Corredor de Falles

CRÒNIQUES FALLERES    2018

DIARI DE PLANTÀ : El vent dificultà una Plantà amb el cel cobert a València. Fent ronda pel Pla del Reial-Benimaclet i Rascanya.

Arribava al Cap i Casal més prompte que mai, les circumstàncies obligaven. La part positiva és que de bon de matí anar assegut al tren és un objectiu fàcil d`assolir.    Continuaria viatjant també a la ciutat de València, però ara pel seu subsol, on no hi havia una evidència clara d’estar en plena setmana de falles, al ser un dia entre setmana això és reforçava. Tampoc a l’albereda és percebia l’ambient faller, més enllà d`algun xicotet artefacte pirotècnic. Com era ben d’hora, per primera vegada vaig pillar in fraganti al propi  Paco Giner al capdavant del seu equip plantant Si Vull una falla que no mostrava l`estil personal que tantes vegades havia vist, sinó un sincretisme entre el seu propi i el degut al disseny de José Santaeulàlia, que presidien enguany la falla Exposició-Misser Mascó. 

He de confessar que ja abans de vore el cadafal, vaig anar amb certs prejudicis, sí, per que sobre el paper, ja l`esbós m’havia semblat estrany, molt allunyat del to melancòlic, però original que esbossa Giner en les seues obres, no obstant calia fer un exercici d`objectivitat i tractar de descobrir que havia generat aquella unió entre artista i dissenyador. En principi, vista des d`un lateral Si Vull encara per plantar, però amb cos central, coronaments  i quasi tots els contra coronaments ja col·locats prometia molt i mantenia una estructura equilibrada entre el risc i la comoditat absoluta, calia rodar la falla òbviament.  

Situat en la frontal, vaig observar com l`estructura dissenyada per J.Santaeulalia, dibuixava un punt de fuga diagonal, cap al que basculaven tots els elements escultòrics del conjunt. La núvia tirava el ram i es convertia en contra coronament, mentre que una de les invitades amb alt índex de massa corporal,  es llançava cap a ell, generant un caos al seu voltant, les amigues per l`aire en el coronament, els cambrers a la base, tractant de salvar el que portaven a les safates, etc,...El que passa es que entre el que apareixia a l’esbós del dissenyador i el que hi havia a la plaça hi havia certa diferència, relativa, però hi havia. 

Sobre plànol, l’esbós previ donava la sensació era de major volatilitat, més elements aeris, etc,...però allí en la realitat, el resultat final semblava més dens, més pesat i no aconseguia transmetre la sensació de moviment explosiu que si feia el disseny inicial. Si plasmar un projecte propi en format tridimensional ja costa, fer-ho amb un disseny d`un altre artista amb el que a més a més mai s`havia treballat encara costa més, era un dels riscos que corrien artista i comissió i semblava que els estava  passant factura i dic semblava per que no vaig tindre la sort de veure-la tota plantada, però tot feia indicar el resultat final.

Òbviament un disseny aliè a la trajectòria d`un artista, també influeix en l`apartat escultòric. No es pot posar cap pega a un modelat acurat i polit com sempre, però era evident que hi havia alguna cosa que grinyolava en l’expressivitat, no responia al que estem acostumats a contemplar en les obres de Paco Giner, però tampoc en les de cap dels membres de la nissaga Santaeulalia, un estrany hibridisme que basculava entre la quietud melancòlica i la caricatura que a nivell general no transmetia una sensació de moviment, crec que necessària segons el guió d`un cadafal molt basat en uns eixos que el determinaven a priori.

La pintura més semblant al que s`ha vist els últims anys en la plaça, si que continuava oferint una paleta de colors pastís, on destacava el grana del vestit del ninot del cos central, que a falta de risc mostrava rotunditat, sobre una base de blancs i negres o un gran contra coronament on s’oposaven colors més freds fent escales cromàtiques des del blau més grisenc passant pel violeta, fins una tonalitat malva. Com a nexe d`unió de les dues grans figures femenines del cadafal, el color rosa carn. Crec que dels elements plàstics, fou la pintura amb diferència la que aconseguí un millor resultat final. 

Respecte els ninots de les escenes que he vist en fotografies posteriors, la mateixa seqüencia que al cos central-coronament, desigualtat entre figures més caricaturitzades i altres més realistes -en el cas del candidat a l`indult podríem parlar quasi d`híper-realisme-. Finalment destacar l`encert de decorar amb pedra blanca un cadafal pintat amb tonalitats sobretot fredes, que en amb els cels coberts de les falles 2018 lluien menys que amb temps assolellat. El jurat els atorgà el 9é premi de la Secció Especial. La comissió i l’artista acaben una relació que començà el 2013 amb Que es muiren els lletjos, i que ha donat una gran estabilitat tant al taller de Giner com a la comissió que excepte els dos últims anys, havia aconseguit situar-se en la part mitjana de la Champions Fallera.

Bon Profit era una falla absolutament coherent i didàctica de la temàtica triada, observava plats valencians com l`esgarraet, l’amanida valenciana, l`all i pebre, arròs amb fesols i naps, sepionet, etc,....que completaven alguns plats invasors com el fast food o altres. La humanització dels vegetals o animals i caracterització dels ninots els quals representaven xiquets, infantilitzava la falla despertant la curiositat i les ganes de mirar-la dels visitants. Sense endinsar-se en les sendes de la reproducció naturalista, aconseguia transmetre diferents emocions o almenys despertar la curiositat de bona part dels visitants, com acostumen a fer els membres de Cap de Suro.  

A nivell d`estructura interna s`aprofitaven els mateixos elements de la cuina per a superposar escenes i així repartir-les de forma esfèrica, crear perspectives, etc....amb una pintura de fons molt suau, amb tons verds i grocs, que  donaven pas a altres tonalitats més fortes,  especialment al coronament frontal i a la part posterior. Cal destacar una major presència de ninots representatius de xiquets, d`essers humans, però sempre amb eixe joc amb elements propis de la temàtica, que en el cas del lema de la falla d`enguany eren alimentaris. Falla divertida, enginyosa però sense el pressupost ni l`espectacularitat de les primeres potències, la Falla Exposició-Misser Mascó, rebia el 9é premi i el 3r d`enginy i gràcia de la secció especial infantil.

Era hora de tancar càmeres, girar el cap de nou cap al pont de Calatrava i agafar un nou metro que em duria fins Benimaclet, des d’allí continuaria a peu seguint les vies del metro òbviament a cel obert, per Vicent Saragossà, fins l`encreuament amb l`Avinguda Primat Reig, on seguiria pel carrer Cofrents i giraria per Genaro Lahuerta, deixant enrere la visió de la via fèrria.  Uns instants més tard, ja girava per la dreta pel carrer Molinell, des d`on divisava el cadafal gran de Molinell-Alboraia, que deixaria per a després, per que en primer lloc em vaig dirigir carrer Alboraia endins fins a l’infantil de Rubèn Arcos, que enguany portava per lema Efecte Palometa. 

La meua primera impressió fou la que em causa una composició amb un risc important, l’artista eldenc havia disposat una estructura on la base es sustentava d’ un vehicle tricicle, on la roda xicoteta era molt, molt menuda i òbviament comportava cert risc i més amb el ventet que estava fent i faria els dies següents. Per a completar eixa sensació de risc, les figures més voluminoses ocupaven un espai preferent quasi en el coronament dividint simètricament la falla en dues parts, on apareixien altres figures més menudes que apareixien literalment penjades en l`aire i no a la base on només es veia la pedra blanca que aclaria més la pintura.

Del modelat cal destacar, com en quasi tots els cadafals de l`artista d`Elda, uns grans ulls expressius, que fins i tot tancats tenen una gran importància en els seus ninots, els quals permeten arrodonir una perfecta cohesió interna. Fora del rostre, es tendia al minimalisme i utilització d`elements diferents al cartró o al suro, com la goma eva, que permetien una gran flexibilitat per definir cabells o pestanyes. En canvi es deixava per modelar espais que serien remarcats per la pintura i és en aquest on és veu la influència de l`escola alacantina en un artista que com tots els de la ciutat del Vinalopó uneix influències tant d`Alacant com de València, reescrivint-les amb la pròpia personalitat de cada artista. 

Si a nivell de composició hi havia diferencies entre la part frontal i la posterior, en la de la pintura hi havia una clara dicotomia entre colors vius davant i foscos darrere. El color roig càlid apareixia a la base, mentre al coronament apareixien freds com el blau i el verd, també en eixe punt apareixien els millors dibuixos estampats i detalls del rostre de les dues grans figures centrals, com ombres d`ulls, pupil·les, etc...a la part posterior, destacaven l’oposició entre el daurat i el blau i la dels gats negres i el pantaló blanc de l`egipci. El cadafal obtingué el 12é premi de la secció primera infantil.

De tornada vaig vore encara per plantar del tot Esports de Risc de Ximo Esteve que ja tenia plantejats, tant el cos central, com les dues principals figures dos grans excursionistes, així com el remat on un corb es preparava tot feliç per a degustar a alguns dels dos incauts i una cabra disposada a tallar la corda d`un excursionista que penjava d`una corda. Falla original amb un evident sentit satíric, que es completava amb escenes com la dels excursionistes fent l`amor dins la tenda de campanya, l`excursionista fent de ventre, però vigilat per un gran os o els esquiadors inexperts. 

Modelat caricaturesc, tant en personatges genèrics, com en el ninot candidat a l’indult dedicat al president de JCF, que apareixia com una pinya humana, per aquella frase del Fem Pinya!, la pintura amb tonalitats un pel fosques, però cal dir-ho també, absolutament fidedignes dels elements de la natura com pedres,terra, brosses, etc,...o com la roba del guia excursionista amb pantaló verd i camisa beix, magnifica pintura, que no lluïa en un dia ventós i tancat. Tant sols elements com el sol del coronament, part de la tenda de campanya o la samarreta del excursionista penjat afegien un color roig càlid que escapava a les altres ordenades tonalitats.

Crec que el cadafal gran de Molinell-Alboraia era molt interessant, un any més estava encara molt verd en el moment de la Plantà que vaig passar i també que l`emplaçament és complicat per a lluir qualsevol composició, lloc molt obert i de trànsit continu. Per la idiosincràsia de la pròpia falla, crec que les escenes s`entenien molt bé, però haguera segut interessant seguir el guió amb la lectura dels cartells, el cas es que a pesar de tot no obtenen premi en una secció 2-A de València, enguany vertaderament competitiva.    

Tornava sobre les meues passes i una vegada arribava a l`estació de metro de Benimaclet emprenia la marxa per Emili Baró fins que girava a la dreta pel carrer peatonal Reverend Martí que em transportava al Benimaclet poble anterior a l`annexió per València el 1878. Continuava pel carrer Mª de Déu de l’Assumpció fins arribar a l’antiga plaça major i seguia recte pel carrer Murta que em duria a la Falla Frederic Mistral-Murta descendida de l`especial, que tracta de reubicar-se amb Xavier Herrero, l`artista de Xàtiva i el seu equip tenien disposats el cos central, el coronament i algunes figures de Pim, Pam, Pum.

Composició simple, nítida fàcil de captar a simple colp d`ull, on el xinés del remat ens anunciava que el cadafal parlava de l`herència que ens ha deixat el món xinés, mitjançant la cultura festiva. En el moment que jo vaig passar encara faltaven les eixides de coet que aclarien més la trama, així com els ninots representatius dels valencians que creaven eixe sincretisme entre la festa valenciana i la festa xinesa, amb la pólvora i el foc com eix comú. Modelat característic de la casa, únic i genuí on destacava el joc de mirades entre el coronament i un ninot de base que podia perfectament fer de contra coronament.

Com en les falles de Ximo Martí, ací la sàtira també està molt present i de nou no només lamentava no acabar de vore la falla plantada, sinó llegir els versos, que en el cas del xativí solen ser també obra del propi taller. La foscor del dia, de nou impedia que la pintura lluira, però els colors forts del coronament, contrastant roig i blau, així com el ninot del contra coronament entre blau i groc aconseguien destacar front els colors beix, gris, etc,..més apagats del cos central, fins i tot el color més rosaci que carn de la pell dels ninots aconseguia que destacarà tant amb la seua pròpia roba com amb el proper cos central. L’artista de la Costera debuta a Benimaclet amb un 6é premi a la secció 7-B.

Matí de plantà per a les falles grans i de visites de jurats a les infantils, com Aus d’Albufera de Vicente Dominguez, que també debutava en Frederic Mistral-Murta. Després de fer algunes fotografies, després de raonar un poc, vaig tindre la sort que un faller m`obrirà les tanques i poguera vore com eixes aus i eixes canyes, eren mogudes pel vent, donant-me la sensació que en lloc d`estar a Benimaclet estava a la Marjal. Composició esvelta que em recordava una mota de les moltes que jalonen algunes poblacions properes a la meua, a la Ribera del Xúquer, mantenia senzillesa, verticalitat i en aquest cas, providencialment deixaven passar l`aire.

Falla eminentment didàctica, a nivell de composició tenia la virtut que situava cada espècie d`au en un nínxol diferent, des de les que apareixien a la base entre les canyes, fins les que podíem trobar a les copes dels arbres que amb aquell vent semblaven a punt d`emprendre el vol. Garses, camallongues, put-puts, etc,...omplien aquella reproducció fallera de l`Albufera amb un modelat estilitzat que sobretot remarcava la fauna i la flora ja que només a la part de darrere trobàvem una parella humana, que era justament la que s`havia presentat candidata al seu indult, un dels millors grups mai realitzats per Dominguez, el qual estava també envoltat d`elements faunístics albuferencs, destacant el collverd. 

La pintura era molt important, ja que és tractava de definir els colors de la naturalesa d`un paratge concret, un dels aiguamolls més importants de la península ibèrica, per això calia establir una escala cromàtica de verds o afegir elements naturals i ecològics fins i tot per a la cremà com les pròpies canyes...el fang era format pels trossos de suro de la base. Cuidat el detallisme al màxim els propis cartells apareixien d`un rosa pàl·lid que contrastava amb eixe verd central i s`emparellava amb la tonalitat dels flamencs i altres aus més menudes.  

                   

                        Consulteu ací el Llibret de la Falla F.Mistral Murta Falles 2018

No puc oblidar la conversa amb aquell faller, que després va resultar el propi president de la comissió, José Francisco Serrano Pérez, no la relataré ací, però agraïsc les seues paraules, hi ha moments a la vida, grisos com aquell dia, on un bon cafè o una xerradeta valen milions. Gràcies! I un descobriment  a posteriori ha segut el llibret de la comissió, una grata sorpresa per que Benimaclet ha perdut la seua falla d`especial, però ha guanyat una comissió que ha aconseguit el 9é premi de llibret de la ciutat de València. I també ha plantat i cremat una magnífica falla infantil que ha aconseguit el 4rt premi de la secció dissetena infantil. 

Vaig girar pel carrer Utiel, després pel del poeta Carles Salvador, un dels pares del valencià modern i de les Normes del 32 i col·laborador de molts llibrets com a poeta faller o de la Revista Pensat i Fet, que per cert  romangué a Benimaclet els últims anys de la seua vida i d`allí a la Falla Baró de Sant Petrillo-Leonor Jovani on vaig trobar Elementals d`un vell conegut, l`artista de Cullera Jorge Gil Sapiña que debutava en la demarcació. La veritat es que em va sorprendre l’atreviment amb una composició allunyada al que solia plantar a Cullera, grans figures que deixaven espais buits, molt diferents del horror vacui al que estem acostumats a contemplar als carrers i places de la ribera. 

Sembla que el vent havia mogut els cartells explicatius i els fallers de Sant Petrillo, estaven reordenant-los,  mira per on de moment les infantils de Benimaclet les podia fotografiar -de moment- sense tanques, tot un luxe. Cadafal amb un esquema compositiu diferent al que feia abans el propi artista, però també certs canvis en un modelat, on ja estava evolucionant els últims anys, aconseguint una millor definició dels rostres, sobretot al voltant dels ulls, on Jorge porta molts anys tractant d`aconseguir plasmar un estil propi sempre difícil de trobar. 

Els cossos mostraven una estilització i una menor reproducció del natural, la qual es centrava sobretot als caps i a les extremitats superiors. Un modelat així, exigia una major implicació de l`aspecte pictòric o decoratiu, com en la figura de la part de darrere. Pel que fa a les relacions entre els colors, l`artista riberenc optava per contrastos interns de les pròpies figures, com el blau i el grana o el groc i el verd llima, potser inadvertit li passà a molts el ninot candidat a l`indult, on un científic fent un experiment feia esclatar un líquid verd que impregnava tot un laboratori on és percebia un color marró i altres blancs. Per la banda posterior, el joc entre tonalitats blaves, roses i grogues completaven una falla on crec que ha nascut un nou Jorge Gil Sapiña que aconsegueix el 3r premi de la secció novena infantil.

Un clàssic en la demarcació és Arturo Vallés Bea, que enguany compleix una dècada ininterrompuda plantant en la Falla Baró de Sant Petrillo-Leonor Jovani. Després del 75 Aniversari, ha vingut I després del Patrimoni, què? A pesar de tindre a priori el pressupost més baix de la categoria i després d`un any carregat com és el d`un aniversari, la composició mantenia un aspecte regi, amb un gran mag en el coronament que tirava alguna poció per a vore més clar el futur. Estructura rectilínia que amb escenes com la dels tres mags de cos prim i esvelt feien semblar més alt i voluminós el cadafal. 

Detalls com la posició descendent del drac que dipositava el seu cap a la base, omplien els baixos i els unien més a la resta de la falla. Tot i que és una falla que sempre planta a bon ritme, passar tant prompte em va impedir gaudir de les seues escenes, a excepció d’ un faller en flames que esperava ser plantat al seu espai definitiu. Modelat naturalista com de costum, que en aquest cas s`adaptava a una temàtica un tant màgica o onírica, creant una certa patina de misteri i serietat en els rostres del que jo vaig vore plantat, ignore si a la base hi hagué després alguna expressió diferent de les que em vaig trobar.

Absolutament coherent amb un modelat que expressava duresa i preocupació, tot eixe cadafal era recobert per pintura amb tonalitats fosques, però això sí, coherents. Un pel més clares en el coronament, on la gran barba grisenca aportava un espai de certa claredat entre el barret i la faixa, amb tonalitats  marronoses i rogenques. També cal destacar el contrast del drac, probablement el color càlid més viu front un cos central més clar i altres figures ennegrides. Per la part posterior destacava un dibuix costumista de la Plaça de la Verge, que aprofitant la foscor general del cadafal, la contextualitzava com a paisatge urbà nocturn. No hi hagué recompensa en forma de premi per al cadafal que competia en la secció 2-A.

A diferència d`altres anys no volia perdre el temps esperant un tramvia que en falles sempre es retardava. Tirava de cames i continuava per Benimaclet, deixant darrere el sempitern carrer Vicent Saragossà, m`internava pel carrer Benicarló, on en pocs metres veia la Falla Poeta Altet-Benicarló amb cos central i coronament, pero sense cap escena. Virus en la xarxa era obra de José Antonio Marco i com indica el seu lema tractava dels virus que ataquen els ordinador i altres sistemes informàtics, sembla que hi havia escenes divertides com la dels camillers que atenien un Pc moribund, un virus afartant-se amb l’ordinador del cap, un Panda -antivirus- menjant-se un virus o la representació d`un cavall de Troia, metàfores que qualsevol persona familiaritzada amb la informàtica podia comprendre.

La composició era senzilla, amb un cos central que representava un metge, amb un virus al remat i les escenes al seu voltant. Els aspectes plàstics formals com el modelat i la pintura romanien en un segon plànol al servei de la sàtira, això s`evidenciava tant pel gran espai que es concedia a les escenes, vertaderes protagonistes front el cos central, com també per la pintura, aplicant un blanc neutre com per a passar inadvertit, front a la sàtira de les escenes circumdants. Bon regal poder gaudir del 2º premi de la secció 6-B ....encara que només fora un tros.

Carretera al paradís era la falla infantil de Poeta Altet-Benicarló, de l`artista Miguel Angel Hernández Clemente, artista que vaig descobrir l`any passat en el veí sector de Rascanya. Una pena les altes i denses tanques que no deixaven contemplar amb claredat un cadafal amb una composició un pel massissa però ben ornamentada i amb un paper de fer pinya. El millor eren les escenes de base, amb algunes expressions molt gracioses en els xiquets i ben singulars en els animals, sobretot els dels micos, que semblaven quasi humans.

Els ulls rodons tant de xiquets com d`animals, a banda d`humanitzar, infantilitzaven tot el conjunt uniformitzant els distints ninots. En una de les escenes on el mico es toca l`ull i al costat apareixia una bola, costava aguantar-se el riure si s`observava com al costat hi havia un nano amb un tirador, aquest tipus d`escenes aporten moviment i dinamisme a banda d`enginy i gràcia. El color verd de la vegetació i el blau de la mar, del tauró i de la roba d`alguns ninots eren el contrapunt de color fred, a uns càlids molt apagats i marronosos de l`arena, el vaixell, la soca de les palmeres, etc,... el jurat li atorgà el 4rt premi de la secció tretzena infantil.

Vaig continuar pel carrer Benicarló en direcció oest, fins que vaig girar a la dreta pel carrer Vinarós, a mesura que m`acostava a l`encreuament amb el carrer Albocàsser anava divisant el cos central i el remat de la Falla Avinguda Primat Reig-Vinaròs, cebes, ous, cogombres, etc,...a l`espera no de ser collits, sinó al contrari, de ser plantats! I es que no eren per a menjar, sinó part de les escenes que l`artista d`Alzira Ferni Llopis encara no havia col·locat, en aquell dia de Plantà. Quin galliner! Tenia una composició ben simple, un espanta ocells al bell mig que subjectava dues gallines amb les mans i una amb el cap.

Cadafal d’escàs volum, rectilini, però molt ben vestit a les escenes de base, amb gran quantitat de ninots de tots els tipus, humans, animals, objectes, etc,...sempre relacionats amb la temàtica. Tot i contemplar-la amb no massa temps lliure, em dona la sensació de tindre un modelat en la linea mitjana de l`artista de l`escola de la Ribera, potser no tant en algun dels ninots de base pel que a fa la pintura, però també al cos central i al coronament. Desconec si el guió i els versos feien lliga amb la plàstica representada, però em sobtà que el jurat no atorgarà cap premi a este cadafal de la secció 4-A. 

Era el moment de contemplar l`obra d`un altre fill de l`escola de la Ribera, com és el carcaixentí Juanjo Salom Díaz, que per les cares que feien els xiquets de la falla que la dibuixaven sembla que els havia agradat prou. T’apuntes a descobrir tenia una composició on destacava un gran Newton al centre, això sí, amb cara de xiquet, amb eixa curiositat que tots tenim alguna vegada a la vida. Una falla que sense llegir els cartells es podia entendre, al coronament un savi amb la bola del món i uns numerets que semblava el grec Pitàgores i a l`altra banda Cristòfol Colom amb tres vaixells per descobrir un nou món. 

Tot i que la falla no era exactament rodona, si era rodable, hi havia molta escena, molt de treball, com les de Marie Curie, Darwin o les escenes orientals. No era la composició el millor aspecte, d`un cadafal, on destacava amb força un modelat característic que partint del naturalisme venerat pels fallers i no fallers riberencs, afegia línies planes o absència de la reproducció d`algun element per a subratllar un altre. La millor prova de la seua qualitat, era la diversitat d`expressions entre els diferents ninots, però tot el conjunt quedaria coix, sense l`aplicació d`una paleta de colors minuciosa, un bon exemple era la poma roja al centre, sostinguda per un Newton amb una jaqueta marró absolutament secundària, que donava protagonisme a eixa fruita i al seu cap grisenc. 

Fins i tot el detall de la gespa de color verd, confrontava amb les tonalitats càlides, si per la part frontal era un goig contemplar les transicions del gris al morat, per la posterior amb tonalitats més fosques i tancades, observàvem com basculaven tonalitats complicades com el caoba de la base de l`escena de Darwin cap a la de color cafè de la xinesa. En general un gran treball de transicions en diferents escales cromàtiques. Tot el conjunt del cadafal, amb una didàctica fresca i suggestiva creat al taller d`Algemesí, rebia per part del jurat el 2º premi i el 2º d`enginy i gràcia de la secció sisena infantil, una forma brillant d`acabar el meu recorregut pel sector del Pla del Reial-Benimaclet. 

RASCANYA

Amb l`arribada al carrer Alfauir, entrava en un sector amb una extensió gegant com és el de Rascanya, continuava per eixa llarga avinguda fins girar pel carrer Arquitecte Tolsà, veia el cadafal gran de la Falla Santa Genoveva-Arquitecte Tolsà,  però el deixava per a després, era el moment de visitar No tinc Por de Vicent Torres Estal amb disseny de J. Ramón Vázquez. Doncs si, a mi la falla si que em feia por, en el bon sentit de la frase clar està, per que estem acostumats a contemplar la reproducció de la bellesa i això no te el per que ser així. En primer lloc la composició a banda de voluminosa, era molt tancada, sense deixar espais buits, que en algunes escenes m`arribaven a recordar les inquietants pintures de El Bosco. Jerarquia clara entre les dues figures principals de base i cos central, amb l`ajuda de dos més com una mena de contra coronaments d`acompanyament.  

A la part posterior, la composició reduïa la seua complexitat amb la figura d`una nuvia cadavèrica acompanyada de figures d`una mida considerablement reduïda. El modelat o millor dit el disseny, mostrava una expressivitat que transmetia almenys certa inquietud, especialment repetitius eren els ulls desorbitats, que es multiplicaven entre els diversos ninots, grans o menuts. Eixos ulls que a més a més es miraven els uns als altres amb desconfiança i per tant travaven tot el guió de la falla infantil de la Nova d`Orriols. 

La falla haguera segut absolutament terrorífica de no ser pel detall de la pintura, que la feia més digerible de cara a un públic infantil.... i als que ja deixarem de ser-ho fa temps. Clara dicotomia entre els personatges principals, mòmies amb benes emblavides o enrosades per a no deixar-ho tot blanc, que eren envoltades per una amplia paleta de colors vius, on destacaven el verd i el groc carabassa. El mateix sistema que a la part frontal, el podíem trobar a la part posterior, amb un blanc més clar com element central, envoltat de dos forts antagonistes com el verd i el roig, fred i càlid, front a front. El cadafal rebé el 7é premi i el 3r d`enginy i gràcia de la secció primera infantil. 

Era el torn de contemplar Molt de Tequila! Una falla que després de l’èxit de David Sánchez Llongo l`any passat havia concitat moltes expectatives. Enguany amb disseny de J.Santaeulalia, presentava de nou un projecte que sense entrar -en teoria- entre els pressupostos més alts, tenia possibilitats d`arribar molt lluny. I la veritat és que sense estar acabada de plantar, la falla captivava. En un emplaçament molt ample, on la mida difícilment pot representar un as a la mànega, però fins i tot la composició més compacta del que prometia l`esbós mostrava un coronament molt harmònic amb tres mariachis mexicans, en plena execució musical.

Tot i que no vaig poder contemplar la falla totalment plantada, era evident la importància en l`esquema compositiu de la parella de balladors com a grans contracoronaments i també escena central. Una composició que amagava en el cos central, antics temples de cultures pre colombines des d`on arrencaven escenes com la del cementeri amb els morts polítics, festius i culturals o la dedicada al Dia de Muertos mexicà emparentat amb la nostra festa de Tots Sants, on apareixia el grup candidat a l`indult. També apareixien altres escenes com la de la Secta del Peyote, o la de la lluita lliure, tant popular a Mèxic.

A una gran originalitat temàtica i un guió perfectament centrat, s`unien una magnífic reproducció del que s`havia esbossat prèviament. Modelat a mitjan camí entre la caricaturització i un naturalisme més reposat, tenia en els músics del coronament el terme mitjà d`eixa execució. Més continguda l`expressió dels balladors del contra remat i una diversitat expressiva a la resta d`escenes, però sempre cercant eixe terme mitjà tant difícil d`aconseguir, a tot això afegir uns acabats impecables... almenys del que servidor va vore plantat en aquells quatre cantons.

Si tots els elements anteriors ja ensenyorien el cadafal com un dels millors de les Falles 2018, calia encara afegir els colors triats per il·lustrar aquesta falla tant mexicana. Crec que el major encert de l`equip de Llongo, fou el de reservar el cromatisme més apagat a un cos central secundari, amb tonalitats marronoses/grisenques a semblança dels antics temples asteques, maies, etc..., envers els verds de la vegetació de les selves maies del sud del país. Enfront eixa foscor pictòrica, una il·luminació provinent de l`espectacular vestit de la balladora de color groc amb ribets d`altres colors, sobretot el roig; no podem oblidar el vestit del ballador, que també afegia claror i una mica de calidesa amb la faixa roja. 

Al coronament frontal hi havia un cromatisme propi, amb un músic amb casaca roja, un altre blava i el del mig, un morat que semblava fer de llindar entre tonalitats fredes i càlides. Fins i tot els pollastres que aguaitaven pel grans barrets mexicans aportaven un blanc neutre que entrava en eixe joc cromàtic. La part posterior amb una major presència del gris o del groc, no tenia la neutralitat del blanc de la part frontal, però més espais amb blaus i rojos. Es mirara per on es mirara, la Falla Santa Genoveva Torres-Arquitecte Tolsà no tenia pèrdua, si l`any feren història, enguany trenquen el seu sostre i arriben ni més ni menys que al 2º premi i al 2º d`Enginy i Gràcia de la secció 1-A.

Ara sí, m`havia guanyat una mica de descans i prenia el tramvia d’Alfauir fins la parada de Sant Miquel i dels Reis, des d`on és veia la seu de la Biblioteca Valenciana i l`Acadèmia Valenciana de la Llengua, on uns dies abans s’havien repartit els diferents premis de llibret de la Generalitat Valenciana. A falta només de les escenes, estava plantada la Falla Santiago Rusiñol- Comte de Lumiares que amb Sex-Pirinlou  tractava d`unir sàtira i una composició dinàmica amb moviment, produïda per ninots amb postures escorades que es superposaven els uns als altres. Sense mostrar una gran espectacularitat, a tenor de fotografies posteriors, es veia clarament que eixe dinamisme també estava present a les escenes de base, eixa coherència compositiva era encomiable. 

Sí la composició era dinàmica i moguda, també el guió tenia un ampli repertori de situacions, on amor i sexe és barrejaven, amors, desamors, cels, luxúries, enganys, etc...Un modelat clarament caricaturesc, molt característic de les falles del taller de Luís Espinosa Ramos, que en aquest cadafal crec que reprodueix amb un poc més contenció que anys anteriors, però d`una forma brusca sinó amb una evolució molt pautada. Respecte la pintura de tonalitat pastís, mantenia el centre d`atenció en el vestit rosa de la xica de la base i el coixí del Romeu del contra coronament, el mateix Romeu amb vestimenta verda i blava i els ninots del coronament completaven eixe quadre cromàtic, que de forma molt encertada tenia una base de pedra blanca que feia destacar més els colors. Tota pedra fa paret i ací fa un 5é premi de la secció 2-B.

El jurat estava en plena visita de Signes la falla infantil de Santiago Rusiñol- Comte de Lumiares que un any més havia eixit del taller de Manuel Martínez Reig amb esbós de Sergio Alcañiz, enguany amb un projecte molt ambiciós i original que es presentava a la categoria d`argent infantil. Certament era un matí molt infantil i molt de primera el que portava, no em podia queixar. D`un joier amb la silueta d’un “Tajitu” símbol del Yin i Yang, del qual sorgien unes figures estilitzades i un os panda que anunciava el tarannà oriental del cadafal. No hi havia una estructura espectacular, però destacava la separació que feia la tapadora del joier, entre dues parts molt diferenciades.

A la part frontal on apareixien la majoria d`escenes, trobàvem algunes de les claus del guió, com l`escena dels signes del zodíac xinés compost per animals i en el qual a diferència del nostre d`origen grec, no s`associen a mesos, sinó anys. La composició no era tancada, es a dir hi havia escenes fora de la típica tortadeta que fa de base en les infantils. Modelat amb unes línies planes més estilitzades que altres vegades, excepte l`os central causaven l`efecte òptic de tindre més alçada i substituïen una possible superposició d`elements i es que la creativitat dels artistes, sembla inesgotable. 

El que si apareixia de forma transversal a tota la falla, era una geometria que omplia d`angles tots els racons. Pintura més fosca a la part frontal, amb alguns flashos de colors càlids molt estratègics, que contrastaven molt amb els colors més vius i càlids de la part posterior, tant el taronja del tigre de bengala, com el morat de la tapadora de fons, l`ocell de color groc, etc....una falla magnífica però plantada en un lloc on l`aire de l`Horta de València entrava amb una força inusitada. Aquell jurat allí present durant la meua visita els atorgà el 10é premi de la secció primera infantil. 

Mamprenia de nou la marxa pel carrer Comte de Lumiares paral·lel a la via del metro fins que vaig girar pel carrer Gravador Fabregat per a trobar-me amb una altra infantil de Manuel Martínez Reig amb esbós de Sergio Alcañiz, Lanamiau Miau Miau pertanyet a la Falla Músic Espí-Gravador Fabregat, cadafal que li donava voltes a la temàtica felina, al mig una iaia envoltada de gats i elements que els són comuns o els agraden com un cabdell o una manteta. Modelat molt geomètric i elements com la llana o la tela, només la base rodona entroncava amb les antigues tortadetes de temps passats, no obstant la pintura d`eixa base com la de la resta de figures amb colors molt vius li donaven una patina de modernitat. Senzillesa i eficàcia que li dona el 2º premi de la secció setzena infantil.

Encara dins dels plàstics em vaig trobar Jeroglífics Sexuals la qual puc analitzar amb fotografia a posteriori del company Dani Garcia de la Ruta Fallera, en efecte es podia intuir la figura de la sensual Cleòpatra que acaronant un gat -animal sagrat en Egipte- picava l’ullet de forma picardiosa, a la gran figura central acompanyaven diverses escenes, totes relacionades amb jocs de paraules com la dels sacorfàgs, etc,...guió amb prou gràcia que es completava amb la ma de Manuel Martínez Reig, que de nou amb esbós de S.Alcañiz, aconseguia un modelat singular, a cavall del naturalisme i formes geomètriques  acompanyades de pintura, amb predomini dels blaus i verds amb el contrapès del rosa carn i el groc, una xicoteta perla que pagava la pena visitar guardonada amb el 1r premi i 1r d`enginy i gràcia de la secció 7-A.

   

Abandonava la Plaça Músic Espí, per a seguir pel carrer Josep Esteve ja dins de Torrefiel, em recordava alguns passatges de Societat Limitada de l`escriptor Ferran Torrent, però l`actualitat era Origen de Mario Pérez amb disseny de J.Ramon Vázquez la falla infantil de Marqués de Montortal-Josep Esteve, com tots els anys un punt molt especial que enguany tampoc ha decebut. Amb el lema que portava òbviament havia de mostrar encara que fora en una xicoteta escena a Charles Darwin, darrere d`ell, sobre eixia  entre un conglomerat d`elements de diferents mides, un gran dinosaure, a una de les parts és veu clarament a la base una bústia de correus, sobre la qual emergeixen uns símbols de les xarxes socials, també una menina sobre la qual apareixen picassianes figures. 

Una de les escenes més divertides i originals, era una peculiar batalla pictòrica amb pinzells, entre Picasso i Velázquez, Galileo Galilei, Mozart, etc,... eren altres dels ninots que poblaven una falla que a banda de gràcia també mostrava un perfil didàctic. La jerarquització de les figures en el modelat, creava perspectiva i permetia que la falla respirara més i al mateix temps que es podia gaudir millor de cadascun dels ninots, amb un registre expressiu prou ric. Cadafal de cromatisme càlid, el roig, el groc i el taronja carabassa ocupaven un espai fonamental amb el verd com a contrapunt i fins i tot les pedres blaves de la decoració a la base. 1r premi de la secció cinquena infantil i final de cicle després del seu debut fa sis anys en la comissió de Torrefiel.

La falla més animal del 2018 encara estava per plantar, una llàstima per que una altra cosa no, però coherència temàtica en tenia per a donar i vendre. Emilio Miralles havia prescindit de composicions habituals col·locant amb molta llibertat els integrants de Animal Love on unes girafes enamorades amb uns metafòrics cors ocupaven la part central d`una falla, flanquejada per un goril·la, un cavall, un elefant, uns conills, etc, etc,...absolutament original, l`artista reproduïa una quedada d`animals per a practicar la seducció, a banda de les girafes, el cavall amb la egua, els dos conills, etc....òbviament una falla tant amorosa, havia de mostrar un reguitzell d`expressions complaents i fins tot un poc boves, es a dir les que fem quan estem enamorats.

En el modelat calia destacar la posició de les dues girafes, fent una torsió o escorç al bell mig del cadafal, però on l`artista s`havia lluït més era per a mi la pintura, ja que és molt complicat aconseguir tonalitats fosques de colors vius que resulten harmòniques visualment. El marró barrejat amb el color crema vainilla de les girafes o el blanc del cavall i el marró fosc del goril·la. Per darrere apareixien el blau i el rosa, tonalitats de colors primaris que remarcaven les parelles formades, com els conills. Un any més Miralles aconsegueix el podi per a la Falla Marqués de Montortal-Josep Esteve, enguany amb un 2º premi de la secció 3-A. 

Seguia carrer Marqués de Montortal cap avall i anava directament a vore Valentia de M. Angel Hernández Clemente, amb disseny de Juan Ramon Vázquez per a Marqués de Montortal-Berni Català.  Cadafal infantil, amb fons històric, més enfocat cap al món mític, amb dracs i dimonis. No sé si el guió es referia a la valentia com a valor o a la València romana, en tot cas hi havia una falla interessant amb una composició de cos central separat i dos remats. Coherència temàtica reflectida en el modelat, una plàstica on destacaven els ulls rodons, acompanyats bé de boques enormes pintade o tot el contrari, curiosa dicotomia, que completarien els llavis d`Atenea, perfectament modelats.

El disseny de les falles infantils actuals -la majoria- cedeix una gran importància a la pintura i ací és complia també, des de les mateixes dents de molts dels ninots, passant per efectes com ombres o plegaments a la roba. Des del punt de vista cromàtic hi havia una clara oposició entre el verd i el roig, dos colors primaris molt potents per a destacar volums quan s`enfronten. També cal destacar el rosa del vestit d`Atenea front el verd dels dracs. Destacar l`encert de la decoració de base amb pedra blanca que aportava una franja de neutralitat entre la gespa i la resta de colors del cadafal. El jurat li dona un 9é premi de la secció sisena infantil. 

Era l`hora de visitar Quin retrato té este moniato un cadafal prou avançat en la seua plantà, que suposava el debut de l`artista de Xàtiva, Xavier Herrero el qual havia disposat una composició triangular, amb un moniato eqüestre posant per a ser pintat per Velàzquez el qual ocupava un espai a mode contracoronament en un dels angles del triangle, ocupant l`altre angle, unes observadores menines. Al centre del cadafal el grup candidat a l`indult, on la Vicepresidenta del Govern Central movia els fils de les titelles de M.Rajoy i Felip VI. Pujant des del cos central fins el coronament quadres històrics en la evolució del retrats com la Gioconda o el Crit de Munch, sempre en versió humorística. 

Per la part posterior encara faltaven per plantar escenes com la de l`evolució del retrat des de l`eqüestre fins el selfie o la galeria de quadres famosos. A banda d`una composició molt impactant, apareixia un modelat amb una personalitat molt acusada, que herreritza com en aquest cas personatges històrics o públics adaptant-los a una plàstica original amb certes característiques transversals com la proporció dels caps respecte la resta del cos -són un poc cabuts- ulls grans, etc,...que el fa que ninots que representen a adults, semblen un tant infantils i desperten una barreja de tendresa i simpatia. 

                          Aci podeu consultar el llibret de la Falla la Berni 2018

A la pintura sempre destaca un color carn més pujat respecte el rosa que cohesiona gran part del cadafal, ja que és la pell dels ninots i afegeixen certa patina de color càlid, que es completava amb el vestit d`una menina o la tonalitat ja morada que basculava cap a la tonalitat blava més freda que estava present a espais com la columna del cos central, marcs dels quadres del coronament, etc,...els colors freds apareixien de forma més discreta, amb espais de color negre com la vestimenta de Velázquez o el grafitti de fons i en menor mesura certs rotgles de color verd. Tot amanit amb un guió senzill, fàcil d`entendre i coherent amb el que s`havia plantat. La Falla Marqués de Montortal-Berní i Català rebia el 7é premi de la secció 2-B i el 7é premi de llibret de falla de la Ciutat de València.

Torrefiel és un barri 100% faller i calia seguir baixant cap a la part sud, però ara giràvem pel carrer que li dona nom fins a trobar El dia.....d  la falla infantil realitzada per Imaginar-T Taller Creatiu per la popularment coneguda com a Falla del Cudol. Fins ara havia tingut molta sort amb les tanques, però això semblava que almenys momentàniament finalitzava. No obstant es podia contemplar molt bé, la base quadrada, la composició amb grans ninots que presidien diverses escenes, en les quals altres mes xicotets completaven o creaven escenes noves auxiliars. Tot i la originalitat, no sé si estèticament eixa composició fou del gust de tots els membres del jurat, a mi em va fer replantejar-me moltes coses.

En canvi vistes una per una, cadascuna de les escenes cobraven un major sentit, amb els calendaris que assenyalaven les activitats clau d`eixa jornada i eixe punt en duia al del modelat, on apareixia la tela com a material complementari del suro, ninots grans sense rostre i menuts amb ulls rodons com botons, eren alguns dels trets que identificaven un cadafal amb uns colors un tant foscos més per l`ús de tela que de la pròpia pintura que restava en un segon pla, el grana i el negre ocupaven a la part frontal gran part del protagonisme, refrescats pel blau turquesa de la cúpula de la glorieta o neutralitzat per la decoració de pedres blanques de la base.

A la part posterior amb elements relacionats amb el líquid element, apareixia  amb recurrència el blau i el blanc, que només trencava per un dels laterals la estàtua de la Pantera Rosa amb un cactus verd, estratègicament col·locat, creant un contrast harmònic. 4rt premi de la secció tercera infantil per a la Falla Marqués de Montortal-Torrefiel, que des de fa un grapat d`anys sempre cullen.

En plena plantà es trobava La Ruta de la Seda de l`artista M.Balaguer Nieto cadafal molt xicotet per a la seua categoria, però amb magnífics acabats, destacava el mig cos de la geisha tant pel cap com pel kimono, que donava sentit al lema seder, en la composició destacava amb llum pròpia la lluita entre el sol d`orient i el drac i en aquells moments encara estaven col·locant elements clau com les nimfes o papallones que mostraven la culminació del procés de creació de la seda. El que si estava instal·lat al seu lloc era el xiquet en posició de flor de lotus o altres escenes més sovintejades com la del valencià amb la paella competint amb la gastronomia oriental, també arrossera. 

Modelat molt proper al naturalisme, que mutava en algunes de les escenes cap a registres més caricaturescos, em vaig fixar tot i que no estava acabada de plantar en la elaborada distribució de la pintura, deixant per al rostre de la geisha un neutre que mostrava més el modelat, mentre que per als elements dels voltants reservava uns colors forts en fort contrast en el cas del coronament i més atenuats en les bases. La banda posterior, sembla que substituïa el blanc del frontal per  tonalitats més fredes. Sense haver-la vist acabada de plantar però sabent que tenia un dels pressupostos més alts, em sembla estrany que la Falla Marqués de Montortal-Torrefiel no rebera cap premi a la secció 3-A.

Eixia per l`Avinguda del Pesset Aleixandre, límit sud del Sector Rascanya, per afrontar l’últim tram del meu passeig pel sector, de bon matí és podia avançar ràpidament fins el carrer Gayano Lluch, on en primer lloc vaig visitar Te’n recordes? de l`artista Sergio Amar per a la Falla Gayano Lluch-Dr Marco Merenciano, on em sembla que vaig coincidir amb la visita del jurat. Com en totes les obres d`Amar, plàstica i guió s’abraçaven en una falla que tractava el tema del record, proposant una composició on les principals figures eren una xica anomenada Memòria, encarregada que no oblidem res i situada en una certa elevació mentre que baix apareixia Oblit que atrapava els records amb un caça papallones per a després tancar-los en una gàbia. 

Des del punt de vista compositiu, la façana frontal deixava més espais lliures que la resta del cadafal, fins i tot els grans ninots de la part posterior em van semblar més grans que els de la capdavantera,  sense un dubte un espai compositiu, diferent al que estava acostumat. D`altra banda el conjunt era en general prou rectilini, no hi havia a excepció d`Oblit, una posició molt escorada en els grans ninots, potser rialler -el ninot del monocicle- podia ser l’únic que estiguera en un cert risc. L`equilibri corresponia a figures més menudes o de mida mitjana que escoraven més graus el propi volum respecte el seu eix central. 

Fins i tot al modelat hi havia canvis, a les figures més menudes s`observava una continuïtat amb reproduccions anteriors, mantenint i fins i tot superant la capacitat expressiva d`una forma mesurada, sense endinsar-se en una hipèrbole caricaturesca i seguint la línia iniciada fa anys. El rostre d`Oblit o Rialler, trencaven eixe marc general, no ocorrent el mateix en les grans figures posteriors, més properes al modelat comú. Entroncant amb la composició, era molt notable l`escala de menuts a grans o viceversa que estratifica als ninots segons la seua mida i volum, creant perspectives, omplint espais, etc,....

El cadafal tenia unes tonalitats de colors freds molt dominants a la part frontal, tant sols algunes taques de rosa coral, un marró rogenc o un porpra, coloracions que no són fàcils d`aconseguir i menys encara de combinar, però que ací apareixien també en alguns dels ninots de les escenes, cohesionant més el conjunt, per la banda frontal, per la posterior els colors càlids majoritàries eren grocs o daurats. Curiosament, no era la part frontal la que registrava major quantitat de colors càlids, sinó la posterior, tot i que les tonalitats més enllà dels daurats, solien ser crema o un groc Nàpols poc estrident. 

Malgrat el resultat obtingut, crec que Sergio Amar ha crescut amb un cadafal, on ha canviat part del seu registre, tant en composició, com en modelat, com sobretot en pintura on ha experimentat amb una tonalitat més allunyada de la utilitzada les darreres temporades, amb colors més forts. Cal tindre en compte, d`altra banda, la fora competència que hi havia per entrar al podi de la secció especial infantil i també a la part mitjana de la taula i que poden fer pensar que el 7é premi de la secció especial infantil és un daltabaix per a la Falla Gayano Lluch- Doctor Marco Merenciano, crec que en el futur es comprendrà millor que hi ha anys en que la competitivitat produeix determinats resultats i 2018 ha segut especialment competit, sobretot en infantils.

Cap d’Any Faller també concitava l’expectació del respectable, Art en Foc tenia plantat en els quatre cantons gran part de la Falla Gayano Lluch de la comissió adulta, es veia perfectament el cos central compost per un gran rellotge ornamentat que marcava quasi les dotze de la nit. També s`havia pujat ja el coronament, una grup de xiquets que sostenien una bola de sala de festes. La part frontal estava pràcticament acabada de plantar, una parella vestida per a la ocasió es disposaven a donar la benvinguda a les falles del 2018, un contracoronament que ocupava també l`espai d`una escena i al seu costat esquerre mirant al front un xiquet impulsat cap amunt després de l’obertura d`una botella de cava. Completant una composició molt rodona hi havia un gran faller forçut que també feia de contra coronament encarat cap a la part posterior, amb el dubte de disparar una caixa de trons xinesos o una potent carcassa valenciana. 

No hi havia a eixes hores més escenes plantades, però amb el que havia vist i l`escena del ninot candidat a l`indult la prova de tratge podia percebre un modelat heterogeni prou fidel al natural amb les lògiques adaptacions personals de cada artista, la parella del contra coronament un pel hieràtica, així com el grup candidat a l’indult mentre que la resta de ninots, especialment els del remat transmetien més emocions, tenien major expressivitat. La tonalitat marronosa del cos central es complementava amb tons crema o grisencs on el blanc il·luminava un tant una superfícies molt fosca. 

Els colors freds eren escassos, anecdòtics el blau i el verd, front un omnipresent negre o gris que enfosquia un espai només calfat per colors rosa i roig, la figura més representativa era la xica del contra coronament que brindava a la nit de cap d`any, altres espais càlids eren el groc del cava, el roig de les faixes dels llauradors i altres elements amb un espai molt reduït. Art en Foc aconseguí el 9é premi de la secció 1-B per a la Falla Gayano Lluch- Doctor Merenciano. Agraïsc ací l’ajuda de Dani Garcia administrador de la Ruta Fallera, pel material gràfic per a completar la crònica de les Falles del Pla del Reial-Benimaclet i Rascanya.