CRÒNIQUES
FALLERES 2017
El Carme: Un mosaic de xicotetes falles antigues
amb nous projectes, saba nova a les lletres falleres i gran personalitat.
Satisfet per la casual
trobada amb l`administrador de La Ruta
Fallera, Dani Garcia -el qual es també anima
mater actualment en el Foro Reto al Foc,
que ha revitalitzat junt Ismael Roger i altres col·laboradors- en una de les
últimes falles del sector Seu-Xerea-Mercat. Entrava en el Carme, l`estretor dels
vells carrers semblava anticipar l`arribada a la primera estació un punt
simbòlic com el Portal de Valldigna
on és troba la falla homònima. En primer lloc em vaig llançar a la falla
infantil Abelles per ací, abelles per
allà. Enguany la comissió havia canviat d`artista Vicente Espeleta de Torís, prenia enguany el relleu.
A la Vall dels Alcalans,
sobretot al voltant de Montroi, Real i Montserrat, localitats properes a la
seua, l`apicultura i per tant la mel formen part de l`economia i de la cultura
popular, pot ser això el guió estava tant ben fonamentat o potser tot siguen
cabòries meues, per fer coincidir un aspecte que em va fer cavil·lar mentre la
visitava, però també ara. Doncs bé, en la composició destacava per la mida, per
la posició central, pel color, etc,...un gran arbre, com podria haver estat una
gran garriga o arbust, amb moltes flors. Esquema senzill, on de forma circular les
abelles mostraven diverses fases del procés de la creació de la mel, com a
contrapunt apareixia un os que també participava del procés....menjant-se la
mel.
El modelat responia a una
pretensió de cubisme, a partir d`una evident reproducció del natural, sense
tindre uns valors estètics clars, almenys complia la funció expressiva en la
majoria de ninots, que a banda tenien molts cartells explicatius, ....potser
massa i tot. Distribució cromàtica en base a l`oposició verd dels vegetals i
groc de les abelles, completat per tonalitats fosques com el marró de la soca
de l`arbre, l`ós o part de la base junt el negre present en les abelles.
Magnífic debut d`Espeleta en la cèntrica comissió que aconsegueix el 1r premi i
1r d`enginy i gràcia a banda del millor ninot de la secció dissetena
infantil.
Crec que el lema del
cadafal de la falla gran Portal de
Valldigna resulta profètic amb el que em trobe després en general al barri
cada any, enguany era el ying i el yang
en el portal estan, cadafal xicotet, fortament personalitzat amb una
reproducció del Portal agafat per pinces en el remat, per a no desaparèixer per
la proliferació d`obres que no respecten els monuments del Carme. A eixa
metàfora central, li acompanyaven moltes més en les escenes on proliferaven els
animalitzacions de personatges tipus: el tio gos, que després de beure va pixant pels racons, el camell amb la droga, els cotxes com a escarabats saltant-se les prohibicions,
el burro que ho trenca tot, etc,... l’única escena que no només no
criticava res, sinó que destacava la gran aportació d’eixos carrers al món, era
la de la invenció de l`impremta a la P. Ibèrica, on apareixia un gat cerval.
El modelat s`assemblava
en part al de la falla infantil, ja que era del mateix artista el torisà
Vicente Espeleta, però potser no era tan geomètric i tendia més al naturalisme.
Els colors del Portal de la falla, eren idèntics als del Portal Real, amb la
qual cosa, quasi es confonien, eren les pinces del coronament les que afegien
colors vius i trencaven eixe mimetisme. A les escenes de base, els ninots també
mostraven colors vius que contrastaven amb la decoració de pedra grisa i blanca
que pretenia aconseguir un fons de pedra el mes realista possible. El cadafal
de la Falla Portal de Valldigna situat a la secció 7-B no obtingué premi.
Mamprenia el camí pel
carrer portal de Valldigna quasi fins el final on calia girar per àngel
custodi, fins a la Plaça de l`Angel
on continuava veient una finca que jo no sé per quin miracle encara aguantava
dreta, igual que la torre medieval més antiga de València del segle X, en
fi...el dia de la Marmota. En conseqüència el cadafal amb una crítica
personalitzada ad hoc a la situació de l`entorn on es planta tornava a fer
crítica del seu entorn immediat. A quina
porta toquem era obra de Marisa i Paco Fet
d`Encàrrec. La creativitat de la parella, és el punt fort de les seues
obres, que en aquest cas girava al voltant de les portes.
Les portes eren una
metàfora dels llocs on havien d`acudir per a solucionar el problema urbanístic
de la Plaça de l`Angel, amb una finca caient i l`única torre de la muralla de
la València pre-jaumina del s.XI -la més antiga de la ciutat- en un estat lamentable.
Al cos central un conjunt de portes, entre les escenes, el dimoni convidant a
passar la seua porta, al costat d`una altra porta els animalets del barri,
sense jardí, en una altra escena un ninot junt a una escala que conduïa cap al
cos central indicava que havien trobat la solució al jardí.. fent-lo en un
decorat! El ninot candidat a l`indult era un mag que feia possible la solució i
també apareixia la porta a lo celestial.
La composició era molt
senzilla, amb un cos central que servia per remarcar el lema general i
cohesionar una falla, on els ninots portaven perruca, roba, etc,... més que el
modelat destacava la tipologia de materials utilitzats, sobretot la de vestir
als ninots, que fa rememorar falles d`altres temps. Respecte la pintura
predominava el color verd, si comptem també la decoració de la base, composta
únicament per gespa, es convertia en el color hegemònic. Bon contrast amb
l`escena del dimoni de color roig i groc, però no tant amb la resta que o bé
eren de color blau /violeta o bé colors grisos, però no càlids. El cadafal de la secció 6-C no obtingué premi.
Semblant tipologia
compositiva tenia Toc, toc també de Fet d`Encàrrec, però a una escala
infantil. Una porta que donava a dues escenes, una amb un parell de xiquetes i
un xiquet i l`altra banda de la porta un xiquet malalt que esperava la seua
visita. Cadafal molt senzill, però ben contextualitzat, relacionat en part amb
la gran però amb la seua pròpia dinàmica, tenia un modelat molt característic
dels autors, amb característiques també d`us de materials diferents del suro,
com sobretot la tela. Respecte la pintura, la tènue pal·lidesa de la pell dels
ninots infantils que tenia com a contrast uns colors vius en els globus del
coronament. El cadafal estava a la secció catorzena infantil, no obtingué
premi.
Era el moment de
continuar pel Carrer Gil Polo per eixir al de Serrans, les descomunals torres,
feien curts els pocs més de cent metres que em separaven de la falla Serrans-Plaça dels Furs, que enguany plantaven Llibertat o Llibertinatge del borrianenc José Luís Pasqual Nebot amb esbós de Javier Martínez i guió de
Santiago Rios Guinot, en definitiva amb els mateixos artífex que l`any passat.
El cadafal semblava compartimentat en un cos central molt visible i separat el
cos d`una dona en estat de bona esperança com a símbol de llibertat d`una nova
vida a punt de nàixer.
Al costat unes rodes i
mecanismes industrials, semblaven les complicacions. L`ultima peça del puzle
d`aquesta composició era una escena on els espermatozous iniciaven una cursa,
sortejant obstacles de tota mena per aconseguir la fecundació. Si la composició
era peculiar, també ho era el modelat, doncs no apareixia la figura humana ni
l`animal tampoc, tot era metafòric, el cos d`una dona embarassada, les rodes de
maquinària, les tanques, els espermatozous, etc... per cert aquests darrers són
els únics ninots humanitzats.
El cadafal no era fàcil
d`entendre i el guionista tingué molta vista al col·locar alguns cartells en
l`escena dels espermatozous en plena cursa. Malgrat la senzillesa de la falla i
el xicotet volum, l`originalitat, la peculiar temàtica, la cohesió guió-cadafal
i també la distribució de colors s`aconsegueix una falla molt interessant. Dues
terceres parts del cadafal tenien una tonalitat blanca amb un toc blau clar molt
tènue, mentre que una altra tenia uns colors molt vius. Òbviament les parts més
neutres sense color, tenien un mínim de decoració que compensaven eixa
tonalitat. La Falla Serrans-Plaça dels
Furs aconsegueix el 12é premi de la secció de bronze, de la 1-B.
Somnis
era la falla infantil de la Falla
Serrans-Plaça dels Furs obra del mateix artista, ací la composició era
agrupada al voltant d`un xiquet/a que dormia al seu llit, al seu voltant
sorgiran diverses escenes sobre els somnis que podem tindre en eixe període
màgic que és la infantesa. Des de posteriors professions, passant per un estat
d`alteració de la son com el somnambulisme i tot coronat per una lluna, planeta
simbòlic dels somnis i dels aspectes sensitius, molt utilitzat en la història
de l`art de les falles. La composició integrava aspectes mobiliaris d`una
habitació tipus de xiquet per donar-li major veracitat i de pas guanyar volum.
Les figures estaven
modelades d`acord a un patró de característiques habituals en José Luís Pasqual Nebot, que en el cas
dels ninots de les falles infantils, solen desembocar en una certa
macrocefàlia, on destacaven sobretot els ulls i en general les faccions envers
la resta del cos o les extremitats que restaven en un segon pla. Colors suaus,
que no destacaven els cos central o el ninot més gran, espais on predominava el
blau celeste o el verd turquesa, atorgant-li major força cromàtica al remat on
un xiquet amb un pijama taronja carabassa i una cortina groga prenien eixe
protagonisme, quedant la lluna del remat, amb un blau grisenc en un segon pla
pictòric. Un cadafal complet, però que tampoc
arriscava i al remat es quedava sense premi a la secció cinquena infantil.
Era moment de continuar
la ronda junt el Riu Túria, pel segment més septentrional del sector aguaitant des
de lluny la propera Falla Blanqueries
un any més amb la mateixa temàtica que sense desmerèixer el conjunt la
reiteració de l`assumpte en el mateix emplaçament acaba castigant la
originalitat. La variació de la matèria del maltractament a la dona, enguany
tenia com a reproducció estètica una gran Afrodita a la qual es suposava que
havien deixat sense extremitats a causa dels colps. Les papallones que
l`envolten i coronen serien una metàfora de la llibertat i esperança de les
víctimes d`eixa situació.
El cadafal tenia molt
diferenciades la part central, d`un parell d`escenes, la més xicoteta no
necessitava cartells, era un goril·la, que suposse representava la part més
reptiliana de l`esser humà i en aquest cas de l`home. I l`altra escena amb una
figura femenina i sense rostre envoltada de cadenes tampoc necessitava massa
explicacions. El lema era Qui pot fer mal
a Afrodita? Tenia una composició tripartida molt senzilla, destacant el seu
cos central, situat d`esquenes, on hi havia un major treball de modelat, amb
l`empremta de l`estil propi de Antonio
Verdugo Ballester un naturalisme que sovint utilitza formes més cubistes.
La pintura és un element
molt important de totes les falles que realitza l`artista del Camp de Morvedre
i en aquest cas, tenia una forta càrrega simbòlica, tonalitats clares, blau i
blanc sobretot al cos central i color negre o gris per a les dues úniques
escenes a les quals se les omplia de pesadesa i negativitat. En el cas del cos
central, com ocorre també en moltes altres obres seues, s`observava molt bé com
els traços més foscos donaven profunditat al modelat. El jurat li atorgaria el
7é premi de la secció 6-A.
Dona
color tenia una temàtica més concreta i mostrava diferents
dones pintores o que en altres professions i aficions, pintaven, de diverses
èpoques i procedències geogràfiques. M’agradaria començar per la composició,
per que era realment redona, com be saben dissenyar sempre Ceballos & Sanabria. Al voltant d`un bust amb un braç de la
mexicana Frida Kalho, es situaven l’artista fallera valenciana Marina Puche...la
única que encara està viva -i per molts anys, que encara és molt jove- Vigée
Lebrun amiga de Mª Antonieta, francesa del XVIII, Tamara de Lempicka, Berthe
Morisot, etc....
El modelat semblava
variar una mica de l`habitual, els trets físics estaven un pel menys marcats
amb un cert toc a l`estil de Marina Puche, també era palès l’ús de materials
com la tela, que li donava un aspecte d’època a figures històriques o d`altres
temps. La coherència temàtica, no només es trobava en l`aspecte temàtic, sinó
en altres estètics, com en el de portar instruments relacionats amb la pintura
i en els colors utilitzats en la pintura de la falla, car hi havia un color
blanc omnipresent en els rostres de les protagonistes, tant del cos central com
de les diferents escenes.
Hi havia una certa
dicotomia cromàtica, entre la part frontal i la posterior, ja que per davant el
blanc era abassegador -no només en la pròpia falla, sinó també per la decoració
de pedra blanca- amb un contrast molt suau amb el rosa sobretot i en menor grau
el blau celeste. La part posterior, tenia una porció de color rosa, però molt
més de negre, marró o verd, on no obstant el blanc també pesava molt. El duet
d`artistes aconsegueix per a Blanqueries,
el palet -1r premi- a la secció dotzena infantil de les Falles de València.
Xino xano, m`endinsava de
nou pel Carme, passant per la vora de la plaça homònima i desviant-me pel
carrer Roters fins el xicotet carrer Joan de Joanes que em duia a la Falla de la Plaça de la Santa Creu amb
un lema que ho deia tot Borregades les
tens a patades. Una de les falles
més xicotetes del sector i de València, però també de les mes coherents. Tots
els ninots de la falla eren borregos, un poc més gran el del cos
central-coronament, en la part frontal,
un llop disfressat de borrego vol esquilmar els altres, un se’n adona però un
altre cau en el parany.
El borrego de les retallades, estava amb
les tisores a la ma esquilant a les pobres ovelles que donen llet i llana. El
modelat responia a una naturalisme un tant caricaturitzat, en un estil propi
del seu autor José Manuel Felip,
però sense forçar molt, lo suficient per expressar les accions que marcava el
guió previ. En quant a la pintura, com a falla borreguil, hi havia molt de color blanc amb matisos, grocs i
grisos, es a dir al voltant de la llana, tenint el rosa com a contrast càlid i
el verd de la gespa, que venia que ni pintat, mai millor dit i es que en les
falles modestes, com esta de la secció 6-C ajuda barbaritats, que en aquest cas
no li dona el premi...però quedava molt rebé.
Imperdonable no recordar
el lema de la falla infantil de la Plaça
Santa Creu, realitzada pel mateix artista que la gran, on es mou a la
perfecció. Al voltant de dos grans ninots que reproduïen una xiqueta tocant el
violí i un altre amb un equipatge de futbolista, es situaven ninots d`una menor
escala, una xiqueta amb uns gossets, el ninot candidat a l indult, un xiquet
que volia ser artista faller, per darrere, un cuiner, una ballarina, etc...La
figura humana era omnipresent, en un cadafal que crec que reproduïa els anhels
que tenim de menuts. El modelat era molt important en un cadafal on no hi havia
espai per a geometries, com a integrant de l`escola valenciana José Manuel Felip, aportava una de les
seues característiques més pregones: l`escultura o modelat.
Reproduïa un perfil
naturalista en el que l`autor imprimia una series de característiques
personals, com són uns grans ulls que fins i tot aplicava en animals i objectes
humanitzats. Cadafal molt senzill, però amb bones proporcions i un cromatisme
on destacava el jugador de futbol, amb un color roig que marcava el punt
central, al voltant del qual orbitaven la resta de càlids, com el rosa de la
violinista, el groc del cuiner de darrere, etc,...la violinista mantenia colors
més freds, verd i blau, a l igual que els ninots frontals de base. Una falla
molt regular en tots els seus aspectes i amb certa espurna que és va fer amb el
3r premi d`enginy i gràcia de la secció dotzena infantil.
Feia marxa arrere fins al
Carrer Roters, per a girar pel primer carrer a l`esquerra, el Carrer Pintor
fillol, en el Carme les distàncies són curtes, però l`antiga moreria de
València amb els seus carrers serpentejants de vegades fa sorgir els dubtes. I
si l`anterior no és tan coneguda, aquesta si ho és...ni més ni menys que la Plaça de l`Arbre on debutava un representant
de l`escola riberenca, el carcaixentí Juane Cortell amb el seu equip Apliquem 3-D. Malgrat provindre del cor
de la Ribera, no tingueren problemes en preparar un falla ad hoc per al
barri Els sentiments de Carme, que bastia un guió al voltant de les
emocions tenint com a centre un gran cap de fallera. Sorpresa, por, tristesa, ira,
aversió i alegria eren les sis emocions bàsiques que apareixien al voltant del
cos central de Carme.
Modelat molt diferent a
l`habitual que partint del natural
deixava els ninots en un estat esquemàtic donant-los un aire molt conceptual,
d`altra banda conservaven uniformitat reproduint les emocions del cap del cos
central, l`efecte era interessant. També ho era l`aplicació de colors, el blanc
neutral ocupava una gran superfície, que només era respost pel groc ataronjat i
el daurat de la part del coronament, que atreia la mirada de l`espectador,
filigrana que trencava l`omnipresent blancor de la base i unes passades poc
intenses bé de roig, bé de verd a les distintes emocions de les escenes, que
eren reforçades per la decoració de base, amb gespa verda i suro marró, després d`una pila d`any aconsegueixen un
magnífic resultat amb un 1r premi i un 2º d`enginy i gràcia de la secció
6-B....feia molts anys que no hi havia un palet en la plaça del cant de
l`estoreta.
Temps
de somiar de Miguel
Balaguer, semblava anar de temes onírics i prometia a nivell compositiu,
expandit a mode de bosc amb un parell de coronaments...els intents d`engrandir
la base per crear l`efecte òptic de major volum era lloable, però els espais
interns eren immensos. Potser amb un cos central més gran, augmentant l`escala
del xiquet que dormia en una de les escenes de base, l`aspecte general haguera
canviat molt. El modelat no estava gens malament, aconseguint un efecte de
moviment en part del coronament i alguns contra remats. Omnipresència del color
verd, acompanyada de diverses tonalitats marrons, algun bolet de color roig,
algunes pinzellades de groc, etc,...i amb base decorada per pedra blanca, tot
molt complet, el problema es que a la secció quinzena infantil només hi ha 8
premis.
Continuava recte pel
carrer de baix i al creuar el Carrer Hostal de Morella tenia davant la falla Baixa-Mesó Morella, encaixonada entre
solars-encara...desgraciadament hi ha racons de la ciutat que mane qui mane
continuen sempre igual o pitjor!- el cos central i el coronament de Gelats em rebia d`esquenes, l`estructura
de la falla semblava feta ex professo per a l`emplaçament, el cos central era una
barra de bar amb tirador de cervesa, amb un cartell de gelats i coets en el
coronament, una gran cambrera completava l`estructura central, no podia faltar
en la base, una pissarra amb diferents especialitats.
Poques escenes, amb un
modelat caricaturesc en diferents graus, pujant al nivell màxim en l`escena del
cotxe, una pena no haver vist més falla -en l`esbós pareixia que hi havia més-
per que prometia molt. No eren les qüestions estètiques les més pregones, tot i
que la composició tenia cert atractiu visual, amb una posada en escena original
i una pintura molt càlida a la part superior del cos central i coronament,
rosa, groc, daurat, etc....precisament en la part de la falla on hi havia un
modelat més acurat, ho tenia molt ben estudiat el seu artista José L. Gomez Mira. El cadafal que no
obtingué premi estava en la secció 7-A.
Màster
Chof
era el lema de la falla infantil amb una temàtica semblant a la de la gran i
amb el mateix artista. Cadafal amb un esquema compositiu semblant, destacant la
cuina del gran Xef, en un lloc central, el qual feia una mica de pare de tota
la resta de ninots que representaven xiquets, alguns en situacions còmiques,
com el del colador en el cap amb els fideus, modelat basat en reproducció del
natural, amb evident to humorístic, en la pintura un poc fosca amb predomini
del color marró clar i gris metàl·lic, que no acaben de contrarestar els ninots
de les escenes, que a més a més estaven envoltats de la gespa verda de la base
i el verd també és un color fred. El cadafal estava a la secció divuitena i no
obtingué premi, on si arrassà la comissió del Carme fou en el Cant de
l`Estoreta on la comissió infantil de Baixa-Mesó
Morella s`emportà palets en premi al Cant, al Conjunt i al xiquet més
típic.
Vaig seguir fins la
confluència amb el carrer de dalt que dona
lloc a la Plaça de Sant Jaume, i uns metres al costat la falla del
Tossal que deixe per a la seua corresponent crònica, així mitjançant una
xicoteta el·lipsis narrativa arribava a la Plaça Vicent Iborra, emplaçament
actual de la Falla Sant Miquel que
havia plantat Heus ací el nostre secret
realitzada per la pròpia comissió, falla que em rebia amb una llegenda del
Xicotet Princep d`Antoine de Saint Exupéry, el cadafal reproduïa una versió
lliure de la novel·la, mostrant el vertader sentit de l`amistat i l`essència de
les relaciones humanes, la falla que tenia la seua gràcia.... malgrat no tindre un sol ninot, reproduia el planeta del Xicotet Príncep i aconseguí el
3r premi d`enginy i gràcia de la secció 7-C.
Dins les mateixes tanques
que la falla gran...fenomen trist que cada vegada abunda més, pel borreguisme humà, trobàvem a la lluna de València...amb una
composició molt espectacular, aprofitant al màxim les possibilitats d`un
cadafal d`un pressupost molt limitat, muntats damunt una lluna, la qual
tanmateix anava dalt un núvol. La potència de la falla estava en els detalls i
sobretot en la postura del drac del coronament, gens fàcil d`enquadrar, així
com en l`equilibri d`un dels dos gats, que penjava de la lluna.
Els detalls del modelat,
es podien observar sobretot en la parella de valencians del cos central, amb
expressions un pel rígides, com d`una altra època, però al mateix temps amb
potència expressiva, amb verisme. Molt acurada la combinació de colors, dedicant colors
càlids a la lluna i al drac del coronament, equilibri en la parella humana i
colors i finalment pedres decoratives de color blau celeste a la base. El jurat
atorgà a la històrica Falla Sant Miquel el 6é
premi de la secció setzena infantil.
Els jardins del Carrer
Guillem de Castro m`anunciaven que havia acabat la primera part de la meua ruta
pel Carme i que arribava a un punt d`inflexió amb l`arribada a la Falla Mossèn Sorell-Corona, amb un
emplaçament elegant davant la façana principal del Museu de la Beneficència de
la Diputació de València, on per cert estaven col·locades les explicacions
falleres en prosa de Sense Permís un
cadafal amb dos cossos, on s`integraven la falla gran i la infantil, tot i que
funcionaven com una mateixa escena. En resum una corona de somnis per als
xiquets es converteix en una gran
càrrega que quasi no pot alçar un esser adult.
Confrontació entre el
món adult i el món infantil, dissenyat per Isidro Ferrer i plasmat en la falla
per Manuel Martín Huguet el qual no rebé premi en la secció dissetena infantil,
però si en la gran amb un 10é premi a la secció 3-B tot i que és queda sense
premi en la categoria de falles experimentals, fet que desconeixia en el moment
en que la visitava i que francament em va sorprendre. Respecte a les
característiques formals, crec que el més destacable era eixa composició on
s`integraven els cadafals de les comissions adulta e infantil i sobretot que un
ninot suportara tot el pes d`un cos central.
Ací podeu accedir a la lectura del Llibret Falla Mossen Sorell-Corona
No podia acabar la descripció de la Falla Mossen Sorell-Corona, sense parlar del seu llibret, que com el cadafal també tenia la seua pròpia empremta el qual comptava amb el disseny i la maquetació de Iban Ramón. El llibret fou premiat amb el 41é premi del Concurs de Llibrets de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.
Seguia el meu camí pel
Carrer Corona, girant pel Carrer Beneficència a molts pocs metres, on com quasi
sempre em vaig trobar els xiquets de la falla Ripalda-Beneficència-Sant Ramon
en ple concurs de dibuix del seu cadafal, enguany era Ejem del veterà Vicente
Almela que prenia el relleu després de molts anys allí de Victor
Valero/Marc Martell. La composició te
la particularitat de mostrar una dicotomia dins del mateix tema, per la part
posterior que és per on jo vaig arribar, apareixien dalt uns pals negres les
figures planes de pares i iaios, guiant i aconsellant....de forma relaxada, a
la base, una parell de xiquets i en el mig, dos ninots més menuts que
representaven un pare i un fill seguint els passos del seu progenitor.
A l`altra banda, el
cadafal mostra una composició exactament igual, però on desapareix l`harmonia
anterior, donant pas a rostres enutjats, en tensió, etc,.. però que eren les mateixes figures planes de
pares i iaios, guiant i aconsellant, ara molt cremats...metafòricament parlant
vaja. A la base, una mare i una filla discutint, donant-se veus. A banda de la
temàtica conceptual, des del punt de vista estètic era interessant la
composició amb els pals negres que creava un espai molt diàfan i augmentava
tant l`espai com la creativitat, també el modelat, tenia la característica de
les figures planes del coronament i de figures amb unes línies tan planes en la
base, que semblaven geomètriques. Colors vius, amb un equilibri cromàtic prou
general. La falla rebé el 6é premi de la secció desena infantil.
Fabulari
era
el cadafal de la Falla
Ripalda-Beneficència-Sant Ramon defenia
el títol de campiona de les experimentals del 2016, sense dubte un repte tant
apassionant com complicat. Enguany Giovanni
Nardin abandonava les formes antropomorfes, en el cos central cedint el
protagonisme a una estructura leonardesca que l’autor concebia com a instrument
per a aconseguir la interacció o reflexió del visitant, creant la seua pròpia
faula o invenció. Tota la falla estava feta de fusta i com l`any
passat, el visitant podia interaccionar amb els ninots articulats que
literalment penjaven del cos central.
Respecte als colors, tenia
una dicotomia interna, ja que si a nivell de cadafal no acabava d`entendre per
que utilitzava un color verd fred per al cos central, deixant el color càlid
rosa fúcsia en un lloc secundari, tot i que a nivell de cromatisme de
l`emplaçament si que encaixava perfectament amb les façanes de color blanc,
crema, etc,...que combinen molt bé amb eixa distribució de colors. El conjunt
de virtuts i defectes reunits pel cadafal, tant a nivell conceptual com
estètic, no obté premi a la secció 5-A, però si el 3r premi en la categoria de
falles experimentals.
Ací podeu accedir a la lectura del Llibret Falla Ripalda-Beneficència-Sant Ramon
Falles experimentals, Falles literàries, la casualitat i el caprici de la geografia feien que dos comissions amb llibrets interessants, estigueren ja no només al Carme, sinó a més a més una al costat de l`altra. Tenint en compte que un dels pares del llibret era Jesús Peris president de l`Adef, i faller de la comissió, alguna cosa hauria de tindre de ser llegida per açí. El cas és que han participat al Concurs de Llibrets de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana i han rebut el 55é premi de les Falles 2017.
Tot un goig per als
sentits observar com la comissió de la Falla Ripalda-Beneficència-Sant Ramon
arribava pel Carrer Ripalda, acompanyada per la música de banda, en un d`eixos
escassos moments festius improvisats, al marge de rutes preestablertes, visca l`espontaneïtat!
Més ample que llarg continuava fins a girar per l`esquerra pel Carrer Marqués
de Caro, fins Equilibri el cadafal de
Xaume Torrent per a la Falla Marqués de Caro-Dr.Chiarri, cal
dir que amb l`esbós de Zafrilla. Composició vertical amb una clara inclinació
cap un dels costats i un conjunt d`elements que podríem denominar quasi
conglomerat.
No de bades el lema
equilibri, indicava que la falla se l`anava a jugar en un recurs per desgràcia
quasi desaparegut en categories altes. Al situar-me en la part frontal vaig
observar millor un cadafal que tenia un bon guió i sobretot uns versos ben
rimats i acordes amb eixe guió, amb algunes faltes ortogràfiques i
incoherències gramaticals...però passables. L`espècie humana havia mutat en
foca per no poder dur-se res a la boca, damunt d`un món a punt d`esclatar com
una bomba, tenia aliments que formaven un coronament compost per una munió
d`elements. En els contracoronaments una mena d`aranya que semblava representar
el capitalisme i un camaleó que feia les vegades de polític.
El modelat s`escorava cap
a una caricaturització molt metafòrica, mostrant en tot moment relació amb el
tema, en el conjunt i en cadascun dels elements. Un fet que em deixa fins i tot
un poc espantat, era com el camaleó mirava de reüll l`aranya...mentre que
l`humà animalitzat mirava al cel...per a que després diguen que tot està en les
falles de gran pressupost! La pintura destacava l`humà convertit en foca, amb
un fúcsia molt impactant, damunt un negre i un marró a la base. Sembla que en
lloc d`utilitzar el blau, l`artista s`inclinava pel negre, afegint també el
verd com a color fred. El jurat li atorgà el 4rt premi de la secció 7-B.
Pol
nord
era el lema de la falla infantil, també de Xaume
Torrent. Estructura basada en superfícies gelades a mode de muntanyes de
zones àrtiques o antàrtiques. Diverses escenes com la d`un os en el coronament
que pescava una llanda de refresc, un pare noel, uns gelats, etc,....modelat
naturalista amb ús de pell o pel -en tot cas material diferent al suro o cartró
pedra- i un color predominant blanc morat que ajudaven a donar sensació d`espai
fred. L`animal o monstre gris, també revelava eixe habitat fred i a banda del
roig del vestit del pare noel, només el gelats, afegien colors realment vius a una falla polar. Situat a la secció dissetena no obtingué premi.
Tornava de nou al Carrer
Ripalda, per a visitar l`antepenúltima falla de la ruta, L’Art de Viatjar signada per la mateixa comissió de Ripalda-Soguers constituïa un homenatge a l`Estació del Nord de
València, que ara mateix acaba de commemorar el centenari de la seua
construcció per Demetrio Ribes, el 8 d`agost de 1917. relacionat amb l'estil
modernista vienès anomenat Sezession,
i especialment amb Otto Wagner, caracteritzat per les línies rectes en
contraposició a les formes sinuoses més pròpies de l'Art Nouveau, el modernisme predominant a França, Bèlgica,
Catalunya i resta de València. A la influència vienesa s'afegirien, per un
costat reminiscències del gòtic perpendicular anglès junt amb alguns trets del
que més tard seria el racionalisme.
Estupefacte i part em
vaig quedar i encara ara ho estic, quan pense que una comissió amb tant poc
pressupost s`atreví a un projecte tant complicat, i francament amb un resultat
molt digne. El cadafal era bàsicament això, una reproducció del citat monument
històric amb la variant que en el coronament hi havia una màquina de tren i un
vagó de l`època, atorgant-li una forta espectacularitat, dins del que és un
cadafal de baix pressupost. Curiosa també la part posterior dedicada a la Sala
dels Mosaics on entre la reproducció del mosaic i el panell del centre, que
semblava una llàstima alacantina...adaptada a una falla del barri del Carme.
En un altre ordre es
situaven les escenes, compostes per ninots de figures planes, molt originals,
però més propers a les falles que podem observar en moltes escoles que en
falles de comissions oficialment censades. Cal dir que no obstant la part
posterior, era molt interessant i em recordà en certa manera a alguna de les
portades de les barraques que posteriorment vaig conèixer a Alacant. Destacar
més que l`estètica, l`ingeni i gràcia que tractava de reproduir aspectes
interns de l`estació que sovint ens passen desapercebuts. Els colors del cos
central, reproduïen el color crema, verd i roig omnipresent en la ja centenària
estació, així com en el verd fosc i roig del tren del coronament. Rebé el 1r
premi d`enginy i gràcia de la secció 7-B.
Era el torn de visitar Bon Voyage cadafal made in Fet d`encàrrec que es mouen com peixos
en l`aigua en les falles xicotetes infantils del Carme, aconseguint cadafals ad
hoc a la temàtica en aquest cas també de la falla gran i no sé si del llibret
també. Les maletes formaven una escala i també una base on es situava un
paisatge semi urbà coronat per un sol radiant. Ninots que buscaven en mapes la
millor ruta, altres compraven bitllets i altres alçaven la bandera que ens
indica que el tren està a punt d`arribar. Ninots únics, un tant collicorts i
cabuts però molt singulars, que ambientaven una falla molt simpàtica i
expressiva, amb colors suaus i més neutres a la part superior, deixant una part
de baix més fosca amb marrons, etc,...senzillesa i minimalisme captivaven
els visitants. I amb molt bon premi, el 2º de la secció desena infantil.
Enfilava ja la penúltima
falla del sector, la dels carrer Alt-Sant
Tomàs, un espai de trànsit entre diverses grans falles d`especial, que ha reforçat
la seua imatge en la última dècada amb cadafals originals -com la majoria del
sector- que fan parar al visitant i desviar per uns minuts la seua mirada en el
seu treball. Contat amb veu alta era el lema de la falla de Juanjo Garcia, original com sempre i
diferent cada any, que no és poca cosa. Enguany una màquina d`escriure antiga era el cos central coronat per un
castell encantat que ens anunciava que la cosa anava de contes, de fet els
contes clàssics eren adaptats a diferents relats fallers provocant la hilaritat
del personal allí present.
La rateta presumida
recordava tota la coentor del lluïment fallermajorista, Pinotxo i el conte de
la lletera, als polítics, Aladí i la llàntia meravellosa era qualsevol
president desitjós de trobar patrocinadors, la Gallina dels Ous d`Or o com part
de l’Hosteleria arreplega sense posar, els Tres Porquets....dels molts que
embruten en falles sense fallers, el sabater màgic, etc,...el guió era senzill,
directe i de bona digestió, sense
dubte, un bon aliat, per als valors estètics. L`estructura general, no era
massa innovadora, ni tampoc arriscada del tot, però la utilització de la
vareta, on Juanjo Garcia és un especialista, li donaven un encant especial.
Respecte el modelat dels
ninots, doncs, en fi, era un punt òbviament secundari, on es reutilitzaven
antics motles com en moltes falles de seccions baixes, que encaixen amb un guió
i una composició que els integrava a tots. Un apartat curiós en les falles de
J. Garcia, és el color, ja que la vareta ocupa molt d`espai i per tant eixe
groc Nàpols desgastat, quasi color crema ocupa sempre grans porcions d`espai,
un color càlid suau que impregnava un cadafal, on la majoria de la resta de colors
eren freds. El jurat li atorgarà a la Falla
del Carrer de Dalt-Sant Tomas el 5é premi, així com el 3r d`enginy i gràcia
de la secció 5-B
Una mica apartada a l`altra banda del carrer de dalt, estava plantada T`avorreixes? Fes guinyol! La infantil
de la Falla del Carrer de Dalt-Sant
Tomás amb unes tanques de fusta molt agradables que quasi semblaven part
del cadafal de Marc Martell. Des de
lluny s`observava un escenari ple de titelles aguaitant per l’escenari, uns
pedestals amb uns bustos contemplaven l`escena, bé que no tots, per que un
mirava cap al públic, era un cap dadà de 1920 de Sophie Taeuber impossible
avorrir-se amb un cadafal de Marc Martell, sempre s’aprèn alguna cosa,
conceptual o estètica. Per la part de darrere s`explicava molt bé qui era i
quina fou la seua contribució a la història del Dadà en general i de les
titelles en particular.
Hi havia més homenatges
com el que se li feia al valencià Josep A. Palanca amb un parell de titelles
antigues com a mostra de la seua obra, falla original en el plantejament, en la
composició, en el seu ús -per que a banda de plantar-la, exhibir-la i cremar-la,
també la utilitzaven com a exemple didàctic per als més menuts, vaig ser
testimoni- el modelat pop en el qual tant a gust es desenvolupa l`artista,
cedia part de protagonisme a l’ús de la tela o el pel....fet que no traïa el
seu habitual modelat, sinó que el feia coherent dins de la temàtica del
cadafal. També crec que és important destacar l’ús de la fusta, cosa que hui
ens sembla peculiar i abans era el més habitual a la majoria de falles.
Els propis materials
condicionaven els colors de la falla, que tenien una major foscor al cos
central, sobretot pels marrons clars molt predominants, que tenien el seu antagonista
cromàtic en les parts perifèriques del cadafal, on dominaven tonalitats més
clares, morades o directament blanques....amb l`excepció d`una figura de la
part posterior pintada de negre. Aleshores vaig entendre per que la base era de
pedra blanca i les tanques no eren les habituals, sinó aquelles boniques de
fusta...marró clar. Cadafal molt quadrat, molt pensat, amb una dosí cultural
molt important, que no tinc vergonya en afirmar que em va captivar, si de cas
em ballava un poc la composició, per posar un punt crític. El jurat li atorgà
el 4rt premi i el 1r d`enginy i gràcia de la secció desena infantil.
I m`havia deixat per al
final com sempre, des de que tinc ús de raó, a la Nau Capitana del Sector,
d`eixe mosaic de xicotetes falles antigues i amb gran personalitat que formen
el Carme. L'actual mare carabassera del
barri estava enguany d`enhorabona, no pels cadafals -que també estaven molt be-
ni per les participacions al Concurs de Teatre -on continuen realitzant una
tasca ingent- no, no....enguany ha segut l`any del Llibret per a la Falla Na Jordana! Ja portaven uns
quants anys engrescats en les lletres falleres, encabotats en fer un bon
llibret, però les falles del 2017 han segut històriques, ja que els jordaners
han rebut el 1r premi del Concurs de Llibrets de la Conselleria d'Educació,
Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.
Històric palet en el
llibret, no només per a la comissió i el Carme, sinó per a tota la ciutat, ja
que era la primera vegada que ho rebia una falla de la ciutat de València. Amb
el mateix nom que el llibret, Commedia
s`alçava a la plaça del Portal Nou, esperant captivar als visitants -i al
jurat, que sempre és més difícil- amb una escenografia molt completa, però una
composició no tan espectacular com altres vegades, s`imposava doncs la
ergonomia al risc, tot i que del cos central emergien dues grans figures amb
una esveltesa que resultaven estèticament molt belles, completades per uns
coronaments complexos i en el cas del gall del remat, amb cert moviment, també
eren molt rectilinis, sense cap inclinació.
Eixes dues grans figures
clau en la composició eren una gran comedianta, la qual baix de les seues
faldes tenia un corral de Comèdies fet a imatge i semblança del desaparegut de
l`Olivera de València del XVII, de reüll la mirava l`altre gran comediant que
disfressat amb una careta de porc, representava la comèdia més bròfega en
contraposició al que representa la dama tant per la careta com per la
vestimenta, fins i tot el gall amb el ceptre, també semblava acompanyar eixe
posat aristocràtic en contraposició al titot del comediant. Quasi invisible des
d`allí es situava com a segon contra coronament Dante Alighieri amb la seua
Divina Comedia, amb l’Infern, Purgatori i Paradís.
Fantàstica coherència a
nivell de guió, però molt tancada una composició, que fins i tot des d`alguns
angles, tapava parts de la mateixa. Al Corral de Comèdies, es situava l`escena
principal, els Malcasats de València -Ximo Puig i Mónica Oltra- on ja
endevinava que enguany seria acompanyant al seu ja premiat llibret, any
d`immillorables versets també en la falla. Les escenes corresponien a obres
teatrals, com el Perro del hortelano de Lope de Vega, la comèdia dels tres
poders o metàfores com l`olivera dins una maseter quadrat. En altres ocasions,
les escenes teatralitzaven situacions actuals, com en la de l`altar de Sant
Pere de la Pinya...el de la Falla Na Jordana no! El del comboi!
Una escena particularment
important per la seua grandària i qualitat era la de El Monarca Titella, amb
una princesa d`Eboli conspiradora que manegava al seu antull els designis de la
Corona en temps de Felip II...tot i que el ninot que penjava s`assemblava a un
altre Felip. Tres escenes en una composaven la trilogia de Dant, en l`infern
apel·lacions als que passen per l’ídem en aquesta dimensió terrena, en el
purgatori apareixia la Banca i els seus clients i en el cel, els poderosos que,
amb diners i torrons,....compren a roïns i a bons. Després de contemplar a Dant
que era possiblement l’únic que és lliurava de crítica, continuava amb Un Bufó
a la Cort de sa Excrescència, si voleu saber el nom del bufó....veriue-ho!
Si en la composició no
m`havia convençut, en el modelat, l`adveniment de Toni Pérez amb el disseny de José Gallego i altres membres del
taller de l`artista de Carcaixent, han renovat i dignificat un part important
de la falla. Per motius geogràfics havia vist moltes obres seues i ja imaginava
que el modelat compliria amb escreix les expectatives, fidel al bon acabat de
l`escola riberenca, el disseny de Gallego i una natural evolució cap a formes
no tant realistes com solen ser habituals a la Ribera del Xúquer, aconseguien
un resultat molt positiu, que encara es podria haver lluït més amb una
composició diferent a la de la molt quadriculada base frontal, tot i això és podien observar centelleigs
en les figures dels comediants, la princesa d`Eboli o sobretot el gran bust
dedicat a Dant.
L’altre gran ítem
favorable crec que acceptat de forma unànime pels comentaris que escoltava per
allí mateix, era el de la pintura, de nou crec que sobrava tanta superfície amb
tonalitats càlides a la base, que feia fixar allí la mirada, en un conjunt
enorme, impossible d`abastar i que tan sols apareixia en porcions menudes a la
capa i part del gorret del comediant. No obstant, la qualitat dels colors freds
que composaven la comedianta, blau dels cabells, verd del cosset i sobretot la
reaparició de tonalitats càlides en els animals del coronament el feien
completar una mena d`esquema tricolor de tonalitats
càlides-fredes-càlides...que resultava agradable a la vista.
Els detalls simbòlics com
el color roig predominant en el ninot de Ximo Puig o el taronja en el de Mónica
Oltra, el feien molt coherent, tot i que un poc fatigós per a la vista. La part
posterior, s`havia convertit en un problema en els darrers anys, que enguany
s`ha superat amb nota, la falda-corral passava ara a un verd clar, turquesa,
jade...no estic segur i com sempre el matís depenia molt de la quantitat de
llum que li arribava en aquell moment. Molt bo el contrast en el Paradís -blau-
i l`Infern -roig- en l`escena propera a Dant, així com el roig del bust del
poeta italià amb el verd, sense dubte les combinacions entre colors vius eren
innumerables. Toni Pèrez, José Gallego i la resta de l`equip, aconsegueixen un
6é premi i un 2º d`enginy i gràcia a la Secció Especial i lo millor de tot una
sensació molt positiva.
La gran sacrificada havia
segut la falla infantil, la qual després d`un primer premi a la secció especial
infantil baixava a la secció d`argent, un fet insòlit i crec que històric, que
només pot explicar-se per motius econòmics. Començava doncs, una nova etapa en
la que sembla que la innovació tindrà una importància cabdal, o almenys això és
desprenia enguany de Marietaaaaaa, ja te
tinc! Un cadafal que fins i tot a mi com adult em causava respecte, davant
aquell conjunt d`essers mitològics, alguns pel que vaig llegir als cartells,
propis de la rondallística del país, com Arrancapins, Banyeta o el Moro Mussa
que tantes vegades vaig sentir de menut i que coronava la falla.
La composició era molt agrupada,
els ninots dels diversos essers fantàstics muntaven els uns, damunt els altres
i a la part frontal és podia descobrir com la majoria d`aquests essers
envoltaven i miraven cap a una atemorida jove que llegia amb autèntic
espaordiment un llibre, crec que la composició era com el guió: complex,
amuntonat, conglomerat per molts elements i ple de significats psicològics que
ja em feien qüestionar-me si realment tota la falla, no era més que un conjunt
de temors sorgits de la pròpia ment de Mària i per tant pura ficció o terror
psicològic o si per altra banda responia a un relat real. El cas és que em feu
pensar i molt....el meu dubte és que haurien pensat els xiquets al contemplar
allò, o millor encara, que haguera pensat jo de xicotet.
Potser, de menut, la
inconsciència infantil m`haguera fet menys inquietants algunes de les mirades o
gestos de la majoria dels ninots del cadafal, el modelat semblava fet a
propòsit per a la temàtica, de fet haguera pagat per poder tocar els ninots,
per que m`intrigava -i m`intriga ara- quin era el material utilitzat, supose
que suro, goma eva, tela i llana, però...allò tenia una sensació de poliespan,
de plàstic, que sé jo! Modelats semblants al de Juan José García ,els havia vist en escassíssimes vegades en falles, però mai en
infantils, fou colpidor, produint-me emocions enfrontades pero sobretot impactant contemplar-ho en la falla infantil de Na Jordana, en una falla amb tant de pes.
A pesar de l´ús de
diversos materials, que òbviament disminuïen l`espai pintat la falla tenia un
ric cromatisme, això sí, amb prou foscor que d`altra banda feien augmentar el
misteri i la sensació de desassossec que impregnava el conjunt, color negre,
marró cafè, alternaven amb tonalitats un pel més suaus com el pelatge del
monstre de pell morada i pel marró i blanc, també el verd fosc o el blau fosc o
clar...tan sols alguns fragments de color roig i encara menys de groc calfaven
una falla que et deixava literalment gelat. Si l`objectiu era aconseguir una
coherència temàtica total amb l`estètica la prova estava més que superada, crec
que el jurat també ho va entendre així i li atorga el 2º premi de la secció primera
infantil. Quedava clar que començava una nova etapa històrica per a les falles infantils de Na Jordana i que jo finalitzava açí un any més una ruta en un sector imprescindible, el del Barri del Carme.
