Corredor de Falles

CRÒNIQUES FALLERES    2016

El Cor d`Alzira: Sectors Centre i la Vila. El Mercat compleix 75 anys quasi seguits plantant falles.

Bressol de les falles de la Ribera Alta, el casc antic d`Alzira és visita obligada almenys una vegada a la vida, per a aquells que vullguen conèixer el context de l`origen i primers compassos de la festa gran d`una ciutat bolcada amb les falles, però que no acaba d`assumir certes obligacions de referent comarcal, com en la qüestió del Museu Faller, el qual ara mateix està partit en dues ubicacions sense tindre un pla museístic que dignifique les obres dels grans artistes locals o forans que han plantat en els seus carrers i places, ni els magnífics llibrets, ni una explicació didàctica d`actes com el Passa carrer de Pas-doble, no, no hi ha una voluntat real ni de conservar la memòria, ni menys encara de projectar-la com a bé cultural i segell de qualitat per a la ciutat i sobretot no hi ha voluntat de recolzar tot això amb una cosa molt important anomenada diners.

Però no estava en el Museu, tot i que molt a prop, sinó davant de la Falla Sant Roc, amb un cadafal molt modest, per portava per lema La Primavera l`abella altera, una falla molt menuda on la composició era potser el menys important, mentre que l`apartat de modelat era almenys coherent amb la temàtica i els acabats suficientment adequats per entendre la trama. La pintura complia les expectatives de realisme de la maceta, les flors i les abelles, creant un contrast entre el groc i negre de les abelles front el verd dels talls i les tonalitats més càlides del capoll frontal. 

Em vaig acostar per curiositat i vaig descobrir un versos heptasíl·labs i en rima consonant magnífics, que en falles amb molts més zeros a la dreta, no abunden i això també és falla, això eren antigament les falles. Vidal Garrido aconseguia un 8é premi de la Secció Quarta. Joguets era el lema de la infantil obra del mateix artista comparativament un pel més gran que la de la comissió adulta, de composició redona era molt coherent amb el lema, tot i que el modelat estava un pel per baix de la gran i en la pintura a diferència de la gran ací abundaven els colors clars. No obstant aconseguia un graó més que la gran, 7é premi a la secció quarta infantil d`Alzira.

Seguia endavant fins a la Placeta del Carbó, per a després eixir de la Vila, a la moderna avinguda Lluís Sunyer on és planta la falla del mateix nom. Indis o vaquers m`anunciava un cadafal de lema dicotòmic, amb una composició molt oberta. Una falla on la decoració de les antigues bases, era fonamental, amb abundant arena que simulava el llunyà oest, en versió local, un gran dipòsit feia de cos central, en el qual estava assegut un somrient xiquet com a metàfora de les globotades que substitueixen les mascletades.

Destacar que la falla no tenia tanques metàl·liques, sinó de fusta com en els ranxos de Texas u Oklahoma, tipis, cactus de suro i fins i tot algun de real completaven un habitat molt desèrtic. Amb la lectura dels cartells començava el show, el regidor d`EU apareixia caracteritzat com un cactus que punxa a tot el món, apareixia el nou sherif Dieguito Gomes, o la nova regidora de seguretat al costat d`una carpa....en el desert. El tripartit apareixia com el bo, el lleig i la roina, etc,...si el cadafal no tenia molt que oferir en l`apartat artístic pel seu migrat pressupost, ho compensava l`extraordinària crítica amb escreix. 

Mortadelo i Filemó, semblaven representar als polítics que fan l`indi, els quals acabaven disparant-se contra els fallers representats pels vaquers. Potser l`unica dissonant del guió fora la del faller vestit de negre, la resta perfectes. Com a moltes falles de seccions baixes, els ninots provenien de distints motles, però la veritat és que estaven prou ben caracteritzats amb el lema i sobretot pel tipus de pintura marró fosca que tenien alguns molt lligats al marró rovell del dipòsit d`aigua, que en contrast amb el verd dels cactus o del groc de l’arena. Bon treball de Ferni Llopis i supose que de la comissió en el guió que els donava el 2º premi a la Secció Quarta. A banda la comissió també aconseguia un 2º premi a la Cavalcada Multicolor.

Mala son abans de falles era el lema d’ una falla infantil un poc difícil d`entendre conceptualment al primer cop visual, però que anava guanyant en matisos a mesura que es passava del plànol general al frontal i encara més al primer pla. Un gran ninot cadavèric skeleton de somriure inquietant presidia la part frontal del cadafal, el qual es recolzava en una estructura indeterminada que separava la falla en dos. Una part de davant superpoblada per xiquets que temptats pel poder central de l`Imperi Anglosaxó celebraven Halloween en lloc de les falles.

Un ben trobat i per que no dir-ho tendre i alhora sinistre Eduard Manstisores es coronava com a millor ninot de la secció a la part de darrere. Cadafal de tema negatiu, amb colors freds, tristos i apagats, com eren els grisos o morats i un rosa pàl·lid com única representació de la calidesa pictòrica. Destacar alguns espais de gris molt pàl·lid quasi blancs, tècnicament complicats que amb una bona decoració de pedra blanca i suro completaven un conjunt prou sòlid. 2º premi  i 2º premi d`enginy i gràcia per a Juanjo Tarrasó a la secció quarta infantil. 

No hi havia temps per a més i ben a prop d`allí estava la Plaça del Regne on es disparà una de les més importants mascletades del cicle faller del 2016 a Alzira. Tal i com tenia planificat mentre la massa anava en bloc a les falles d`especial, jo aniria a un emplaçament més tranquil com el de Pere Morell una joia per als gourmets de la història de les falles, construïda pels mítics Germans Navarro es de les poques fetes encara íntegrament en cartró pedra, un material que ni la Unesco ni el Un asco sembla que vagen a salvaguardar.

Furgant en el fem era una falla com les d`abans, on lo políticament correcte era una frase desconeguda o estrangera. Un gran poal de fem presidia la falla, amb un cartell que resava Açò és un femer, per si algú encara no ho tenia clar, al costat en el remat un gat. Versos potser no amb les mateixes síl·labes, però si amb bon ritme i rima final. Polítics lladres, treballadors carregats d`impostos, el llaurador amb els seus problemes, el pensionista, etc....i fins i tot la crisi immobiliària, tenien cabuda en un cadafal amb una crítica propera i actual.

Modelat de cartró -que hauria de ser protegit com a procés artesanal en procés d`extinció- i pintura que òbviament tenia un efecte diferent al  que es reflecteix en el suro. 7é premi de la Secció Quarta, per als artistes més veterans que planten a Alzira.  D’ on venen els xiquets d`Edu Exposito era un senzill cadafal al voltant de la història dels xiquets i la cigonya que rebia el 10é premi de la secció quarta infantil. Alzira te moltes falles i calia continuar, el Mercat encara estava molt ple, per tant vaig decidir continuar pel carrer Faustí Blasco girant després a l`esquerra al carrer Major Santa Caterina.

Ja des de l’estret carrer Sociats, divisiva Cuinem Falles, un cadafal que recuperava l`espectacularitat de temps preterits, en una plaça la del Forn, mítica en la història de les Falles d`Alzira, en certa manera semblant a la Plaça de la Mercè. Són emplaçaments que donen un halo de romanticisme a les falles i que si no existiren caldria inventar-los. Enguany a banda de recuperar bona traça al cadafal, havien incorporat uns cartells adjacents amb pàgines del seu llibret, que duia el mateix nom que el cadafal forner i que fou premiat amb el 3r premi al Concurs de Llibret de Junta Local Fallera d`Alzira i amb el 29º de la Generalitat Valenciana, a banda d`altres nominacions. Als cartells apareixien els ingredients de la festa, alguns més generals com el llibret, el teatre o la presentació, altres més locals com el passa carrer de pas doble i altres genuïns de la comissió com la casolà que es realitza cada any el 18 de Març a la vetusta i fallera Plaça del Forn.

Pero tornem al Cuinem Falles efímer, sí...el que desaparegué la nit del 19 de Març, vaja. Obra de l`artista local Rubèn Gómez Aranda, fill d`Alzira i fill d`artista faller, ha aconseguit marcar un estil propi molt peculiar que transfereix als seus treballs. Perfectament encaixada entre els estrets marges de la Plaça del Forn, a mesurava que s`avançava cap a ella venint del carrer Major pel carrer Sociats, es veia que el gran cuiner del remat estava situat sobre una mena de maquinaria que m`intrigava, que seria aquell enginy? Caldria avançar unes passes per esbrinar-ho.

Per la peculiar forma de la vetusta plaça alzirenya, he de reconèixer que vaig reconèixer millor la seua estructura quan li vaig donar la volta i hem vaig situar darrere. Un cadafal massís, que fugia de delicadeses però que aconseguia una estructura molt armonica amb un doble remat format pel cuiner i la part alta de la Forntucky frichen fallerns -quina imaginació tenen els poetes del Forn! O el guionista Xavi Barber!- una falla que fidel al seu guió reproduïa un final fantasmagòric al remat, així com els fallers pollastres, alguns d`ells ben agafats, pel gran cuiner del cos central. 

La primera escena que vaig contemplar fou la de Xumba, xumba, xumba, al voltant de les revetlles nocturnes, deliri per uns i martiri per altres. Llegint i llegint, vaig descobrir que el gran cuiner, era la metàfora d`un veí, que agafava un gall,...metàfora de la comissió que semblava no acabar massa bé. També apareixien els arguments dels inconvenients de la festa, en un altre racó, l`alimentació del faller de caràcter dicotòmica, bé cultural o bé ...més inclinada cap a activitats més mundanes i fins i tot escatològiques. Al Restaurant Anem Anant, vaig descobrir menús de tot el món, com el francès o el grec. Sobre la màquina hi havia una escena anomenada expiació i una altra sobre les miccions a la rua que porten cua, crítica de les indiscriminades miccions o... -en fi els lectors/es ja m`entenen- efectuades ja no en la via pública, sinó al portal d`algun veí molt estimat.

La contemplació del cadafal, des del Casal, em va fer ponderar millor el important volum d`aquella falla, sense un risc molt elevat, però amb una bona alçada i una més que correcta utilització dels espais entre cos central i escenes, així com en l`orientació que tenia en la pròpia plaça. L’escena del PIM, PAM, PUM,....explicava una veritat mil vegades escoltada de boca dels fallers i poques vegades tinguda en compte, ja que la majoria de petardistes impertèrrits els quals martellegen sense pietat els carrers fora de l`horari de les despertades o mascletades, no són els propis fallers, sinó aïna persones totalment alienes a cap comissió fallera....que per que ho dic tan convençut? ho ha vist unes quantes vegades, unes quantes només....  

El modelat contemplava dues parts clarament diferenciades, el gran cuiner o veí del cos central, amb unes característiques més pròpies del naturalisme, tot i que amb una evident caricaturització. L’altra part, era tota la resta de la falla, on podíem reconèixer molt millor una falla made in Rubèn Gómez Aranda, on la expressivitat es superposava al naturalisme realista, que quedava en un segon pla, per a donar-li molta més força al concepte d`enginy i gràcia. D`altra banda els ninots de Gòmez solen tindre la virtut, que són molts visuals, és a dir a banda que el Forn te molt bons versadors, es que a Gòmez tampoc li calen molts cartells, els seus ninots transmeten molt. 

"Cuinem Falles" (enllaç a issuu per a llegir-lo)  Llibret Falla Plaça del Forn 2016. 3r premi a Alzira i 29 a la Generalitat Valenciana.

El pitjor és que el conjunt tenia una tonalitat tan fosca que no és podia apreciar bé, el millor que al ser tan fosc, combinava perfectament amb un entorn de parets pintades amb ocres, blancs o siena. Cal dir que la Plaça del Forn no limitava la seua activitat a un  original llibret o a un bon cadafal que havia rebut el 3r premi de la secció segona, sinó que també ampliava els seus grups de treball al món del teatre, on s`havia coronat com a guanyadora del XXII Concurs de Teatre en València de Junta Local Fallera d`Alzira.

Culinari era el llibret, la falla gran i com no la infantil de l`artista local Borja Lorente Castillo, amb una posada en escena espectacular, la composició necessitava d`una ornamentació especial, llenya real de taronger que serviria de base d`una gran paella, damunt la qual aniria el cadafal Menú de Falles. Fou inevitable al contemplar aquella estructura relacionar mentalment la base, amb Degustació d`Arrossos de Julio Monterrubio per a Duc de Gaeta-Pobla de Farnals, amb la qual obtingué el 1r premi de la secció especial infantil de València del 2014, no de bades el jove artista feu les pràctiques del mòdul superior d`Artista Faller al taller de Monterrubio.

Ací acabaven els manlleus compositius del mestre, ja que la composició corresponia a una estructura doble, a la part frontal una parella de fallers alçats, envoltats d`elements pirotècnics, una tassa de xocolata, etc....la part de darrere, amb figures de mida prou més xicoteta, tenien el seu propi remat, una fallera amb el primer premi de tirar coets correctament, baix  un artista molt infantil ens aportava el plat de la plantà, l`escena candidata a l`indult és quedà en l`intent, però almenys conquerí el premi a millor ninot de la secció dedicada a l`ofrena, apareixia una fallera que canviava el guió   i li donava un berenar a la Mª de Deú del Lluch, mentre fallers i falleres desfilaven davant d`ella. 

Òbviament reservada per al final restava l`escena de la cremà, simbolitzada per una flama humanitzada. Falla molt vertical, on la composició guanyava més per l`originalitat que pel risc, així com pel joc de les mides de les diferents figures compreses, jerarquització absoluta, amb els ninots més grans a la part davantera i els més menuts a la posterior. Sí en alguna cosa sap moure`s l`artista alzireny malgrat la seua joventut, és en l`estructuració dels seus cadafals. A falta de risc, un modelat que si ja en els seus inicis fa uns pocs anys sorprenia per la seua frescor, expressivitat i perfecció, ara continua polint.

La seua marca característica com en la majoria d`artistes són els ulls, però tampoc es poden menystenir altres detalls, com els petards humanitzats, molt característics i constants en les falles de Borja. Regularitat, una característica pròpia de la maduresa que a molts artistes -i altres que no som artistes- costa molt d`adquirir, es veu ací en detalls com la uniformitat dels rostres dels ninots, dotant-los d`una personalitat pròpia, la palma se l`emportava la fallera de l`escena de l`ofrena, la qual em mirava oferint un bunyol de carabassa, com si haguera estat esperant a que la fotografiara en eixe moment, són mirades que encisen, no es d`estranyar el premi de millor ninot de secció.

Sobre la pintura, hi havia un aspecte totalment contrari a la germana gran, ací predominava una tonalitat més suau, que focalitzava en el groc càlid de l`arròs de la paella gran part de l`atenció visual. Molt difuminats els dos fallers de l`escena central, amb un joc de malves, porpres, violetes, etc,....verdaderament ben conjugats i desconcertants en un artista tant jove, que tenien com a contrapunt, el blau de l`iris dels seus ulls. Per darrere lògicament també hi havia un groc dominant a la base, però hi havia una major presència de colors freds, com el blau turquesa o el verd té.

Borja continua la seua etapa d`aprenentatge, creixent com artista, però també collint uns fruits que en el cas de Menú de Falles li han reportat a la Plaça del Forn, un 1r premi a la secció tercera infantil, acompanyat d`un premi d`enginy i gràcia de la secció i també del millor de la secció. Cal dir que tot el conjunt estava molt ben estructurat a nivell de guió, així com dels versos explicatius, a càrrec de la comissió. Passada ja una estona prudencial i buidat en gran part l`entorn de la Falla El Mercat, em dirigia a ell pel carrer Faustí Blasco. Curiosament en aquell moment de final de ruta per la Vila, em vaig topar ni més ni menys que amb el molt honorable President de la Generalitat Valenciana Ximo Puig i l`alcalde d`Alzira Diego Gòmez, que caminaven pel carrer major en direcció oposta supose que cap a l`ajuntament.

Espectacular, imponent, gratificant ....em quede sense adjectius qualificatius. Quin goig donava passejar pel carrer Faustí Blasco, mirant al cel i descobrint les pancartes d`una exposició molt peculiar al carrer major de la demarcació de la Falla del Mercat d`Alzira. Erem, som i serem 1941-2016, amb fotografies inèdites d`alguns dels seus cadafals més antics, com per exemples la seua primera falla, que no fou gran, sinó infantil, una història que vaig sentir de boca d`un company de classe alzireny que fou president infantil allà pels finals dels ’80, aquella mítica falla infantil del carreró, que un any més tard el 1942 donaria pas a la primera falla gran de la història del mercat.

Fotografies en blanc i negre o esbossos antics, jalonaven un carrer més faller que mai, on el cadafal, junt als antics representants molts d`ells desapareguts recobraven un espai viscut per diverses generacions de fallers i falleres alzirenyes. La falla infantil del 75 Aniversari plantada al mig del carrer, molt prop d`on es plantà la primera era obra del jove Ivan Garcia, artista de València tristament desaparegut fa uns mesos. El seu lema era Recordant la infància un cadafal d`estructura molt fàcil de reconèixer, on una gran butaca ocupava l`espai central, en el qual un xiquet estava assegut davant una quantitat ingent de joguets, un altre tocava els plats, dos ho feien amb espases de fusta en la part superior del remat o una cigonya es posava duent un farcell. 

Tot i que la falla era dedicada a la infància el ninot més gran era d`una adulta, que per vestimenta i actitud devia ser bé una mare o bé una assistenta. Si tots els xiquets apareixien somrients o despreocupats, en aquest personatge és revelava major tensió. La part de darrere del cadafal molt exigua per a ser una especial, ens mostrava personatges més comercials, com Snoopy o Pocoyo. Un modelat molt personal que desgraciadament no sabem fins on haguera arribat i que en Alzira mai havia segut vist, personalment li trobava -salvant les distàncies- certes semblances, en algunes línies per una banda a Alvaro Guija i per altra a Sergio Amar.

La pintura dominada per colors freds entre el verd i el blau, tenia algunes àrees blanques que atorgaven neutralitat, però sobretot trobaven un contrast amb el rosa de la part frontal de la butaca. No obstant la falla tenia un aspecte fosc, cosa que es repeteix molt en els darrers anys des de l`eixida de Monterrubio. A més a més la decoració amb gespa verda, no ajudava a ressaltar la falla, que potser haguera lluït amb arena o millor encara, amb pedres blanques, per a rematar, les tanques també eren de color verd i fins i tot el color de l’estàndard del 3r premi de la secció especial infantil d`Alzira també era verd.

Sempre havia vist la Falla del Mercat d`Alzira primer per davant, enguany per culpa de l`exposició del 75 Aniversari ho anava a fer per darrere, la ruta de la seda no em va decebre, digne cadafal per a un aniversari que no es fa tots els anys -tot i que en realitat la primera falla “gran” del Mercat fou de 1942-. La sensació que vaig tindre per la banda posterior era el d`un cadafal molt sòlid, redó i perfectament identificat amb el lema que portava, ara calia acostar-se per anar desgranant més coses. Tot i que ja entreveia la seua composició, aniré descrivint escena per escena, deixant-la per al final la descripció de la seu composició, que ja de bestreta em va semblar molt redona tant des del punt de vista geomètric com metafòric.

Rodant-la i situant-me a la part frontal des de la Plaça del Regne, vaig confirmar eixa rotunditat, damunt un rocam un gran elefant animal exòtic pels occidentals i presents a un gran nombre de països asiàtics. Una gran quantitat d`atifells dins una cabina en la que viatjava un bella princesa i al coll del paquiderm un conductor, rematant un tigre de bengala i un personatge assegut dalt el sostre de la cabina. El remat resultava recargolat amb una miqueta de risc per la posició del tigre subjectat tan sols per les potes de davant.

Als flancs dos grans contra remats, un altre animal de tall asiàtic, un camell que a l`igual que el tigre també tenia una postura de salt descendent, a l`altra banda un cavall muntat per un personatge del llunyà orient. Al cadafal eren recurrents les referències als dos grans gegants asiàtics: Xina i la Índia, dos autèntics imperis que junts sumen més de 2.500 milions d`habitants, ni mes ni menys que 1/3 de la humanitat i que amenacen amb trencar la hegemonia occidental dels darrers cinc segles, si sumem això a la crítica local, tenim un dels millors guions de falla del 2017, que servidor de vostès ha vist en més de 200 falles, des de València fins a Xàtiva i des de Cullera fins Carcaixent.

Una perfecta harmonia entre crítica local e internacional, que tenia com eix central, resulta que el genet del camell era el venecià Marco Polo, el primer europeu en arribar a la Xina al segle XIII, al costat teníem a Calatrava -que no és d`Alzira sinó de Benimamet- referències al mural de la vila, el monòlit o stand d’Alzira a Fitur. Referències també a les noves regidores de Cs “les neoliberals de Rivereta”. Una sirena sorgida d`una llàntia meravellosa, són els cants dels polítics quan venen eleccions, en una altra escena un hindú amb un bomba nuclear al costat, ens explica la potència bèl·lica de la Índia. 

Ivan Martínez apareixia amb turbant, en una producció de El Zurdo productions, la Vaca Sagrada com a metàfora de la Junta Local, de la que tots volen xuplar. El xinés del contraremat paral·lel al de Marco Polo, feia la ruta copiant les teles des de Calcuta, un preciós bust d`una índia amb ulls tancats, servia per criticar la lamentable situació del Museu Faller d`Alzira. Arribats a este punt era moment per fer unes passes enrere i contemplar el cadafal per darrere, que no perdia ni un xic d`interès, fins i tot millorant pel que respecta a les escenes de baix.

Al girar per darrere, es podia contemplar com un ric personatge viatjava també en l`elefant del remat o la importància compositiva d`una estructura arquitectònica oriental d`estil indeterminat que completava l`espai entre l`elefant i un dels contra remats. Dalt la cúpula d`aquesta construcció hi havia un mico, animal molt abundant a diversos territoris asiàtics. Una de les escenes més iròniques del cadafal estava a la part posterior, hidratació, absorció i evacuació....millor amb begudes sanes que alcohòliques. El Corte Xinés ha substituït l’anglès, una crítica a la penetració del comerç del gran drac asiàtic que amb preus baixos i sovint ma d`obra sotmesa a un règim de capitalisme salvatge sense drets laborals,  està rebentant als nostres comerços locals, amb treballadors igual o més qualificats i millors productes, però també preus més alts.

A una composició agrupada, amb elements asiàtics superposats i amb una certa inclinació, calia afegir l`efecte d`amuntegament que recordava un tant un mercat asiàtic, donant-li una gran coherència al conjunt. Un poc més desigual era l`apartat del modelat, potser i com sempre des d`un punt de vista personal, crec que tot i tindre una alta cohesió temàtica, si hi havia una certa diferència entre les grans figures del cos central i remat, molt més naturalistes i algunes de les escenes de base, on es podien endevinar línies més planes, abstractes, etc,... com en la sirena de la part frontal. Però en línies generals es conservava un equilibri entre naturalisme i caricatura.

A la pintura molt fosca a tot el cos central, que representava un gran rocam, un antic temple o al elefant, que òbviament no era de pell clara, teníem un contrast que feia centrar totes les mirades: La decoració que acompanyava la muntura i el propi cap i trompa del paquiderm. Un treball espectacular, que reproduïa fidelment les pintures amb les que es cobreixen a molts elefants a l’Índia en dies de Festa. Parlar de colors dominants és difícil, per la gran quantitat, però si que s`observava un domini dels colors freds. Els colors càlids com el roig o el daurat, apareixien dispersos tendint a una major concentració cap al remat, junt el groc-taronja del tigre de Bengala del remat. 

                             Enllaç a Issuu per llegir-lo: Llibret Falla El Mercat 2016

Un cadafal molt complicat a l`hora d`establir colors complementaris, que l`equip de Rafa Ibañez va resoldre prou encertadament. Per exemple a la part posterior amb l`edifici adjacent al rocam i l`elefant, que pintant de blanc-beix il·luminava una falla que tenia molta foscor lumínica o amb el bust de la bella hindú entre el ric home del remat i l`elefant, que donaven escalfor a un conjunt que sense ells haguera segut excessivament fred. Magnífic conjunt el del borrianenc que torna a guanyar el 1r premi de la Secció Especial d`Alzira, així com el d`enginy i gràcia, probablement gràcies a un guió molt cohesionat amb versos de Vicente Sanmartín, sense oblidar el 3r premi de llibret menut.

Vaig creuar l`avinguda Sants Patrons per entrar en un nou sector el del Centre. Com la Plaça Major sempre està molt concorreguda a eixes hores, vaig anar directe al carrer Pérez Galdós on com fa un parell d`anys, la Falla Camí Nou havia fet l`aposta per un cadafal nou de trinca enguany era el torn de El poder dels diners de l`artista carcaixentí Toni Pérez que repetia en l`encreuament amb un cadafal de composició espectacular, com ens te acostumats la cèntrica comissió alzirenya. El cos central era una representació de la burgesia industrial del segle XIX, barret de copa, levita, rellotge de butxaca, etc,...i molt important, en una postura plàcida, tombat i recolzat sobre una bola del món.

La composició es caracteritzava per una profusió de contra remats i contraforts que aprofitaven la pròpia postura del gran burgés decimonònic per a per exemple pujar l`alçada de dos xicotets contra remats, un sobre el genoll i un altre sobre el burgés gegant, aconseguint un cos central més ric, voluminós i tanmateix, diàfan i obert. A banda a la part frontal, hi havia disposats tres grans ninots de grandària superior a la resta que estratègicament col·locats donaven profunditat a la falla, aquests eren en realitat els tres grans contra remats. L’altre gran element central era la muntanya de casetes de l`escena de les carpes i casals, amb una alçada semblant al cos central del gran burgés. 

Per si no hi haguera prou, dalt el barret de copa, una parella de burgesos remataven una composició, que si no tenia un coronament tan espectacular com altres vegades, si aconseguia omplir tot l`espai, amb una estructura prou original i harmònica, aspecte que ja feia entrar pels ulls el cadafal. De seguida que la crítica local aflora per les escenes, en una un ninot porta les claus de la ciutat que són entregades als fallers en la Crida a la Plaça del Carbó, o al costat del contra remat del pillet, on apareix un cartell del Riu Xúquer, més indeterminada geogràficament parlant és l`escena de l`altre contra remat, el de la xiqueta i el carro. 

Rodant cap un dels costats veiem una parella de xeics àrabs junt una inconfusible torre d`extracció del líquid negre i viscós, feia molts anys o era la primera vegada que veia una crítica a aquests magnats de l`or negre en una falla...ja era hora! Una altra escena era sobre la Cavalcada Multicolor i la presumpció que en ella corren rius d`alcohol, la cancellera Merkel apareixia junt un altre ninot, junt a la torre de casetes, per negociar la ubicació de les carpes i casals. Preferents i jubilats apareixien en una nova escena, amb un cartell molt explícit Inseguretat Social, la referència als cromos del Coyote sublim!

A l`escena més política, els ninots compartien espai amb els logos dels diferents colors dels partits polítics, es parlava de la irrupció de Compromís com a nova força que li arrencava espai als rogets i als blavets. Es evident que el guió podia haver estat encara més cohesionat, però la temàtica també era oberta i tampoc hi havia cap disbarat ni a la banda escrita, ni a la tridimensional. El modelat només per ser nou, ja s`hauria de haver merescut un punt positiu, però ací topem amb els reglaments, normes, tradicions, etc,...a banda crec que dins el seu estil personal, un clàssic evolucionat que simplifica i estira algunes línies, potser massa hieràtic en alguns casos, però aconseguint unes proporcions quasi perfectes i un acabat perfecte d`una bellesa indiscutible.

Curiosament com a la Falla del Mercat, que acabava de vore, tampoc ací els colors càlids eren molt intensos, de tota manera la falla no era tan freda. Sobtava la quasi total absència del blau, que era substituït per verds, violetes, etc,....potser fora en l`aspecte de la pintura, que la falla no combinava tan bé. No obstant el cabell i la barba roja del burgés del cos central o en la dama del remat centraven la vista en punts neuràlgics, però....mancaven colors? -Aquesta sensació també l`havia tingut al Mercat- o potser tot era producte de les combinacions? Era un poc estrany que tingueren més porció de colors càlids dos contrarremats, que no el cos central, per posar un exemple.

En el cas de la part de darrere, estaríem davant de la mateixa situació però encara més agreujada o no! Potser precisament el que volien l`artista i el seu equip, era dotar de més calidesa als ninots de les escenes que al propi cos central, per a desviar la mirada cap a les escenes. Fora com fora, resulta ja un poc sospitós, que els dos intents de Camí Nou per aportar saba nova al cadafal alzireny s`hagen premiat amb dos tercers premis que és com dir els últims de la secció especial d`Alzira. El 2014 es podia parlar d`algunes errades en l`acabat...també en el 2016? el millor ninot de la Secció Especial, com a exemple dels bons acabats de Toni i la millor portada de llibret de format gran acompanyen el 3r premi de la Secció Especial de les Falles d`Alzira, com han dit alguns hi ha falles que guanyen i altres que són recordades.

L’aventura de la natura de Bernat Estela era redona, si si...de base redona, en certa manera recordava les antigues falles infantils de no fa tants anys, el cos central era bicèfal, mostrant dos rostres d`essers a cavall de falleres i vegetals, per una banda tendre i fins alegre subjectant una xiqueta amb tota la copa/cabells verda,  l’altra més seriosa i amb la mirada perduda semblava representar a la tardor. El nexe comú, tots els ninots eren xiquets o animals, així com algun vegetal humanitzat. En una falla amb base, cal fer alguna cosa per aconseguir una composició més atractiva, ací era el joc de postures dels diferents ninots, alçats, asseguts, tombats, etc,...que donaven moviment.

De temàtica didàctica- educativa, apareixien ja no només els cartells explicatius de les escenes, sinó també descripcions d`animals, alguns tant alzirenys com la rabosa, altres més llunyans com la foca, l`os panda, la girafa, etc,...amb un dels millors modelats que és pot trobar hui a la ribera, Estela continua sent un dels grans referents al món de les falles infantils, la seua presència constant a les seccions 1ª o especial de València, d`Alacant, d`Alzira o d`altres poblacions importants ha segut i és constant i regular. Tot i que no ho semble, el seu estil no ha deixat mai d`evolucionar, tot i que a un ritme molt lent, però si més que altres artistes més joves de la Ribera.

Evident joc de forces entre el rosa-morat envers el verd, com oposició de colors càlids front colors freds, on fins i tot la gespa de la base jugava el seu paper, com també ho feia el blanc de la decoració que il·luminava un conjunt sense ell més fosc. Sorprenents filigranes al cos central, d`una de les dues parts o magnífic contrast entre el marró clar, quasi siena i la resta de colors verds clorofíl·lics. Camí Nou arreplegà ací un 2º premi de la secció especial infantil i la seua comissió el palet al XIV concurs de teatre infantil en Valencià de Junta Local Fallera d`Alzira 2016.

Grans volums es visualitzaven a la tornada a la Plaça, un Festival de Disfresses obra del taller de Pere Baenas, que ocupava bona part de la raconada que va cap a l`antic carrer Gandia. El cadafal mostrava peces de diferents falles realitzades pel mestre de Daimús en anys anteriors, especialment a la Plaça del Pilar. L`originalitat no era la millor qualitat d`una falla, que a pesar d`això encaixava prou bé les diferents peces. Possiblement gràcies a la distribució de les peces, que aconseguien una composició molt espectacular per la part frontal i un dels laterals, deixant un conjunt estrany per la part de darrere, una composició un tant agredolça.

Hi ha emplaçaments agraïts i altres no desagraïts, però si complicats, per la ubicació, amplària, etc,...en el cas de la Falla Plaça Major, te un emplaçament cèntric al 100% però en una plaça enorme, probablement una de les dos o tres més grans fora de la ciutat de València, un repte difícil de superar. Un gran ninot d`una dama amb una mascara ocupava el centre del cadafal, lleugerament inclinada cap avant, amb un parell de ninots de grandària més reduïda dalt el seu cap com a coronament. A una distància mitjana un arlequí ocupava una posició de contra remat, molt més a prop, quasi pegats, una altra figura femenina representativa de Brasil, que ha ocupat posicions de cos central en altres cadafals, ocupava ací un lloc subaltern però molt important com a contra remat més gran, dalt el  qual s`ubicava un ninot de mida estàndard, amb una llarga trompeta fent de parella del que tenia la dama del cos central.

En una posició més baixa, apareixia l`acordionista zíngar que ja havia aparegut a la Plaça del Pilar, Passeig-Mercat de Cullera, etc,...pot ser el contra remat més desubicat respecte a la temàtica general, a l`igual que la bavaresa, molt repetida, però efectiva, que apareixia per la part posterior. A les escenes de base, molta crítica, com en l`entrada al paradís, vigilada per un pirata, on apareixien, polítics, banquers, especuladors immobiliaris, traficants d`immigrants, periodistes manipuladors, etc,...en un món tan manipulat, ja no es distingeix entre el bé i el mal, també apareixia l`infern...el que pateixen a la nostra societat, treballadors explotats, aturats, jubilats amb pensió mínima, etc,....

Un xiquet africà i un ric occidental amb abric mostraven la diferència social, un altre ninot que renaixia a la Falla Plaça Major, era un Pablo Iglesias alpinista el qual comptava amb unes quartetes molt bones. Un parell de bandolers, mostraven el cobrament de comissions, el Bigotes o Correa com a exemple de corruptes actuals. Memorable tant pel contingut com la rima el cartell amb quarteta doble, que feia referència a Ciegsa, Emarsa, Canal Nou o Diputació. Un ninot d`un venedor de kebabs i un altre d`un xinés, mostraven una altra realitat més internacional: la dels multimilionaris asiàtics que compren clubs de futbol occidentals, òbviament apareixia el propietari actual del València C.F.

L’escena de la partida d`escacs, mostrava les difícils jugades que calia fer per formar govern a nivell estatal i desenrocar la situació política. Per fí apareixia la crítica local, en primer lloc la intra fallera, on es criticava el reglament intern i els seus efectes en la Cavalcada del Ninot, especialment en el tema alcohòlic, ....curiós que al costat dels citats cartells estiguera ple de gots de plàstics. Un vampir representava l`administració amb els seus impostos i taxes. Francament a nivell de modelat he de confessar que tot el conjunt era magnífic, òbviament destacaven les grans peces centrals on els acabats eren molt notables, però no anaven molt desencaminades la majoria de ninots d`escenes, tot i que moltes no tenien el nivell de les primeres.

No voldria haver estat en la pell del jurat ja que si per a mi el Mercat tenia el guió més cohesionat amb el cadafal i també la composició risc, Camí Nou ho tenia en el modelat, però és que la Plaça Major -sempre en la meua humil i personal opinió- tenia la pintura mes encertada, una igualtat enorme a la secció especial d`Alzira. El propi cos central de la Dama contenia una oposició de colors, on dominaven clarament els freds, però d`una forma suau, transicions magnífiques del blau turquesa al violeta o del rosa al violeta, amb el blanc com a espai neutre d`encontre entre dues tendències complementàries.

Eixa suavitat femenina donava pas a tons més estridents en els contra remats adjacents, tant en la figura representativa del Brasil, com en l`arlequí, ambdós amb forts contrastos de colors prou més vius, amb el denominador comú d`un espai neutre blanc o gris, que servia de nexe d`unió amb el cos central, vertaderament sorprenent el nivell de perfecció en aquest tipus de detalls que sovint passen inadvertits. Algunes escenes no tenien un acabat tant perfeccionat, però en línies generals, les errades eren de baix perfil. Fins i tot l`escena dels escacs o la del xinés i l’àrab tenien bons contrastos. La Falla Plaça Major aconsegueix el 2º premi de la Secció Especial, així com el Premi a la millor Crítica Local.

Un any més, els campions de les falles infantils repetien i defenien el títol a la mateixa comissió, parlem dels Germans Parra. Uns clàssics malgrat la seua joventut, que any rere any disputen el palet a un dels grans artistes alzirenys de tots els temps: Bernat Estela. El lema de la seua falla era Passen i vegen, el circ ha arribat, de planta circular, el seu diàmetre era sensiblement més gran que la resta, també la seua alçada i amplària, parlem doncs de grans volums, dins del que són les falles infantils. 

Calia rodar un parell de vegades aquella falla, per a poder entendre la seua estructura interna. En primer lloc destacava el cos central -que no era fàcil de descobrir- format per un gran pallasso dins un cotxe humanitzat, acompanyat per un altre que semblava una mena de contra remat que anava en bicicleta i encara més difícil de trobar, per la munió de formes i colors, era un tercer pallasso quasi en el remat, en un punt indeterminat, que vertaderament no sé molt bé on es recolzava, tal era la complicació estructural. Molt interessant la distribució d`humans/pallassos majoritàriament a la part frontal i dels ninots d`animals a la de darrere.

La complexitat estructural revelava un horror vacui total, on els espais diàfans desapareixien. Pot ser la pròpia grandesa del cadafal era devaluada pels propis integrants o siga, els ninots que en moltes ocasions tapaven el cos central, contra remat o altres parts de la pròpia falla. Però també hi havia recursos interessants per trencar eixa possible pesadesa del conjunt, com la dels típics pals llargs del circ, que donaven verticalitat i alleugerien un poc eixa gran massa. El remat també estava compost per una legió de xicotets ninots, que poblaven tots els racons de l`obra dels Parra. 

Si hi ha un apartat que resulta un privilegi analitzar en qualsevol obra dels Germans Parra, és el del modelat. Pedra angular de les seues falles, es caracteritza habitualment per un estricte seguiment del model natural, que sovint pot resultar un pel sever i solemne, però d`una perfecció inqüestionable i si bé en el cadafal, apareixien alguns ninots amb aquestes expressions, sorprenentment tant les figures animals com les humanes dels pallassos, no mostraven tal severitat. Estan els Germans Parra mutant cap un nou modelat? El que era evident, és que l`expressivitat general, era sensiblement major que en cadafals anteriors, sense minvar la qualitat dels acabats.

Difícil anàlisi, el  de la pintura i els colors d`una falla amb tants ninots, tot i  que com a cadafal de tema circense, tenia una abundant paleta de colors. Al bell mig, es podia distingir el color roig del cotxe del cos central, però també altres tons més suaus, com el fúcsia o el rosa, així com un taronja caqui molt suau o diferents tonalitats grogues. En la part frontal, els colors freds eren minoria, destacant el blau grisenc. Als laterals s`observava un equilibri major entre colors càlids i freds, però a l`arribar a la part posterior, els freds superaven àmpliament els càlids. 

De nou observàvem un nou recurs tècnic utilitzat pels Germans Parra. Si els animals de la base tenien colors amarronats o grisencs i al remat tornaven a tindre colors, hi havia una gran superfície fosca i fins i tot negra que no era sinó la part posterior del cos central. Diferents globus estratègicament col·locats, omplien de colors una zona sense ninots, que d`altra banda haguera quedat molt pobra. Indiscutible 1r premi de la secció especial infantil per a la Plaça Major d`Alzira, acompanyat del millor ninot de la secció, així com el premi d`enginy  gràcia, també de la secció especial infantil, aquest últim més discutible.

I d`infantil, a infantil, a més a més sense eixir de la mateixa plaça, però no parlem de la mateixa comissió, sinó de la Falla Gallera-Hort dels Frares, plantada a l`altra banda, molt a prop del carrer Hort dels Frares. Grup d`exploració. Missió la Murta suposava el debut del jove artista local Borja Lorente Castillo en la secció segona infantil de les falles d`Alzira. Fins i tot el benjamí dels artistes locals d`infantils, també utilitzà una base de circumferència com Estela o els Germans Parra i fins ací les coincidències compositives, per que si en alguna cosa te personalitat aquest jove artista és en crear estructures o esquelets sobre els quals posteriorment representa les seues falles.

En primer lloc Lorente, deixa espais diàfans, fugint del concepte quan més gran millor o  muntanya de ninots amuntegats, tan estès per Alzira i la Ribera, però també el de la creativitat, aconseguint crear moltes falles infantils originals e inèdites, tot i que en aquest cas siga sobre un tema recurrent, però tractat des d`un punt vista molt personal. En la composició, semblava existir una doble estructura, com les dues cares d`una muntanya. D`una banda una figura vegetal humanitzada com a metàfora de la naturalesa, com a cos central-remat, envoltada de xiquets i d`essers vius, animals i vegetals. 

De l`altra, era evident que es tractava de la vall de la Murta, amb elements tan característics com la torre dels coloms del Monestir dels Jerònims del segle XVI, o la Creu del Cardenal i de nou xiquets exploradors. El sentit del cadafal era absolutament didàctic sobre els valors de preservació d`un patrimoni natural e històric local. Com ocorre en molts cadafals nous de trinca, la cohesió temàtica entre el guió i la representació tridimensional era molt elevada. 

El modelat de les falles de Borja, és el resultat d`una evolució constant, que no ha deixat de parar des de que finalitza el seu curs de formació professional d`artista faller. Queda molt per millorar, com és lògic per a la seua edat, però cada vegada s`entreveuen nous detalls que fan albirar esperances, respecte a una continua millora. L’expressivitat era present a tot el cadafal, des del cos central, que mirava amb tendresa al seu fill, a un xiquet que mirava encuriosit amb una lupa un cuc o la cara de preocupació d`un xiquet que sostenia la Torre dels Coloms, etc,...

Altres detalls made in Borja Lorente, són xicotetes innovacions o detalls que afegeix a les seues falles, com xicotets arbres amb copes realitzats amb goma eva o xicotetes flors amb cares humanes produint diverses expressions. La pintura tenint en compte la temàtica, havia de tindre un grans pes, com diria Raimon en una famosa cançó Tots els colors del verd, no estaven tots, però si uns quants, un verd forestal més fosc, un altre verd lloro, pastís, etc,....fent una gradació. A més a més també la decoració era verda, tant a l`interior de la base, com a la gespa de la decoració. També la llenya de color marró, tenia una certa gradació, tot i que molt més tímida, ho ha dit més d`una vegada, les tonalitats del marró, són molt difícils, de les que més.

Molt interessant la coloració dels uniformes dels xiquets que rondaven la part de la Creu del Cardenal i la Torre dels Coloms, amb camisa verda i pantaló marró, amb unes tonalitats molt suaus, que quasi passaven inadvertides. Fins i tot la pròpia Torre dels Coloms tenia una certa coloració verdosa. El grup candidat a l`indult representava un microcosmos de tot el cadafal, amb els seus contrastos interns i fins i tot amb algun color extra com el roig, tot i que de forma molt limitada. Molt bon debut de Borja Lorente Castillo en la categoria, que aconseguia per a la Falla la Gallera-Hort dels Frares el 2º premi de la secció segona infantil de les falles d`Alzira.

A l`altra banda del carrer Hort dels Frares, en el que sembla una replaça entre el carrer Pintor Parra i el carrer Mestre Giner, s`alçava un any més, la Falla Gallera-Hort dels Frares, una de les falles més singulars de la família fallera alzirenya, sempre original, enguany Yabba-llava Tuum! Identificava el cèntric cadafal amb el món dels Pica pedra, dibuixos animats creats per William Hanna i Joseph Barbera el 1960. La cohesió temàtica de la falla de Rubèn Gómez Aranda era total, ja la base era el propi habitacle dels divertits prehistòrics i en el remat apareixien Fred Picapedra i  Barney Terregam, un poc més separat la mascota de la família: Dino. 

La composició tenia a més a més, una característica pròpia, la gran mida dels remats que quasi superaven el propi cos central i una cohesió total, ja que tant els personatges, com els objectes pertanyien tots a la sèrie de dibuixos animats. Betty la dona de Barney Terregam representava una dona amb gran formació que podria exercir la presidència de la falla, també apareixia la seua Wilma amb el seu xiquet, un tronco mòbil mal aparcat ens volia dir que ja al pleistocè aparcaven tan malament que tallaven el carrer. 

Dino al remat i un altre dinosaure més menut avall, simbolitzaven alguns membres de Junta Local, a tenor del que deien els cartells. La part posterior, a nivell de remats no tenia gran interès, però si una escena sobre picapedrers com a metàfora dels fallers que no fan el que cal..., un dels xiquets amb un garrot dalt un dinosaure, fa referència a la mascletà rupestre o terratrèmol terrestre. Hi ha més referències a Junta Local, destaca per la novetat, les retallades exercides per acabar amb el dèficit que arrossega. 

Més que composició, destacava per la cohesió del guió, no tant de la crítica, tot i que calia remarcar que la majoria era local i fallera. Respecte al seu modelat, responia a fidels reproduccions d`uns personatges del còmic o el cel·luloide que Ruben Gomez Aranda reproduïa deixant el seu propi estil o variant del model més original, aquesta és la principal característica dels cadafals que està plantant l`artista alzireny en la Falla Gallera-Hort dels Frares, des de fa una pila d`anys. Com a conseqüència la falla tenia una bona càrrega d`enginy i gràcia. 

Des del punt de vista de la pintura, cal dir que l`artista estava molt venut creativament parlant, m`explique, al fer una reproducció el més fidel possible, havia de pintar exactament amb els mateixos colors i crec que ho va aconseguir. A més a més amb uns colors no tan vius com al paper o al cel·luloide, sinó una mica més pastís, més suaus...els quals així encaixaven millor amb el gris de la base i amb les façanes confrontants. El punt d`atenció es centrava en tonalitats càlides, sobretot grana de portes i finestres de la base. 

Molt aconseguit el contrast entre l`ocre roig de de Barney Terregam i el marró daurat de Fred Picapedra al remat, poques vegades he vist un domini tan gran de tonalitats del marró en Alzira. La Gallera-Hort dels Frares obtingué del jurat el primer premi i el premi d`enginy de la Secció Tercera, un cadafal que semblava per les seues dimensions quasi més de segona, però això ja és una altra història. Continuava el meu camí faller pel carrer Pintor Parra i girava pel primer carrer a la dreta, cap al carrer de Sant Joan.

L’emplaçament on s`ubica la Falla Sant Joan és molt peculiar, tot i no estar en una plaça, l’angle de la corba que fa el carrer Sant Joan desembocant en el carrer de la puríssima, crea una mena de xicoteta plaça triangular en la que encara queden alguns edificis de l’època fundacional de la comissió fa més de 75 anys. Des del 2014, la comissió ha patit una transformació que ha fet incrementar de forma notable les seues participacions en activitats culturals com el teatre faller o el llibret que ha realitzat un ascens increïble en  pocs anys.

Pel que respecta al cadafal, Pegant la vara  era una falla molt singular que posseïa distintes singularitats, com haver segut plantada al tomb o estar construïda amb vareta. Amb una composició ben senzilla, el cos central era un gran recipient fet amb vareta, que contenia dins distintes begudes botelles de begudes alcohòliques, també fetes amb vareta, com marca de la casa, el recipient portava dins un modificat escut de la comissió amb un parell de borregos, nomenclatura amb la que extra oficialment són coneguts els membres de la comissió degana. 

La resta del cadafal estava format per les escenes que reflexionaven al voltant del fet faller, la despertà, etc,...he de reconèixer que no em vaig aturar massa, per que la qualitat del modelat dels ninots, que era l’únic que hi havia modelat al cadafal tampoc era molt atraient. Si que em vaig fixar en alguns dels cartells, amb bona rima consonant i gràcia, però amb el defecte de combinar versos llargs amb altres curts o molt curts que deixaven una sensació de desordre. Una falla ad hoc, per una plaça molt especial realitzada per Vicent Piera Aranda que resultà premiada amb el 8é premi de la secció tercera. 

De Soca-rel (enllaç a la seua lectura en Issuu) Llibret Falla Plaça Sant Joan 2016. 1r premi llibret menut a Alzira i 19 a la Generalitat Valenciana.

Arribats ací cal destacar la tasca cultural empresa des del 75 Aniversari, que ja ha donat els seus fruits en les falles del 2016 amb un llibret premiat amb el 1r premi de llibret menut, així com la millor portada en Alzira, però també a un 19é premi de llibret de la Generalitat Valenciana que els catapulta a un nivell molt important, en el concert de les comissions que aposten pel llibret, tant d`Alzira com de la resta de poblacions del món faller.

Que va passar a la Granja d`en Joan? Era la falla de la comissió infantil realitzada un any més i ja va més d’un lustre per Jordi Carrascosa Moyano, un conte fet falla, que tenia una composició senzilla però efectiva: un carro ple de palla era el cos central, sobre el que seia una xiqueta amb un gat, unes gallines i el conte al seu davant. La figura era la millor modelada amb diferència i també la més realista. L`escena amb el ninot més voluminós era el del que estava dormint en una hamaca, sota un sostre de palla. 

A la part frontal hi havia també una figura de granger amb línies més planes, que suposaven una sorpresa dins els modelat habitual de Carrascosa, clar domini del color groc, una tonalitat càlida però també suau, en la palla, en el color de la fusta del carro, arena, etc,...i altres porcions de roig, rosa, etc,....vertaderament el domini dels colors càlids era molt gran. Potser el propi empedrat gris d’epoca, del carrer Sant Joan, li feia un favor al cadafal i el feia molt agradable a la vista. El jurat li atorgà el 3r premi de la secció quart infantil.

Continuava ara pel carrer Purísima, per a tornar a girar de nou a la dreta pel carrer Pastora a la dreta, seguia recte i en pocs metres tornava a girar ara a l`esquerra per a transitar pel carrer Murta pel qual seguiria un bon trajecte fins arribar a l`encreuament amb el carrer Reis Catòlics, etapa final del sector Centre. Els cadafals més menuts del sector, no estaven mancats de qualitat, ací estava la gràcia de visitar la Falla Colmenar-Reis-Catòlics-Murta. En primer lloc ho vaig fer amb Els dies de Nadal de Juanjo Salom.

La composició girava al voltant d`un ninot de neu, un arbre de nadal i un caramel de pal, coronades per una lluna. Acompanyant aquests elements, un ren, un xiquet amb el seu nino, o un conjunt de caixes de regal, sobre les quals seia un ninot. La part de darrere, tenia una escena única, una mare preparant el sopar d’un dia indeterminat de les festes nadalenques. Tot ben acompanyat d`una ornamentació de pedra blanca, a mode de neu i més enllà de la verda gespa.Amb tan escàs volum, calia modelar molt i molt bé, destacant l`expressió del ninot de neu central que tenia un somriure seré i reconfortant o una lluna un tant incrèdula. 

Potser la solitària figura de la mare a la banda posterior era la millor caracteritzada, o pot ser no. El que si resultava indiscutible era la qualitat de la pintura, així com la distribució. Un blanc morat-violeta al centre, en el ninot de neu, que tenia una continuïtat en la lluna del remat i uns colors forts i foscos que li complementaven al costat, com eren el verd de l`arbre o el marró del ren. Molt estudiat estava el contrast de colors, ja que també la figura de la mare de darrere tenia un vestit verd que connectava amb l`arbre i un cabell roig, que creava un contrast. Curiosament el cadafal rebia un 4rt premi de la secció quarta infantil, exactament darrere de la que acabava de vore.

Un dia al parc era una falla de compromís, un desafiament, un repte, per un artista especialitzat en les falles infantils, que aconseguia realitzar un cadafal molt digne amb un pressupost molt exigu. En primer lloc plantejant una composició de forma triangular, on un gran pedestal eleva un ninot que fa de guàrdia flanquejat per una flor humanitzada i un seto de parc, per darrere unes senyals. Probablement les millors armes del carcaixentí, eren el seu bon modelat i una pintura sòbria pero ben distribuida les que aconseguien el miracle d`aconseguir un 6é premi a la secció quarta per a la Falla Colmenar-Reis Catòlics-Murta.  Una xicoteta gran gesta per al jove artista carcaixentí. I en aquest miracle fet falla, finalitzava la meua ruta pels dos sectors més antics de les falles d`Alzira 2016.