquest era on menys s`havia notat de forma tridimensional el seu estil. El modelat era més propi de Paco Torres Josà, un artista que em va deixar una grata impressió a Barraca-Espadà l`any passat i que enguany ha ascendit en la seua carrera artística.

L’estructura per darrere, no tenia res d`especial, però això era de lluny, per que de prop tenia unes figures excel·lents que recordaven als grups de Manuel Algarra en Almirall Cadarso, ninots de Felix Crespo ex president de JCF, del nou rei d`Espanya Felip VI, del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas o d`altres polítics com Angela Merkel, Montoro, Rajoy, Gallardon, etc,...un acabat i un realisme espectaculars. I per a realisme el de Malalt de Falles que estava camuflat dins la falla i em va esglaiar, al dir el meu nom, jure que vaig pensar que un ninot de la falla em parlava! que bé s`amaga...com va dir ell jo sorgisc de dins les falles, o com jo li vaig dir Açò ho conte jo després en les cròniques i la gent no s`ho creu, llàstima no poder haver allargat la conversa, els dos teníem pressa, ser administradors únics d`un blog de falles ens fa esclaus del temps, una clonació per favor!

Després de la breu trobada intercomarcal amb el degà del blogerisme faller, vaig vore una escena profètica: la de Carles Galiana junt a Rita Barberà, que ha entrat com a regidor de Compromís a l’ajuntament de València. Una falla un tant nostàlgica Progressa adequadament per als que ferem la EGB, fins i tot algun dels llibres que apareixien a la falla, foren companys meus alguns cursos, un deu a la documentació i al guió. L’estructura general del cadafal guanyava molt per davant, mes espectacular i dinàmica, potser la pintura fora el taló d`aquiles, d`una falla com diria l'artista faller Jordi Carrascosa d`Alzira, dicotòmica. Caricaturesca al cos central i remats i preciosista a les escenes de baix, una combinació estranya que al remat els ha aportat un segon premi de la secció 1-A.

Onomatopeya m’esperava, era l`enèsima falla de secció segona infantil que veia en dos dies de falles, però quan vaig albirar l`obra de José Gallego, vaig comprendre que valia la pena, un modelat únic, personal i intransferible, que no per això deixa d`evolucionar, en una composició amb dos remats que quasi es besen. El que més impactava era el cromatisme, una pintura amb tons grisencs-blancs, que deixaven unes pells molt pàl·lides. Els complementaris a eixes tonalitats eren o bé un roig rebaixat o bé un morat, una combinació de càlids i freds, que perfilaven una paleta a tres colors, completada per daurats i ataronjats, una de les falles infantils de l`any sense dubte. 

Tot estava cuidat al detall, fins i tot la base, amb arena d`un taronja enrogit envoltat de pedres blanques, excel·lent presentació per al visitant. Per si fora poc els ninots transmetien, per moments semblaven vius, com la Vaca Mundi que semblava somriure o els dos ninots centrals que semblaven mirar de reüll per si algú els sorprenia besant-se. No cal dir l`alt nivell de perfecció dels acabats, un exemple molt gràfic es el del abans i després del xiquet amb la bomba, es exactament el mateix ninot, però amb la variació de l`explosió, un duet que es podria posar com a exemple en una classe del mòdul de formació professional d`artistes fallers. Un dels palets més justos de totes les categories, palet doble perquè s`emporta el primer premi i el primer d`enginy i gràcia de la secció segona infantil, en l`any del centenari. de la Falla Sant Vicent Periodista- Azzati. 

Amb moltes dificultats i tornant pel carrer sant Vicent aconseguia arribar a l`antic IES Lluís Vives, el més antic de la ciutat, amb els sentits desbordats, pels colors, formes, olors a polvora, flors, menjars i ara també sons que estava escoltant, de decenes de bandes al mateix temps, dia setze de març, ciutat vella.... manà per a un corredor de falles que oblida el cansament que ja començava a acumular-se. Però calia seguir endavant nous sectors més esperaven, perquè un corredor mai descansa. Fins la propera!

CRÒNIQUES FALLERES    2015

Dia 16 de Març- L’hora de la veritat – Un barri històric a la recerca de nous camins- El Carme

Travessar el carrer Cavallers des del carrer Calatrava cap al nord, es sinònim d`anar cap al barri del Carme, un barri delimitat i caracteritzat entre altres coses per les seues torres, portes i portals, efectivament la primera falla del recorregut es la del Portal de la Valldigna, el seu lema era eloqüent, Nosaltres podem, hem pogut i podrem, una voluntat de ferro, per a una comissió amb pocs efectius, que continua lluitant per la supervivència, una delícia per als enamorats del casc antic, l’èpica feta falles.

L’artista es la comissió, que com la gran au fènix que s`enlaira des de la base, sembla estar protegint l`antic portal medieval. La Comissió nº 4 del cens de Junta Central Fallera, que participa en la secció 7-C, està envoltada de corbs que aguaiten un moment de feblesa.  20.000 llegues de viatge submarí pel Carme es la falla infantil per on discorre el Portilus, envoltat de peixos de tots els colors, que semblen recordar que al Carme cada emplaçament te un tipus de falla diferent, eixa es la gràcia del barri, unitat en la diversitat

Avançava cap a l`est pel carrer lusitans fins que girava a l’esquerra pel carrer àngel custodi, una mica més avant ja estava en la Falla Plaça de l’Angel son ja uns anys els que porten plantant ací Fet d’encàrrec, enguany el lema era El jardí de l’angelet, una falla que semblava estar viva, al voltant d`una columna i un angelet de remat, que crec que simbolitzaven el barri, el color envellit de la columna era exactament el mateix que el de la majoria de parets de cases antigues de la plaça, fins i tot els arbres pelats sense fulles. El contrast eren els ninots, vestits amb teles, alguns amb colors vius, escenes pròpies del Carme, difícils de transportar a un altre barri, fan d`aquesta una falla ad hoc enquadrada a la secció 7-A.

Una casa on jugar era també obra de Fet d`encàrrec, si la gran era original, pel peculiar modelat de les cares dels ninots, la infantil afegeix a això, en una escala menor, una composició molt allunyada del canons habituals. Un arbre, es utilitzat per una colla de xiquets que han fet una casa per jugar, alguns estan dalt, altres –la majoria- estan baix fent diverses activitats. Ha rebut el 1r premi d’enginy i gràcia de la secció catorzena infantil. 

I continuava eixint pel carrer Gil Polo, la meua particular ruta per les venerables pedres del Carme, -ja havia vist el portal de Valldigna i la única torre de la muralla del segle XI- ara pel carrer Serrans tenien enfront les enormes Torres del mateix nom, allí baix la Falla Serrans-Plaça dels Furs que enguany en el seu 125 Aniversari ha plantat Esports a la ciutat per l`artista Miguel Ballester. Falla original amb una temàtica i estètica que propicien les riallades dels visitants que s`acosten. Un gran ninot que està fent skate sembla tindre problemes i està a punt de caure per un regalet d`un gos, que te al davant. Entre les escenes la més hilarant era la del Foting on un poli-traumatisme, persegueix un manifestant anti-desnonament, també hi ha cursa d`obstacles, amb mines anti-persona, 

llançament de maletins –alguns arriben a Suïssa-, posar la rentadora –per la factura que després t`arriba d`ibertrola una xicoteta falla però tota original amb un dels millors guions que no deixa ni un ninot sense lligar al lema principal de forma irònica. Artísticament tampoc està malament, en quant a combinació de colors en la pintura i acabats en general. Una de les falles més satíriques de la secció no rep cap premi d`enginy i gràcia a la secció segona-A.

Quan plou i trona, la música sona era la falla infantil d’Ivan Garcia, un concepte molt diferent, no només per ser infantil, una composició que busca destacar aspectes com el risc del remat, així com la diversa escala cromàtica. No debades l`element central es l`arc del Martí. També juga amb materials com la tela amb els dos globus, tant el del remat com el de l’escena. Dona sensació que la falla s`eleva, potser l`element més terraqui siga el de la xiqueta de la ruixadora, que a banda te un color terra molt indicador, al remat abunden això, els elements volants, com els núvols o el globus. També els colors varien sent blancs-grisos a la base, més foscos i blaus al remat, més clars, els músics estan tocant entre els núvols, per a complir amb el lema. Tot un descobriment per a mi  aquest artista que aconsegueix el 6é premi de la secció quarta infantil. 

Seguint l`antiga muralla vora riu en direcció a l`oest, arribava a la Falla Blanqueries la primera que vaig contemplar va ser QR la infantil, una falla molt menudeta, que lamentablement havia vist com la tinta dels cartells havia segut esborrada per la pluja, la composició semblava clara un ninot una mica més gran pujant per una escala envoltat d`altres mes menuts, alguns portaven un sac de sorra, altres eres falleres...semblava una plantà. Tots els ninots tenien prou coherència amb uns ulls enormes, unes proporciones semblants i una pintura amb colors vius. L’únic problema es que era molt, molt menuda, finalment es queda sense premi a la secció novena infantil.

Rosa Rosae era el lema de la falla gran de Vicent Maldonado, una falla sobre la lluita contra el Càncer, amb una gran figura d`una dona com a cos central i remat, pintada de blanc i amb l`únic abillament d`una túnica rosa. Baix hi havia una solitària figura que representava a Luz Casal, una de les figures mediàtiques a l’exposició del Ninot, que destacava pel seu vestit roig i pel contrast amb el blanc de la figura central, ...i res més. Francament em vaig quedar una mica decebut, m`esperava alguna escena més, llàstima. Arreplega el 2º premi d`Enginy i Gràcia de la secció 6-A.

Entrant de nou cap al casc antic, passava pel carrer roters animat pels compassos d`una xaranga que tocava algun pas-doble faller i m`endinsava en un racó del Carme profund com es la Falla de la Plaça de la Santa Creu, un indret on de nou vaig trobar una nova creació de Fet d`Encàrrec, en aquest cas de Normes Fora que tenia a un gran Mazinguer Z, com a ninot central envoltat de senyals de prohibicions. Una falla molt cibernètica, que destaca en una plaça on ja es plantà una falla el 1863, com diu en una placa commemorativa, de més de 50 anys. Aquesta falla centcinquantenària, crítica les mil i una normes que hem creat en aquesta era postglobal, hi ha espai per al minimalisme a les normes sobre pirotècnia, on els xicotets trons de bac, li diuen a la normativa CRE, que volen anar a bacs,...tot està ordenat i robotitzat, molt aconseguit el rovell del color, d`alguns ninots robòtics. Aconsegueix el 2º premi d`Enginy i Gràcia de la secció 6-C.

 Per la senda de les flors era obra també de Fet d’Encàrrec, un xicotet amb els braços oberts ens anunciava que érem a prop de falles, no hi havia costumisme, els xiquets anaven vestits de forma convencional, llevat d`un ninot d`una xicoteta fallera, un ninot d`una xiqueta ens oferia uns bunyols amb xocolata.  L’estructura es simple però efectista, dalt una estreta rampa, hi ha el remat format pel llenyater de llauna del Mag d’Oz o d`una faller cibernètic de la falla gran del costat, que porta un carro ple de trastos vells, el més visible es un espantaocells, que també sembla un personatge del Mag d`Oz, el resultat ha estat un 2º premi d`Enginy i Gràcia a la secció vuitena infantil.

Continuant per un intricat grup de carrers propis del Carme, arribava a la mítica Falla de la Plaça de l`Arbre, Males puces omple de color la plaça fins i tot el color blau del gos del cos central de José Luís Gómez Mira, fa joc amb el verd de la tela de l`obra de darrere que no s`acaba mai i de la paret de baix. Els ruixats de la passada nit, havien deixat tocat l`acabat de la falla, molt visiblement al cos central. Males puces, fugia del bany com les persones dels bancs, les puces que l`envoltaven eren les hipoteques, les factures, etc,.. els versos eren molt explicatius, a banda d`estar en un valencià molt correcte, com diu un d`ells ni el millor sabó ni insecticida acaben amb les puces corruptes. Una falla original tant a nivell estètic, com en el guió que no rep guardó a la secció 7-A. La primavera també de José Luís Gómez Mira era una falla infantil de tall més clàssic, amb una gran dama al centre, que te una mirada preocupada i una mica espantada cap a la flora i fauna que l`envolta. Tant en modelat com en acabat, prou més irregular que la falla gran, destaca la figura central per la pintura. Estava en la secció setzena infantil.

Saber cap on havia de seguir era molt fàcil, només calia parar l`orella i escoltar d`on venia el rebombori, del carrer de baix, en pocs metres estava davant de Baix la fada, el món s`acaba , de nou una falla de José Luís Gómez Mira ara però per a la comissió Baixa-Mesó de Morella, amb un plantejament estètic diferent de l`anterior, una línia més clàssica, però un concepte molt actual. Una gran nimfa al cos central, ens adverteix del mal avenir que ens espera, si continuem utilitzant recursos fòssils, indústries antiquades que contaminen, etc,...des del punt de vista del modelat, pintura ,etc,...no se`n va del que es la falla clàssica, amb ninots de motlles molt repetits, -amb un bon acabat-,  la figura central de la nimfa destaca no només per la grandària, també per un millor acabat. El que més crida l`atenció d`aquesta falla es el plantejament satíric, d’una situació com es la degradació ambiental, que actualment es troba a prop d`una punt de no retorn. Altres punts forts son la composició, perfectament adaptada al emplaçament, molt estret, pero la pintura no acabava d’acompanyar en les escenes de base. La històrica falla del Carme aconsegueix el 3r premi de la secció 7-B.

Somnis de xiquets també de José Luís Gómez Mira, es una falla infantil d`escena única, enquadrada a la secció divuitena molt reduïda i compacta que no aconsegueix premi. Farem una nova el·lipsi temporal pel pas de la Falla Bolseria, per anar directament a la Falla Sant Miquel-Plaça Iborra una comissió que com moltes altres del casc antic te un cadafal reduït a la mínima expressió, Estructura en 3D de Rafael Ventura, es una mostra de la vida en 3-D, la falla era molt conceptual, amb un centre on destacava la bola del món, però sobretot que en els mateixos cartells de la falla es parlara de formes de fer falles singulars, cosa que evidència que les pròpies comissions del Carme saben que son un sector especial. El cadafal que no obté premi, es trobava a la secció 7-C. La infantil es Comença l`espectacle del mateix artista que no obté cap premi a la secció setzena infantil.

I a continuació em va succeir una de les anècdotes de les falles 2015, en principi tot era normal, estava al jardinet de davant del centre de la Beneficència veient El viatge a la rentadora de Monica Antequera, artista fruit de una reconversió   després de la massacre de Canal Nou, a la qual vaig conèixer fa poc també a terres del Carme, concretament al Casal de Na Jordana. Si ja les falles infantils, solen ser en el que portem de dècada, prou més originals que les grans, aquesta s`emporta la palma, dues grans pinces feien de cos central, d’ un estenedor gegant, la resta humanitzacions de les peces de roba i divertits diàlegs, mai vistos entre companys de bugada. Cal dir que al cos central, de l`estenedor l`acompanyaven dues escenes, més. Evidentment no destacava pel modelat, ni per la pintura, tot i que no estaven mal distribuïts els colors, sinó per la original composició. No obté cap premi la Falla Mossèn Sorell a la secció catorzena infantil, però a mi em fa gaudir d`una bona estona, igual es que ací no soc imparcial perquè les persones que es reconverteixen em donen molt de respecte i Mònica es una d`elles. 

I l`anècdota? Ah sí , l`anècdota! Que no hi havia falla gran,.... què? El que sentiu, que no trobava la falla gran, ...i si no arribe a tornar per allí per casualitat, per que vaig dinar a prop més tard, no l`haguera vist. Una altra de les falles de l`any, es Tot el que sobra de la comissió i Escif, aquestes coses només les poden fer al Carme, la idea nasqué d’un cotxe Lancia Delta model antic, és el mateix model del de l'alcaldessa de València Rita Barberà, motiu d'escarni a les xarxes socials quan Compromís per València denuncià que havia estat abandonat durant anys a l'aparcament de l'ajuntament.  La falla consistia en diferents peces separades, sense remat. Entre els ninots, a banda d'una reproducció del cotxe de Barberà, hi havia dos automòbils més, bicicletes, contenidors de fem, i altres elements que en falles són apartats del carrer per a deixar espai per als cadafals. Com sempre m`ocorre amb la Falla Mossen Sorell l`entenc a posteriori, la falla que estava en la secció 3-B no obté cap guardó. La pregunta era i es, quina n`estaran ordint per a l`any que ve?

Tant sols girant la cantonada, Carme endins pel carrer beneficència, ens trobem a la veïna Falla Ripalda-Beneficència-Sant Ramon, amb un parell de noves propostes, úniques i originals, primer vaig visitar Els drets dels xiquets, mai un quimera veient-la ja sabia qui era el seu artista, Marc Martell. Enguany amb una composició molt oberta, sense cos central o destacant que el centre de la falla son els ninots que representen els xiquets dels cinc continents. Un a un, son nomenats del u al déu, el drets de que gaudeixen teòricament els infants, també apareixien agraïments a gent de les lletres falleres com Joan Castelló, però...si que tenim remat! Es o millor dit era Quimèric, un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de drac,...terrible!. El seu antagonista era Belerefonte, un bomber molt valent que feia de contrarremat, amb el seu camió Pegàs. Al característic modelat de Martell, afegir el vestuari aportat per Reyes P. S’emporta el 3r premi d`Enginy i Gràcia de la secció novena infantil.

La prova podria obrir un nou cicle a la Falla Ripalda-Beneficiència-Sant Ramon, que entra en l`orbita de les falles experimentals en les falles del 2015, està lligada a la infantil mitjançant la història de la quimera i belorofonte, afegint un fort contingut conceptual, més propi d`una falla adulta. Si la infantil basculava entre la reivindicació i la didàctica, aquesta ho fa entre l`existencialisme filosòfic i la psicologia. La falla de l`artista Giovanni Nardin, que no ha obtingut guardó estava en la secció 5-A.

Em vaig deixar portar pel carrer ripalda, fins que vaig girar a l`esquerra per trobar-me Benvinguts a l`infern la Falla Marqués de Caro-Dr Chiarri, el remat amb un dimoni deforme ens endinsa en el costat més malèvol del món actual. La dona que lluita contra les calories dels greixos, les adicions com el joc o els polítics sense escrúpols completen les escenes. La falla de José Acebes estava en la secció 7-C. El guardià de les paraules era la versió infantil amb un gran Panoràmix al centre, que actua de guardià del lèxic, acompanyat de fauna diversa. La falla estava en la secció divuitena infantil. 

Tornant darrere els meus passos arribava de nou al carrer Ripalda, per encarar-me a la Falla Ripalda-Soguers, línia directa al cel plena de dobles sentits i crítica a les males pràctiques al voltant de l`església, com alguns llestos que s`emporten els diners de la capsa de les almoines, o el món dels escolanets també relacionat amb pràctiques de picardia econòmica i sobretot la més clara es la del bisbe predicad`or..no calen més explicacions. Els tres grans escolans del cos central i remat, reparteixen passaports per als que s`han guanyat una vida celestial. El guió de Pepe Esteban, es molt redó i acompanya el treball de l`esbós de Miguel Lopez Montserrat i l`artista Sergio Edo. La composició més be estilitzada, amb poca base,   transmetia una sensació de major volum del que realment hi ha plantat, però fa un joc optic, degut a l`estretor dels carrers, la cremà prometia. Participaven en la secció 6-A on no han obtingut cap premi.

Un viatge per l’Índia era la falla infantil de Xaume Torrent, un artista al qual no conec massa però que evidentment marca el seu propi estil, com es pot comprovar mirant els rostres dels ninots. Al centre de la composició hi havia un elefant, un dels animals totèmics d`aquelles terres, la pintura era majoritàriament fosca, cosa que un emplaçament on no rep molta il·luminació es un problema. Estava enquadrada en la secció tretzena infantil.

I de nou escoltava gran rebombori, quan arribava al final del carrer Ripalda per plantar-me junt la Falla del carrer de Dalt-Sant Tomàs, un placeta molt concorreguda doncs esta situada junt a una via de peregrinació de visitants de falles d`especial. Alta cuina, la falla està servida de Juanjo Garcia, destaca com tots els cadafals d`aquest artista, per l’ús de la vareta i per una composició molt vertical. L’altre ingredient important era la crítica, com l`escena del Mil fulles, en referència a la paperassa de la burocràcia. El rabo de toro o bouasso, que es cuina als tallers, especialment cap al mes de febrer i principis de març. Figues pansides, un plat que va créixer molt amb els “alegres anys 2000” on la gent especulava, vivia, gastava i es divertia... Situant-me a la part frontal, vaig poder vore bé, tota l`estructura, amb la negra Tomasa servint el plat del dia als clients.   

Una gran taula servida,esperava als polítics, hostalers i taxistes que obtenen beneficis de les falles, sense tornar-li res a les comissions. També hi ha per a veïns llandosos, visitants maleducats i despotes, etc,...tampoc falta l`arròs caldós, amb un pernil per al jurat, ...Es juga a la combinació de ninot tradicional, ninot modern, esquemàtic, amb la vareta com a element transversal. Un exemple de ninots moderns, son els del remat. La falla que estava en la secció 5-B no obté cap premi ni tant sols d`enginy i gràcia, cosa que em sorprèn una mica.

Xe que bo, una cuina d`alçada!  Es un nou projecte de Marc Martell entrellaçat amb el lema de la falla gran, el primer que destacava, era l`escena del repartidor de pizzes Toma-7, amb la seua moto de color roig, que destacava poderosament entre el conjunt. Darrere una composició simple en quant a estructura –un forn, amb un pollastre dins, damunt del qual hi havia uns recipients i un àngel amb una delicatessen- i complexa en quant a temàtica, on es barrejaven els elements de cuina, amb un gat gaudint de les raspes del peix a un poal de fem, un refranyer de la cuina a la part de darrere, amb uns cuiners follets, cuines del món, com la cuina xinesa, mexicana, etc,....les didàctiques i personals falles de Martell, quasi sempre arrepleguen algun palet, enguany el 3r premi d`enginy i gràcia de la secció onzena infantil. 

I aleshores em dirigia, amb un carrer de dalt una mica més buit del normal, cap a l`epicentre faller del Carme, la plaça del portal nou, on m`esperava la Falla Na Jordana, una comissió diferent de la secció especial, que en realitat si se la ubica en el seu sector no es tan diferent, perquè tot el barri ho es. Si repassem tots els cadafals del 2015 i fins i tot d`anys anteriors plantats al Barri del Carme, veiem com el Carme, ha arribat a un grau únic d`especialització tant col·lectiu, com individual dels seus productes, un fet que els fa únics. Unes comissions busquen la sàtira més descarnada, altres experimenten amb el concepte, altres amb la forma, altres un producte el més original possible i ad hoc a la seua plaça, etc,...es una renovació constant, en un dels barris més antics de la ciutat, això els identífica

El primer treball d`investigació científica, que veig es Emotio de Joan Blanch, amb un to menys crític que l`any passat, on va patir un autèntic terrabastall per part del jurat i part del públic, que no la va interioritzar. Enguany la falla entra directament al cervell reptilià del visitant, apel·lant a les emocions primàries dels essers humans. Que son les falles, més enllà d`estudis seriosos i acadèmics o més  divulgatius com aquest, son emocions difícils d`explicar, si no es viuen en primera persona, les falles son indumentària, els fallers senten el veredicte en el polisèmic sentit, preguen per un resultat positiu, les falles son treball, -això ho ha viscut un servidor, almenys en el tema literari-, son festa de carrer, son devoció –no necessàriament religiosa, també pot ser espiritual-, son molts actes, son pólvora i foc- element central de la festa. 

Que es pot dir de les falles de Joan Blanch que no s`haja dit ja, per a mi es particularment difícil ser objectiu amb un artista que te el seu taller al meu poble, el qual hauria d`incloure`l en el catàleg de bens BIC de la població, no saben els meus paisans que es tindre un artista amb cinc ninots indultats infantils al Museu Faller de València, ara soc joc el que manifesta Emotio amb les composicions, els modelats i els guions que envolten les falles de Blanch.

Un detall que no em passava inadvertit era la gran proporció de ninots en la composició, un ninotisme, necessari en uns temps d`abstracció que sovint deixen la figura humana en un segon plànol. Pocs artistes poden utilitzar amb folgança eixe terme, que comporta originalitat en la creació, Blanch ho fa en les composicions, però també en el modelat que transmet perfectament emocions, fent lo que vol amb els ninots, aconseguint registres molt diferents, com es ben palès en aquesta composició. Pot ser la pintura siga la seua assignatura pendent -que em perdone el mestre- o potser siga un element secundari, en el seu imaginari creatiu. 

Però ningú com ell domina l`art de vestir als ninots, els  amants de les falles i de la història, no podem evitar un sospir quan contemplem eixes escenes plenament vigents amb una tècnica que passà a millor vida amb el modelat integre, que alguns artistes han recuperat. Per si no fora poc, me`n adonava quan rodava la falla que l`escala cromàtica anava del blanc al negre, tot encaixava, Joan Blanch no deixa res al atzar, com tampoc ho es que les dues figures principals la parella de tabaleter i dolçainer siguen músics, alguna cosa mostra més les emocions d`un col·lectiu que les cançons que fan sonar els seus músics? 

Compassos més lents i amb menys ritme quan l`hora es greu, ritmes ràpids i timbres forts quan hi ha joia,....i les campanes dalt de tot. Però hi ha més! En l`escena de la pólvora i el foc, no es casualitat que els ninots-fallers porten mocadors i faixes rojes, tonalitat pròpia de la passió, del foc, etc,...i un regalet, el ninot de la fallera amb el banderí de l`injust 7é premi de l`any passat, quina expressió, quin geni...quina llàstima cremar això! L’esforç metòdic, del taller de Blanch obté un tercer premi de la Secció Especial Infantil de València acompanyat del ninot indultat infantil 2015.

I per fi m’ encaminava cap a Altres formes de vida, altres formes de ser, com vaig manifestar públicament setmanes més tard per twitter, una falla que obre nous camins, un experiment o investigació que crec que donarà els seus fruits, anys a venir.  L’entrada en el recinte Paper-view jordaner, estava envoltat de dissenys de Carlos Corredera, finalment arribava a una de les escenes per a mi més fàcils d`entendre Altres formes de governar, una escena que cronològicament arrencava de 1975 amb la mort del dictador Francisco Franco i que anava patint una transformació, amb les cares de tots els presidents del govern des de Suárez fins a Rajoy i que arribava a un estrany esser amb una mascara com les del moviment Anonimous, qui sap qui serà...Això no em passà inadvertit la coloració grissa del general, les caretes blanques i finalment el morat del darrer esser desconegut. Després vaig entendre que les caretes eren un joc de carasses dels poderosos

Amb una composició quasi piramidal, la seua estructura destacava sobre tot per la pintura amb els colors més suaus, que he vist mai en la plaça del portal del nou, unes tonalitats emblanquides, que suposava aleshores i també ara, lluirien d`una forma encara més potent de nit. No obstant en aquells moments els acabats, em sap greu dir-ho no sempre eren els millors i es que la pintura blanca es molt desagraïda i més a eixes hores aproximadament les 14h. De sobte que una criatura del remat sosté l’origen de les especies de Charles Darwin, tota una declaració d`intencions, que a més amb un color rogenc destaca entre els blancs i blau clars. 

A la cerca d`una altra forma de vida millor, hi havia l’escena de l`emigrant, que era també la candidata a l’indult. Formes roines en el poder, una de les escenes més crítiques i almenys intel·ligents que he vist mai en una falla, els tres poders, encanonen amb les seues armes en un sinistre glory hole, un ciutadà indefens. El roig de les parets crec que ho diu tot, no sempre es un color de passió, també es el de la sang...Com roig es el color del monòlit de l`escena-homenatge conjunta a dos autors com Alfredo Ruiz i Stanley Kubrick. Amb el gir cap a la part frontal començava a entendre millor l`argument, també els colors encaixaven millor, ja no eren tan suaus, però encara predominaven.

                                              Foto real de la visita del jurat a Na Jordana

I amb el faristol de l`explicació de la falla, vaig entrar en una nova dimensió, la falla tenia no dobles sentits, sinó triples i quatriples,....o més! No em podia quedar només amb la visió d`exploració espacial, calia aplicar-ho també al nostre planeta. I mentre reflexionava, va aparèixer el temut jurat, quines coses te la vida allí estava jo, darrere de Pere Borrego i Aina Laura Errando, quasi  més nerviós que ells. 

El que estava sempre en el seu lloc, era l`astrobiòleg del cos central, en l`explicació oficial es parlava de surrealisme quan s`obri el pit i descobreix que allí està l`univers infinit, amb les seues possibles civilitzacions esperant a ser descobertes. Pot ser també es puguera una lectura psicològica o fins i tot espiritual –no confondre amb religiosa- del fenomen, part del remat, era un alienígena amb unes naus espacials amb les que estava abduint humans, inquietant. 

La visió positiva de alienígenes i humans era el bes entre l`astronauta i un extraterrestre androgin, la negativa l`altre contrarremat, una criatura que travessant un portal espacial es converteix en humà, amb una maleta amb l`inscripció Ministeri de la mentida. Tornant a la part frontal, una escena que jo tenia moltes ganes de vore en una falla, altres models d`estat, una escena molt actual, on una moderna doctora estava examinant una dona malalta que ix d`un lloc anomenat Constitució de 1978, ací les interpretacions son múltiples. Però hi ha detalls com el color més apagat de la pacient, fins i tot grisenc, que no semblen molt positius, sobretot si els comparem amb els colors de la doctora, l’escena es completava amb un personatge que semblava un soldat del futur, que simbolitza un nou model d`estat. 

Al remat un astronauta quedava suspès en posició fetal pel seu cordó-umbilical a una mena de nau mare, cap per avall. De nou vaig rodar i veient la part lateral contemplí una falla amb un visió espectacular de nit, degut a una quantitat més que respectable de focus, al seu voltant i a la blancor general de la pintura.  L’últim tram que visite es el dedicat a altre formes de famílies, temàtiques a banda, per a mi la primera escena d`aquest grup es possiblement la que te un millor acabat, la de “Marilia” una xica de 18 anys, que sempre ho va sentir així en el seu interior, tot i que va haver de lluitar molt per canviar-se de sexe físicament. 

La falla no només es original en temàtica i disseny també en distribució de ninots, no totes agrupades per escenes, com el cas de la metgessa mare de Marilia que no apareix junt a la resta de la familia.

La resta d`escenes, estan dedicades a son pare, sa mare –eixa metgessa, que estava examinant la Constitució de 1978-, la tia que te una parella que serà candidata pel seu partit al Congrés,  el iaio que s`ha fet vegà, etc,..una visió allunyada de la família tradicional. En quant als acabats, crec que no eren el fort del cadafal, tant de blanc embafa i es veuen més fàcilment les errades, haguera passat amb qualsevol falla monocroma, es molt arriscat i més quan es la unió de dos artistes Latorre y Sanz més un dissenyador, Carlos Corredera, no es fàcil transformar en tres dimensions, el que un altre ha dissenyat en dos.

No obstant era una falla molt harmònica, que lluiria segurament molt millor per la nit i que tenia sense dubte el millor disseny i un dels millors guions de la secció especial de les falles del 2015, però els acabats, així com el risc-composició també compten i ací lamentablement, el conjunt baixava graons. Potser això haja pesat en el veredicte, tot i que opine que un 10é premi de la Secció Especial es prou implacable, amb les errades i poc generós amb les virtuts. I supose que això mateix pensaria el company Alejandro Lagarda, webmaster  d`un Nou Parot a qui vaig tindre la sort de coincidir quan ja estava a punt d`abandonar el recinte jordaner. Per cert que em perdone Alejandro per la meua pesima descripció artística del cadafal, més divulgativa i didàctica que profunda, si voleu llegir un bon anàlisi específic de Na Jordana 2015 llegiu el blog Un Nou Parot.

                           Possiblement l`escena més crítica en una falla de secció especial el 2015.

En realitat poc importa el premi, tot i que sempre pesa. L’enèsim projecte d`investigació de Ca Na Jordana, ha tornat a suscitar polèmiques, opinions diverses i sobretot ha obert nous camins. Però el que fa Na Jordana, no seria possible, no ja amb la seua gent, fallers i simpatitzants, sinó sense el concurs del seu sector, del seu barri, perquè Na Jordana, no es, sinó l`altaveu del Carme, la cara més visible del sector més creatiu de València i més enllà-ja voldríem a les comarques, llar del vil refregit-, les referència son innumerables. En temps de sotsobra general, es molt important tindre una identitat forta i un voluntat de renovació constant, fins que s`arribe a un nou  model que a la fi garantisca certa estabilitat, al barri del Carme ho saben i a Na Jordana també. I no son els únics, però si els que més ho s’ho creuen.  Difícil acomiadar-se d`un lloc que t`atrapa, altres sectors m`esperaven, fins l`any que ve barri del Carme!