CRÒNIQUES FALLERES 2016
Sueca: Les falles més antigues
de la Ribera del Xúquer fan (almenys) 140 anys.
Vist a:Fotos Antigues de Sueca: http://fotosueca.blogspot.com.es/2013/05/placa-de-lajuntament.html
Les poblacions de fora del territori Junta Central
Fallera, tenen característiques diferents a València, les de la Ribera
distintes a les altres comarques i les de Sueca son diferents de totes; no hi
ha premis, l’ofrena es el dia de Sant Josep, es fa una ofrena a tres prohoms suecans, Baldoví, Serrano i
Fuster, etc,....però a més a més, hi ha casos on les comissions es
distribueixen en un parell de nuclis urbans, en el cas Suecà, en son tres. I no
començaren a plantar falles ahir....enguany es compleixen 140 anys de la
primera falla documentada -la dels Riferos
de 1876- a l`actual Plaça de l`Ajuntament.
Començava la meua ruta per la capital de la Ribera
Baixa com sempre per la Falla Verge de Sales que l`any passat complí una
efemèride -que no aniversari ja que no pertany a la comissió actual fundada el
1953- que convertia al carrer de la mare de déu, eix central de la
seua demarcació, en el segon emplaçament centenari documentat de la història de
les falles de Sueca.[1] Precisament el lema de la
falla d`enguany era Innovació o tradició
i sempre amb imaginació, un cadafal signat per Mauricio Moreira amb guió de Xavier, en el que funcionava una
dualitat sintàctica i compositiva.
L'estructura vista per darrere era molt
ampla, amb un parell de dragons o andragons
, com diuen a Sueca humanitzats i fallers, situats dalt unes bases, el drac
lleugerament més alt que la dragona, més dualismes si ella portava un ramell de
flors ell portava un pom, quan vinga l'anàlisi de la pintura en vindran més,
però no ens avancem. Com resava un enorme cartell explicatiu en prosa, açò són
les falles i la imaginació vola i als dinosaures doncs el fem fallers i au!.
Però a banda d`això hi havia més tela que tallar.
Entre les escenes, destacava l`insuperable
vers solt suecà capaç d`arreglar situacions on ninots de motlles molt
reutilitzats cobraven de nou vida. Un dolçainer buscava la dolçaina i mostrant
un rostre d’estupor per no trobar-la. En una escena amb molt de moviment, es
practicava el tir al faller
que no sé si algún dia serà esport
olímpic però ací es retratava amb gran expressivitat. Una escena menys crítica
i més costumista era la de la família valenciana al voltant de la barraca, històric
casal valencià de famílies humils, endèmic de les zones humides de marjal -com
les que envolten Sueca-mitificat per la literatura.
[1]
CRÒNIQUES FALLERES 2014 Dia 18 de Març- Entre Sèquies i Marjals- Sueca, cap als 139 anys de la
primera falla- entre la sàtira i el seny. Iª Part del Casc Antic a les Rondes. http://elcorredordefalles.blogspot.com.es/2014/07/croniques-dia-18-demarc-entre-sequies-i.html
Rodant el
cadafal ja cap a la Placeta del Convent, veiem la més veterana de la família,
abillada de fallera, junt a un parell de xiquets i un mica més a la dreta una
parella de fallers motoritzats a lloms d`una vespa. Completada la volta, es
feia recurrent recordar la disminució de volum, tant en amplada, com alçada.
Respecte al modelat, com a la majoria de cadafals suecans l`absència de premis
a pesar de comptar amb una escola pròpia
d`artistes o muntadors de falles, fa que sovint s`utilitzen motlles de molt
diferents èpoques, artistes i estils, per a aconseguir el màxim de volum, tasca
que amb un motlle nou resultaria impossible. Al remat els dos dracs junt amb
l`escena dels fallers motoritzats constituïen un modelat més actual, en
contrast amb els ninots més reutilitzats de la part posterior.
Per davant
millor acabat, per darrere expressivitat. Si el modelat combinava en
certa manera la tradició i modernitat del lema, també ho feia en quant a dualisme la pintura, almenys la del drac amb
una tonalitat més fosca i un predomini de taronja i grana, mentre que la
dragona estava pintada d`un blau clar
grisenc coberta per un espolí rosa. Un tercer color important per la superfície
que abastava a la base, era un groc-beix o crema -per la nit es complicat
aclarir-se amb la tonalitat exacta- el darrer dualisme, era el més incert ja
que la part posterior no era tan il·luminada, però em feia la impressió que tot
i que els ninots de base estaven pintats amb colors clars en general, en eixa
zona eren més foscos. Si a Sueca s`hagueren donat premis no tinc dubtes que
Verge de Sales enguany era una seriosa candidata al palet.
Invasió Marciana era el lema de la falla infantil
obra també de Moreira, amb el guió
de T.Ortells, composició oberta i frontal a mode de retaule, on no calia rodar
la falla, escassesa de ninots compensada per utilització d`elements com el
rocam espacial i ninots refregits, això sí ben situats i adequadament
remodelats. A banda de la composició, el millor element que a més a més lluiria
probablement més de nit que de dia, era la pintura que aconseguia eixe efecte
escènic de situar al visitant en l`espai, amb una bona transició cromàtica del
violeta al taronja-meló, no obstant en comparació a la falla gran el cadafal
era molt modest.
Preguntant
s’arriba a Roma i tot que ja porte molt anys anant a les falles de Sueca, els
carrers cèntrics son un tant laberíntics, així que vaig preguntar i vaig seguir
recte pel carrer Mª de Déu, fins que vaig girar pel carrer la figuera on va nàixer
el pare dels llibrets Bernat i Baldoví – després vaig transitar breument pel
carrer València, per girar de nou ara pel carrer l’Alber -on hi ha notícia i
esbós d`una falla plantada el 1924, en la demarcació de l`actual Falla Plaça
Cervantes[1]-
llarga fou la caminada fins arribar a la triangular plaça que alberga des de
1959 de forma ininterrompuda els cadafals plantats per diferents artistes per a
la Falla Plaça Cervantes, durant
molts anys i a pesar de no existir premis considerada com a gran dominadora,
els últims anys havien baixat un poc el nivell en quant a cadafal, però ja
l`any passat i enguany sembla que tornen estar entre les primeres.
[1]
CRÒNIQUES FALLERES 2014 Dia 18 de Març- Entre Sèquies i Marjals- Sueca, cap als 139 anys de la
primera falla- entre la sàtira i el seny. Iª Part del Casc Antic a les Rondes. http://elcorredordefalles.blogspot.com.es/2014/07/croniques-dia-18-demarc-entre-sequies-i.html
Em dirigia
paraigua en ma, la pluja semblava amainar quan circulava pel carrer del Manyà Salvador Lledó fins l`Avinguda Vila i Honor
de Corbera, un “trosset” fins l’emplaçament on s`ubicava Mascarats i no de paella de Mauri
amb guió de Xuso Torres per a la Falla
Avinguda d`Espanya, d’estructura molt massissa arribant per darrere,
mostrava una composició molt més equilibrada des de la cara frontal.
Gola del Mareny
de Barraquetes, divisòria entre les platges de Motilla i del Rei.
Foto via Playas de Valencia. http://www.playas-valencia.com/playas/playa-del-rei-rey/
Pugem al drac gegant per la part
posterior ja tenia bona pinta, però al girar-la encara m’impactà més, obra de
l`artista suecà Francisco Vizcaino tenia com a guionistes a
Amparo Vendrell i Luis Ruiz. Si el cadafal no era nou de trinca donava la
sensació que els seus motlles no havien segut massa reutilitzats, amb
coherència temàtica en els elements centrals de temàtica xinesa, drac, gerró,
etc,...es cercava alçada i amplada i crec que ho aconseguiren. D’altra banda apareixia
la crítica local amb referències al MIM (Mostra de Mim de Sueca), el CIM
(Cinema internacional de Merda), a la imitació de festes estrangeres que imitem
com a borregos, com no a les botigues
xineses, etc,.....
Tot i que la
composició era harmònica i coherent, la part de darrere estava una mica pelada
en comparació a la frontal, una artística reixa i un fanal omplien un espai que
d`altra banda estava molt ben acompanyat d’un pirata que era un dels millors
ninots de base. El cap de la dama oriental
-semblava més occidental que altra cosa- era sense dubte la peça millor
modelada del conjunt i una de les millors de les falles de Sueca 2016. No només
pel bon acabat que destacava la bellesa de les seues faccions, sinó pel tocat
de la corona. El contrapunt negatiu era un ventall molt pla i sense
ornamentació.
El drac xinés del remat es quedava en una posició molt forçada que
deixava a la vista una composició frontal estranya, que millorava al rodar la
falla, oferint un millor aspecte tant pels laterals com per la part posterior,
un fet inusual. Les escenes de baix cobrien molt bé el cos central, però de nou
millor pels laterals i part posterior. El modelat en general tenia certa
uniformitat amb motlles d`un estil semblant. Clar contrast entre el rosa
pàl·lid del cos central i el verd menta o pastís del drac, producte de la
lluita entre el color càlid de la humana i el fred del sauri.
El taronja del
ventall al bell mig del cadafal cobria un rosa pàl·lid que no podia competir en
la família dels colors càlids, potser amb alguna tonalitat blava o violeta
s’haguera destacat més, una llàstima. El que si acompanyava era el gerro xinés
blanc amb dibuixos en tinta xinesa blava. Si per davant el ventall havia
desbaratat un gran treball de conjunt, per darrere el mur amb un gris-beix es
mostrava com a eficaç separador de distintes tonalitats, on sobreixien el verd
menta del drac oposant-se al rosa quasi fúcsia del vestit de la dama
occidental. El cadafal s`emporta el tercer premi dels versos en la retolació
del monument, així com una de les mencions en el premi de llibret a nivell
local.
Deixa`t portar per la màgia de l'artista
local José Cuenca amb guió de Dulia
Serra Rosselló com la falla veïna de Verge de Sales estava dins el cercle de
tanques de la falla gran i no vaig poder rodar-la. De dimensions reduïdes
proporcionalment parlant respecte la gran -com quasi totes les infantils de
Sueca- tenia una composició més agrupada, amb un remat més arriscat i una
volumetria de ninots reduïda e igualada a diferència de Gepetto i una fada que
només vaig vore d`esquenes. No vaig poder apreciar el modelat amb nitidesa,
però el teló de fons de la falla era fosc, tonalitats violetes, marrons, verds
fosques, etc,....
Algunes gotes
d`aigua inquietaren la meua marxa pel corbat carrer Utxana en direcció al
carrer Sequial on l'ambientació era màxima, com correspon a un de les
principals vies suecanes, vaig passar junt els porxets, ajuntament, etc,...fins
la Plaça de Sant Pere. Pocs minuts abans havia passat per allí la comitiva de
fallers que havia fet la visita de cortesia i encara es veien dispersos molts
grups, l'esperit olímpic era la falla
gran de la Plaça de l'Ajuntament de
l'artista Juan Vicente Campillo amb
guió de Francisco J.Lapuebla, la composició del cadafal era un podi olímpic amb
trampolins, ninots o bustos, lamentablement la il·luminació era molt deficient
i tampoc hi havia cartells explicatius en aquell moment.
He de reconèixer
que no vaig entendre un cadafal que intuïa portava una crítica més enllà de
l`esport, tot i aparèixer la mascota de Barcelona’92-Cobi- apareixia també un
personatge amb els bitllets d`euro eixint-li pels maletins. Crec que les
fotografies parlen per elles mateixes i es absurd intentar edulcorar amb bones
paraules un modelat i una pintura allunyats dels estàndards professionals. El flautista de hamelin era obra del
mateix artista i també tenia al mateix guionista, amb uns paràmetres de modelat
i pintura semblants al cadafal gran. Es trist vore un cadafal tant modest al
costat de l`emplaçament faller més antic ja no de Sueca sinó de la Ribera del
Xúquer, però almenys es continua plantant. Almenys s'emporta una de les mencions
en el concurs de llibrets a nivell local.
Vaig girar pel
carrer del mercat fins al del Santíssim Crist, per tornar a girar pel carrer
del Vall i finalment al carrer del moro, des d`on es veia la replaceta on
desemboca el carrer foresos, actual ubicació del cadafal que planta la Falla del Mercat, el lema era Qui
pinta més? I l`artista, un any més el suecà José Vicente Gutiérrez la composició sense el risc de l`any passat,
era totalment rectilínia, un gran pintor dalt uns pots de pintura mostrava la
seua obra muntada en un cavallet, el guió de Amparo Matoses tenia molta crítica
local, els nous i vells governants, la degradada situació social, la invasió
comercial xinesa, etc,...asseguraven una bona porció de ninots molts d`ells
fills del mateix motlle, almenys hi havia una alta coherència estètica en el
modelat.
En quant a la pintura no hi havia cap color
dominant, però era molt notable la superfície del blanc de la bata del pintor,
una tonalitat totalment neutra, combinada amb porcions de violeta malva, verd
fosc o clar i el morat dels cabells del pintor del remat, el mes positiu es que
alguns ninots de base combinaven amb aquests colors, el mes negatiu, que es tirava
en falta algun color viu en una falla molt apagada. Personalment pense que en
cas de premis enguany el Mercat haguera quedat lleugerament per darrere de
Verge de Sales i Cervantes, però segurament en el podi en una hipotètica secció
primera o especial suecana.
Les quatre estacions era obra de Joan Martí amb guió de A. Matoses Miralles, tenia un
volum generós i això que la composició estava ben agrupada en torn el cos
central, un conjunt de flors amb una figura al·legòrica femenina al bell mig,
l'estructura tenia molla, perquè semblava que cadascuna de les escenes tenia la
seua pròpia base, constituint una excepció en un context en que les bases han
desaparegut tant a les falles grans com infantils. El cos central frontal
mostrava la primavera, però a les escenes també apareixia l'hivern personificat
en un ninot de neu, les altres estacions no les vaig trobar, tampoc es podia
rodar la falla immersa en la mateixa tanca que la gran.
Entre les
escenes un xiquet muntat en un caragol al costat d`un cartell que parlava de
temps de vacances escolars podrien indicar l`estiu...o la primavera -que per
Pasqua també tenen festa- el toc autòcton el posava una taronja humanitzada. El
modelat corresponent a un fidel reflex del natural tenia un alt nivell d`execució
mitjà, acompanyat pel Ninot Indultat Infantil de les Falles de Sueca 2016. Els
colors grocs dacsa i verds menta i pastís combinaven una oposició càlid-fred,
que amania un conjunt amb molta força expressiva. Era la millor infantil que
havia vist fins eixe moment i probablement haguera segut una de les fermes
candidates al palet infantil.... en cas de existir, clar.
A continuació
venia una llarga caminada sense falles primer pel carrer moro, a l`arribar a la
plaça de Sant Pere giraria pel carrer Sant Roc, després carrer Cullera i ja en
la plaça del Portal de Cullera en direcció al nord per la Ronda Bernat Aliño fins la ubicació del seu cadafal, enfront del
túnel. Xe quina barbaritat! Era el
lema de la falla bastida per Fili Pons,
la qual malgrat tindre un enllumenat un poc deficient mostrava una composició
molt redona, perfectament proporcionada, molt rectilínia això sí...però també
ho eren les seues més directes competidores, el que si tenien les altres era
més volum, a més a més Bernat Aliño te el problema de tindre l`emplaçament més
obert de les falles amb més pressupost de Sueca.
En quant a la
temàtica com a la majoria de falles suecanes, en el guió te gran importància la
crítica local, la primera alcaldessa, les vergonyes de l`anterior govern
valencià, la incertesa del proper govern espanyol -encara sense formar quan
s`escriu aquesta crònica- en quant al modelat tenia d`una banda una alta
coherència temàtica, absolutament tots els elements des de la parella del remat
i contrarremat, passant pels detalls del cos central, tonells, banyes, escuts,
poblats, etc,...i fins i tot els ninots de base, tot tenia relació amb els
denominats per la literatura bàrbars,
d`altra banda, hi havia una evident diversitat de motlles i encara més
diversitat d`execució, reservant el millor acabat per al remat i el ninot que
feia referència a la nova alcaldessa.
Sense la llum
del dia o amb molt poca llum elèctrica la falla semblava fosca, però per alguna
fotografia que he observat feta de dia, sembla que efectivament majoritàriament
els colors eren foscos, la part amb color més clar corresponia a la banya
humanitzada del cos central amb bona part de superfície d`un blanc un poc
engroguit tirant a vainilla i a la
bàrbara del remat amb el color groc i el
rosa color carn. La resta del conjunt tenia un cromatisme molt complicat -les
tonalitats fosques, sempre donen molts problemes- no obstant el cadafal tenia
prou entitat per haver lluitat en una hipotètica primera o especial secció
suecana.
Destacar també
la tasca que realitza la veterana comissió de la ronda, al voltant de les
lletres falleres, en aquest cas, com va dir la premsa, el jurat ha reconegut el
treball de la Falla Bernat Aliño,
per la recerca en la investigació històrica i per la netedat en la
seua edició de El Barri: l’essència d`una
falla el qual li ha valgut el 2º premi al concurs de llibrets de Junta
Local Fallera de Sueca, El Perelló i El Mareny de Barraquetes. També ha rebut
el 58é premi de la Generalitat Valenciana. D'altra banda, en la nova categoria
de Premis al Monument Faller, el
jurat li ha atorgat el 2º premi per la
pulcritud en els textos i la coherència de continguts -els textos dels cartells
explicatius de les escenes del monument o cadafal faller-.
Coses de xiquets era el lema de la falla infantil
del veterà artista local Joan Martí,
una composició apanyada amb un volum
reduït, com l’estructura era molt simple, a la falla la salvava un dels millors
modelats, fidel al natural, expressiu i proporcionat que junt a una bona
distribució de tonalitats pictòriques encara la convertien en una de les
capdavanteres en un hipotètica secció primera infantil. El groc-beix del gat es
situava al centre, envoltat de colors vius, verds, blaus, grocs, rojos,
etc,...tot amanit per algun guió ben travat del qual desconec l`autor/a, però
que segur que era tant bo com el de la gran.
Algunes tímides
gotes d`aigua feren acte d`aparició quan avançava per la Ronda fins a girar per
la Plaça Jaume I, on em vaig trobar amb la
Falla El Portal, de nou amb un enllumenat molt precari, on intuïa més que
contemplava la seua voluminosa silueta, la seua composició era grandiosa,
potser l`element més notable del cadafal de David Clari que portava per lema Enamorats, al remat el cap d`un nuvi i a la vora dreta a la base la
núvia, el cos central un arc. Com en la falla anterior difícil vore la qualitat
del modelat de tall realista i gran diversitat de motlles alguns amb més de
vint anys de rodatge. Més difícil encara seria parlar de pintura posteriorment
he vist fotografies diürnes del mateix cadafal que m`han aclarit dubtes.
Cromàticament la
part frontal basculava entre el color rosa carn dels caps dels nuvis com a
colors càlids, junt als violetes, morats i blaus del cos central, el negre del
barret del nuvi i el blanc de la núvia.
El joc cromàtic no empitjorava el conjunt, però tampoc podia fer
miracles, d`un conjunt amanit pel guió de Rafa Blay, on s'apreciava el recurs
de les escenes de parelles com a característica més pregona d’una falla que al
meu parer estaria en la frontera d`una hipotètica secció segona i una altra hipotètica
secció tercera de falles grans suecanes.
També obra de David Clari era Somnis de xiquets la falla infantil, una sort d`apèndix de la falla
gran, amb gran volumetria, vista per fora -perque com la majoria d`infantils
suecanes, no es podia rodar-tenia un aspecte massís, trencat per la postura
dels cavalls del tir del remat, que
romanien en l`aire. Clara jerarquia d`una composició a l`antiga, amb forma
redona i base circular prou elevada. Destacaven també els ninots de base, per
la seua diminuta mida. Bona contraposició entre el color verd fred de base i el
rosa del remat, es tirava en falta més cromatisme i un modelat més elaborat,
els versos també de Rafa Blay milloraven un conjunt molt modest.
Seguia la marxa
pel carrer Jaume I fins creuar la Ronda Joan Fuster on es forma una placeta en
forma triangular, ubicació on planta la Falla
Che Collons que enguany feia el 20 aniversari, la més jove de les falles
suecanes era obra de Francesc. X. Tur,
portava per lema Viatges amb una
estructura molt senzilla, d`una gran caixa sorgien altres caixes més xicotetes
humanitzades i un gran botons amb el numº 20.
El modelat era totalment coherent amb un estil molt personal, mostrant
una expressivitat propera a la caricatura.
La pintura
restava més que sumava, amb un remat que barrejava roig i negre de forma
harmònica, però que després entrava en certa anarquia cromàtica amb les franjes
violetes i grogues de la caixa de la base, els versos eren de Rafa Blay. No
obstant en cas de existir les seccions, hagueren tingut un dels millors
resultats de la seua curta història a una hipotètica secció tercera, amb un magnífic modelat crec que hagueren
tingut el podi assegurat.
La ruta seguia
ara tornant en direcció al centre de sueca ara pel carrer Lluis Alcanyis fins
arribar al Pavelló Cobert on de nou apareixia la Ronda, ara del País Valencià on planta la falla del
mateix nom, que enguany plantava David
Clari amb el lema Coses de Poble,
de nou un enllumenat complicat, per un cadafal de composició prou senzilla,
sobre una base que simulava les cases d’un veïnat, anava muntat un llibre i
dalt de tot un bou després del terç de banderilles. Pels versos de Rafa Blay,
s`endevinava una forta càrrega de l`economia en la crítica, impostos, multes,
etc,...De nou una composició que solucionava la papereta, amb motlles de
reiterada utilització amb resultats dispars, depenent de la idoneïtat de les
escenes i de l`habilitat de l`artista i guionista per a quadrar el relat.
La pintura vista
des de la frontal del cadafal era molt neutra a excepció del bou del remat,
òbviament més fosc -tot i que hi ha bous braus blanquinosos, rosos o rogencs,
però el més abundant es el de pell negra- per la part de darrere, el roig del
tratge de llums del torero, donava un punt de força en un cadafal un poc
descafeïnat en el pla cromàtic, per falta de tonalitats càlides. La falla
infantil era atraccions infantils i
els versos també de Rafa Blay. Tant el cadafal gran com el menut hagueren
format part d`eixa hipotètica secció tercera, sense dubtes.
En els darrers
moments de la visita la cosa meteorològica prengué mal averany, vaig haver
d`obrir preventivament el paraigües just en el moment que abandonava la ronda
per a creuar la nacional pel carrer escultor Beltran, començava a ploure més
fort. El primer aniversari era el
lema de falla infantil de la 18 de
Juliol obra de l'artista Mauri
Moreira de nou una infantil de molt reduïdes dimensions amb un gran ninot o
un ninot gran al centre i un parell de ninots infantils als costats, color
negre al mig que semblava dispersar l`atenció a les vores amb colors vius verd
fred i rosa càlid, la base verda, posava massa fredor en un cadafal ben
modelat, però totalment mancat de detalls.
Començava a
ploure amb força quan em passava a O tots
moros o tots cristians també de Mauri
Moreira però ara amb guió de Mª
Amparo Albelda, de composició molt oberta, els elements secundaris com torres o
arcs feien de farcit d`un cos central on descansava un dels remats més bonics i
sense dubte el mes arriscat de les falles de sueca 2016, que recorda a la
zíngara que plantà fa anys Paco Giner a Exposició-Misser Mascó. Si manllevem la
llicència satírica de posar un llaurador valencià a una de les escenes, la
coherència temàtica era alta a les figures modelades, també el guió, que
combinava la festa de moros i cristians, com a metàfora de lluita entre dos
bàndols, trespolant esdeveniments històrics a altres més actuals, tema obert,
amb múltiples interpretacions.
Els espais i les
escenes estaven perfectament delimitats per una decoració a base de gespa i
pedres blanques que afortunadament pogueren una pluja intensa però no
torrencial com la de 2015, la coherència temàtica es quedava ahí, perquè de nou
els ninots eren fills de diversos motlles que per simple percepció visual
denotaven distintes èpoques, amb el comú denominador d`un acabat més que
acceptable, especialment el remat. A diferència de les falles de les rondes a
la Falla 18 de Juliol estava tot molt ben enllumenat i la pintura s`apreciava a
les mil meravelles, element que millorava i molt un conjunt ja de per si
notable.
A la base tots
els elements es caracteritzaven per una tonalitat d`un groc beix-crema que es
tornava groc estàndard en les cúpules, d`altra banda el remat emprava un
rosa-carn per al cos i un rosa-lavanda per la roba, en contraposició a totes
aquestes tonalitats càlides la lluna del contrarremat era blava així com la
cúspide de les cúpules, però a més a més calia tindre en compte que la
decoració formada per gespa, lògicament de color verd feia de contrapunt
afegint molta superfície de color fred i per reblar el clau les pedres blanques
amb el cabell negre de la ballarina del remat, vertaderament magistral la
composició pictòrica. En una hipotètica secció segona haguera segut una ferma
candidata al palet i fins i tot em pregunte si podria haver participat a la
secció primera.
Vaig seguir pel
carrer Castelló de la Plana molt breument, per a girar pel carrer Sevilla,
passant al costat del Trinquet Municipal de Sueca fins arribar al carrer Doctor
Fleming ubicació on es planta la Falla
Sucro que enguany havia rebut ja el 1r
premi al Monument Faller, el jurat ha atorgat un guardó relatiu a la gran
quantitat i qualitat dels textos i a més, pel treball que suposa haver elaborat
els versos amb una rima impecable. Es doncs un premi que es sumava al de l`ús
del valencià als llibrets, on amb un treball que tenia la música per fil
conductor en consonància al cadafal gran aconseguien el tercer premi de llibret
local i el 60é de la Generalitat. L`artista de la falla era Pasky Roda junt l’incombustible Pasqual Carrasquer, una llegenda viva
dels tallers.
La pluja augmentava
d'intensitat en el moment de rodar un cadafal que literalment omplia l'espai.
La composició òbviament era generosa amb la base, que obria espais a una
distància equilibrada entre les escenes, l`esquema era el d`un valencià tocant
els plats damunt una base en la que es podien endevinar la música i la festa,
un ratolí humanitzat era el seu contra remat, cadascuna de les escenes tenien
la seua pròpia base i evocava un estil o una època musical diferent, clàssica,
disco, ètnica, heavy, etc,.... afegir un cert risc en el remat per tindre una
cama alçada.
Ninot Indultat de les Falles de Sueca 2016 de Carrasquer
Més que la
qualitat d’algun grup en particular -que també en tenia- destacava per una
enorme regularitat, amb bons acabats en totes les parts, des del remat fins les
escenes de base. Respecte la pintura tendent al pastís, hi havia molt bones
combinacions tant dins de les mateixes escenes, com al cos central i remat,
valga com exemple el grup que va rebre l’indult de les falles 2016 de Sueca, on
apareixien dos xiquets amb tonalitats majoritàriament violetes i roses,
combinant fins i tot amb els seus cabells rogencs, pintant en oposició a eixos
colors freds el groc del pare. Sempre és un plaer contemplar el treball d`un històric de les falles com Carrasquer, però que a la seua edat encara guanye un indult es per a llevar-se el barret.
Un monument ben cohesionat en quasi tots els aspectes, molt regular, sense
quasi daltabaixos, que hauria donat la batalla pel palet en una hipotètica
secció segona suecana -d’haver tingut més pressupost fins i tot en la primera. Alicia en el país de les meravelles era
el lema de la falla infantil obra de Javi
Tur, que ja porta 15 anys amb la comissió. Un quadrilàter a mode de taula
d`escacs, era la base d`una falla amb una composició un pel diferent al que es sol esperar en
categories infantils. Dos grans criats es convertien en guardians d`Alicia i en
figures principals pel seu volum. Podriem parlar de jerarquia inversa, ja que
sembla que la figura més xicoteta és la que marcava la referència. El que si
coincidia amb altres esquemes compositius era la centralitat del personatge
principal.
L'altra sorpresa
compositiva de l`original falla turiana
era que la majoria dels ninots i altres elements de la falla no apareixien a la
part davantera, sinó posterior, com si es volguera destacar la importància
d`Alicia separant-la de la resta de personatges. Un modelat molt personal, on
destacava la mida dels ulls un tant desproporcionada respecte el cap i cos, per
a aconseguir major expressió, especialment en els ninots més voluminosos. En
quant a la pintura hi havia dues parts clarament diferenciades, la davantera
mostrava uns contrastos molt visuals, per exemples la mateixa Alicia de cabells
rossos i vestit blau, o un dels dos criats amb pantalons verds i jaqueta
vermella.
El remat i quasi
també el cos central, era el cap d`una dona amb una perruca pròpia del segle
XVIII, amb unes plomes en la coroneta i una mascara que li cobria el contorn
dels ulls. Del mateix cap sorgien dues mascares, una alegre i una altra trista
i un parell de caps. Vist per davant el cadafal feia una curiosa X, a la base
diverses escenes amb ninots reutilitzats i amanits amb versos de gran qualitat
no només per la rima literària, sinó també per la profunditat temàtica. La
majoria de figures integrants tenien algun punt en comú, encara que fora una
màscara per cobrir la superfície adjacent als ulls.
La qualitat del
modelat era netament superior al cos central, cal dir que les escenes tampoc
presentaven una situació de naufragi, però sí un lleuger descens de qualitat en
alguna escena aïllada. A banda de la composició potser l`aspecte més
interessant de Mascarats i no de paella
fora la disposició cromàtica del cadafal, ja que a pesar de la qualitat de la
llum nocturna, es podia apreciar clarament com el cos central que exhibia un
joc de diferències tènues del blanc-malva-blau acer de tonalitats fredes, front
uns colors més vius i càlids a la base, on destacava sobretot el roig. En cas
d’un lliurament de premis un dur competidor de la comissió anterior, el premi
que si va rebre fou la menció en el llibret de falla.
Visita sideral era el lema de la falla infantil
obra de l'artista José Cuenca, com
moltes de les falles infantils suecanes amb un volum molt reduit, oferia no obstant
cohesió temàtica al voltant del guió de Edith Llop, en el que un alienígena amb
la seua nau espacial coronava un rocam, en el qual hi havia un altra marcià amb
nau. A la base diferents éssers galàctics de formes i colors diversos. Es notava un gran voluntarisme per aconseguir
una obra ben acabada, amb gran expressivitat al remat i resultats interessants
a la base, on hi havia una experimentació al modelat. Magnífic contrast entre
violeta-roig del remat i groc-violeta de la base, el gris rocam passava a un
segon pla desapercebut.
Creuar la
avinguda del mestre Serrano, significa entrar en la demarcació de la Falla Xúquer. La darrera falla infantil
de Sueca a visitar, junt als murs del Col·legi Públic Cervantes, era Una excursió per Sueca obra també de l`artista
local José Cuenca, cadafal de
temàtica local amb guió de Dulia Serra, una xiqueta conduïa un cotxe descomunal
que anava travessant el terme, al costat d`un pal senyalitzador amb la
inscripció Mareny de Barraquetes, a l'altre costat un altre pal amb l'escut de
Sueca. Es criticava la deixadesa de les vies urbanes en contraposició a les
magnifiques carreteres del terme, la resta de ninots de la base, tenien una
mida minúscula, en comparació al cos central així com un modelat i pintura molt
bàsic.
Regal? Bo, bonic i barat era el lema de
la Falla Xúquer obra de l`artista
local Guti amb guió i versos del
veterà Josep de la Torre. Una gran xiqueta pensativa estava recolzada sobre una
bústia de correus formant cos central i remat, per a donar-li un punt de risc,
tenia una cama alçada. La xiqueta estava fixada sobre una caixa de regal,
-motiu principal de tota la falla- al voltant de la qual es succeïen diferents
escenes. Com be deia un dels versos de Josep de la Torre, la tinta i el paper
hui ja són una broma, cal ressaltar
ací la importància dels versadors i guionistes suecans, en una població on la
majoria d’elements son refregits i sovint no guarden relació amb el tema
central, la seua capacitat creativa es incommensurable i providencial.
El cos central enfrontava
diversos colors càlids com el groc, el rosa pàl·lid i el taronja,
concentrant allí el major dinamisme i força visual. A la base colors freds com
el verd, el blau, etc,....gelaven eixe moviment, a excepció d`un ratolí amb
vestit roig, que de forma sorneguera el poeta indicava no esperava el regal de morir en la ratera, o una xinesa amb un to
lleugerament càlid com és el rosa. El cadafal no ha rebut premi, per que a
Sueca no s`atorguen, però la comissió ha rebut el 1rpremi de llibret de Junta
Local Fallera de Sueca i el 33é premi de llibret de la Generalitat Valenciana,
curiosament no n`ha rebut cap dels versos exposats a la falla. La comissió també estava d`enhorabona pel seu premi a la Cavalcada del Ninot, el 3r al
Rally Humorístic de Vehicles o els palets al concurs de paelles, que la convertien en una de les comissions més guardonades de les falles
de Sueca 2016.
Tot i que no les
vaig poder visitar personalment faré una breu descripció mitjançant fotografies
del que plantaren les altres 4 comissions que mancaren en la meua ruta per
falta de temps, eixe jutge implacable. En primer lloc ho faré de la Falla Via del Materal, situada al nord
de la via del tren, prop de l`Asil Modernista i encarada cap al mar, Ens han congelat era el lema del cadafal
construït per Fili Pons, un pingüí
dalt una rajola podria donar una idea del guió de Sekbas, supose que al voltant
de tema econòmic, construcció, etc,..Composició senzilla rectilínia, de base,
cos central i remat, amb escasses escenes tenia al seu costat a la lluna de València del mateix
artista.
Fent un
imaginari de més de 10 kilometres, ens plantem en el primer dels poblats
marítims de Junta Local Fallera de Sueca, el pertanyent a l`entitat menor de El Perelló, començarem per la falla del
casc antic de la vila agrícola, turística i marinera, Poble Vell que plantà Pallassades
de l’artista Mauri Moreira, cadafal
de volum considerable, amb una composició molt vertical, tenia un cos central
format per una antiga carreta de circ ambulant, muntada dalt una base, com les
falles d`abans, per a guanyar alçada. Dalt a banda d`alguns detalls decoratius,
tres caps de pallassos formaven el remat.
A la base,
pallassos, homes forçuts, etc...dispossats amb una separació mesurada sobre un
dels entorns més decorats de les falles de Sueca, El Perelló i els Marenys, el
guió era obra de Rafa Blay, modelat més acurat als caps dels remats, baixant de
nivells a mesura que s`acostava a la base, la pintura taronja-carabassa del cos
central, tot i no ser massa encertada, tenia la virtut de concentrar la llum en
un punt clau i fer de contrapunt amb la part de superfície de color blanc del
remat i amb altres colors freds de les bases, com el blau o el verd.
Sincerament no sé on hauria encabit aquest cadafal si a una hipotètica màxima
categoria o a una segona secció, però es evident que oscil·laria.
Una
nit a l’opera era el lema de falla infantil de Poble Vell, obra de l`artista cullerà Jorge Gil Sapinya amb versos del també
cullera Joan R. Gimeno. Una grata sorpresa i una impotència enorme haver-me la
perdut, per que en fotografia tenia molt bona pinta. A banda de gaudir d`un
volum generós, la seua composició era prou més solta de les que sol plantar a
Cullera, destacant millor les figures principals, les quals modela cada vegada
millor, especialment les faccions del dels ninots, la cantant d'òpera
meravellosa, ben acabada, expressiva, amb detalls com l'ús de materials com la tela a les manegues, etc,... En general un modelat molt polit,
sobretot en els rostres, en un artista que continua evolucionant lenta però positivament.
Si el modelat
era d`un nivell considerable, tot i que amb algunes irregularitats, així com en
errades de proporcionalitat, també ho era la pintura de tonalitats pastís, a la
base un potent contrast entre blancs i grisos, així com entre càlids i freds
(tons blaus foscos vs grana) dibuixaven un delicat equilibri cromàtic molt ben
plasmat. Sense dubte era un cadafal que haguera lluitat pel palet en la màxima
categoria de falles infantils de JLF de Sueca, en l`hipotètic cas que
s'hagueren decidit a establir-les.
Caminant en direcció al Socarrat, prop de la nova església del Perelló,
a l'eixample es planta la Falla Tro i Flama el cadafal gran Abracadabra, pata de cabra fou fet per
l`artista F. Javier Tur amb formes
molt cúbiques emergia un mag somrient junt un dels trucs més famosos el de
separar a una persona en varios trossos, a la base, més quadricula amb un
rellotge humanitzat i uns daus de colors. Sense haver-la vist en directe,
donava la sensació que eren els ninots de base els que tenien un millor
modelat, mentre que el remat no convencia, malgrat la seua forta expressivitat.
Com l`altra
falla veïna del Perelló, estava molt ben ornamentada, aquesta a diferència de
l`altra tenia més plena la base, si el modelat del remat no resultava del tot
convincent, el color de la pintura no ho remeiava, ja que el gris-blanc no
contrastava lo suficient amb el roig, que li robava protagonisme. A la base era
igual o pitjor, el contrast entre el verd i el violeta no tenia força i el
resultat era un conjunt sense harmonia cromàtica.
El cadafal infantil portava per
lema On està Pérez òbviament
apareixien ratolins, queixals i xiquets, mostrant una bona cohesió temàtica amb
el guió d’Imma Sorrentino, però sense una composició clara, en una falla que
semblava més una escena única. Amb un modelat molt expressiu, sovint arribant a
la híper-expresivitat, com en algun ninot amb boca descomunal. La composició
pràcticament semblava una escena única frontal, que en qualsevol altre emplaçament haguera segut molt evident, però en les falles plantades dins la JLF de Sueca, el Perelló i el Mareny on sovint es confonen amb les grans.
Foto via Playas de Valencia. http://www.playas-valencia.com/playas/playa-del-rei-rey/
Acabem la
crònica al Mareny de Barraquetes, l'altra entitat menor de Sueca, és la més
menuda de les que planten falla als diferents nuclis de població de la Junta
Local Fallera de Sueca, el Perelló i el Mareny. Si seguirem la carretera
Natzaret-Oliva arribaríem després de 4 quilometres, no te pèrdua trobar la falla
per que la població no arriba als 800 habitants, allí estava plantada El Treball per al llaurador, i el guany
.......per al gestor un monument agrari producte de dos veterans l`artista Pansa i el poeta Josep de la Torre. D’estructura
senzilla, pel seu escàs volum podia semblar una falla insípida de poc valor,
però el cadafal a tenor de la fotografia tenia molta gràcia. En primer lloc
anava de tema agrari, que es com dir temàtica local, per que el Mareny de Barraquetes
a diferència del Perelló, no es mariner, la Platja no està junt a la població
sinó a més de 600 metres, no hi ha port,
però si unes hortes excel·lents pel conreu de les hortalisses.
El cos central
era una gran caixa forta, per si no quedava clar tenia el símbol de l’euro,
dalt la qual hi havia una Carlota humanitzada, amb una llegona en una ma i una
ceba en l`altra. Supose que simbolitzava la riquesa de l`agricultura. Al
cadafal tots els ninots eren verdures humanitzades, una carxofa, una dacsa, un
pimentó i el rei o reina de les verdures marenyeres: la tomaca coronada. Amb
els versos de Josep de la Torre segur que les escenes tenien suc, a simple
vista s`aprecia un contrast evident entre el blau grisaci de la caixa forta, la
pròpia arena de la decoració de base, de color groga i les verdures, amb el
verd com a color transversal i fred i el roig i groc com a càlids.
Somnis de xiquet era el lema de la infantil, amb
els mateixos protagonistes que la gran Pansa i de la Torre. Una falla amb una
tècnica de modelat, més semblant a quan es tirava de cartró, amb un ninot
principal clar que es la xiqueta i baix d`ell discorrien les figuracions dels
seus somnis que eren la música i la festa dels moros i cristians. Tonalitats suaus
en la pintura, sobretot de la figura central, tot i que dins de l ordre dels
càlids, sense tindre un contrapès en colors freds, ja que els colors més
presents eren el groc i el roig, tan sols un ninot porta color violeta. En tot
cas es evident que el cadafal gran en cas d’existir el premi d`enginy i gràcia
haguera segut un dels candidats. Acaba ací una crònica que he pogut ampliar amb fotografies provinents del Facebook de Junta Local Fallera de Sueca, moltes gràcies per permetre`m l'ús per a fer aquesta crònica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada