Corredor de Falles

CRÒNIQUES FALLERES    2018

DIARI DE PLANTÀ: Ruta pedestre 🚶de Plantà 🏗️ pels sectors de Benicalap i Campanar al nord de  la ciutat de València. L’Antiga es mantenia en el podi especial i Castielfabib experimentava amb noves falles.  

Entrava com sempre en el Sector Benicalap per l`avinguda del Dr. Peset Aleixandre,   per a retrobar-me un any més  amb la Falla San Josep de Pignatelli-Avgda. Dr. Peset Aleixandre un cadafal incorporat fa anys per casualitat en la meua ruta personal, que sempre em deixa un pòsit de nostàlgia, de falles de barri, de cartró pedra, de bases i tants i tant elements coneguts en la infantesa i adolescència. Anant al tema de la falla anava de lleis i interpretacions, en concret Seguretat i Multes. El cos central, un bust de policia de barri, guardava una relació estreta amb la temàtica, així com l`escena central de la parella de la Guardia Civil, en aquells moments a mig plantar, cosa perfectament lògica d`altra banda. 

Crítica social al voltant de la seguretat, que comparava com es multava -i és multa-a persones per faltes insignificants, mentre que es posava -i es posa- estora vermella, amnistia fiscal i el que calga a mafiosos i poderosos. Interessant l`escena de les videocàmeres de la part de darrere... també a mig muntar. Composició molt senzilla, que d`altra banda tampoc podia oferir virgueries, el modelat era sobri, naturalista, a partir de motlles de cartró pedra que li donaven un sabor especial, enguany més reposat que altres anys on les expressions apareixien més deformades. Pintura amb un predomini molt clar de colors freds, blau, verd, només el cabell i bigot del cos central tenien un poc de color càlid.  El cadafal de Miguel López Montserrat no obtenia premi a la secció 6-C.

Al girar pel carrer Montduver i seguint les vies del tramvia m`endinsava per Benicalap, continuant pel carrer Florista fins que arribava a la parada de Garbí, on giraria pel carrer del mateix nom. Allí com tots els anys, els fallers i falleres d`Alqueries de Bellver-Garbí, tenien muntat tot un circuit d`atraccions per als més menuts mentre anava plantant-se al seu ritme la falla de la comissió adulta. Em vaig dirigir directament a Avatar, la infantil dels germans Juan Jesús i Javier Garcia Pérez que ja estava totalment plantada i ornamentada. Composició absolutament original, on una estructura indeterminada però voluminosa feia de cos central, coronada per uns xiquets que segons l’explicació de la falla, eren els xiquets de la comissió que eren cridats per la nit per una força o energia o el que siga i apareixien a un taller faller. Allí a partir del material en brut i de la seua imaginació creaven als seus amics imaginaris -a mi em recordava el fenomen dels amics invisibles- .

Fonamental llegir l`explicació de la falla per entendre el particular modelat, que donava com a resultat ninots difícils de classificar en les categories humanes, essers fantàstics, que combinaven materials com el suro, la llana o la tela. Destacava el color blau del cos central, el rosa d`un dels grans ninots fantàstics i com a contrapunt, un espai menor de color grana i daurat. Com la decoració era gespa, eixe color verd de la base, decantava tot el conjunt cap a colors freds, el que li donava a la falla un aspecte un tant gelat. Lo millor de la falla era la seua originalitat, així com alguns detalls del modelat. El jurat no li atorgà premi a la secció cinquena infantil. 

Mentre els més menuts s`ho passaven pipa, en les atraccions que hi havia instal·lades al carrer Garbí, l`artista Antonio Verdugo continuava la seua plantà de Extravagart. Diverses peces com una parella de Gallifantes -premi atorgat als concursants del mític concurs Juego de Niños- un cobi o un Santiago Calatrava esperaven a ser situats en el lloc definitiu a la part posterior. En la frontal, una bastida servia per a encaixar i polir juntes, encaixar totes les peces, etc,...i des de baix, l`artista com un director d`orquestra dirigia la funció. El cadafal semblava un tant metafaller, des del punt de vista faller, un artista unit només pel seu pinzell a la seua obra, conformaven una composició que jo no vaig vore acabada, però que posteriorment es mostrava amb bona dosi d`ingravidesa.

Escàs volum, però adorable composició, un contrasentit? O s`havia sabut aprofitar l`espai i el disseny? En qualsevol cas, passant al modelat, les poques escenes junt al cos central i coronament, mantenien una harmonia consistent en la combinació de formes geomètriques arrodonides amb altres rectangulars que completaven un modelat amb un llenguatge plàstic propi i original. Integrat amb les dos facetes anteriors apareixia un cromatisme ric i complex, amb colors vius i pastís, amb freds i càlids, remarcant volum en  zones fosques i reduint en les més il·luminades.  

Res era deixat a l`atzar, color blau verdós per a la pell de l`artista, rosa carn per a la seua obra, groc verdós o chartreuse al vestit de la dona del cos central, ratlles rojes i blanques per a l`artista, etc,...en tot cas, destacava el cabell taronja i fúcsia de la part més alta del coronament. L’equilibri cromàtic era de tira-línies, a la part frontal, l`escena del Crit de Munch amb colors blanc i negres, destacava front a la paleta anteriorment descrita, mentre per darrere amb tonalitats que anaven del blanc al negre, només la part del coronament amb colors càlids feien d`oposició de colors com el groc i el blau del Gallifante allí plantat. Vaig lamentar i lamente no haver llegit els cartells encara per posar, per conèixer millor tant els versos com el guió, però no hi ha dubte que des del punt de vista formal, el cadafal era dels més forts de la secció. El jurat li dona el 1r premi i el 3r d`enginy i gràcia de la secció 3-B, o siga que sembla que no anava molt desencaminat. 

Deixava treballar tranquil a l'equip del Port de Sagunt, per a creuar primer el carrer Florista i després l'Avinguda Burjassot per a passar al carrer Pintor Matarrana, des d'on ja divisava la Falla Avinguda Burjassot-Pare Carbonell, el lema de la falla gran Solaris era oposat a una climatologia nuvolosa i amenaçant, però esperançadora. No obstant en un primer torn em vaig dirigir a La llet! Quina llet! falla infantil realitzada per l'artista Rubèn Arcos Martí, un peculiar laboratori on un parell de científics estudiaven la producció làctia. En la composició destacava el ninot de la científica i el científic com a base d'un triangle que coronava la vaca.

Si es rodava la falla, s'observava com a la vaca l`envoltaven una sèrie d'engranatges i de xicotets éssers a mode de marcianets. El modelat jugava amb la pròpia temàtica reservant els ninots més naturalistes per als dos científics, mentre que per exemple a la vaca li aplicava un sentit més caricaturesc i als marcians adjacents, una barreja de abstracció i caricatura que els humanitzava. El color diferia si es tractava de la part frontal o la posterior, en el primer cas s`observava una presència de colors granítics a la base i blancs i negres en el cos central, que tenien als voltants en primer lloc als dos científics que amb les bates blanques feien una transició cromàtica cap a colors més vius.

A banda dels científics, que precisament tenien majoritàriament colors càlids com el roig o el marró, hi havia distribuïts estratègicament uns xicotets marcians de color verd, que aportaven una porció de color fred, la part posterior tenia la contrapartida de tindre d'esquenes a les grans figures, prenent protagonisme ninots molt xicotets que aportaven bé colors càlids o bé un blanc neutre necessari que il·luminara una façana farcida de colors freds o metàl·lics. Crec un encert l'ornamentació de la base amb pedra blanca que en aquell matí nuvolós feia que la poca llum disponible lluirà més. Al remat el jurat els atorgà un 10é premi de la secció quarta infantil. 

Era el moment de visitar la plantà de Solaris, cadafal que ja començava a denotar una composició oberta composta d'una banda per un gran déu Horus que mirava a un monstre el qual estava xafat per una deessa o personatge tocat amb vestimenta egípcia -la seua identitat la desconec- només eixe conjunt central ja impactava, però a banda amb la falla ja plantada hi havia unes piràmides entremig i en un altre lloc, una gran figura femenina junt a una pantera que vaig vore en eixe matí de plantà, esperant a ser ubicada. Composició rectilínia, amb la única excepció del monstre que feia un moviment horitzontal. 

Modelat molt naturalista, amb una escultura acadèmica que reflectia de forma molt fidedigna les figures antropomorfes, amb contrapostos, torsions de diferents extremitats, musculació proporcionada, etc,... almenys a les grans figures del cos central i al grup de l`exposició del ninot. Es possible que altres ninots de base, a tenor de la foto feta pel company Dani Garcia, foren un poc més caricaturesques. Sense dubte el modelat, és sempre la part més forta o una de les mes fortes de EMC2 Escultura. Els colors eren harmoniosos, amb un paper director del blau, present en totes les grans figures, excepte el monstre, mentre que els colors càlids tenien un paper més discret i dispers.

                                       Figura bruna del contra coronament en la Plantà.

Amb la foto posterior amb un sol més radiant, s`observava com hi havia diferents tonalitats de pell, més pàl·lida en Horus, pràcticament rosa carn estàndard en la figura femenina del coronament i més bruna en la del contracoronament. A la base, quedaven molts buits, però es que òbviament una falla amb un volum tant gran era impossible d'omplir amb un dels pressupostos més baixos de la categoria, que no obstant rebia del jurat un 11é premi a la secció 1-B, un molt bon resultat per a la Falla Avinguda Burjassot-Pare Carbonell. Era el moment per a continuar per carrers del antic poble de Benicalap, molt a prop de la Plaça.

El carrer Barx canvia de nom i passa a anomenar-se periodista Gil Sumbiela, no costava gens trobar la Falla Periodista Gil Sumbiela- Assutzena, que tenia col·locats cos central, coronament i molt a prop la majoria de ninots de les escenes. La veritat és que el taller d'Alvaro Guija havia plantat amb prou celeritat aquell matí,  a tenor del que havia vist en altres llocs. El cadafal tractava  dels invents que han produït revolucions al llarg de la història, però també dels que han produït involucions, de fet el lema era Involució. Només coneixent el lema s'explicava perfectament per que hi havia un gran simi coronat en el centre del cadafal.

Per a que el cadafal tinguera més homogeneïtat temàtica, hi havia tres mones més xicotetes en el coronament, mentre que a la resta d'escenes ja apareixien ninots representatius de l`espècie humana...o no! Per que l'escena candidata a l'indult eren zombis enganxats a les xarxes socials, òbviament en to satíric. El modelat en consonància amb la temàtica, mostrava eixa exageració caricaturesca comuna en molts ninots. Potser l'element més díscol fou el de la pintura, especialment el del gran simi regnant, extremadament fosc i amb unes mans blaves que encara enfosquien més, a pesar que els pantalons foren de color roig.

Un poc menys fosc era el tron petri sobre el que seia el mico, amb un beix enverdit, però igualment gelat i per si fora poc, el grup candidat a l`indult també estava cobert per un cromatisme que no es podia apreciar bé en un dia cobert com aquell. Afortunadament la decoració amb pedra blanca de la base circumdant de la falla estava formada per pedra blanca que almenys no enfosquia més un cadafal que perdia potència amb eixe procés final que representa la pintura. No obstant en una categoria important, aconseguia premi: el 12é de la secció 2-B.

Falla dicotòmica la infantil també de l'artista Alvaro Guija. Amb el lema Antònims jugava amb una temàtica molt oberta, com poden ser els termes o conceptes oposats, bé i mal, nord i sud, etc....a nivell compositiu, no s'apreciava un esquema clar o almenys jo no el vaig trobar, on hi haguera un eix central o una distribució determinada dels elements. No obstant les escenes una per una si eren coherents i fins i tot algunes es complementaven amb altres, com la del gran gel o pedra gelada del cos central front el desert i el cactus, creant eixe joc que plantejava el lema, o també les de nord i sud, on una xiqueta esquimal abrigada tenia al costat una xiqueta africana semi despullada.

El modelat seguia l'estil propi de l`artista que des que el vaig vore començar a plantar en la demarcació, ha anat transformant alguns trets facials dels seus efímers personatges, un ulls menuts i rodons que seguien un patró uniforme, deixant arrere una època en que eren pintats. En la pintura hi havia un major percentatge de colors freds, sobretot per la part de davant, que potser podria haver equilibrat una decoració amb arena groga, perquè la gespa amb el seu color verd, reforçava eixe desequilibri. Aspectes  més difícils de compensar era la ratlla que dividia parts anatòmiques, més ampla i visible que altres vegades. El jurat no atorgà premi a la Falla Periodista Gil Sumbiela -Atzucena en la secció cinquena infantil.

Continuava pel carrer Periodista Gil Sumbiela, en direcció sud, fins que vaig girar pel carrer pel carrer acàcies, de nou una falla que si ja tenia plantat el cos central i el coronament, li mancaven totes les escenes que tampoc estaven per allí prop, hi ha llocs on la plantà va més ràpid que en altres, òbviament les coses anaven més espai per a la Falla Acàcies- Picayo . De Salve's qui puga ja estava situat el pilot que tractava d'enlairar-se amb una avioneta llastada per la corrupció. La gallina dels ous d'or coronava la falla dalt el pilot, explotada pels bancs ja no posava més ous. Els que encara no apareixien per allí eren els polítics, Merkel, Rajoy, Montoro diferents polítics catalans, etc,....De la composició dir que hi havia volum i  alçada, però que també era prou rectilínia, amb alguns graus de desviació, però sense afectar al risc. 

El modelat responia a la caricaturització de personatges la majoria molt coneguts, el que afegeix sempre un plus de dificultat, ja que els espectadors jutgen molt el grau de ressemblança a l'original. D'altra banda, en l'apartat de la pintura, la falla era ben harmònica, combinant a la base el marró clar quasi crema amb el verd clar, també el pilot entre un morat i un daurat i color rosa carn per l'altre, etc,...hi havia bones combinacions, però cal reconèixer que l`emplaçament era -i és- complicat a l'hora de fer lluir els colors, pot ser les tonalitats marrons i taronges és confonien amb les parets de les finques properes. En tot cas, un cadafal que també tenia un guió interessant, que no feia aigües en cap apartat, però que en una categoria on només hi havia 6 premis per a 10 falles, no ho tenia gens fàcil. El taller de José Francisco Espinosa no rebé premi a la nova secció 3-C.

Enguany estrenava nou emplaçament, més prop del Casal, la falla infantil Acàcies- Picayo, el seu lema era Jardí Botànic i em va impactar la seua composició amb aquell botànic que en una postura molt semblant a un Gulliver romania assegut contemplant una flor, mentre la resta de ninots de mida inferior i estratègicament situats creaven diferents perspectives que s`entrellaçaven. També es travaven els ninots amb diferents espècies botàniques, per exemple el jove jugador de basquet era alt...com un pi o el que es mirava molt a l`espill tenia un complex de narcís...i així tota la falla encadenada. 

No coneixia el modelat del taller de Cristian Garcia Carrasco o si l'havia vist alguna vegada, la veritat és que no el recordava, era peculiar no els ulls com en la majoria de ninots d'especialistes en infantils, sinó el nas, un nas que no sol ser modelat o que com a molt es modela de forma molt superficial, ja que els dona un aspecte més infantil. Sense dubte, una característica original i pròpia. Un altra característica que homogeneïtzava eixe apartat era l'alçada dels ninots. Respecte la pintura, el pes del conjunt el portaven el verd i el marró, que són els colors més habituals a la natura. Coherència no li mancava a un cadafal que també estava perfectament decorat. Tot i no obtindré premi a la secció sisena infantil la impressió que em va causar fou molt positiva. 

Uns minuts més tard deixava Benicalap, tornava de nou a l`avinguda del Doctor Peset, per a baixar cap al sud per l`Avinguda de Campanar, enguany decidia no agafar l`autobús i entrar a Campanar a peu. El sol pugnava per fer acte de presència quan ja girava per un carrer adjacent on s`amagava una falleta infantil potent, es tractava de Soc lo que menge l’enèsima obra de Manuel Martínez Reig, amb disseny de Sergio Alcañiz, una combinació d`èxit que també en la Falla Avinguda Campanar-Hipòlit Rovira oferien un cadafal més que digne. En primer lloc per una composició molt cuidada amb uns xiquets en primer plànol d`estètica més ampla que alta, mentre que darrere tenien una mena de cambrers o pares, que eren tot el contrari: alts i prims. 

No hi ha dos sense tres, els espigats personatges de darrere els ninots frontals principals, sostenien altres ninots més xicotets com si es tractaren de riques viandes. Sensació de moviment, de dinamisme i de comunió interna. Potser el gran pecat d'eixe aspecte compositiu era que quasi tota la força es mostrava en la part frontal, perdent força per darrere. El modelat estava condicionat pel disseny previ d'Alcañiz, enguany amb formes més estilitzades, remarcant sempre els rostres com a marcadors emocionals. Antropocentrisme total, la figura humana era la dominadora nata d'un cadafal que tenia com a novetats en l'haver de Manuel Martínez Reig un xicotet Donald Trump, passat pel tamís estilístic d'Alcañiz. La identificació dels distints ninots amb diferents menjars cohesionava la falla i li aportava la necessària dosi d'enginy i gràcia, sense caure en critiques corrosives més presents en els cadafals de les comissions adultes.

La falla tenia colors vius, alegres, juvenils, els cabells verds i grocs de la parella principal, eren acompanyats de grocs i rojos-rosa, que elevaven la quota de colors càlids en eixe sector. D'altra banda, les espigades figures que es situaven darrere mostraven colors freds i xicotets ninots com el lladre o Trump, fins i tot d'un rigorós negre. També cridava l`atenció el contrast entre el violeta i el groc Nàpols de bona part de les escenes posteriors de la falla. Cadafal molt complet, que no obstant i tenint en compte el pressupost declarat no aconseguí un resultat a la part mitja-alta de la categoria, ja que va rebre el 12é premi a la secció segona infantil i és que a la categoria de bronze infantil el nivell és molt alt. 

Potser per timidesa, potser per un respecte exacerbat vaig tindre uns metres a Ignacio Ferrando, però vaig jutjar impropi posar-me a xarrar amb ell en plena plantà de Pecat Original i demanar-li per la pròpia explicació de la falla. Així doncs, el vaig saludar i acte seguit vaig continuar observant aquella parella del gènesi ja plantada, així com la Pachamama amb el característic barret bolivià, el ninot del gelater, encara no estava al seu lloc. Cadafal menut amb una composició absolutament oberta que pressuposava el disseny d`una falla galeria on no hi havia verticalitat, sinó horitzontalitat i dispersió.

Modelat habitual d'un artista molt fidel a si mateix, tal vegada un tant diferent en la figura de la Pachamama que no mostrava el trets que solen caracteritzar les creacions de Ferrando. El que unia a totes les figures, era eixe posat cavil·lós i reflexiu que transmet l`artista en la majoria dels seus cadafals. Respecte la pintura, òbviament els ninots nus anaven pintats amb color rosa carn, més emblanquinat en el cas d'Eva i més fosc en el cas d'Adam. La Pachamama andina anava pintada amb colors forts i càlids com són el groc i el roig que contrastaven amb el verd de la gespa i els colors càlids més suaus de ninots propers, com els citats o el del gelater. La Falla Avinguda Campanar-Hipòlit Rovira, no rebé premi del jurat, estava a la secció 5-A.

No vaig haver de caminar molt més per arribar a la següent comissió o millor dit al seu cadafal, que tenia ja plantat cos central i coronament a falta d'algunes escenes, però que al estar encara tapada pels plàstics del transport, donava una sensació d'estar començant la plantà. Estava davant la Falla Conxita Piquer-Monestir Poblet que portava per lema 8018, sense dubte una falla optimista, per que pressuposava que el mon encara existiria en aquella llunyana data i tan de bo siga així! Una humanoide que enyorava una vida tranquil·la presidia la falla, en aquell hipotètic futur la tecnologia s'havia apoderat dels humans. Els xiquets dominen la tecnologia des del naixement, cosa que es representava al coronament.

A la base, una escultura homenatge a l'arbre, espècie extingida a causa de tanta pol·lució o un home zombi- mòbil. Un futur no molt optimista, que amb la composició posava al centre dels problemes el futur de les persones...o el que hi haja aleshores, això era remarcat amb un volum superior i un fort color roig que feia dirigir la mirada cap a eixe punt de forma obligada. La resta de la falla estava pintada amb colors més freds, potser una metàfora d'eixe mon futur que ens espera. Cadafal de la secció 8-A, on hi ha pressupostos molt ajustats i pocs premis, era molt difícil la missió d'arreplegar premi per a l`artista Xaume Torrent.

I per primera vegada en les falles 2018 i per desgràcia no serà la última, vaig tindre un d`eixos oblits imperdonables i per que no dir-ho una pressa horrible i no em vaig adonar on estava Nit i Dia, la falla infantil, seguia pel carrer Monestir de Poblet fins el plat fort de la ruta, ni més ni menys que la Falla Monestir de Poblet-Aparicio Albinyana que com dirien en esports de contacte Defenia el títol i es que el passat 2017, L'Antiga havia guanyat el 1r premi de la Secció Especial de València, l`ultima vegada que ho havia fet el 1991, el que feia les fotos i tenia la càmera era el meu progenitor.... i gràcies. Ara em tocava a mi immortalitzar Arri unicorn, arri! obra del artista Carlos Carsí que com tot cap de taller que planta en especial de València, era el director d'una orquestra on tocaven dissenyadors com Carlos Benavent i guionistes com M. Andrés Zarapico i Miguel Prim.

La plantà es trobava molt avançada per la part frontal, el cadafal en el seu conjunt havia segut desplaçat respecte a altres anys supose que pel fort vent de les hores anteriors, el qual podria haver tombat aquella falla de 23 metres d'alçada, la més alta de les que participaven en concurs i la segona darrere de la municipal que feia 24. Òbviament i només per eixa dimensió, la falla tenia una composició molt espectacular, un parc d'atraccions on una columna marcava l'eix central coronat per un iaio dalt un unicorn, que un poc més baix tenia uns quants ninots que formaven una mena de segon pis d'aquell remat doble.

El cos central era una gran muntanya russa que envoltava la columna de l'atracció dels cavallets de fira, tot amalgamat aconseguia que els diferents contraremats formats per figures de gran mida ocuparen diferents espais, uns a major alçada que altres, envoltant eixe cos central i creant una sensació de moviment ja no d'escena, sinó de tota la falla. No tot era tant ingràvid, ja que hi havia un ninot enorme, el de la dona barbuda que per la pròpia postura, volum i posició encarnava la pesadesa i una sensació de quietud que contrastava amb la resta de la falla. A la part posterior, la volatilitat era inferior, tan sols una figura responia a eixa esquema, mentre a la base apareixien tres grans cares de pallassos.

El modelat del taller de Carsi, partint del natural ha basculat com molts altres artistes entre la sobrietat i la caricatura, en la falla que tenia davant, la temàtica exigia una major deformació dels trets facials i portava a eixe camí. A més a més a diferència d'altres situacions, tot el modelat passava pel mateix patró, amb la qual cosa, la coherència en eixe aspecte era màxima, una altra cosa era el acabat que en aquells moments de plantà es veia en les grans figures dels contra remats però no en les disperses escenes d'aquell efímer parc d'atraccions, que jo no vaig tindre la sort de contemplar, ninots de polítics, científics, famosos, etc,... en resum de persones concretes, elevaven la dificultat i posaven a prova a l`equip de Carlos Carsí, llàstima no haver vist en directe escenes com la de les tasses. 

Les tonalitats triades foren suaus i crec que fou un encert, tot i que en aquells moments començaven a obrir-se un poc els cels de l`antiga vila de Campanar i la llum del sol era poc intensa. Una falla tant voluminosa, amb eixa temàtica fantasiosa i un modelat que remarcava eixos trets humorístics, haguera resultat potser inadequada, pesada i els diferents elements com els múltiples contracoronaments no hagueren lluït ni la meitat. Eixa diversitat d'elements a la part mitja alta de la falla, eren més visibles, per dos motius, en primer lloc per que a la base, dominaven colors més foscs -dins de la tonalitat pastís general- com el marró o el morat. Els contra coronaments tenien colors suaus, excepte el roig de l'avió, però d'altra banda era un punt on la falla mostrava un major equilibri entre colors freds i calents.

A la banda posterior, cal dir que també la creixent llum del sol està il·luminant la superfície, però era molt visible com abundaven tonalitats neutres en les cares dels pallassos, així com verds, daurats, crema, etc....sempre amb tons molt clars, barrejats amb blanc. En eixa part posterior anirien posteriorment la majoria d'escenes com la muntanya russa dels polítics internacionals que posseeixen major arsenal, el ball de tasses, etc,.... L’Antiga de Campanar no pogue   revalidar el palet, cosa d'altra banda molt complicada ja a priori, però si continuar en el podi que no es poca cosa, així com el seu artista Carlos Carsí, que també torna al podi amb el 3r premi i 2º d`Enginy i Gràcia de la Secció Especial.

La part posterior de la falla gran, no només tenia escenes que un servidor no va poder visualitzar, sinó també la falla de la comissió infantil, de nou realitzada per Mario Pérez amb disseny de J.Ramon Vázquez el qual li ajuda a centrar millor un cadafal molt rodó. L'antiga presentava un cadafal infantil amb temàtica familiar on persones i mobles antics formaven un conjunt inseparable. Els pares encapçalaven l'espai central envoltats dels fills d'edat curta.  Els iaios apareixien en el coronament, però a diferència dels pares per separat. Falla totalment plantada, sense una ornamentació exagerada, però molt cuidada, fins i tot amb uns cartells en forma de Cèdula Personal -avantpassat del DNI-, interessant recurs a l'escena dels quadres de la part posterior, amb ninots en color i altres en blanc i negre, remarcant el pas del temps.

A una bona composició calia afegir un modelat que combinava el millor de la trajectòria de l'artista, aquells somriures amb els que els ninots de Mario Pérez ens encomanaven optimisme, amb nous registres plàstics, que aconseguien noves expressivitats artístiques. Era la sensació de trobar un modelat més madur, més complet, amb un major domini i sense repetir les errades, sinó els encerts. Mentre els pares aconseguien un posat més seriós o seré, els nanos continuaven riallers i trapelles, però no tots, per que també s'observava com la germana major és mostrava tranquil·la i complaent, però sense acabar de perdre la innocència de la infantesa, sense dubte tota una gradació d'emocions generacional.

I també ratllava a gran altura l'aspecte pictòric, començant per la mateixa base que reservava un cercle de pedres pintades de roig, envoltades de gespa. Mobles caoba, grana, etc,..que demanaven atenció com a colors càlids i allí els caps de família, el pare amb jaqueta blava i la mare amb vestit rosa, clàssica oposició de colors freds-càlids que tenia continuïtat fins i tot en el color dels cabells, més castanys els de la mare i més negres els del pare. En la parella de iaios el contrast també existia però entre un verd quasi beix i un violeta clar. A la part posterior destacar el recurs de l'avantpassada pintada en tonalitats grisenques, imitant una fotografia en blanc i negre. L'Antiga  aconsegueix el palet de la ma de Mario Pérez, en una de les seues millors falles, 1r premi i 1r d'enginy i gràcia a la secció tercera infantil.   

Acabava ací la meua ruta,...ja que per motius familiars havia de tornar a casa, una vegada més em quedava amb les ganes de fer una visita a la Falla Castielfabib- Marqués de Sant Joan. Una comissió que ja porta anys apostant per un model de falla diferent amb materials no contaminants i experimentant amb dissenys molt allunyats de les concepcions convencionals de la majoria de falles, tant d'alt com baix pressupost. Enguany el cadafal gran semblava una gran graella amb molts orificis, dins els quals es col·locaven diferents tubs, amb la qual cosa el lema estava plenament justificat Fer i Desfer ja que cada dia es podia canviar el disseny resultant. Els autors enguany eren Nituniyo i Menosesmas, estava a la secció 6-C, on no obtingué premi, però si en la categoria de falles experimentals on fou guardonat amb el 2º premi de dita categoria. La falla infantil portava per lema Xiquepolis.  

                   Aci podeu llegir el llibret 2018 de la Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan

No podia finalitzar la crònica sense recomanar la lectura del llibret de la Falla Castielfabib- Marqués de Sant Joan un dels "fixes" en ser premiats a nivell autonòmic i també ara en el nou concurs reservat per a les comissions de la ciutat de València on Relativitat ha rebut el 3r  premi de llibret de falla. Llegiu-lo, paga la pena. De nou moltes gràcies a Dani Garcia administrador de la Ruta Fallera i membre molt actiu del Reto al Foc, per les fotos de les falles ja totalment plantades.