CRÒNIQUES FALLERES 2018
200 aniversari del naixement de Blai Bellver. Del casc antic de Xàtiva al modern eixample en plena recorreguda. Històrica
victòria de la Falla Raval, 31 anys després.
Falla Raval. 31 anys d'espera que han pagat la pena, per a tornar a rebre el palet a la millor falla de Xàtiva.
Deixava
definitivament la part nova de la ciutat i les ensordidores xarangues que
animaven la tradicional recorreguda de les dèneu comissions xativines al
arribar a la plaça de la Trinitat, amb dos cadafals no tant guarnits com en
altres ocasions, però igualment acollidora i bella. José Angulo que ja
havia aconseguit un indult a la plaça havia plantat A la cerca de l’au perduda , la manca de volum era compensada per una
ornamentació que traspassava els elements decoratius habituals i aprofitava
materials com macetes o gots de cafè per a crear ninots alternatius al modelat
a l’ús. Del modelat naturalista només es pot dir que poc però bo, sobretot
uniforme i jerarquitzant la figura del iaio, front les dels xiquets. La pintura
ja de per sí pastis, era més suau quan més s’acostava al remat, on el blanc de
les cigonyes neutralitzava possibles foscors cromàtiques. La Falla Cid-Trinitat rebé el 2º premi i
el 3r d’enginy i gràcia de la secció segona infantil.
Oficis era el lema de la Falla Cid-Trinitat obra del Mestre
Major del Gremi d’Artistes Fallers de València, José Ramón Espuig, la composició restava espai a les escenes per a
donar-li major rellevància al cos central remat, contra remat, etc,.. la
disposició dels elements ja de per si creaven una perspectiva que augmentava
amb la ornamentació i omplia la plaça. Si la part posterior tenia menys escenes
es disposava una escena amb bastida que feia la doble funció d’extensió del cos
central i d’escena. El modelat tot i ser naturalista satiritzava escenes
quotidianes d’alguns oficis com la del llanterner amb els monstres del lavabo,
òbviament més histriònics que la resta de ninots.
No eren aquelles hores nocturnes, les ideals per a
observar la qualitat de la pintura, però era evident que dominaven tonalitats
neutres com el crema, el groc, el beix, etc,...la majoria càlides, que
juntament amb la decoració on el groc de la arena tenia un paper important eren
imperants. Els antagonistes cromàtics eren el blau del mono del llanterner i
altres espais més xicotets, sobretot a la base, on uns paraigües blaus acer i
el verd de la decoració de base gelaven un conjunt més càlid que neutre. Fins i
tot els taulells de la decoració que eren utilitzats per a fer de faristols
dels cartells dels versos, entraven en el joc cromàtic. Magnífica ornamentació
que rebia el 2º premi i ajudava a que el cadafal aconseguirà el 3r premi de la
secció segona.
Descobriu el llibret de la Falla Cid-Trinitat de les Falles 2018 amb la portada de l`artista local Paco Roca:
Descobriu el llibret de la Falla Cid-Trinitat de les Falles 2018 amb la portada de l`artista local Paco Roca:
Continuava pel carrer Montcada passant junt al Museu
Faller per a girar a l`esquerra pel carrer Mossèn Urios de reminiscències
falleres dels ’30 als ’50 fins arribar a la Plaça del Mercat on Venancio Cimas i Francis Guerrero havien plantat Tindre
pardals al cap en un marc incomparable, com la majoria dels que omplin el
casc antic de l’antiga Saetabis Augusta. Feia anys que no es plantava un
cadafal d`un volum tant important com el present, el cos central no podia ser
més eloqüent, una dama amb pardals en el cap, en el sentit més literal de la
paraula. I es que excepte la citada dama, no hi havia cap esser humà més
representat a la falla, tots, absolutament tots els ninots eren pardals, des
dels que figuraven al remat, fins els de les escenes com els polítics que
parlaven com lloros, el pardals de dalt que caguen als de baix, dos pardals
caçadors, etc,... un cadafal molt ornitològic que tenia una estructura molt
triangular, senzill i efectiu amb un remat un poc inclinat i voluminós,
recursos més que suficients per a crear un gran efecte visual.
Al més que satisfactori treball de fusteria, s’afegia
un modelat més polit que en altres ocasions i com ja he esmentat molt compacte
respecte al guió, a l’equilibri de la configuració i de cadascuna de les
figures, calia afegir una pintura en perfecta combinació dins de cada figura i
respecte a les demés, el millor exemple el de la figura central on es veia el
contrast entre el verd turquesa o el blau del barret i ocells, front el groc
del vestit, el qual era acompanyat d`un vistós estampat, mentre que el bust es
deixava quasi blanc, com a espai cromàtic neutre a cavall de dues zones
cromàticament oposades. Cal insistir en el detallisme dels acabats de cadascuna
de les escenes. La Falla El Mercat
rebia el 1r premi de la secció Tercera i el 2º a la millor escena de falla.
Ratolins com la germana gran també anava
d`animals, però ara més xicotets, obra dels mateixos artistes Venancio Cimas i Francis Guerrero, tenia unes dimensions reduïdes, però un modelat
naturalista on destacaven els grans ulls dels mamífers rosegadors que en certa
forma els humanitzava, alguns eren ben coneguts com el ratolí Peris de la
nostra infància, que sempre apareixia quan se’ns queien els dents de llet, el
simpàtic mexicà Speedy Gonzalez o super ratolí. Pintura adaptada a la
veracitat dels personatges com en el cas del ratolí mexicà, tenia un marc
cromàtic propi, on abundaven els colors pastís complementaris marronosos i
groguencs. La Falla el Mercat rebé el 7é premi de la secció tercera infantil.
La meua particular recorreguda individual continuava
pel carrer Matilde Ridocci, passant després al gremial Corretgeria, desembocant
en la Plaça Santa Tecla i enfilant cap a l’esquerra cap amunt pel carrer de les
Animes fins l’emplaçament faller a major alçada de la ciutat, el de la Falla Sant Jordi. En primer lloc em
dirigia a Xàtiva en festes del
carcaixentí Enrique Oliver, un recorregut per la Fira, les Falles o la Setmana
Santa Xativina, que apareixien representats junt al castell, una font gòtica i
una al·legoria de la ciutat. Composició massissa, amb sorpreses agradables com
un modelat que deparava el millor ninot de secció. La pintura mostrava un
equilibri entre colors càlids molt suaus com l`ocre o el beix, front freds
d’igual condició, com el verd poma o el blau blauet agrisat. Rebé el 5é premi
de la secció segona infantil.
Triple contrast cromàtic als caps del cos central,
color càlid roig teula o carmesí en el superior, amb cara emblanquinada i cinta
daurada front el color fred blau turquesa, amb cara marró beix i cinta
platejada. Segell de qualitat del seu artista, vertader Tamany i Color. Els dos personatges del coronament també tenien un
contrast verd -groc, que continuava eixa dinàmica dicotòmica. Descriure el
treball dels detalls de cadascun dels ninots de les escenes seria fútil, millor
contemplar les imatges, per posar una pega en l’apartat, potser haguera segut
beneficiós ornamentar la base amb pedra blanca per il·luminar més, però era
difícil combinar-ho amb els espais de pedra blanca i blava que es situaven
enmig la gespa. La Falla Sant Jordi
s`emportava un 1r premi de la Secció Primera amb sabor a Especial, gràcies al
treball del taller de Juane Cortell.
Descobriu el llibret de la Falla Plaça Sant Jordi de les Falles 2018, premi 41 de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport:
Llibret Falla Sant Jordi
Descobriu el llibret de la Falla Plaça Sant Jordi de les Falles 2018, premi 41 de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport:
Llibret Falla Sant Jordi
Continuava encara un poc més amunt pel carrer Blanc,
per a baixar posteriorment per l’estret carrer Cantal Gentil, continuava pel
carrer Caputxins fins que girava a la dreta pel carrer Germans Blasco Acevo des
d`on aguaitava la Falla Sant Feliu. A
mesura que baixava -per que en Xàtiva pujar i baixar carrer és literal- no
només veia més a prop la falla, sinó també el seguici de comissions que havia
vist al pla i tornava a contemplar a la part alta. Mentre passaven em vaig
concentrar en la infantil Desitge amb
temàtica sobre els anhels dels més menuts, els reis mags coronaven un cadafal
que semblava una muntanya de regals, al rodar-la vaig observar com també
apareixien una parella de iaios.
Composició de base rodona, on destacava el coronament
on dos del tres caps semblaven units al primer per sengles sacabutxos, del
modelat destacava el tractament uniforme dels trets facials, especialment uns
grans ulls rodons que tenien absolutament tots els ninots. La pintura és un
apartat -almenys per a un servidor- difícil de valorar per la nit, però hi
havia uns colors vius ben equilibrats, destacant els càlids grocs i el neutral
blanc per davant, mentre que per la part posterior emergien els rojos d`una
banda i els grisos per l`altra. Tot un luxe contemplar aquella falleta de Manolo Blanco que aconseguia el 2º
premi de la secció tercera infantil.
Vaig haver d’esperar un poc al trànsit de comissions
en plena recorreguda, per tal de visitar Desencantats.
La Falla Sant Feliu mostrava un
cadafal amb uns elements ben separats del seu cos central, tot i que al
disposar d`una alçada considerable, no
resultava dissonant, almenys a mitja i llarga distància. Cadafal d`escasses
escenes, estava format per ninots de mida gran, com dos laterals que de lluny
feien les vegades de contra coronaments, de nou eixe joc compositiu amb Ninots Reversibles. Superficies planes
extenses al cos central que eren omplertes per colors que anaven del blau fosc
al groc daurat, dibuixos que simulaven formes vegetals, filigranes,
etc,...atorgaven un aspecte sobrenatural a aquell estrany esser que presidia la
falla, coronat per una lluna, també d`aspecte inusual.
Més tosca era la policromia dels ninots que feien les
vegades de contra coronaments, però això sí, tota la falla tenia en comú una
tonalitat de colors foscos, fins i tot els càlids, a la part de darrere es
compensava la foscor absoluta del cos central i coronament amb el color blanc
neutre dels ninots de les escenes. Senzilla però efectiva la solució de posar
arena a la base, per a compensar la foscor cromàtica. En resum gran actuació
del taller de Juane Cortell Dasca en
el casc antic de Xàtiva, tant amb Sant Jordi com ara amb Sant Feliu que
s’emportava el 1r premi a la millor escena de falla i el 3r premi de la Secció
Tercera.
Era hora de seguir pel carrer Ventura Pasqual fins
arribar a la plaça d’Almàssera per a seguir a continuació per l’estret carrer
de la Cantereria que em duia a la Font de Sant Roc, punt habitual on recuperar
forces en una ciutat amb una gran quantitat de sorgiments d`aigua. M`endinsava
pel carrer Sant Roc i quan arribava a la Plaça de Sant Joan ja escoltava el
remor de les xarangues que anunciaven que la recorreguda estava propera. En
efecte les comissions brandien els seus estàndards a les escales de la
Parròquia dels Sants Joans revivint l’entrega de premis de l’albereda de Sant
Jaume. I com hi havia molt de rebombori em vaig dirigir primer a la falla
infantil del Raval Superfragilisticoespialidoso.
Basada en la pel·lícula de Mary Poppins la composició
s’ajustava a la pel·lícula fil per randa, és a dir, unes cases com a base, amb
Mary Poppins coronant-ho tot junt al Sr. Dawes, que feia les vegades
d`acompanyat i contra coronament, també feia eixa funció una xiqueta pujada a
un pal. Les denses e impenetrables tanques no deixaven moltes possibilitats per
a fixar-se en el modelat a consciència, per la qual cosa no vaig poder observar
bé un aspecte fonamental. L’eix cromàtic més important anava del rosa al morat,
passant pel violeta, el resultat era una bona transició de colors però també
certa pobresa pictòrica, ja que vista des de lluny semblava un pel monocolor.
Malgrat tot la Falla Raval
aconseguia el 2º premi de la secció primera infantil de la ma de Alfonso Almiñana.
Aclarida un poc la plaça, em disposava a admirar la
gran sorpresa de l`any que havia traspassat les fronteres de la Costera: S’obri la veda, obra de l`alzireny Fernando Llopis Torres relatava com un caçador ajocat en el seu cau observava atent
els moviments de la seua presa, tant i tant bé camuflat que se li havien posat
al cap, una girafa, un parell de mones, un gall d`indi, un esquirol, una serp i
un papagai que creaven un coronament obert en forma de lletra M molt
espectacular. Una composició espectacular que estava flanquejada per diversos
animals de gran mida com un rinoceront, un elefant, diferents ossos,etc,....la
falla era espectacular se la mirara per on se la mirara, la pendent de la plaça
ajudava en la percepció.
La cohesió temàtica era total jugant amb el lema i
barrejant el termes cinegètics amb els de la política local en un any previ a
unes eleccions locals, els diversos animals eren comparats amb la fauna
política socarrada atribuint-los les mateixes característiques que les del
animal en qüestió, en escenes com la del galliner polític, fins i tot apareixia
el cap de l`alcalde eixint d`un ou o fotografies de bona part del regidors. El
modelat era fortament caricaturitzat i fins i tot en ocasions com en el
coronament arribant a generar sensació de moviment, amb torsions i mirades de
reüll que creaven un quadre molt proper al còmic a més a més amb l’afegit de
l`equilibri en una composició on el coronament tenia una base prou més reduïda
que el propi cos central.
La falla tenia una espectacular composició, com feia
molts anys no és veia a Xàtiva en la màxima categoria, el modelat també estava
entre els millors i una treballada crítica local com demostraven els versos
explicatius escrits en un valencià viu com el que encara es sent a la Costera.
Les perspectives eren positives però mancava un aspecte: la pintura. Sense
arribar a les cotes d’espectacularitat de la composició, travava la
identificació amb models naturals i les necessàries harmonies cromàtiques entre
tonalitats fredes i càlides. El mateix cos central en un discret segon plànol
mostrava una suau oposició entre color rosa carn i diferents verds vegetals com
el verd falaguera o el verd heura. Al coronament el joc cromàtic oposava el
groc ataronjat de la girafa amb els verds pastís o malaquita d`alta lluminositat
-cal dir que malgrat ser de nit, la falla estava molt ben il·luminada- un joc
cromàtic no tant visible a primer colp d`ull era el format pels tons marronosos
de les mones i l’esquirol front el blanc del pardal de la part superior del
remat.
Si es rodava la falla, es descobrien altres parelles
de colors, però els verds eren part intrínseca tant amb els marrons com amb el
rosa de la gran escena dels flamencs o amb grans figures grises com un elefant
i un rinoceront. L’artista alzireny Ferni
feia història en una comissió amb antecedents en una falla plantada en 1936 i
que tingué una època daurada des de mitjans dels ’70 fins a finals dels ’80 amb
Manolo Blanco i Paco Roca que fou el darrer guanyador del 1r premi de la Secció
Especial el 1987 fa 31 anys amb Renaixement.
La Falla Raval obtenia 31 anys
després el 1r premi de la Secció
Especial, el 9é de la seua història, junt al 2º d`Enginy i Gràcia, el 2º de
Crítica Local i el 3r millor ninot de la Secció Especial. En calent no em vaig
adonar de la importància del fet, però després revisant el llibre Quadern de Falles de Ximo Sánchez vaig entendre que la
comissió era una de les grans en la classificació històrica xativina.
Em
separava de nou de l`ambient de la recorreguda baixant per la Plaça del Pintor
Tudela fins el carrer Argentería per on continuaria baixant un bon tros fins el
carrer Portal de la Granja on trobaria la Falla
Sant Jaume que portava per lema Benvinguts
al cel, cadafal senzill de poc pressupost, que no obstant comptava amb un
esquema d`escenes de base, cos central i coronament. Destacaven la partició del
cos central en dos cossos i la proporcionalitat a xicoteta escala que li donava
bellesa plàstica. El modelat propi del taller de Xavier Herrero, inconfusible amb caps lleugerament desproporcionats
que li donaven als ninots un aspecte infantil i uns ulls també descomunals i
molt expressius. Pintura amb colors neutres com el beix, el crema o el blanc
dominaven la majoria del cadafal que tenia pocs colors freds, com el morat o el
verd clar estratègicament disseminats per tota la base de la falla. Cadafal
senzill però sense errades destacades en cap aspecte, sumava una crítica local
homogènia al conjunt. El jurat els atorgà el 3r premi de la Secció Tercera.
Descobriu el llibret de la Falla Sant Jaume de les Falles 2018
Llibret Falla Sant Jaume
Descobriu el llibret de la Falla Sant Jaume de les Falles 2018
La patrulla canina era la falla infantil de Sant Jaume obra de l`artista Carlos
Tudela. Íntegrament dedicada als dibuixos animats del mateix nom, tenia una
estructura ben curiosa de base pentagonal amb els personatges conduint els seus
vehicles amb una torre central com a cos central d`on penjava literalment unida
per un sacabutx una de les protagonistes canines. El modelat em va cridar
l’atenció per la uniformitat dels rostres, especialment dels ulls dels
protagonistes, fins i tot semblants entres els gossos i l’únic humà present.
L’altra característica comuna era la mida dels ninots, que aproximadament era
la mateixa per a tots. La pintura mostrava uns colors vius tant càlids com
freds, que els feien atraients per a llegir els cartells explicatius. El
cadafal rebé el 3r premi de la secció tercera infantil
Vaig continuar per la Plaça Sant Jaume, per a seguir per
l’estret carrer Taquígraf Martí que a banda de les corbes, també seguia un
lleuger ascens, que es tornava més pronunciat en arribar a la Illeta de Sant
Miquel. El que també és augmentava era el so d`una remor que resultava ser...
efectivament, la recorreguda! Una vegada més, però en aquesta ocasió amb
nombrós públic que em va impedir fer una foto frontal decent de la Falla Espanyoleto que enguany portava
per lema El llenguatge dels sentiments un
cadafal amb una estructura més horitzontal que vertical, amb molt de moviment i
amb un coronament en una posició anti anatòmica cap per avall que destacava
dins de l`apartat compositiu.
Gran escena oberta principal composta per tres
balladors russos que eren reinterpretats com els components del govern
municipal. I també una escena amb molt de moviment a una muntanya russa amb
tres personatges, situada a la dreta del cos central, a mode de contra
coronament o escena comodí polivalent. Poques escenes més ocupaven una falla
que no anava sobrada d’elles, que d’altra banda estaven molt ben distribuïdes.
En una composició tant oberta, el modelat quedava molt visible, però això no és
un problema per a les falles i fogueres sorgides de la Factoria de Pere Baenas, amb una combinació de
naturalisme amb tendència a línies planes més abstractes, però també a ninots
molt dinàmics amb altres més estàtics, característica aquesta que connectava
molt amb la temàtica de la falla.
Al modelat el recobre la pintura, que al ser fosca no
lluïa tant com de dia, però manifestava com s’havia disposat un espai important
de color neutre, blanc, crema, beix, etc,... enmig de superfícies de color
morat, diferents tonalitats marronoses, cafè, llautó, etc,... també l`escena de
la muntanya russa presentava tonalitats molt fosques i la base ajudava en part
per la pedra blanca, però no del tot, per que també hi havia gespa i eixa
tonalitat verda, no ajudava a il·luminar un cadafal molt ben pintat, però fosc.
Un darrer punt decisiu, eren els versos
explicatius que connectaven perfectament les figures representades amb el lema
i el guió triat. El jurat els va atorgar el 2º premi i el 1r d`Enginy i Gràcia
de la Secció Especial de Xàtiva.
Descobriu el llibret de la Falla Plaça Espanyoleto de les Falles 2018, 3r premi de les falles de Xàtiva i 17é premi de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport:
Amb base rodona i una composició piramidal tronco cònica
es presentava La primera vegada de Ramon
Olivares, que malgrat les tanques que l’envoltaven s’endevinava com una de
les més voluminoses de la seua sèrie en l’emplaçament. L’estructura mostrava
una concentració i superposició de figures en l`eix central vertical que
s`elevava fins el coronament i un desenvolupament de les escenes amb una major
obertura d’espais. Les omnipresents cigonyes feien les funcions de coronaments
i contra coronaments. Domini del modelat naturalista d’expressió continguda,
amb alguna excepció més caricaturitzada a les escenes de la base. el modelat
connectava amb el lema per detalls com la direcció d`altres ninots, com una
cigonya o un xiquet més major cap al centre de la falla: el nadó.
A la temàtica infantil li corresponia un cromatisme
basat en colors pastís com el rosa i el violeta però també i en menor mesura
colors freds com el verd persa o maragda o el blau ceruli. Al domini de les
tonalitats càlides calia sumar-li els neutres, sobretot blancs de les cigonyes
però també d`altres xicotets elements i de la decoració de la base, que
combinava la pedra blanca amb la gespa, decoració que aconseguia que durant el
dia, la foscor dels marrons del cos central, no resultaren tant foscos. Respecte
el guió mantenia una vessant més formal al cos central que a les escenes on
recreava situacions quotidianes de tot tipus, moltes de tarannà humorístic. La
Falla Espanyoleto rebé el 3r premi
de la Secció Especial Infantil de Xàtiva.
De nou deixava enrere l’ambient festiu de la
recorreguda, baixant per la pendent de la plaça d`Espanyoleto, passava veloç
per la Plaça de la Bassal, antic emplaçament faller de gran anomenada sobretot
en la IIª República i enfilava el comercial carrer Sant Francesc fins arribar
al Portal de Sant Francesc antic portal d`entrada a la ciutat junt a la
Basílica de Santa Maria, allí quasi junt al monument que recorda als
sacrificats maulets que donaren la seua vida per Xàtiva s`erigia T’estime de l`artista Xavier Ureña. Cadafal de senzilla
composició on destacaven dues grans figures, una xiqueta que mirava amorosida
uns pardalets i un àngel en la copa d`un arbre. L`artista havia disposat
elements sustentadors per elevar alguns xicotets ninots i crear perspectives.
El modelat minimalista tingué la desgràcia de patir un atac vandàlic que
destrossa el millor ninot de la secció tercera.... per culpa d`eixes accions es
justifica la col·locació de tanques immenses. La Falla Tetuan-Sant Francesc rebia el 4rt premi de la secció tercera
infantil.
A punt d`eixir a l`Albereda, em trobava amb Kun-fu-sión de l’artista Victor Caballero que plantava la falla
adulta de la Falla Tetuan-Sant Francesc.
La falla de temàtica oriental era en el fons una metàfora de les confusions i
els enganys que el poder siga quin siga sempre exerceix sobre el poble pla.
Estructura molt senzilla amb un coronament sobre una escala que tenia diverses
figures al voltant, tot i ser molt menuda, gaudia d`un modelat uniforme que li donava personalitat i degut a
la mancança de pressupost s’humanitzaven elements vegetals o inanimats per a
augmentar la nomina de personatges, també s’obrien espais importants per a
obrir un poc més la base. El joc cromàtic estava plantejat entre els colors
càlids o semi-càlids del coronament sobre una base grisa, front un altre ninot
de color fred. La decoració de la base també jugava amb eixa oposició
freds-càlids. Obtingué el 5é premi de la Secció Tercera.
Creuava una albereda quasi buida de gent, ja fora del
casc antic, en direcció el carrer Carles Sarthou des d’on divisiva la Falla República Argentina en ple
eixample xativí. Sense el tindre l’espectacularitat d`edicions anteriors el
gran volum evidenciava la categoria del cadafal. Les coses ja no són com abans mostrava una estructura en forma
piramidal com l`escut de la comissió, amb l`afegit d`un coronament d`un ninot
d’evident grossària que es sostenia amb una sola cama, afegint un factor de risc
i de moviment. Al cos central destacava una figura femenina de proporcions
majors que la resta de figures amb uns cabells llarguíssims que servien de base
per al coronament.
La critica local esguitava la pràctica totalitat de
les abundants escenes, constituint un poderós lligament amb el cos central i el
coronament, comerç, política, esport, cultura o tema faller també local omplien
l’amplia base d`una falla que si havia perdut cos central o coronament, no ho
havia fet en escenes ni en un magnífic guió conjunt, on la crítica donava lloc
a escenes vertaderament hilarants com la de l’amo del gos en el parc o els
barrufets de la Junta Local Fallera. El
modelat de Que Calor fa en falles! era
potser l’element més dissonant del cadafal, amb manca de homogeneïtat, entre el
cos central i les escenes, però també amb diferents qualitats, destacant el
rostre de la princesa del cos central que sostenia una granota.
Com a part positiva del modelat, la seua versatilitat,
des de ninots molt continguts a altres extraordinàriament expressius com el
tauró que s’ha fet amb l’Olímpic, o la
granota de l’escena del grup candidat a l’indult junt a Pinotxo i Minny Mouse.
També cal afegir un aspecte del modelat que repercutiria també en la composició
com era la presència de grans elements com una corona que simbolitzava el reial
de la Fira o un castell que simbolitzava l’ajuntament i que servien per a
augmentar el cos central. La pintura
apostava per les tonalitats suaus, sense arribar a ser pastís, el cos central
de nou concentrava les mirades, no només per la seua mida i el seu modelat,
sinó també per les tonalitats càlides, rosa carn, rosa fúcsia, morat, taronja,
etc,...
Mentre que al cos central
les tonalitats càlides eren més fosques, el coronament era més neutre amb més
color blanc, a la base colors en general més vius, però sense deixar eixa
tonalitat quasi pastís com per exemple al castell. Complicat equilibrar la
balança cromàtica en una extensa base, per això crec que encertadament triaren
colors complementaris com el violeta o colors més neutres com el crema o el
propi blanc -com en l’escena de la porta del parc, on també apareixia un color
fred com el blau- així com una combinació d`ornamentació de base d’arena i
gespa, en funció de la situació de cada escena. El jurat li atorgà el 3r premi
de la Secció Especial de les Falles de Xàtiva.
La
Falla Submarina seria la última del meu recorregut per les
falles de Xàtiva del 2018. Més que submarina, com totes les infantils de la
capital de la Costera, enreixada. Obra també de Que Calor fa en falles! tenia una peculiar estructura formada per
dos pisos, en l`inferior una caterva de carrancs humanitzats, els quals
recreaven escenes pròpies de les falles, sobretot de caire gastronòmic. Agrupament
dels ninots absolutament compacte, tant que semblava un conglomerat de tant
junts que estaven. A la part superior, apareixia l’únic humà a mode de
coronament, amb un gavinot dalt de tot. Modelat naturalista amb molta presència
de la caricatura i predomini de tonalitats càlides en els ninots deixant els
freds per a l`estructura central, la Falla República
Argentina rebé el 4rt premi de la Secció Segona Infantil de les Falles de
Xàtiva.
Descobriu el llibret de la Falla República Argentina de les Falles 2018, 1r premi de les falles de Xàtiva i 14é premi de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport:
