CRÒNIQUES FALLERES 2016
Algemesí: Les Falles Supervivents. Més de quaranta anys
consecutius plantant falles. 40 Aniversari de Junta Local Fallera d`Algemesí?
No ho han tingut fàcil
els fallers i les falleres algemesinenques per consolidar un espai festiu a
l`ombra d`una Festa local, reconeguda internacionalment com la Festa de la Mª
de Déu de la Salut o d`una altra que està conceptuada com una de les millors
d`Espanya, la Setmana de Bous. Ambdues compten tant amb el favor majoritari de
la població, com amb partides pressupostaries considerables, especialment en el
cas de la segona, que s`emporta la part grossa del pastís, amb el pagament de
quotes fins fa pocs anys de més de 500€ per cap....fet impensable en una
comissió fallera local.
Les falles d`Algemesí no
obstant les dificultats i el temps perdut durant dècades de prohibicions, han
aconseguit resistir i consolidar un tercer espai amb més de 1700 fallers i
falleres, que la situen com un col·lectiu humà molt important en una població
amb prop de 27.000 habitants. Malauradament els dispendis en les dues grans
festes locals i la dramàtica situació econòmica local, amb un atur del 30% a
l`estiu, fan impossible pagar quotes
semblants a altres poblacions properes i així aconseguir plantar falles del mateix
nivell.
Però gaudim del que
tenim, en primer lloc començarem el recorregut per la Falla de la Plaça del Cid que està a punt d`establir un record amb
el nombre d`anys que te al mateix artista, Victor H. Giner Blasco, el qual ha
aconseguit tots els palets de la seua història, així com molts segons premis,
no és d`estranyar que el renoven any rere any! Perfecte coneixedor d`una plaça
on planta des del 2000 la falla infantil i el 2003 també la gran, sap
perfectament com i on ha de plantar.
La ubicació i orientació
en funció del cadafal i el seu major impacte, no són detalls que coneguen o
sàpiguen aplicar artistes novells o del muntó. Un triangle quasi isòsceles descrivia
una estructura perfectament pensada per impactar al visitant, els fallers ho
saben i per ampliar l`efecte adornen perfectament els contorns de la falla, des
de fa un grapat d`anys. Al cos central un gran barret de copa, d`on eixia una
actriu de revista, adornada amb tot luxe de detalls, especialment al pentinat,
per aconseguir una major alçada i gracilitat.
Podem parlar de contra
remats? Pot ser siga descabellat o no, per que l`estàtua de la llibertat i un
ninot d`una mida prou major que la resta de ninots, podrien desempenyorar,
perfectament eixa funció. A l`escena principal apareixia el ninot candidat a
l`indult, un homenatge a Rosita Amores, reina del teatre de varietats valencià i
pionera del cabaret eròtic a mitjan
dècada de 1960. Allí prop apareixia una altra artista anònima, de qui
desconeguem la identitat, la estàtua de la llibertat feia un pensament sobre la
nostra realitat, lliure o no.
A un dels cartells una
llegenda orwelliana ens mostrava que
fins els nostres pensaments són controlats, darrere de l`estàtua de la
llibertat una botella amb ulls tristos, mostrava una realitat sovint amagada,
la caiguda en addiccions com l`alcoholisme de molts artistes que no
aconsegueixen triomfar. L`escena de la part de darrere estava dedicada a
musicals. L`autoestima de la comissió era tan gran que es posaven a l`alçada de
Broadway, la Gran Via o West End.
Al girar la falla
descobrisc que el gran ninot que podria fer la funció de contra remat no era altre,
sinó el nostre Joan Monleón, el qual ens va deixar curiosament un dia dels
innocents de 2009, que ja te nassos. Destacar ací el treball del guió i els
versos d`Alejandro Puigvert i Azahara Colomer que dotaven de cohesió un conjunt
que unia la congruència estètica del modelat al guió i als versos, prou ben
rimats i amb una ortografia molt acurada.
Analitzades les escenes,
els versos, el guió o la composició, cal avançar cap al modelat. Sovint s`ha
acusat Victor H. Giner Blasco de muntador,
més que d`artista faller, per reproduir models ja creats per altres
artistes. Bé, doncs enguany, l`algemesinenc ha imprès un gir a la seua
característica tècnica de modelat. No ha segut un gir revolucionari, però si ha
realitzat alguns canvis que ja venien de l`any passat, però que enguany han
quallat en línies més rodones i al mateix temps en una menor reproducció del
detall donant lloc a un poc més d`esquematisme.
Els exemples més evidents
eren el del ninot candidat a l`indult de Rosita Amores o un altre ninot veí
representant d`una artista anònima. Aquest arrodoniment i simplicitat de
detalls, donen lloc a figures més infantils o amb menor agressivitat, impulsivitat,
etc,...en quant a la pintura, hi havia una dicotomia clara entre els tons
rosats suaus de la pell dels ninots per una banda i dels colors vius en
contrast entre si de la resta del cadafal.
Perfectament distingibles
eren el roig del barret de copa del cos central, amb una cinta blava o amb la
base del remat rosa i roig i el cabell en contraposició al verd dels llargs
guants de l`artista o fins i tot les plomes. Tot el cadafal, era un joc
d`oposicions de freds-càlids, amb punts de neutralitat, bé amb tonalitats
negres o blanques. Justament les figures de l`estàtua de la llibertat i de Joan
Monleón, els possibles contra remats, eren les úniques que s`escapaven a eixe
esquema pictòric. Un conjunt quasi perfecte dins els pressupostos que es
manegen a Algemesí que és feia amb el 1r premi així com amb el premi a la
millor falla d`Algemesí de J.C.F, a banda la comissió molt activa, rebia els
premis de millor comparsa i millor personatge de la Cavalcada del Ninot.
Gaudiu del primer premi de Llibret de les falles d`Algemesí 2016. Ací teniu l`enllaç: Llibret Falla Plaça del Cid 2016
La nova generació que poc
a poc ha anat ascendint i prenent el relleu en la direcció de la comissió, ha
realitzat un canvi que pocs haguérem imaginat en la nostra infància. Si el 2014
foren els primers en aconseguir el 1r premi de llibret de la història de les
falles d`Algemesí, el 2015 tornaren a fer història sent els primers en
presentar al Casal el seu llibret -també tornaren a guanyar- el passat 2016
tornaren a guanyar per tercera vegada consecutiva, amb un llibret dedicat al
teatre i a més a més foren de nou pioners en Algemesí, en una nova faceta:
penjar el llibret a Internet en format Isuuu.
Falles
a la mediterrània era també obra de Victor H. Giner Blasco, extraordinàriament ben ambientada, era una
de les falles infantils més adornades de la història de les falles d`Algemesí,
amb una gran superfície d`aigua delimitada en una estructura quadrangular de
pedres blanques i blaves. Amb una
estructura molt clara, una gran sirena fallera asseguda en una mena de
cadira-tron presidia una falla junt un element adjacent com era una gran
àmfora, la base diferents plaques de suro, superposades i retallades a mode de
roques marines, amb tota sort de petxines, caragoles, etc, ....l’altre element
adjacent era un cofre.
De les escenes, destacava
poderosament la part davantera, pel nombre més que qualitat que era més
uniforme, sirenes falleres de mida reduïda, pirotècnics marins i fins un
portaestendard d`una falla del Cid
submarina. Un conjunt interessant i ben presentat, ara bé la densitat de
ninots baixava dràsticament quan es voltava pels laterals i per la part de
darrere, on destacava un bomber submarí. Sense fer una gran davallada en el
modelat dels ninots en sí, s`observava un descens de la qualitat d’elements
secundaris, respecte anys anteriors que restaven qualitat a tot el cadafal en
termes globals.
Temàtica complicada o
almenys entretinguda la dels fons
marins, pel que fa a l`ús de diferents paletes de colors, ja que en aquest cas,
s`ha de dominar prou bé l`escala de blaus.... i de verds, que pràcticament
s`uneixen o millor dit s`haurien de conjuntar en una mateixa escala cromàtica,
però que desgraciadament no mostrava una transició suau, sinó un tant abrupta.
D’altra banda hi havia bon contrast entre la tonalitat càlida dels cavallets de
mar o el forniment de la cadira i la base de la falla d`un color aproximat a un
blau turquesa.
Un cadafal amb bona
composició, sobretot a la part davantera, amb una profusió de guarniments i
detalls extraordinària, que s`anava aigualint a mesura que es voltava pels
laterals i es perdia totalment per la part darrere, que semblava una altra
falla. La suma d`imprecisions, dona com a resultat un cadafal més inestable i
menys rotund que anys anteriors, tot i conservar un molt bon nivell en totes
les àrees, però al qual li faltava certa espurna. El jurat li atorga el 4rt
premi de les falles infantils d`Algemesí.
Eixint pel carrer Botànic
Cabanilles, continuava pel carrer València fins arribar a l`Avinguda del País
Valencià, actual ubicació des de fa una pila d`anys -crec que prop d`una
dècada- de la falla més guardonada de la història fallera algemesinenca i la
més antiga de les supervivents de la fornada dels ’70 junt a la Falla Plaça
Tres Moreres, parlem de la comissió Falla
Victor Pradera-Ferran d`Aragó. Vista per darrere tenia una composició molt
atractiva, amb una base que semblava una ona o un altre element marí.
A mesura que rodava el
cadafal, vaig observar com es descrivia una forma tronco-cònica de manual on
destacava poderosament el remat, una sirena que representava a la població
algemesinenca, entre les escenes la difunta ex alcaldessa de València, Rita Barberà, a la que ja veien
entre reixes. Pero també apareixia molta crítica local, com la tardança en la
construcció del Nou Mercat Municipal, o l`escena del pescador que representava
a la nova alcaldessa d`Algemesí Marta Trenzano que pescava el peix d`EU equipada
amb “Bermudes” (nom del líder d`un partit local -Més Algemesí-), un jove amb
flotador punxat representava al PP, tocat per la marea nacional, etc,...
Desconec la cohesió d`un
cadafal del qual ignore el lema, però s`intuïa que sinó referia directament a
la mar, hi hauria almenys una o diverses metàfores al respecte. El modelat no
arribava ni de bon tros al nivell del risc composició, a pesar de comptar amb
certes parts de major nivell d`execució, com el remat de línies planes o algun
dels ninots de base. D`altra banda el cos central era un element molt anodí, de
línia plana, sense un gran nivell de dificultat i poc volum, que obligava a una
composició molt agrupada dels ninots.
Tot i que era molt palès,
que cada ninot tenia un tipus de motlles prou diferent, com sol ocórrer en
cadafals d`aquesta índole, la seua bona execució -en general- pal·liava en part
la manca d`un cos central més atractiu. No obstant el millor aliat de la
composició de Tamany i Color...era
precisament la pintura. La savia elecció de tonalitats càlides, roses, roigs, taronja, etc,...repartits tant a les escenes,
com al mateix remat, garantien un cromatisme equilibrat i fins i tot vistós en
el cas del ja anomenat remat, que constituïa en la millor basa del treball de
Juane Cortell que s`emportava el 3r premi del jurat.
Modestíssim cadafal
infantil el que acompanyava la falla de la comissió adulta, del qual ignore
tant el lema com la temàtica, que parlava de carnestoltes, però no sé si de
forma directa o indirecta metafòrica, però del qual destaque el modelat, a
falta d`un major volum on es poguera parlar de composició. Desgraciadament la
part de darrere, era absolutament buida, els ninots donaven l`esquena i no hi
havia cap escena. Per si fora poc, els ninots miraven amb una mirada perduda
cap a fora del cadafal i la pintura generava un ambient molt fred, en un dia
núvol, el resultat de tot açò fou el 10é premi infantil.
Em quedaven pocs metres
fins arribar a la Plaça de la Ribera, des d`on giraria pel carrer Lope de Vega,
on m’esguardava en primer lloc El Poble
encantat de Juanjo Tarrasó artista
alzireny que tenia la molt difícil papereta de substituir a Ferran Lorente, en
una comissió que portava guanyant el palet durant tres anys consecutius. El
secret de la falla era la composició agrupada, però composta per una gran
quantitat de casetes humanitzades, això i una intel·ligent distribució dels
ninots allà on no hi havia tant de cos central, com la part de darrere.
A este gran cos central
calia sumar-li un gran drac volador al remat, amb un xiquet al seu llom, no hi
havia molts ninots, però la humanització dels edificis compensava visualment
eixa mancança. El modelat podria respondre als principis d`efectivitat, sense
assumir grans riscos, però amb la suficient solvència i sobretot expressivitat,
que feien agradable la seua visita, els jocs de mirades, les postures, tot
estava ben connectat entre sí a la Falla infantil d`Ideal Terrassa.
Més preciosista que expressiu,
era el grup que aconseguí el Ninot Indultat Infantil A un modelat més acurat,
calia sumar unes tonalitats més riques en quant a pintura, així com a una major
quantitat de detalls. La pintura pastís feia suaus transicions del Malva al
rosa, o des d`un blau porcellana a un blau alumini...realitzant a més a més
entre ells oposicions entre freds i càlids, pràcticament en tot el cadafal.
L`ornamentació de pedra blanca i ribets de gespa, ajudava a realçar el conjunt
que obtenia a banda del ninot indultat infantil, el 2º premi.
Moros
i Cristians era el lema de la falla que havia eixit
del taller d`Ernesto Ribera, un
conjunt com sol ser habitual en ell amb una composició vistosa i una figuració
més o menys coherent amb el tema. Amb una base de construccions aràbigues
indeterminades, destacava el remat tant per les seues proporcions, com per una
certa inclinació, que li donava un cert percentatge de risc. Tancant l`esquema
un soldat o militar que escoltava al sultà pujat a un tros de columna a mode de
contra remat.
Entre els dos un arc de
ferradura, que recreava la arquitectura andalusina, al costat una fila de
moros, que en realitat representaven la policia local, a l`igual que el sultà,
en realitat era sultana i ....alcaldessa. Crítica local i fallera a una sultana que com resava en un cartell mai
anava a les reunions de J.L.F Algemesí...i això que ella era la presidenta,
també apareixia l`emir o tinent d`alcalde, el mercat municipal impulsat per
l`anterior govern, que l`actual no volia inaugurar, un altre polític local és identificat com a
inquisidor, encara que després el nomena com a emir i com a visir-ací el
guionista és fa un embolic o ha de posar paraules que evidentment quadren en el
vers- .
Voltant la falla encara
s`admirava una composició, que resultava sense dubte la més espectacular de totes
les falles plantades a Algemesí. El modelat tendent a la línia plana, potser
resultara menys espectacular que l`anterior apartat, sense un estil clarament
definit, a cavall d’un model més naturalista i d`un altre més abstracte. Major
originalitat al remat i contra remat, així com augment de refregits als ninots
de les bases, curiosament eren més expressives les figures grans que les
menudes.
De nou el cadafal de
l`Ideal Terrassa pujava sencers en un altre apartat, el de la pintura.
Predomini de les tonalitats fredes, especialment de les que estan al voltant
del blau. Amb una porció important de tonalitats hibrides com el púrpura o
morat i finalment una menor proporció de tons càlids. El cadafal no posseïa la
neutralitat del blanc que potser haguera rebaixat eixos contrastos tan forts.
La comissió que celebrava el seu 40 Aniversari rebia del jurat el premi
d`enginy i gràcia -una de les seues
especialitats- a banda del premi a la millor carrossa de la Cavalcada del Ninot
i el 4rt premi de la falla.
Seguia carrer Lope de
Vega avall fins arribar al carrer Cervantes que creuaria pel carrer Lepanto on
s`ubica el Teatre Municipal -quina llàstima que no s`utilitze per un Concurs de
Teatre en Valencià de Junta Local Fallera d`Algemesí!- i poc després girava cap a la Plaça del
Mercat. Allí vaig trobar-me sota un cel plomís a Recicla de l`artista local Cristina Barberà. Composició molt
atractiva i amb un risc important, un xicotet Hulk suportava el pes del món, i damunt un batmòbil, amb Batman i
Robin . Al seu voltant el capità Amèrica, Superman, etc,...això sí amb una cara
de xiquets molt graciosa.
El guió costava un poc
d`entendre, però el dubtes desapareixien si es llegien els cartells, els
superherois eren cadascuna de les persones que tenen cura del seu entorn, per
això apareixien elements tant dispars com hortalisses i cucs relatives al
compostatge, contenidors de diferents materials, molins de vent, etc,....tot al
voltant de reciclar, reparar i reutilitzar. Vist així el cadafal es podria
definir fins i tot de didàctic, amb moltes cometes. El modelat destacava
totalment per una expressivitat quasi caricaturesca que compensava en part, les
mancances en l`execució.
Cromatisme gens habitual,
ja que el remat era pràcticament tot de color negre, ben contrastat això sí per
la cabellera roja de robin. A la base una omnipresència del color verd, feia
que la falla s`inclinarà clarament cap als colors freds, més a algunes parts
que altres, però sempre pel mig. Tant a nivell de modelat, com de pintura, la
meua escena preferida era la de la xiqueta abstreta en els molins de vent, si
tota la falla haguera segut així, un altre premi haguera rebut la Falla Nou
Mercat que no obstant va rebre un 6é premi infantil.
Tindrem
el que sembrem era la falla amb la que debutava Bernat
Ferragud -germà de Núria, també artista fallera local- en una plaça amb tanta
història com la del Mercat. Cadafal envoltat de certa polèmica, tenia un guió
semblant al de la falla infantil, però amb un contingut evidentment més crític.
Un gran caragol destacava al cos central, baix una gran roca...no molt
atractiva estèticament i damunt com a remat, més rocam i branques vegetals a
mode d`arbres o vegetació. Entre les escenes, una dama que es gronxava en una
de les branques.
Entre els ninots em va
sorprendre i ha continuat rondinant-me
el cap a que s`assemblava l`estil de les cares, ara passat el temps, me`n adone
de la semblança amb el còmic japonès anime, per les seues expressions i
sobretot pels seus ulls, però es que a més a més hi havia un robot a lo
Mazinguer Z. La falla com a concepte era molt interessant, tant a nivell de
renovació estètica com temàtica, però eren evidents les dificultats en un
modelat, de vegades inexistent, que era substituït per la pintura, especialment
en els trets facials, però també en altres detalls no tan visibles eren
palpables les limitacions, que eren cobertes per nous materials com tela,
etc,....
Innovar amb garanties de
crear una nova tendència artística sols es possible quan hem aprés prèviament
les tècniques contemporànies, la història de l`art en va plena d`exemples.
Respecte la pintura, era palesa la foscor general, en part per la pròpia
estructura que representava una gran roca i un caragol molt acolorit en la seua
closca, però que no donava més de sí. Malgrat tot, s`observaven
característiques que fan albirar esperança de millora cap al futur, les roques
per exemple tenien diferents tonalitats i entre els diferents ninots hi havia
un major equilibri cromàtic, la Falla
Nou Mercat va rebre un 9é premi.
I de la plaça del Mercat,
cap al carrer Muntanya rumb a una altra plaça històrica per a les falles
d`Algemesí, que desgraciadament no ha recuperat la seua falla: la Plaça Major.
Entrada al casc antic, que seguiria per la plaça del Carbó, carrer Verdeguer i
ja a la fi a la Plaça de les Tres
Moreres que a l`igual que Ideal Terrassa celebrava el seu 40 Aniversari
-encara que en realitat l`hauria d`haver celebrat un any abans- des de fa uns
quants anys, la falla del casc antic ha recuperat la seua falleta infantil. Una
xiqueta suportava en la ma la bola del món, amb icones com les piràmides
d`Egipte, Maies, Big Ben, Torre Eiffel, etc,...mostrant destinacions
turístiques internacionals, a l`altra ma una maleta humanitzada.
Del seu cap eixia un
núvol, amb altres icones com el Crist del Corcovado de Rio de Janeiro que
probablement eren destinacions que tenia en ment. Baix d`ella un xiquet amb una
càmera de fotos, un gondolieri o una altra xiqueta càmera amb ma, completaven
un cadafal xicotet però molt ben estructurat.
Per darrere un pal de direccions, per darrere com si foren joguets, un
gendarme francès i un guardia real britànic, al costat d`una xiqueta asseguda a
la gran muralla xinesa, mostraven més destinacions turístiques.
Modelat totalment
uniforme, tant del cos central com dels distints ninots, que amb un gran cap en
relació al cos, donaven un aspecte molt infantil que ambientava molt bé el
cadafal. Un altre aspecte era l`expressivitat, bastant aconseguida, fins i tot
el cos central semblava picar-nos l`ullet. Lleugera superioritat dels colors
càlids, que tenien una escala cromàtica ben construïda amb tonalitats
intermèdies amb els freds, anant des del taronja o rosa dels cors o el cap del
remat fins als blaus o porpra de la base, era evident que ací hi havia un
profund coneixement pictòric. El cadafal obtenia un setè premi infantil.
A l`igual que Ideal
Terrassa la Falla Plaça Tres Moreres,
lluïa al capdavant del cadafal les lletres del 40 Aniversari. Un gran cadafal, que
tenia una estètica bastant infantil, fugint de les composicions habituals amb
un joc de construcció al cos central, coronat per uns ninots sense color que
treballaven i un playmobil a cavall, o la locomotora d`un tren, tenien un
poderós contra remat que suposava quasi mitja falla, un ninot antic assegut
junt al cos central. La composició es completava amb una titella de mida gran
que desplaçada pels joguets tecnològics es trobava trista.
I enmig d`aquesta
original estructura, escenes com la de la parella de vells, que havien
descobert el tappersex, junt el cap
d`un cavallet o un tirador, un cartell ens recordava com la falla jugant, jugant havia arribat als 40 anys
consecutius plantant falla. Potser l`escena que menys tenia a vore amb la
temàtica central era la dels ous kinder...que personalment vaig interpretar,
com l`acció de jugar amb la salut, per allò de primer fartar ous “quina
sorpresa” o altres menjars ràpids i després patir les conseqüències i
lamentar-se.
En general modelat on es reconeixia un bon escatat, a excepció d`alguns
elements del remat. L`altre punt discordant era la heterogeneïtat dels ninots
de base, cliks de playmobil, ninots de motlles més antics, més nous, etc,...ben
acabats tots, però diferents, un comú denominador a molts cadafals, lo millor
es que complien perfectament la seua funció en cadascuna de les seues escenes,
fins i tot l`ornamentació estava molt cuidada, es notava l`especial il·lusió
que havien posat els fallers en un aniversari que no es fa tots els dies.
Si en un punt sorprenia
la falla de José Luís Pérez Ballester,
era pel seu desplegament de colors, especialment al cos central i contra remat,
roig, blau, verd, groc, taronja, etc,...no en faltava cap dels primaris i quasi
que tampoc dels secundaris. Un joc de colors
que omplia de llum una plaça amb façanes més fosques o pàl·lides i que
aconseguia que l`artista de València fora premiat pel jurat amb un 6é premi, un
dels més alts de la història de la veterana Falla Plaça Tres Moreres d`Algemesí, que per cert també estrenava
nou Casal.
Si hi ha un carrer antic
i mític a Algemesí és el de Berca, escenari de Muixerangues, Bastonets,
tornejants, etc,...en altres èpoques de l`any, però ara estàvem en falles, el
soroll de les bandes de música i els petards eren la banda sonora que
m`acompanyava fins la Capella de la Troballa, davant la qual es plantava i es
planta la Falla Plaça Cabanilles,
que amb un minvat pressupost respecte temps pretèrits, presentava un cadafal
menut però ben ordenat pel seu artista -crec que Enrique Oliver-.
Per darrere s`observava
damunt unes teles, unes rifes i altres elements fallers intrínsecament
econòmics. Per davant, era palpable que la falla parlava dels grans esforços
que realitzen els fallers d`a peu per mantindre la festa, el volum era sensiblement
més menut que altres cadafals, millor sort corria un dels millors modelats
presents a Algemesí, de tall naturalista o realista, les figures sorgides del
taller d`Enrique Oliver a Carcaixent
presenten uns acabats molt polits.. tant el remat del faller encenent la metxa
com la resta de figures d`escena.
Com ocorre una i altra
vegada, quadrar pressupostos baixos amb bona qualitat comporta integrar algun
ninot més actual amb altres ja utilitzats, reutilitzats i requeteutilitzats,
per tant sempre hi ha un cert perfil heterogeni, malgrat el bon fer a tots
ells. Molt destacable el ninot del pirotècnic, un ninot prou actual, que
contrastava amb altres que superen la dècada d`existència o inclús més.
De fades, monstres i
castells, anava l`infantil amb un castell com a cos central, provist d`un cap
de Frankestein, un fantasma, un follet i uns pocs ninots a la base. De nou com a la falla gran, pesava molt la
menor mida respecte altres falles, no obstant, es compensava amb un cert risc
en el cap de Frankestein, unit a la torre del castell per un sacabutx o una
bruixa en idèntica situació però amb una granera.
Respecte al modelat no
diferia molt de la gran, però no tenia tant ben definits els matisos com a la
falla gran germana, en quant a la pintura, era obvia l`opció del carcaixentí
per oposar els morats, blaus grisos, malva etc,...a un rosa que ocupava tota la
superfície del cos central. Prou correcció en l`execució, sense arribar al grau
de la gran i a més a més el mateix handicap: volum i pressupost. Al remat un
altre 8é premi però ara infantil per a la Falla Plaça Cabanilles.
Des de la Plaça
Cabanilles tenia varies opcions per anar a la següent destinació, però vaig
preferir anar per un camí distint, retrocedint fins la Capella de la Troballa,
per continuar ara pel carrer de Sant Joan Baptista fins la placeta de Sant
Miquel, des d`on continuaria pel carrer Sant Benet, passant per l`antic
emplaçament del meu proper destí, baixant pel carrer Santa Bàrbara que dona nom
al barri i a la comissió nascuda al seu sí. Finalment al encreuament entre el
carrer Jaume I -Pasqual Ferrer vaig trobar la Falla Barri Santa Bàrbara.
Des de ben lluny
destacava un gran drac faller coronant el cadafal, damunt una base que semblava
una roca sedimentària. En la composició destacaven poderosament dos factors: el
primer una intel·ligent col·locació dels ninots de base de forma oberta a una
distància intermèdia per obrir espai i d’altra banda, hi havia una ornamentació
molt treballada, que envoltava no a la base de la falla, sinó a cadascun dels
ninots, per tal de dotar-los de més àrea.
La pega era l`escriptura a ma dels versos, que costaven molt de llegir
per la seua diminuta lletra.
Tabalaters i dolçainers,
polèmiques perruqueres fallerils de monyos, fallers esquivant
els ganivets -dificultats de la vida-, corrupció o veïnes poc amistoses eren
algunes de les escenes que jalonaven un cadafal de crítica intra fallera, prou
aconseguida tenint en compte que com la resta de cadafals algemesinencs cal fer
mans i manegues amb ninots de motlles vells. Modelat ben acurat, a excepció de
la base on no s`havia escatat tant tenia el handicap de sempre...heterogeneïtat
de modelats de motlles d`estils molt diferents.
Amb un guió i uns versos
més o menys ordenats, una bona composició i un modelat dels més aconseguits,
tampoc la pintura desmereixia les altes notes de les altres variables. Potser
el cadafal era d`una tonalitat excessivament càlida, però l`escala cromàtica
del rosa, malva, taronja, roig, etc,... estava realitzada de forma tènue i
sense grans sobresalts. Potser haguera segut encara més impactant una major
quantitat de colors freds als ninots com a contrast, d`un cadafal molt complet,
que era un molt digne 2º premi, aconseguit per Mauri Moreira.
Molt voluminosa i un tant
anàrquica en la seua estructura era la falla infantil de la Falla Barri Santa Bàrbara, en una
composició on s`endevinaven les formes redones i les humanitzacions de plantes
i animals, creant un ambient propici per al gaudí dels més menuts, que podien
relacionar eixos ninots amb personatges de dibuixos animats o còmics.
Composició molt agrupada, sense deixar quasi espai, jugava amb la
jerarquització dels ninots, però curiosament els humans eren relegats a una
mida inferior.
Com bé expressava un
cartell, la intenció era didàctica, pomes, magranes i prunes junt a peres, raïms, etc,...omplien el cadafal per
totes bandes, junt a recomanacions dietètiques. També apareixien hipèrboles o
exageracions, com el del xiquet que es li agradava tant la fruita que es
banyava en un tassó amb freses i plàtans, als peus d`una mandarina gegant,
encastada a la base, com en una paret de conglomerat.
Un modelat molt peculiar
el de Daniel Berto que et pot
agradar o no, però que te una personalitat molt marcada i això sempre
s`agraeix, saps que és una falla seua, per damunt de consideracions personals.
de moment s`intueixen característiques com gran volum, figures redones, ulls
grans i preferència de l`expressivitat per damunt del realisme. A la pintura òbviament
apareixia molt el verd, ja que la temàtica obligava, la qual combinava sobretot
amb el taronja, de magranes, mandarines, taronges, etc,...el jurat li atorgà el
5é premi de falles infantils d' Algemesí.
Creuava un
parell de carrers adjacents a la ja no tan nova, Avinguda del Parc Bernat Guinovart, on m`esperava
l`última de les falles recorregudes a peu. Enguany l`artista de la falla
infantil, passava a realitzar els dos cadafals i a tenor pels resultats, sembla
que prou folgadament. Vaig arribar a ella venint pel sud i per darrere, la
sensació era d’escàs volum com una bona part de les falles locals, però amb un
risc important en el coronament.
En efecte al situar-me en
un posició frontal i propera, vaig comprovar que a banda de tindre un risc
evident, la seua postura era dinàmica com cavalcant una granera però, asseguda
dalt un dipòsit d`una sulfatadora dalt la xemeneia de la seua casa, sense dubte
un remat no molt gran però en una posició més trencadora que la resta, trencant
totalment la verticalitat. El propi cos central ja tenia una elevació i un cert
relliscament per a que la composició resultara més espectacular.
A banda d`aquests jocs
amb la geometria Juanjo Salom, també preparà algunes escenes, com la del jove
periodista manipulador, la típica escena de cementeri....amb un estil peculiar,
el bruixot amb la bola endevinadora en ma o la dona major que utilitzava tot
tipus de potingues per a tornar a ser jove. Una estructura molt simple, que
buscava un mínim risc i deixar espai per a vore perfectament les poques escenes
del cadafal. Del guió reconec que no en tinc ni idea, però del modelat era
evident, que en el cas de la bruixa basculava cap a una caricaturització
continguda, encara més refrenada en el
cas dels ninots de les escenes, però amb una suficient expressivitat, tot el
continguda que es vullga, però ben palesa.
I per a reblar el clau,
una pintura que em va sorprendre, especialment en la part més complicada o
menys lluïda: el cos central, excel·lentment pintat amb tonalitats fosques del
marró caramel al coure passant per ocres, etc,... clarament càlids els colors
del remat, feien fixar en ell l`atenció en comparació als ninots de base molt
més freds. No sé li pot demanar més a l`artista de Carcaixent, el jurat li
atorgava a la Falla Parc Bernat Guinovart el 5é premi.
Pero anem a
l`especialitat de Juanjo Salom, si Indurain preferia les contrarellotges o
Nadal la terra batuda, ...aquest artista es troba com peix en l`aigua en les
infantils. Vista per darrere la composició ja prometia, però era evident que la
seua fortalesa estava per davant, un gran drac aguaitava quasi tapat -en aquell
moment- amb un banderí, de seguida vaig comprendre la temàtica, estava dedicada
a la literatura infantil. El cos central era un castell, amb uns remats molt
interesants, d`una banda la lluna, símbol de la fantasia i la ensomniació i de
l`altra una xiqueta, però es que de la lluna sorgia un llibre obert del qual
sorgia uns arbres i un gos.
Per la base trobàvem llibres
disseminats, una figura coneguda com era la caputxeta roja, un xicotet Sherlock
Holmes o una xiqueta oriental. A la part de darrere una crítica a la
substitució de la lletra per la imatge entre els mes joves, producte d`un mal
ús o abús de les noves tecnologies, e inclús una escena un tant humorística, on
una xiqueta no entén una novel·la negra, així com una referència al dia del
llibre. Cadafal molt cohesionat en el fil argumental, que s’ entenia sense
llegir cartells.
Tant la composició, com el modelat permetien una major comprensió del significat del conjunt i de cadascuna de les escenes de forma individual. Les expressions a més a més acompanyaven als cartells explicatius, o viceversa, creant un fort nexe d`unió i reforç. La pintura s`adheria perfectament a tot el cadafal, creant un joc de colors entre càlids i freds dins un pastís general, un exemple, el verd del drac, front el roig del sostre de la torre central o el vestit de caputxeta. El treball de Salom el corona com el nou rei de les infantils, amb el primer premi després de la marxa de Ferran Lorente, el qual per cert, començà a plantar en Algemesí en Parc Guinovart.
Les últimes falles d`Algemesí
les vaig anar a vore motoritzat en
primer lloc la de El Pla que ara
mateix s`ubica en el barri del mateix nom, molt a prop de l`Avinguda de la
Generalitat, més o menys a l`alçada del Col·legi de les Escoles Pies, ubicat a
l`altra banda de la citada avinguda, ja en la demarcació de Victor Pradera. El seu
artista era el cullerà Fede Alonso i
tenia com a handicap probablement un dels pressupostos sinó el més baix de
tots, per cert en el moment que anava a baixar del cotxe caigué una tromba
d`aigua, que afortunadament fou de curta durada.
Amb el cadafal banyat i
amb un plugim atemperat, vaig fotografiar un cadafal, on un gran tigre damunt
un bloc de pedra rugia al visitant, era una metàfora del president del govern, a
banda d`això un arc i unes quantes escenes, la primera escena era de dos polítics- sembla
que la falla basculava cap eixa temàtica-després apareixia un home gay en una
sauna – no vaig entendre la metàfora- i finalment una egípcia que simbolitzava
que amb un bon físic no cal preparar-se, més explícit era un ninot-estatua, amb
un membre viril prominent. De tota manera no acabava d`entendre el fil conductor del guió.
Es pot dir que el cadafal
era pràcticament el remat, on es reunia el millor modelat i òbviament i
sobretot, la millor pintura, la resta semblava més un acompanyament que un
conjunt cohesionat. El que hi havia a les escenes tant en modelat com en
pintura no milloraven eixe cos central i el cadafal era molt fluix, potser
podria haver tingut alguna millor posició, però molt semblant al desè premi que
va rebre del jurat.
Molt diferent era la
falla infantil, d`un altre artista i amb un volum i supose que pressupost més quantiós,
que s`inclina per un tema idèntic al de la Falla infantil de la Plaça del Cid.
Les comparacions són odioses, però en aquest cas, inevitables, era evident un
menor volum, no hi havia adornaments aquàtics -l`única aigua que tenia la falla infantil del Pla era la que
acabava de caure de la pluja. Composició més oberta, sobretot en el remat, que
sincerament resultava prou espectacular.
Un gran Neptú emergia en
el coronament, d`entre un rocam i uns corals, acompanyats, en la base, per
taurons, dofins, polps o grans cavallets de mar. El déu marí grec anava
acompanyat per una figura femenina en el remat, la jerarquització de ninots era
molt manifesta i l`artista sabia el que es feia obrint espais, per crear un
cadafal més aeri amb sensació de més surabilitat aquàtica. El modelat era fidel a la reproducció del natural i amb proporcionalitat i acabats molt
destacables. També tenia un bon farciment amb detalls menuts.
La pintura en aquella
vesprada fosca, no s`apreciava bé, però semblava recrear amb bastant exactitud
els fons marins, potser el color morat del personatge femení o el rosa del
Neptú del remat, foren un pel forts, però la resta mantenia una combinació
total entre sí. Un punt important es que a pesar que el tema del mar, sempre te
una omnipresència dels colors freds i del blau, ací s`intentava mantindre un
equilibri amb tons càlids, com el cavallet, la tellina, el coral, etc,....a la
postre un treball molt regular que aconsegueix un 3r premi infantil per a la
Falla El Pla.
Tornava a agafar el cotxe
per a desplaçar-me al encreuament dels carrers Crist de l`Agonia-Lluís Martínez per a visitar l`ultima de les
falles algemesinenques. La comissió ha millorat de forma considerable els
darrers anys els seus cadafals, enguany em sembla que continuaven amb Pepe
Benavent, veterà artista de Carcaixent que ja els plantà en els seus primers
anys. Dos grans caps, formaven cos central i remat d`un cadafal amb una
lluentor especial després d'una breu ploguda.
La temàtica semblava
girar al voltant de la moda i la xica del cap probablement era una model, els
ninots en general no tenien un nivell massa destacable en comparació al modelat
dels grans caps del cos central i remat, però cal destacar un grup amb el qual
aconseguiren ni més ni menys que el Ninot Indultat de les Falles d`Algemesí
2016, tota una fita, per a una comissió amb un entorn difícil. Pepe Benavent no
obstant, ja te experiència en aconseguir Ninots Indultats, fa anys ho va
aconseguir en Alzira amb Doctor Ferran, en secció primera, passant per davant
de comissions d`especial.
A banda del bon modelat,
de bona part de la falla -no de tota- cal afegir una pintura equilibrada tot i
que no massa vistosa, el cadafal donava de sí el que donava. El 7é premi pot
semblar un pas enrere per una comissió que estava consolidant el seu cadafal en
posicions mitjanes, però molt sovint els premis no fan justícia del treball
realitzat durant tot un exercici, no obstant el Ninot Indultat es quasi com un
podi...o fins i tot més.
Supose que també de Pepe
Benavent, era la falla infantil de Crist de l`Agonia, una sort de ninots que
tractaven d`integrar-se en certa temàtica ja no local, sinó fins i tot de
barri, amb referències al parc natural de la Xopera o a un “Cristo Gym” que
desconec. Vista a tota velocitat tenia dues parts, per davant una dicotomia
entre natura i gimnàs, per darrere, sembla l`adolescència amb caputxes, sprays,
etc,...la falta de llum i la lletra xicoteta dels cartells tampoc permetia
resseguir la lectura.
Amb un modelat no tan
acurat com a la falla gran i amb una composició un tant desllavassada, tan sols
la pintura podria salvar al cadafal d`una posició molt baixa, desgraciadament
no fou així, pintar de verd una base o posar-li gespa afegint encara més del
mateix color o utilitzar colors càlids molt suaus, no foren la recepta per a
fer una remuntada i la falla infantil de Crist de l`Agonia rebé el 9é premi.
