CRÒNIQUES
FALLERES 2019
Recorreguda
personal per l’eixample i part baixa de Xàtiva. Abu Masaifa repeteix el palet a
la Secció Especial Infantil amb Xavier Gámez superant a Xavier Ureña a Selgas
“pels punts” i Verge del Carme puja a l’especial infantil pel 50 Aniversari. .
Gio dona la sorpresa amb Corts Valencianes i rep el ninot indultat infantil. Ferroviària
continua a la Secció Especial Xativina i Murta Maravall guanya el Ninot
Indultat.
Després
de molts anys, almenys des d’abans de crear Corredor de Falles, tornava a
Xàtiva per falles de dia, tot i que la vesprada al mes de març és curta i no em
quedaven ja molts minuts de sol. Em notava estrany contemplant el Mont
Vernissa, ja que sempre veia la silueta en la nit però mai els arbres i encara
més estranyat per què era la primera vegada que a eixes hores estava mirant la Falla
Corts Valencianes nascuda el mateix any que Corredor i plantada per primera
vegada el 2015, un any singular per ser el del 150 Aniversari de les falles de
Xàtiva. Els deu manaments fallers tenia un volum reduït però una composició
senzilla, atractiva amb un missatge fàcil d`entendre. A la base apareixien les
taules de la llei fallera, dalt seu un cap d`una fallera i més amunt en el coronament
dos angelets somrients.
Era evident que s’havien
adaptat les Taules de la Llei de Moisés, arreplegades en la Torà i en la Bíblia
a la temàtica fallera. Per la part de darrere, tot i que la composició era la
mateixa, quedava un poc gelat, ja que les cares estaven dirigides totes cap a
la part frontal. Respecte el modelat, era molt uniforme, amb una tipologia de
ninot caricaturitzat amb el cap sensiblement més gran que la resta del cos, per
a destacar les seues característiques psicològiques i a més a més seguint una
estricta estètica fallera. Abans de passar a la pintura, cal destacar la
crítica fallera local per què connectava molt bé els manaments bíblics amb els fallers,
com la de no dir en va el nom de la JLFX, honrar a la FM, no mataràs al jurat
de les falles, etc....
La pintura que tenia un
clar predomini de la tonalitat rosa carn i rosa persa fort quasi fúcsia, tenia
la fortuna de tindre de fons les grans pinades de la serra adjacent, a banda
d`això també la base està ornamentada amb gespa verda. Hi havia un color càlid
barrejat amb un fred en un lloc estratègic, el color crema amb algunes passades
de morat de les taules, que per la part de darrere era més morat i d`un color
fosc indeterminat per la part posterior del cos central. Certament la part
posterior semblava una altra falla, en totes les categories descrites, potser
amb excepció de la composició. Al remat el taller de Xavier Herrero rebia el
4rt premi de la secció 3ª i el guardó més positiu el 1r de Crítica Fallera.
La falla infantil portava
per lema Sense preses i era obra de l’artista torrentina Gio, amb
una composició molt diàfana, un caragol molt especial sense ulls ni rostre que
portava dins seu concretament a la seua closca, una casa. El coronament era una
xemeneia de la qual emergien un planeta i un núvol, dalt la closca junt la
xemeneia emergien diferents follets, un semblava un conductor del caragol amb
una canya de pescar a la ma, l’altre tenia mig cos fora d`una seta i un altre
ja tenia tot el cos fora romanent abraçat al capell semiesfèric. La composició
era senzilla, però cuidava molt els detalls, com un camí fet a base de suró
enmig de la gespa. Passant al modelat, cal parlar d`un treball molt acurat
d`escatat d`una superfície menuda tot siga dit, però amb gran quantitat de
textures, no només tela, sinó també gespa, llana o fins i tot fusta d`arbre
natural -hi havia una soca-.
Cal que em detinga en el
ninot candidat a l’indult, no només per haver donat la sorpresa d`aconseguir
l’indult, sinó per les seues característiques. Resumia en un xicotet espai, la
filosofia del cadafal, disseny original, innovador i molt ric en textures,
aspecte que està guanyant en les falles però que no és ni molt menys
majoritari. Però no només sorprenia les característiques del modelat, sinó
també de la composició interna de l’escena, amb un bolet que tenia un peu girat
i el propi cos del follet que feia força cap avall i en una posició de semi
caiguda.
En darrer lloc, cal
parlar de pintura òbviament si el modelat no era naturalista, la pintura tampoc
ho anava a ser, colors molts forts tant els càlids groc, crema i roig de la
closca, com el morat envernissat de la part carnosa del caragol. Per a contraposar eixe color
fred hi havia un bolet amb el capell color rosa. La pròpia gespa de color verd
oferia un contrapunt als colors càlids. I els follets tenien un el capell roig
i l`altre verd. Una aposta arriscada que va rebre el 2º de la secció tercera
infantil i el Ninot Indultat Infantil.
La meua recorreguda
partícular començava forta, però havia de seguir cap a la meua segona etapa, cames
que vos vull aprofitava el temps i avançava a tota velocitat per l’avinguda de
les Corts Valencianes, creuava l`avinguda Ausias March i entrava a la d`Abu
Masaifa. La meua primera visió de African’s Go fou per la part posterior, el primer impacte
fou de una gran cohesió temàtica, no hi havia detall que no fera referència a
Africa.... però no tenia tant clara la composició i les tanques no ajudaven. Al
girar 180º el paisatge es va aclarir molt, tot i que les tanques continuaven
allí. Es veia clarament una base rodona de la qual partia una estampida de
fauna africana, per la base un lleó i una zebra amb els ulls fora de les
orbites, mentre que per la part superior apareixien una estruç, una gran
sargantana i un gran goril·la. Mirant l`escena complaent i molt tranquil una
girafa que semblava al marge de la situació... fins i tot somreia.
Com es obvi una façana
principal amb molta força i moviment, que curiosament intercalava les figures
humanes entremig dels animals, tant a la base, com a la part mitja com al
coronament. La falla per la part frontal, semblava partida en dos, la banda
esquerra mirava cap a un costat i la dreta formada pel cap d`un ancià africà i
un mico mirant cap a l’altre. La composició era difícil de descriure, però
tenia els elements ben distribuïts, ja que per exemple si la part posterior, no
tenia tantes figures ni tantes cares, excepció d`una mascara ritual, si posseïa
per exemple el ninot candidat l`indult. composició era interessant per la part
frontal i per un dels laterals que oferia una més que curiosa perspectiva amb
un coronament a base d’aus amb les ales obertes, establint diferents pisos
altitudinals i també interessant com les figures dels xiquets junt els animals
creaven major sensació de moviment.
La part vertaderament
potent, començava amb el modelat de superfícies arrodonides i molt polides.
Eixe arrodoniment, apareixia clarament en el modelat de la fauna africana que
composava l’estampida, però també de les figures humanes, que apareixien
d`estructura corpulenta, a excepció de la figura de l’explorador. La falla
semblava una fotografia d’una seqüència de la vida, les emocions afloraven de
forma diversa, alegria en els xiquets, temor o cautela en els animals, serenitat
en l’ancià o en la figura candidata a l’indult, etc,...naturalisme, barrejat
amb llenguatge plàstic propi del còmic, però amb expressions quasi totes
contingudes, fins i tot les més exaltades. Un fet molt curiós, es que la part
posterior, feia la sensació de ser més baixa que la davantera, afortunadament
el modelat era tant proporcionat i polit que no es trobaven a faltar més
ninots.
L’aspecte final que
imprimia caràcter al cadafal era la pintura, amb tonalitats marronoses com és
lògic en una falla de temàtica animal i a més a més africana, ara bé, no
s’aplicà un sol color, sinó diferents tonalitats marronoses, algunes més càlides
properes al caoba, com la del Lleó, altres més fredes properes al cuiro, com la
de la cara de l`ancià, passant per la dels xiquets tonalitat xocolata. Per tant
una majoria clara de tonalitats càlides... un càlid suau, per la part
posterior, que tenia insert altres jocs de colors secundaris, com el blanc vs
el negre de la zebra i el goril·la. Tant de color càlid, havia de tindre alguna
contraprestació i ja que a la falla el color fred era molt escàs, la decoració
amb gespa verda, aconseguia l’efecte desitjat, tant d`equilibri cromàtic com
d`ambientació.
La part posterior
curiosament amb menys ninots, tenia un
major equilibri i riquesa cromàtica, no només marrons, també grocs,
rojos, etc,... i en la banda dels freds un solitari verd, però de nou, teniem
el constrast entre el blanc i el negre en el coronament. L’ornamentació de les
falles és hui dia molt acurada, per què han desaparegut les bases, però en el
cas de Xàtiva, existeix una llarga tradició que fins i tot és premiada i
comporta que en falles com aquesta apareguen pedres pintades amb colors vius
com el blau, el roig, el groc..... i el marró del suro vegetal. Dir que l’ornamentació
anava més enllà de la pròpia base o superfície, com la falla tenia una coberta
o envelat, apareixien màscares africanes en les columnes. L’artista Xavier
Gámez renovava el triomf amb la Falla Abu Masaifa que rebia el 1r
premi de la Secció Especial Infantil, així com el 1r d`enginy i gràcia i el 2º
millor ninot de la Secció.
Era el torn de passar a Qui
paga mana un cadafal amb un volum impactant en comparació als darrers
anys...i afortunadament porte uns quants. Era -i és -evident que la comissió de
la part nova xativina travessa per un bon moment i això és reflectia al cadafal, també es cert que estava plantada un poc més avant de l`encreuament amb Gabriel Miró. Una gran base, que semblava el pedestal d`un antic
temple feia de base per a que damunt es col·locaren un parell de coixins i
damunt seu el gran ninot del coronament. Això vist per darrere, per
davant es veien també dos ninots, un humà i un animal que estaven situats
pegats a la base i que vistos des de la part frontal o algun dels laterals
creaven perspectiva i profunditat. Un darrer element fonamental per entendre la
composició, eren la porta i els pilars, que no complien una funció d`enriquir
el modelat sinó l’estructura general i crec que el resultat fou fecund.
El modelat era
absolutament naturalista, a l’igual que en la falla infantil denotava cert
moviment -en molt menor mesura en la gran- però sempre dins uns marges de gran
contenció. En el cas del coronament, la postura del ninot principal amb les
cames flexionades per a no caure i la safata plena de coses a punt de caure,
simulava una situació de gran risc, a més a més tenia un ninot més menut al
costat. I per la part frontal no hi havia cap ninot d`escena, per la part
posterior, el grup candidat a l`indult amb un Donald Trump assegut a un coet
intercontinental i després l’escena del cementeri, amb dos zombies fallers, un
tant desproporcionats, en la relació del tren superior respecte la inferior del
cos.
Ja al cos central, el
cromatisme de la Falla Abu Masaifa, es tornava més contrastat amb les tonalitats dels coixins verd i
rosa, així com el morat del turbant i el groc del tigre dels contra coronaments
propers al cos central. Finalment en el coronament podríem trobar els colors
més vistosos el blau i el rosa que destacaven front a la resta de paleta de
colors de la falla, també en el coronament apareixia el color crema que
enllaçava amb la base. El cadafal de Rafa Cheli obtenia del jurat el 3r
premi de crítica local, el 2º de crítica fallera i el 1r de la secció segona a
banda de la millor coberta d`un llibret de falla, també obtingué el 35é premi
de llibret de la Conselleria d`Educació. Quan abandonava el cadafal de Abu Masaifa també recordava que feia molts anys que no decoraven tant la base, però era moment de seguir cap avant.
Podeu llegir el llibret
ací:Llibret Falla Abu Masaifa 2019
En menys de
dos-cents metres seguint recte, deixava arrere el Barri Nord i arribava a la Falla
Joan Ramon Jiménez que vista per darrere ja em feia percebre un volum molt
xicotet...i també rodant-la i veient-la per davant. Xicoteta, si... molt
xicoteta, però probablement era la única falla original de les falles de Xàtiva
d`eixe any, tant en el guió a càrrec de Rafa Tortosa amb el lema Llavor,
com en el cadafal faller obra de l’artista local Josep Almiñana. El cos
central i coronament feia referència a plantar la llavor d`un nou mon,
una llavor òbviament metafòrica, d`un canvi interior que apareixia representada
per una figura de mig cos en actitud d`ofrena o de mostra de l’acció u objecte
a ressaltar, en el nostre cas una llavor i un pessic de terra a la ma del ninot
principal.
Entre les diferents
escenes, el nexe comú d`una decoració on apareixia d`una manera o altra la
terra. Per exemple en l’escena de Plantant la llavor, entre les estàtues
del bé i el mal, on apareixia un tros conreat amb diverses verdures que
afloraven entre els cavallons, però també altres tipus de terres no agràries i
torne a insistir metafòriques com la gespa que feia de fons de l`escena de La
llavor que està per vindre i altres metàfores com les de la collita dels
quatre anys en referència als polítics locals. Més que composició parlaria
de disposició dels diferents elements, fins i tot la pròpia ornamentació de
base que comprenia diferents tipus de terres, arena, gespa, etc... les quals
anaven combinant també els corresponents colors. El modelat era un dels més
agosarats que he vist mai a Xàtiva, amb algun ninot més naturalista, però la
majoria contenien línies planes en espais on apareixia algun orgue o en altres
casos, es prescindia d`alguna extremitat.
D`altra banda, hi havia
una riquesa de textures que no apareix al ninot naturalista, com mosaics,
flors, vetes, etc... i ací m’introduisc en la pintura que a la part central del
cadafal amb colors càlids marcaven el punt central, deixant la part superior
per un color cremà molt neutre i un blau elèctric al remat. El ninot més menut
que tenia davant amb colors verd i cabell groc eren el complement a eixe espai
central. Filant molt prim és podia
descobrir algun contrast peregrí entre blanc i negre, però calia fixar-se molt
per veure’l i no passar de llarg. 5é premi i 1r d`enginy i gràcia de la secció
segona i el 1r premi de decoració de monument. El llibret de la Falla Joan
Ramon Jiménez va rebre el 2º premi a nivell local i el 10é del Concurs
Autonòmic de la Conselleria d`Educació.
Podeu llegir el llibret ací:Llibret Falla Joan Ramon Jiménez Falles 2019
Podeu llegir el Verí del Foc ací:Revista El Verí del Foc nº 13 Falles 2019
Un pam de l’imaginari era el lema de la falla de Ramon Olivares amb
una composició que tenia dos cossos centrals que quasi s’unien formant un espai
ennuvolat, dalt el qual apareixia una parella de dones majors, granera en ma.
Llegint els cartells vaig esbrinar que parlava de dues ermitanes una del cim de
Santa Anna i l’altra del cim del Puig. Enmig de les dues, quasi com a creu de
volta, apareixia un xiquet sostenint un quadre de Felip V cap per avall, el
primer Borbó ha passat a la història no només per cremar Xàtiva, sinó també
Manuel, Quart de Poblet, Sant Mateu, Vila-Real, Verger, Xaló, Benissa, Ondara,
Alcalalí, Raval de Dénia, massacre a Elx, Agres, Pedralba, etc,.... un genocida
del segle XVIII que odiava profundament els valencians. Però no tot era trist,
xicotets ninots, per que la mida era molt menuda mostraven personatges xativins
medievals, com el mític Abu Masaifa -que no està clar que haguera existit-
creador de la primera fàbrica de paper d`Europa a la Xàtiva del segle XI o una
xativina d`una època semblant amb un arnadí.
La composició molt oberta
també mostrava escenes costumistes com la de la castanyera, el modelat en
general era naturalista però hi havia alguna caricaturització com la del xiquet
amb una llengua fora molt allargada que expressava esgotament, al costat de la
font del lleó. Altres recursos del modelat, era la humanització d’elements
inanimats com les flames. La pintura de la part del coronament, era més pastís,
on fins i tot el color verd fosc d`una de les ermitanes no semblava molt dur,
les tonalitats més fortes estaven en els elements secundaris com les torres de
les bases, en un edifici al costat del ninot d`Abu Masaifa o en la reproducció
de la font del lleó, a més a més, també la decoració de la base portava pedres
blanques acompanyades de suro vegetal marró. Cadafal xicotet el de la Falla
Joan Ramon Jiménez però original que va rebre el 1r premi de la secció
segona infantil.
Continuava la meua marxa,
però.... ai las! La recorreguda arribava al centre de Xàtiva i col·lapsava la
meua ruta, havia de fer una aturada obligatòria que vaig aprofitar per fer un
cafè, el problema és que fou molt llarga aquella espera i la lluna començava a
guanyar-li la partida al astre rei. Eixia d`aquell establiment del carrer
Baixada de l’Estació on havia aprofitat per repassar les diferents xarxes
socials on còrrec digitalment, però tractar de fotografiar la Falla Ferroviària
es va convertir en una autèntica odissea on la paciència i concentració
foren vitals. La calma i la constància tingueren premi, al fi podia enquadrar i
fotografiar Ets Màgia aprofitant les interrupcions d`una recorreguda que
no acabava de passar mai, per aquell emplaçament tant centric.
Algunes de les escenes feien de contra
coronament, concretament un arbre petrificat o momificat, una calavera amb un
ciri i un altre ninot cadavèric. Al costat un ninot amb la llegenda de
l’avaricia trenca el sac. A l’altra banda completant el triangle una altra
escena amb un ninot d`una mida un poc superior a la resta d`una iaia que estava
cuinant. Les escenes tenien altres ninots cadavèrics, com el candidat a
l`indult situat a la part de darrere, passant a eixa part de la falla, la
sensació que donava era que el cadafal era més menut i fins i tot semblava un
poc buit, això sí amb una coherència temàtica important i això que la temàtica
era un poc enrevessada, en alguns moments, més que de màgia, la falla semblava
que anava de morts o del concepte de la mort en abstracte, però si es llegien
alguns cartells tot es relacionava millor de forma clara.
El modelat, partint del
naturalisme caricaturitzava tot el conjunt, des d’elements inanimats com les
cases del cos centrals, passant per l’arbre momificat fins els ninots
cadavèrics o també animals com el gat esglaiat. La característica més comuna
dels ninots que representaven humans era el seu volum, d’altra banda, no
s’apreciaven trets facials comuns entre eixos ninots i potser eixe era un dels
fets més discordants que impedien arribar a una harmonia general en eixa
disciplina. En aquells moments lamentava no haver arribat abans a Xàtiva, ja
que una falla cromàticament tant fosca era molt difícil de calibrar de nit, tot
i que la il·luminació era prou bona per a apreciar el treball de Josep
Almiñana.
Potser la pintura fora la
disciplina més cohesionada, amb tonalitats grisenques i morades als extrems i
coronament- en el coronament un poc més roja que morada, tot siga dit-. El cos
central, a banda de la grisor general tenia
tonalitats marronoses en els contorns dels animals, però també el color fusta i
el crema. Tot i ser molt minoritari, si és destacable per la excepcionalitat
que dos ninots situats a la part frontal tenien color blau. Per darrere, amb
una composició més simple, també la pintura tenia un esquema més senzill, en
general colors més clars, el que tenia més colors càlids era el venedor de fum,
situat en un espai central front la casa. El perímetre de la decoració
millorava un poquet el conjunt, però no podia fer miracles. La Falla
Ferroviària va rebre el 4rt premi de la Secció Especial.
Per què no?
Era el lema de la falla infantil del mateix autor. Els anteriors aclaparaments
patits desapareixien, tot i tindre públic al meu voltant, la pressió humana era
molt menor. El primer detall que contrastava fortament amb el cadafal gran, era
el de les dimensions, molt considerables com correspon a la màxima categoria
xativina. Estructura esvelta, que no espigada, amb una alçada molt
considerable, que anava obrint-se als costats a la manera d`un arbre. El
cadafal era rematat per una estructura de núvols que aconseguia una sensació
etèria en eixe punt, amb detalls tant fantàstics com els fils que queien del
núvol com si fora pluja. Altres elements que creaven una imatge de risc, era
figures com la de la xiqueta a cavall en un lateral a alçada mitjana frontal.
A la base frontal es
distingia un cos tripartit que intervenien en la composició, ja que el de la
part esquerra amb un gran ninot assegut a una escala feia de contra coronament.
Cal dir que la majoria de ninots tenien una mida molt menuda, a excepció del ja
esmentat i els altre dos de la part frontal i això passava de l`aspecte
escultòric al compositiu, com també ho era la situació estratègica de l’escena
del podi amb fallers i falleres recorrent-lo. He de dir, que la comprovació que
eixa composició era així era girar pels laterals, encara es veien ninots més
menuts. Les escenes jugaven sempre amb una frase que expressava desig: Per què
no?..... convertir les fruites i verdures en caramels, són falles tot l`any,
són els avis eterns, etc.....
El modelat tenia la seua columna vertebral en una expressivitat marcada, en una plasmació dels ulls
tancats i esquematitzats en la mínima expressió, però també amb l`ajuda de
diversos gestos que acompanyaven eixes expressions, gestos que no eren
generadors de moviment, simplement recolzaven eixes expressions facials. Cal
dir que hi havia alguns ninots que eren els més menuts, tant en mida com en
l’edat que representaven i eixos tenien una certa desproporció del cap respecte
la resta del cos -desproporció adequada, per que quan som xicotets, tots tenim
un cap descomunal respecte la resta del cos- a banda dels trets físics
peculiars o possiblement per ells, aconseguien una expressivitat major, ja que
els trets facials també eren molt més grans que altres parts del cos. Per
finalitzar destacar l’arrodoniment de línies d`uns ninots que majoritariament representaven xiquets i això encara els feia semblar més infantils.
Colors suaus, però de nit
no m’atrevisc a dir pastís, en tot cas amb un joc cromàtic molt evident a la
part frontal de mitjan falla en amunt entre el color blau celeste i el rosat
lavanda, eixe equilibri entre colors càlids i freds, es trencava per la part
inferior amb un domini de colors verds i morats. Enmig d`eixes dues partes
espais important de grocs també molt suaus, en algun cas molt prop del beix. Em
va sobtar que no es decorara la base amb pedra blanca en la seua totalitat o
fins i tot amb arena, que haguera fet un bon contrast amb eixes tonalitats
verdes de la part de baix. A la banda posterior, els colors semblaven ocupar
zones més compactes, és barrejaven menys i baix de tot tenien el mateix
problema: la gespa verda fent el joc cromàtic molt fred junt el verd o el
morat. Tot i que hem deixà molt millor impressió que la gran, la Falla
Ferroviària va rebre el mateix premi, el 4rt de la secció especial
infantil.
La remor de la música
anava quedant arrere a mesura que m’acostava a la Falla Molina-Claret en
primer lloc anava a visitar Gota a Gota.... el mar s’esgota de
l’artista local José Angulo. Falleta de temàtica marítima amb una
composició molt tancada, no hi havia quasi espais entre els ninots,
especialment per la part davantera, la falla respirava un poc més per la part
posterior on es podia gaudir més dels ninots, la majoria peixos que estaven
situats de dalt a baix i això creava la il·lusió òptica que nadaven. La part
frontal era més lineal, diverses figures assegudes dalt una roca -marina per
suposat- destacant a Neptú amb el seu trident. Quasi com un espectador de la
falla, apareixia la figura d`un xiquet amb un pedaç a un ull com un pirata,
estratègicament col·locat entre Neptú i una morsa. Si per la part davantera
apareixien motius marins habituals, per la posterior eren relatius als
problemes de la contaminació, especialment del plàstic amb un contenidor groc i
una xarxa plena d`objectes no reciclats.
El modelat era
naturalista amb una expressivitat més que continguda, potser eixe to seriós era
buscat per expressar la fonda preocupació pel destí del mon marí, com si els
propis animals tingueren consciència de les problemàtiques. D’altra banda
s’apreciaven superfícies llises molt polides, sobre les quals s’adheria una
pintura viva que combinava molt bé diverses tonalitats, començant per la
verdosa de la roca de la base o la emblavida columna amb unes pinzellades que
simulaven l’ondulació de l’aigua. I si la roca era verda, els ninots que hi
havia dalt, tenien colors càlids, rosa carn per a Neptú i marronós per a la
morsa. Quan no es podia pintar amb un color que contrastara amb la superfície,
com el polp roig carabassa i la columna blava, aleshores es cercava el joc
cromàtic intern, com en el cas de la tortuga amb verd i marró. Per la part de
darrere, l’equilibri pictòric, era igual o fins i tot superior amb altres
colors que ho enriquien tot més. Mala sort per a la comissió que rebia el 6é
premi de la secció especial infantil.
Francament estava gaudint
molt del nivell de la secció especial infantil, ara em dirigia a visualitzar Xàtiva,
visita guiada de Xavier Herrero.
Tot i que era de nit i l’enllumenat no era l’ideal per a una càmera vella com
la meua, aconseguí enquadrar amb prou exactitud una composició que entrava molt
per la vista, bona alçada, molt bona per a la categoria, un cos central potent
que emergia de les ones i tenia un coronament discret però coherent i
complementari. Alguns s’estranyaran una temàtica marina en una falla dedicada a
Xàtiva, però es que també hi hagué una Xàtiva illenca en l’actual territori argentí,
denominada hui Isla Grande de Tierra del Fuego, el genocida Felip V no tingué
prou en cremar i massacrar Xàtiva, també volgué destruir la seua memòria i
canvia el nom d’eixa illa. Cal dir que l’illa havia segut descoberta per
un geògraf i pilot valencià: Diego Ramírez de Arellano el 1620, abans és
pensava que era un continent i ell li posa el nom de “Illa de Xàtiva”.
Tornant a la descripció
de la composició, tenia un xicotet contra coronament que complementava al
remat, un tritó -el tritó és la figura masculina equiparable a la sirena
femenina- la magnifica ornamentació de
la base, aconseguia obrir les escenes i crear una atmosfera adequada per a la
temàtica triada. A les escenes es combinava la crítica local amb eixe toc
marítim, molt evident era la de la urna de les eleccions locals envoltada de
taurons. L’humor continuava amb escenes com la de Tourist Desinfo on per cert,
vaig descobrir que el Neptú del cos central representava a Roger Cerdà alcalde
de Xàtiva i el coronament i el contra coronament els socis del govern tripartit.
I de la crítica política.... a la fallera, per que el grup candidat a l’indult
estava dedicat a la Junta Solitària Fallera amb una caricaturització
molt divertida del seu president, cal dir que els versos que acompanyaven
l`escena a banda de ben rimats, tenien coherència temàtica i capacitat
satírica.
En una escena ja per la part posterior es criticava la manca
d’organització del Turisme a Xàtiva, amb un Roger Cerdà en catifa vermella al
més pur estil holliwodià, fent una crítica a l’excés de cura de la imatge i a
la profusió en les xarxes socials.
I com en molts cadafals
fallers, el cos central, remat, etc... amb un modelat naturalista, sense cap
efecte caricaturesc. Com m’ocorre sempre que visite falles per la nit, tot
i que era a poqueta nit, no una nit avançada, distingir els colors es feia
difícil. Una cosa era evident, el color blau tenia molt de protagonisme a la
part frontal de la Falla Molina-Claret, des de la decoració de la base
on nadaven els taurons fins al déu Neptú, eixe color fred tenia com a
contraposició la cabellera rosa del mateix déu marí, la cabellera també rosa i
la pell rosa carn de la sirena del remat o una part de la capa que duia el
mateix Neptú. De font es veia una gran superfície de color roig que feia de
fons d’una de les escenes de la part de darrere i també entrava en eixe joc
cromàtic.
El joc de colors en la
majoria de falles es quedaria ací, però en Xàtiva la decoració de la base és
tinguda en compte d`una forma important, l`arena de platja groga completava els
contrastos i s’adaptava al joc de colors. Un cadafal molt complet, fins i tot
amb els cartells explicatius en forma de pal turístic, però també altres al llarg i ample d`un cadafal que rebé el 1r premi de
crítica local, el 1r d`enginy i gràcia i el 3r de Secció Primera.
Les falles aprofiten
qualsevol efemèride per a incorporar actes festius, però encara més quan es
tracta d’aniversaris. Per eixe motiu i després de molts anys, a risc de perdre
un temps preciós, em desviava de la ruta habitual i quan passava per la rotonda
on s’ubica la porta del Lleó en lloc de tornar a pujar amunt, baixava pel
carrer Ramon y Cajal fins la Falla Verge del Carme que celebrava el seu
50 Aniversari. En primer lloc vaig visitar el cadafal que tenia més proper,
l`infantil signat per Pepe Benavent. La seua composició venia limitada
per la seua base rodona rotatòria, és a dir que girava sense descans, amb la
qual cosa havia de dintre per força una base rodona, però també implicava
altres conseqüències com la d’assegurar molt l’estructura interna per a no
patir caigudes degudes a les pròpies friccions del mecanisme de rotació. I si
per a la composició podria suposar un problema, per al visitant-fotògraf podria
resultar estrany no rodar, sinó que fora la mateixa falla la que ho fera.
Fira d’Agost albirava
una estructura a mode de torre en el qual es situaven alguns ninots que la
coronaven un tant inclinats que tenint en compte la composició ja era molt, com
a contra coronaments dos ninot de gran mida, un d`esquena a l`altre. Entre un
d’eixos ninots i la torre, es trobava el ninot candidat a l`indult, que confese
que em costà unes quantes rodades de capturar, un homenatge a algun faller o
persona del barri que desconec, però que imagine estava ben caracteritzat i
sembla que era o és de l`atlètic de Madrid. Per la falla apareixien objectes
habituals en qualsevol fira actual com coto fluix, ninots de peluix, globus,
,etc,.. i fins i tot una bruixa, supose
que fent una al·legoria al tren de la bruixa, per què no vaig poder llegir el
cartell, que no parava de rodar. El modelat naturalista, tenia algunes
particularitats com algunes línies planes, que deixava una sensació de ninots
cap quadrats i un nas enorme, això en la majoria dels casos, creant una certa
heterogeneïtat escultòrica, només trencada pel ninot candidat a l’indult, amb
un naturalisme quasi absolut i algun ninot més de línies absolutament
arrodonides.
La pintura, com sempre
era un problema de nit, però la pell dels ninots no era la típica de rosa carn,
sinó eixe color més una patina verdosa que els feia semblar amb una edat
superior a la que tindrien sense ella, però ja dic que de nit, no posaria la ma
en el foc. Respecte al cos central i les estructures que no eren els ninots,
tenia un color taronja a la base amb mosaic, que després passava a groc llima,
passant al final al color groc més fort, com el Nàpols. Colors molt suaus en
general, per què el color càlid per antonomàsia -el roig- quasi no apareixia i
els freds eren molt abundants, però també molt neutres, tant el verd com el
blau poques vegades eren foscos. Un cadafal molt singular, en quant a
plantejament, com una gran atracció d’una fira que va rebre el 5é premi de la
Secció Especial Infantil. Aleshores vaig caminar cap a la falla gran de la
comissió.
De Roma vindran
era signada per Alfonso Almiñana la composició tenia un cap d`un
legionari romà com a base damunt la qual hi havia un altre romà, algunes
estructures mitjanes com un arc i una inscripció al·lusiva al 50 Aniversari de
la comissió completaven el quadre. La resta eren ninots situats a considerable
distància del cos central, amb el que era evident que estàvem front una
estructura molt oberta. El modelat dels ninots, tenia unes línies geomètriques
molt anguloses que en alguns casos provocaven una expressivitat quasi
histriònica, en altres moderada i en altres tant reposada que era quasi
inexistent. En general molta heterogeneïtat que no ajudava a cohesionar la
falla, era la pintura l`element més favorable a elevar la cohesió, amb un color
grisenc a la cara de la base que combinava molt bé amb el color groc de l`arena
de la base, les plomes del casc marrons i el color blau de la capa, les botes,
etc... del romà del remat. Per darrere bona combinació de morat i marró amb una
transició cromàtica de groc crema a morat. El jurat li atorgà a la Falla Verge
del Carme el 3r premi de la secció segona i el millor ninot de la secció.
Tornava arrere cap al
carrer Germanies, fent la primera de les costeres amunt del recorregut, després
girava cap a l’esquerra pel carrer Acadèmic Maravall costera avall... en fi,
costera amunt, costera avall tal i com és l’orografia que dona nom a la
comarca. Em vaig anar directament a visitar Et recordaré la falla infantil de Murta -Maravall que enguany a l’estar
plantat amb la part frontal en la mateixa direcció que la gran semblava més
espectacular, com moltes falles xativines que estan plantades en carrers
costeruts. Abans que parlar de composició de la pròpia falla, cal recordar que
tenia una decoració important en la frontal, amb una creu feta a base de papers
de colors que recordava les creus de maig, la composició del cadafal pròpiament
dita, també tenia la particularitat que a l’estar davant de la gran i tindre un
modelat i temàtica quasi idèntic, entrava en el joc compositiu.
Palacio i Serra
tenen una dilatada trajectòria i havien col·locat molt intel·ligentment la
falla infantil davant la gran per aprofitar la força compositiva de la gran,
però òbviament la infantil, no tenia ni molt menys eixa fortalesa. La figura
principal apareixia ajupida fent una torsió de cintura doblant l’esquena i
deixant-la quasi en posició horitzontal. El tema evocador i la màscara mexicana
del ninot principal feia referència a la cultura de la mort, en especial a la
meso americana. La falla no tenia molta alçada i pot ser per això l’estructura
era oberta, millor dit, més bé oberta, situant les escenes quasi com a parts
integrants del cos central. Un recurs molt vàlid en cadafals amb un cos central
gran i poques escenes, és el de col·locar ninots de mida molt inferior a la
figura central.
Modelat naturalista, amb
una expressivitat continguda però transmissora del missatge de cada escena en
qüestió, un dels mèrits del cadafal, es que tot i que la temàtica podia ser
molt trista i melancòlica, era una falla seria, molt seria, per a ser infantil
però tampoc queia en una melangia tenebrosa, fins i tot apareixia algun ninot
com el cactus o les flames somrient a l’espectador per a endolcir un poc eixa
realitat que supose perdre a algun esser estimat. El cadafal anava de menys a
més, a mesura que s’anaven descobrint, més i més detalls, la pintura no era
negra, ni agrisada, ni fosca, fins i tot el color més abundant era el rosa
coral del ninot central, acompanyat del d’alguns xicotets ninots de la part de
davant i les flames humanitzades del lateral.
Els colors freds estaven
presents mitjançant diverses gammes que anaven del verd al blau i viceversa. A
la part posterior hi havia menys color càlid, però també menys fred, era el
color crema o gris quasi crema el que substituïa a gran part dels colors freds.
El tema de la decoració amb la gespa, se`m presentava ambivalent, per què el
veia molt bo per a combinar amb els colors de la part de darrere, però no tant
amb els de davant. El jurat li atorgà el 5é premi de la secció primera
infantil.
Tabú
era el lema de la Falla Murta-Maravall, ara sí, sense cap falla darrere
com la infantil i amb una composició molt atractiva. El mig cos d`una dona
esvelta amb un llarg vestit i una màscara mexicana. A banda de la màscara,
l`altra característica més pregona era un barret mexicà en el qual es situaven
com a remat unes calaveres amb uns ciris damunt. Una de les mans del cos
central sostenia amb la palma de la ma una guitarra de corda que feia les
vegades de contra coronament, a l`altra banda un altre contra coronament en
forma de cactus gegant humanitzat. Només hi havia una escena, però quina
escena! Meditació el Ninot Indultat de les Falles 2019 de Xàtiva, un
ninot d`una xica en acte de meditació que sembla surar en l’aire, amb unes
línies molt escatades i una expressivitat reposada però intensa com no podia
ser d`altra forma en un ninot d`eixa categoria.
Ninot Indultat Falles de Xàtiva 2019
Girava cap arrere, cap a
les taquilles de l`estadi de la Murta i em col·locava al centre de la part
posterior on la composició del cos central i remat continuaven igual, però no
així en el tema del contra remats, un tant difuminats, apareixien això sí, més
escenes que a la part frontal, sobre diversitat sexual, administradors de
xarxes socials, etc,.... El modelat naturalista era irregular, per força havia
de ser-ho en una falla amb el ninot indultat, no vol dir que les altres figures
tingueren grans deficiències, però un indult eleva molt el nivell i encara que
semble un contrasentit pot ser en molts casos fins i tot perjudicial per a
aconseguir una cohesió en apartats com el modelat o la pintura. Les altres
figures de les escenes, no estaven ni de bon tros a eixe nivell i la que més se
li acostava era la figura central sobretot en l’aspecte cromàtic.
La pintura tant per
davant com per darrere mostrava un equilibri entre el color càlid rosa del vestit
del cos central i el verd del cactus. El tercer color en discòrdia, que
apareixia bàsicament per la part davantera, era el blanc o el crema, tant a la
màscara com a la guitarra, en el cas del coronament, les calaveres de dalt del
barret, es podien vore, tant per davant com per darrere. A la banda posterior,
la particularitat cromàtica era el panell arc iris que acompanyava una escena,
la qual tampoc trencava l’equilibri existent, per què a l’estar presents tots
els colors no inclinava la balança. Tampoc ho feia el Ninot Indultat situat a
la part de davant i tampoc ho feia la decoració. Certament no recorde quin va
ser el premi que li atorgà el jurat, només sé que el cadafal de Palacio i Serra
estava a la Secció Primera i no entrà al podi. Certament la categoria d’argent
estava molt complicada.
Deixava arrere el
cadafal i el camp de futbol de l`Olimpic, per a fer una breu pujada fins el
carrer Acadèmic Maravall, seguia recte uns metres i tornava a baixar, ara pel
carrer Canonge Gonzalo Viñes on estava plantada la Falla Selgas Tovar,
amb el lema La censura dura i dura ,amb una estructura clara i diàfana,
dalt una columna jònica hi havia la bola del mon i dalt seu un gran ninot de
Hitler amb unes tisores a la ma. Fent de contra coronaments, d`una banda un botxí
que sostenia la corda per a guillotinar i a l`altra un bust de Napoleó
-curiosament a la falla apareixien els considerats anticrists per Nostradamus,
tant del segle XX, com del XIX- a les escenes tornava a aparèixer un altre
Hitler d`una mida de ninot d`escena, una francesa abillada com a les acaballes
del XVIII.
Uns colpidors caps
tallats sobre piques que responia a un partit polític que a nivell local havia
patit decapitacions internes. També apareixien referències a la censura que
durant molts anys patiren cantants locals per fer-ho en la nostra llengua o
l’escena de les reixes junt a l`alcalde per les limitacions horàries dels
casals. El modelat, com ja saben els meus lectors habituals,
respon al d`un artista d`autor que caricaturitza els seus personatges amb una
certa macrocefàlia, destacant els aspectes facials, trets psicològics,
gestualitat de la resta del cos, etc... en el cas del Hitler del coronament,
semblava més que una reproducció de l’autèntic, una aproximació a la
representació que Chaplin va fer en El Gran Dictador, on encarnava la
figura del Fürher, jugant amb una bola del món.
Però el ninot que va fer recaure la meua atenció fou com no podia ser d’altra forma, un ninot corredor que ja anava amb la llengua fora.... vaja com jo quan estic prop de Sant Josep. La pintura almenys per la banda frontal tenia colors vius, destacant els freds en el remat -verd pi, blau celest- i en un dels contra coronaments -blau marí-, en tot cas els colors freds pesaven més, els càlids eren molt, molt neutres. El jurat li atorgà el 4rt premi de la secció segona de les falles de Xàtiva.
I per fi arribava a una de les fites de la crònica En busca de la felicitat de l’artista local Xavier Ureña, en primer lloc era d`agrair que tinguera unes tanques normals, que per desgràcia a Xàtiva no és habitual en les infantils. A la part frontal hi havia un quadre en el que una xiqueta era el centre de la atenció, a un costat un mim duent a la lluna al llom i de l`altre una dona major que seguia amb la mirada a la xiqueta. I per davant una escena amb un xiquet més. Vist des de la frontal, la composició era neta, diàfana, al girar vaig descobrir que no hi havia un clar cos central, sinó que diferents peces es situaven d`esquenes a una distància molt curta. Francament era una estructura peculiar, amb espais oberts pel bell mig i sense superposició vertical d`elements com sol ser corrent.
Sensació molt ambivalent
en la composició, per què si per davant em semblava majestuosa i al mateix
temps senzilla, per darrere no li acabava de trobar el punt. A conseqüència d`eixa composició un pel oberta que
permetia espais diàfans, també permetia contemplar amb detall el modelat dels
ninots i aquest era clarament molt elevat en les figures centrals i molt
interessants però no tant perfeccionats en la majoria de ninots de les escenes.
Com a mostra del que dic, l’expressivitat de les tres grans figures centrals,
el Mim mirava i gesticulava cap a la xiqueta, la xiqueta cap al mim i la dona
major cap a la xiqueta, però també la lluna del remat, semblava participar
d`eixe cercle de mirades, fent una ullada cap avall.
Dels ninots de les
escenes, em quede amb un parell, per tindre una expressivitat més elevada, un
que reia com si fora real i un altre amb una cara de sorpresa, molt realista.
No només els ninots destil·laven eixa elegància, també els adorns que els
abillaven o fins i tot la ornamentació de la seua base. Abans de passar a la
pintura, no podia oblidar l’ús de materials diferents al suro, com la tela del
globus. La pintura per davant mostrava colors molt suaus i un
equilibri cromàtic en cadascun dels ninots, per exemple la xiqueta que ocupava
el centre del cadafal tenia un vestit violeta però un cabell ataronjat.
Fins i tot en el cas de
ninots amb colors més forts com el mim, també combinava no càlids i freds, sinó
clars i foscos, o siga el pantaló marró i la samarreta blanca amb ratlles
negres. Resulta curiós, com per la part posterior, també existia un fantàstic
equilibri però no entre color suaus, sinó forts i a més a més, en perfecta
sintonia, el geni de color blau front la capa del mim de color roig carmesí. I
fins i tot en alguna escena com la de la girafa i l’elefant, que combinava el color
groc amb el gris, el càlid amb el fred. Una falla magnífica que s’hagué de
conformar amb el 2º premi de la Secció Especial Infantil de Xàtiva. Cal
destacar també el llibret de la comissió que va rebre el 6é premi del Concurs
Autonòmic de la Conselleria d`Educació i el 1r premi de Junta Local Fallera
Xàtiva.
Podeu llegir el llibret ací: Llibret Selgas-Tovar Falles 2019
El retorn al carrer
Acadèmic Maravall es feia pesat, a causa de la forta pendent del carrer Canonge
Gonzalo Viñes i encara tindria un xicotet tram més fins arribar a l’albereda
que en eixe tram du el nom d’avinguda de Selgas on ja en terreny pla
m`acostaria com sempre una font que hi ha front el Portal de València. Des de
la font ja veia Naturalment la falla infantil de Benlloch-Alexandre
VI que tenia com a cos central el gran cap d’un cérvol. Envoltant al cérvol,
tota una sort de xicotets animals com conills, ocells, etc,... a banda de
fauna, també alguns pebrassos, eixa part frontal era coherent 100% amb el lema,
excepte una mena de fada o esser fantàstic en el coronament. Per la banda posterior,
apareixia una mena de contra coronament en forma de gran ninot d`un xiquet
somrient, sinó s’haguera col·locat ella, francament, la part posterior és queda
absolutament buida.
El modelat, era
naturalista i destacava òbviament el cos central i les figures del coronament,
sobretot la mirada curiosa de la fada del coronament al cérvol, el propi rostre
del cèrvid o qualsevol dels xicotets ninots de la base, que tenien un molt bon
nivell general de definició i aconseguien expressions molt singulars, en canvi
per la part de darrere, l’expressivitat es limitava a somriures generals. La
pintura era fidel al model naturalista escultòric, és a dir respectant el model
real, colors marronosos per al cérvol, banyes de color crema, vegetació de
color verd, flamencs de color rosa, etc,... per a completar un poc eixos colors
típics dels boscos, la fada aportava els colors morat i rosa o per darrere el xiquet, també el color blau,
més el blanc i roig. Com en moltes falles locals, la decoració de base, també
ajudava a ambientar la falla, amb una base amb pedres, gespa, etc... el jurat
li va atorgar el 2º premi de la secció primera infantil, el primer premi
d`enginy i gràcia infantil i el millor ninot de la secció. Un final molt digne,
a una gran ruta de falles infantils xativines.
Àngels i Dimonis
era el lema de la Falla Benlloch-Alexandre VI, l`estructura de la falla
era molt senzilla, però el resultat era molt espectacular. Un coronament
espectacular amb un parell de figures femenines que encarnaven el bé i el mal
tal i com expressava el lema principal, amb una posició vertical, però no
estàtiques sinó amb una xicoteta flexió dels genolls, obertura de braços i
moviment suau de l’esquena. En contraposició a eixe gran coronament, el cos
central era molt xicotet i artísticament secundari, crec que en bona part per a
no robar-li protagonisme al imponent coronament ni tampoc a la resta de les
escenes. Tampoc la base molt sòbria li restava protagonisme ni al remat ni a les
diferents escenes que omplien els baixos amb diverses situacions d’àngels i
dimonis. Però no tot era positiu, ja que un coronament tant gran, implicava una
base considerable i obligava a deixar espais buits importants.
Un xiquet que jugava a la
trompa o al sambori, passava al perillós joc de la maquineta escura butxaques,
passant del cel a l’infern, la reina en els escacs front els peons, les animes
falleres que van al cel o al purgatori, etc....la coherència temàtica estava
prou ben travada. El modelat naturalista ajudava a entendre la majoria d’escenes
sense grans dificultats, per a la majoria de visitants, especialment didàctiques
eren les dues grans figures del remat, però tampoc es quedava darrere alguna
com la del xiquet que de major jugava a jocs perillosos, més que caricaturització,
el que hi havia era expressivitat dinàmica, que acompanyava els gestos facials
amb moviments de les extremitats. En altres casos, apareixia el recurs de la
humanització, com en el cas de les fitxes d`escacs.
La pintura també estava
determinada per lema i per la composició, l’espai més important era el del
remat, marcant una dicotomia, entre combinació de colors més foscos i freds,
negre, morat i verd en el cas de la representació demoníaca i més clars i
càlids en el cas de l’angelical, el propi color blanc com a element neutre,
sumat al color groc daurat, el rosa carn, etc... tot i que la resta del cadafal
tenia una importància relativa front al gran remat, no podem oblidar contrastos
ben resolts, com el del xiquet que era també representat de vell, primer amb
roba de color roig i després verd, un altre joc cromàtic era el de les fitxes
dels escacs, mostrant unes el color blanc i les altres el negre. Molt completa
la falla de Quina calor fa en falles que va rebre el 2º premi de
la secció primera de les falles de Xàtiva, cal destacar també i ja ho he fet altres
vegades del llibret de la comissió amb una llarga tradició que tot i no obtindré
premi a nivell local, si ho va fer a nivell autonòmic amb De quin color és
la por? en concret el 61é premi.
Podeu llegir el llibret ací: Llibret Falla Benlloch-Alexandre VI
Finalitzava ací la meua ruta per l`eixample
xativí a les portes de la ciutat antiga, una recorreguda que destacà pels dos
ninots indultats, gran e infantil i per les falles infantils de secció especial
i les grans de secció primera.
