CRÒNIQUES
FALLERES 2015
Dia 16 de Març- Impulsat per l’aire
de llevant– Un mosaic de barris – Barri Beteró-Cabanyal-Algirós-Camins al Grau
Deixava enrere l`enrenou del centre històric amb el trasllat del metro,
cap a nous espais fallers, menys saturats d`activitat humana, tempus fugit, que apresa passa el temps,
quan es gaudeix i encara faltava el berenar.
Degut a la enormitat dels sectors que m`esperaven a la vesprada del 16,
lògicament vaig haver de fer una selecció, només els cadafals de les seccions
més altes, perquè desgraciadament no hi ha temps per vore-ho tot en uns sectors
tan amplis.
La primera destinació fou després d`un
recorregut a peu no molt llarg, Una falla
de Deus de Salva Dolz per a la Falla Barrí Beteró, l`argument
del cadafal juga amb la semàntica per a barrejar l`Olimp dels deus grecs amb
l`Olimp de les falles, es a dir la secció especial. Hi havia tota classe de
cartells explicatius, potser que fins i tot massa, però almenys s`entenia
perfectament així, l`orla de l`Olimp ho deixava clar, eren les falles de la
secció especial infantil, on Barrí Beteró, lluita any rere any per continuar
amb les millors de la ciutat.
La composició vista per darrere,-que és per on
comencí a atacar- era prou massissa,
dominada pel temple tetràstil del Deus de l`Olimp, on el Deu de l’inframón
Hades ens espera, molt a prop estava a Hermes Faller –quan em vaig acostar
resulta que era Angel Romero de Cendra Digital, un autèntic Deu missatger, es
lo que te fer animalades de fotos, reportatges, etc,.. i ser conegut, altres de
moment ens salvem-, apareixen també la
vaca sagrada,la hidra de tres caps que representa a Duc de Gaeta o la deessa de
la nit Selene. Quan vaig girar a la part frontal, vaig
evidenciar, que la part de darrere era més fosca, amb colors freds, en
consonància amb el deu Hades o amb deïtats de la nit.
Frontalment la falla creixia fins un volum
considerable, els colors no eren molt més vius, però els diferents banderins de
color roig que sostenien els Déus de l`Olimp, eren el contrapunt ideal i una
injecció de color al conjunt. Amb una clara jerarquització apareixia Zeus pare
dels Deus al centre, també amb una mida major, baix d`ella la seua esposa Hera
i al costat Atenea, filla de Zeus i deessa de la intel·ligència.
Hi havia també un sincretisme mitològic amb l’aparició d’Isis –no
confondre amb els criminals que estan assolant Pròxim Orient i altres
territoris d’Àfrica- l`equivalent d`Hera en la mitologia egípcia, altres deus
egipcis que apareixen son Anubis –Deu egipci de la mort- o Ra-l`equivalent de
Zeus en Egipte- no podien faltar les Muses i els Sàtirs que inspiren a tot bon
artista faller. Una falla de tema mitològic faller que aconsegueix el 9é premi
de la secció especial infantil.
El
país del sol naixent era la falla gran que havia
plantat l’artista de Borriana Rafa Ibáñez per a la comissió Barrí
Beteró, paradoxalment quan estava mirant-la el sol estava caient, no
obstant i sense fer ús del flash vaig tindre temps de vore una estructura prou
solta, amb un gran drac símbol del poder japonès, al centre del cadafal,
rematat pel sol, símbol nacional nipó. Un parell de detalls a destacar, era
l`evolució de color càlid a fred del remat fins la base, passant del roig més
encès a un blau-verd, emblanquinat.
I l`altre la gracilitat del drac, prou
diferent del seu cosí xinés de bolseria. Entre les escenes un president de
falla que sembla tot un emperador japonès: Komosabe
Tosakaba, però amb cara de Juan Armiñana. No podia faltar el secretari, que
havia mutat a Samurai: Tatieso Sipaga
o dos lluitadors de Sumo, on un dels dos tenia prou més pes que l`altre, era
una metàfora de la diferència de preus dins la secció especial.
Com d`orientals va la falla, tot i no ser
japonès, apareix Peter Lim, amo i senyor del València C.F a punt de clavar-li
un gol a Amadeo Salvo, es l`escena futbolística. Apareix també el senyor
pirotècnic japonés: Popoko Mekemo, una fusió curiosa. I no podia faltar la
fallera major japonesa, la Gheisha o els monjos-jurats que es tiren tres hores
meditant els premis. Un cadafal de dimensions un tant xicotetes per
a la categoria, però que no sap a poc, al contrari, bons acabats destacant el
ninot de Peter Lim, prou semblant a la realitat, molt bon treball als ninots de
les escenes, en totes les facetes i en
consonància al guió central de la falla. Només la falta de pressupost pot
explicar el 10é premi a la secció de bronze, la 1-B, d`un cadafal que no em va
avorrir en cap moment.
Passant per l`estació de Renfe del cabanyal,
vaig continuar baixant carrer Serradora avall fins arribar a la plaça Martí
Grajales, per on vaig arribar a la Falla Just Vilar-Mercat del Cabanyal,
l`única del Cabanyal que per motius tècnics, visitaria el 2015. Navegant pel Mississipí era obra del
mateix artista que acabava de vore en Barrí Beteró, Rafa Ibáñez. La llum
natural anava dissipant-se com la boira, però encara permetia observar
l`estructura del cadafal ,un gran vaixell de vapor de Nova Orleans, sostenia
dalt dos ninots enormes i quan dic enormes, vull dir enormes d`una ballarina de
saloon, típica dels estats surencs de la Confederació i la seua serventa negra
darrere que l`estava ajudant a vestir-se.
Sense dubte el treball del cosset de la
ballarina, lo millor de tota la falla. L’estructura de la base s`obria molt, -era necessari per a donar més
sensació de grandària-a més a més amb uns ninots de base també enormes, deixant
espais buits entre escenes –cosa que encara feia que el remat semblara mes
xicotet-, jugant a les cartes, en la típica escena de casino, anaven els
navegants de la corrupció, metàfores dels governants actuals.
Molt treballada des del punt de vista del
guió, l`escena dels tripijocs de la família Pujol, amb una màquina escura
butxaques, on el premi es saber a quin paradís fiscal van els diners furtats.
Andorra, Suïssa, Gibraltar, Liechtenstein, Illes Caiman, etc,... això si amb un
Pujol tant enorme, no sembla el real –prou més baix-. Apareixen Alberto Fabra,
Rita Barberà i Rajoy, francament els dos primers no molt caracteritzats. Les
metàfores entre els temps de l`esclavitud i els actuals, ens porten a un altre
polític actual, que sinó fora per la coleta, tampoc estaria molt clar que es
Pablo Iglesias.
Pot ser la millor escena o la que
resumiria Navegant pel Mississipí, es la dels cocodrils com a banquers de hui
devorant préstecs hipotecaris. Moltes desigualtats en un cadafals de la
categoria d`argent, que es queda sense premi a la secció 1-A. En la falla infantil es repetia l`artista com
en la gran, de nou Salva Dolz, un anàlisi difícil per que desconeixia i
desconec el lema, d’una falla que podria anar de teatre, -perquè màscares hi
havia per totes bandes- o d`una altra temàtica.
Estèticament parlant, destacaven en la
composició dos gran figures i destacava una jerarquització enorme en la mida
dels ninots, fins a tres o quatre tipus diferents, una mica estrany en una
falla. La part de darrere semblava una altra falla, fins i tot els ulls dels
ninots made in Dolz, semblaven diferents. Al remat massa errades, en una
categoria molt complicada enguany com era la segona secció infantil on tampoc
han rebut premi.
Ja a boqueta nit, eixia de la meua brevíssima
estància al Cabanyal, per incorporar-me de nou al carrer serradora i
visitar la Falla Sants Just i
Pastor-Serradora que enguany tornava a plantar Josemi Corachan amb
esbós de Toní Fornés. Anem a Ofrenar,
era el seu lema. El cadafal constava d`un remat d`una fallera amb una xiqueta
en un carret passant per un pont com a cos central, tot i que ja era un motlle
conegut, ben acompanyat amb ninots que reflectiren una mateixa temàtica encara
podia donar joc.
La idea de situar als ninots damunt de
clavells de flors, fou una variable que li donava certa gràcia, així com els
textos dels cartells que auguraven un bon guió. Una falla divertida i
cohesionada, on les mancances estètiques eren suplides per la bona sàtira. “Perill
zona esvarosa per llàgrimes de fallera” o “Perill zona puenting” eren alguns
dels seus arguments per a fer-se amb el 14é premi de la secció 3-A.
La falla infantil de tema escolar, era un cadafal amb una estructura
simple d’un arc que simbolitzava l`escola amb una gran figura, central,
envoltada d`altres molts mes menudes i elements propis de les aules, com
llapisseres, gomes de esborrar, llibres, llibretes,etc,... el groc i el blau de la figura central, en contrast
amb el verd de la xiqueta que hi ha davant, destaquen els diferents elements,
aconsegueix el 12é premi de la secció sisena infantil.
Després de la llarga caminada pel carrer Sants
Just i Pastor, fiu una breu incursió en el sector Algirós girant a ma dreta a
la Falla Jose Maria de Haro-Poeta Mas i Ros que enguany ens presentava Engatusados que ha plantat l`artista Sergio
Carrero Melián, aquesta era la falla que jo sol nomenar Kinder-Sorpresa, típica falla que en
principi no va a destacar en el conjunt, però que et dona la sorpresa agradable. Composició redona, on destacava especialment el remat, un remat d`un gat mirant
una gata, amb un modelat i pintura magnífics, els gats mestres de l`enamorament
...encara que fugen del matrimoni.
Hi ha banquers molt “gats” experts en fugir
amb el que no es seu o ratolins acorralats pels gats de la hipoteca. Bon guió,
senzill i directe acompanyat de bons
acabats que la porten al cinquè premi de la secció 5-C. Lo primer, es lo primer era la versió infantil de Jose Maria de
Haro, també de Sergio Carrero.
Una falla amb temes molt quotidians, enfocats des de la didàctica
adreçada al públic infantil, accions com rentar-se que apareix al cos central,
anar-se’n al llit d`enjorn, estudiar les hores que toca, etc,... escenes
exemplificadores d’una faula tridimensional, amb colors vius que reforcen
objectes humanitzats i volen dotar de moviment una falla que no ha obtingut
premi a la secció onzena infantil.
Finalitzada la meua brevíssima estada a
Algirós, retornava a la llarga via dels Sants, el final de la qual vaig albirar
quan divisí un cadafal d`unes dimensions considerables, era Reconquerir,
allò conquistat el lema de la Falla Indústria-Sants Just i Pastor que
un any més els plantava l`artista de Borriana, Loren Fandos, impossible
no parlar de la composició risc, de fet es el que més impactava segons el
públic anava acostant-se.
Falla vertical per antonomàsia, amb els seu
centre a una rosa dels vents que sostenia tres pirates, dos laterals en posició
d`atac i un central que semblava el
capità, aguaitant el que passava amb el seu allargavistes. En la base un gran
Colom amb el seu “Ou” fa de contra-remat, un conqueridor espanyol mira a dos
indígenes americans, que li ofereixen productes hui quotidians però aleshores
exòtics per a la resta del món, cafè, cacau i creïlles.
Fent un flash-back històric monumental, en un altra escena es retrocedia
a l`imperi romà, on un Brutus Iglesias, estava a punt de assassinar un Cayo
Marianus Rajoyus, d`esquenes, que com Neró estava tocant la lira mentre
s`incendia el país i als valencians ens veu com el Levante Feliz. Si s`ha de primer un element dels ninots, crec que a
bou passat em quedaria amb la pintura, amb un modelat un tant desigual. El guió
era una mica enrevessat, amb alguna escena una mica difícil de lligar amb la
resta del cadafal, però era complidor. Fandos aconsegueix que Indústria
continue entre les millors de la secció amb un 6é premi de la 2-A.
Museus
era cosa de José Luís Mira, un gran guàrdia
junt a una porta ens anunciava de que anava la troca, al seu voltant els
protagonistes erens els xiquetes i xiquetes, de seguida endevine un sentit
didàctic, una xiqueta amb el crit de
Munch, però son xiquets i la inclinació a fer la entremaliadura, ix per algun
costat, com un xiquet que està disparant amb un tirador. Si hi havia una escena
característica, era la del xiquet cavalcant el dinosaure, d`eixes que
t`arranquen un somriure quan el cos es queixa i demana un alt en el camí. El cadafal no obté cap guardó, a pesar de tindre una bona execució,
estava en una secció prou alta com es la quarta infantil, on es difícil rascar premi.
M’endinsava encara més pels camins al grau,
baixant pel carrer indústria, deixant a la meua dreta els Jardins d`Aiora, per
arribar a la Falla Conserva-Berenguer Mallol, de nou un cadafal de
l`artista Paco Torres Josà amb esbós de Chuky, una fusió que es notava
en les ambivalències que recorrien la falla, d`estructura molt vertical, semblava
a primera vista més piramidal, però quan es rodava es podia comprovar que el
remat en realitat s`aguantava des d`una llarga base, que emergia des de el
terra.
No podia evitar imaginar la cremà en aquells
moments, ....prometia. Açò es de traca
endevinava un escenari d`humor i crítica a parts iguals i efectivament així
era, per exemple l`escena del bunyoler valencià que era multat per dos municipals, al qual li
demanaven més papers que fulls te una enciclopèdia, com es fa amb tots els
autònoms locals, mentre que amb els estrangers, fan la vista grossa o els donen
exempcions i facilitats. Una altra havia de ser la dels Trons d`avís o mamonades fiscals varies que sofreixen els casals
fallers, inspeccions, lloguers, factures, etc,...
Destacava i molt, un estil més Torres Josà a les escenes de baix, on es
notava als ninots que l’equip de l`artista havia escatat de valent, trets
facials no tant grotescos com els que es mostraven al remat, més caricaturitzats. El que igualava més el cadafal era la pintura, tot i que a
mesura que es passava cap al cos central i cap a amunt, es tornava més fort. La
combinació de tots els elements descrits els dona un 5é premi a la ja elevada
secció 2-A.
Jugant
a disfressar-nos de Francisco Jiménez Rodero, era la
falla infantil, proporcionalment en una categoria superior a la gran, el primer
que impactava era la jerarquia de ninots, es veien clarament per ordre
d`importància, els més grans com eix central, després mes menuts els ninots de
base i finalment al remat els més reduïts. L’efecte de profunditat estava molt
aconseguit. Una composició sense gens de risc, però amb un equilibri matemàtic
de proporcions que la feia molt agradable a la vista.
També els colors, pastís, que es
complementaven per parelles, rosa-morat, taronja-negre, ...fent més visibles
els elements de la falla. I no desmereixia el modelat i l`acabat, potser hagen
segut qüestions pressupostàries el no haver arribat més amunt del 14é premi a
la secció segona infantil, una secció que la vaig vore quasi tota i que enguany
era de les més competides.
Uns minuts més tard creuava la interminable
Avinguda del Port, per caminar uns metres en direcció al Grau i girar finalment
a la dreta pel carrer Dama d`Elx, fins aleshores vigent campiona de la 3-A el
2014, la Falla Illes Canàries-Dama d`Elx que amb el lema Stairway to heaven ens presentava un
cadafal, presidit per una xica gòtica, rematat per dos heavys amb guitarres
elèctriques. Un nou producte de Paco Giner, amb un esquema senzill a la
part que elegant i estructura oberta en la base.
En l`escena principal veiem a un ninot
llevant-li les benes a una mòmia de Pablin
Iglesias Manson, que ha fet que li entre el caloret a més d`un. Al costat d`un botxí trobàvem un exemplar de
l`Elefant, que ens contava com arreava l`SGAE, a la part de darrere es podia
trobar un cementeri de cantants, la fosa
comuna dels cantants oblidats o les tombes de Mikel Jackson o Emi Whitehaus.
Rodant la falla apareixia l`espectacle de la
Big Party fallera presentat per Julito Tordo i Loren Dóna’t pressa, etc,...un
cadafal amb les armes habituals que presenta Giner, amb uns colors molt
grisencs como correspon a una falla un tant gòtica, acompanyada per un guió
excel·lent, enguany això sí amb un volum molt més reduït encara, que no li
permeten revalidar el palet, quedant-se a la vora amb un 2º premi a la 3-A.
Quina
tela de falla i mai millor dit, perquè la falla infantil de
Illes Canàries-Dama d`Elx, destacava poderosament en la seua categoria,
l`obra de Fernando Foix, fou una de les sorpreses del dia, de les
positives lògicament, concentrat majoritàriament en les falles adultes o
infantils de seccions altes, no m`esperava una falla de tant de nivell en
secció quarta. En primer lloc, era atraient per la suavitat de les seues
línies, exquisit acabat que abarcava tant un modelat i escatat mil·limètric,
com una pintura que combinava els colors més adients, per a cada secció del
monument.
Hi havia més però, un estil propi d`un artista
que almenys jo desconeixia i que s`obri pas amb una personalitat que deixa
empremta. Els colors clars, augmentaven eixa sensació de lleugeresa que manca
en algunes infantils, maltractades per colors foscos, que les fan més pesades.
Però no només era destacable la part estètica, sinó també la cohesió del
argument amb l`obra, que girava al voltant del món tèxtil. Elements suficients
per a emportar-se el primer premi de la secció quarta infantil.
Encantat i una miqueta sorprès reprenia la
marxa, caminant carrer illes canàries avall a poc més de 100 metres tenia la
falla germana, Illes Canàries-Trafalgar, el primer cadafal en visitar
fou Alicia Maravilla que no era una
cosina meua, sinó el lema de la falla infantil que enguany ha tornat Vicente
Francisco Lorenzo, un artista del qual si que esperava una falla important. El cadafal era molt diferent en quant a
l`estil, de l`anterior, amb major predomini dels xicotets elements, tots els
ninots i figures guardaven entre si una perfecta proporcionalitat, però a una
escala més xicoteta.
Ninots que es distanciaven del cànon clàssic
volumètric amb cerca de línies planes i caricaturesques. El punt més seriós o clàssic el posaven les
reproduccions d`elements com el Micalet .També hi ha havia un punt de crítica
que no solen tindre les falles infantils, cosa que la feia desmarcar-se de la
resta. Pintura amb colors més vius, però igualment ben combinats, amb predomini
de colors freds al remat i calents a la base.
I lamentablement, tot i desconèixer el
pressupost, crec que li jugava a la contra, ja que eren moltes les falles de
secció segona infantil que ja havia vist i aquesta pel volum no semblava
precisament de les millors posicionades d`eixida. Per tant, resultat ajustat en
una categoria enguany duríssima amb molts artistes punters per al fill de
Vicente Lorenzo, que rep un 13é premi de la secció segona infantil.
L’edat
d`or era el lema de la falla gran, que des de fa
uns quants forma part de l`elit fallera, la Federació de Falles de Secció
Primera. El seu artista ha segut un any més Alberto Ribera. Si enguany
haguera donat un premi a la falla més Corredora
de Falles, segur que haguera segut per a Illes Canàries-Trafalgar. Des de
la base fins el remat, hi havia una continuïtat, entre el tema de la gent major
i l`esport. La composició molt oberta, evidenciava un intent de compensar un
dels pressupostos més baixos de la 1-A, crec que lamentablement no ho
aconseguia, perquè deixava molts espais buits.
En quant a la composició-risc, tot i tindre un remat d’alçada
considerable, era molt rectilini, sense eixir-se`n mai del centre de gravetat,
en aquest cas, destacaven més els dos contraremats, sobretot el del iaio penjat
del gaiato.
L’escena de la Meta Preferent, l`escena més
corredora de les falles del 2015, en una falla de secció adulta. Els iaios
campions es queden enguany sense premi a la secció 1-A, hauran d`entrenar més
per traure un l`any que ve. Una mica decebut, per no vore a Illes
Canàries-Trafalgar, en els seus millors moment, creuava l`avinguda del Port en
direcció nord per a fer l’últim tram de la ruta, aprofitant la zona ajardinada
de Guillem Anglesola, per fer un dels últims tuïts de la jornada.
Arribat al jardí d`Aiora, em restava girar a
l`esquerra, per arribar a la Falla Ramir de Maeztu-Humanista Furió, una
de cal i una altra d`arena, podria ser un altre titular del dia, grata
impressió donava Combustió de Carlos
López Martínez amb esbós de J.Martínez. Fina, senzilla i conceptual, amb
una perfecta combinació de colors freds i calents, que a més a més jugaven amb
altres elements com la lluna gris-blava o el capoll i la flama roja-groga.
El cadafal suscitava sentiments oposats, com
una lluita entre l’apagada gris racionalitat i l’encesa roja passió. Gran
posada en escena, que no anava ben acompanyada, per unes escenes molt pelades,
amb molt poques figures, d`un modelat peculiar i cap element figuratiu
addicional, substituïts per uns cartells
explicatius amb excessiva lletra -8 o 9 línies- que cansen al visitant.
Probablement la falta de pressupost va ser la culpable d`aquests forats, un inconvenient que la va deixar
amb un 9é premi de la secció 2-B.
Senyoreta Comunicació era el lema de la falla
infantil d`un artista com Sergio Alcañiz que practica un minimalisme, permeteu-me
la pedanteria, mil·limètric. No li cal més, en poc espai, es capaç de col·locar
més de vint figures i a més a més amb una composició molt sui generis, que no
s`assembla massa a l`esquema piramidal de les grans ni a la tortaeta infantil de temps passats.
Es sol o solia dir que el rostre era l`espill
de l`anima, doncs en el cas de Alcañiz, seria l`essència d`un ninots amb una
macrocefàlia, que els fa encara més infantils –totes i tots quan som xiquets,
tenim un cap desproporcionadament gran en relació amb la resta del cos-
l’expressivitat de la xiqueta que era envoltada per la tela d`aranya d`un menut
Spiderman, atrapada en la xarxa o els
xiquets que no paraven de xarrar pel mòbil, son una mostra de la comunicació
actual, digital, oral, etc,...colors més suaus a la part de darrere i més vius
a la de davant, sempre en combinació, la feien una falla molt atractiva a la vista.
Aquesta falla comunicativa que em recordava
l`article amb el qual havia col·laborat enguany amb la Falla Plaça del Cid de
Junta Local Fallera d`Algemesí, s`emportava el 8é premi de la secció tercera
infantil i per cert inexplicable el maltracte que rep Alcañiz dels jurats. D’infantil a infantil i de Ramir de Maeztu a
Ramir de Maeztu, però ara la dels lleons, que no es la falla del “Max and
Henry” el bar dels protagonistes de la sèrie Lo que se avecina, amb Maxi, Vicente, Javi, Leo, Amador, etc,..sinó
la Falla Ramir de Maeztu-Els Lleons.
Colorín,
Colorado, este cuento se ha quemado era la falla infantil de Rodrigo
Nuñez, la falla infantil amb més enginy i gràcia del dia, un descobriment,
d`un artista del qual no havia vist mai cap falla infantil, ni tampoc gran, tot
i que si havia vist esbossos, fotografies i algun ninot d`exposició, d`unes
falles grans sempre originals i diferents de la resta, un exemple enguany es Cuarto Mulenio, la falla del misterio
per a la Falla Polo y Peyrolon-Ciudad de Mula on porta ja quatre anys fent
falles. El cos central de la falla era un home que feia un estudi per saber
quants contes apareixien a les falles, de sobte sorgien unes flames
humanitzades molt juganeres, una de les quals ens picava l`ullet.
De l`estructura compositiva, no hi ha massa a
destacar, no era el seu aspecte més rellevant, si era destacable el modelat
dels ninots, molt clàssic i tanmateix molt satíric, no es habitual un estil
així en infantils. Escenes com el duel del soldat de plom i Peter Pan, la
bruixa –supose que valenciana- donant-li una cullerada de paella a Blancaneus,
que estava prenent el sol en bikini o la del llop i Alberto Porcote demostren que estem davant un artista que sap jugar
amb l`anima de la falla: el guió.
No obstant, els cartells anaven massa
carregats de lletra, perquè 8 línies son moltes. A pesar de mostrar un més alt
nivell en el guió i sentit satíric, l’únic premi que s`emporta la falla es el
de millor ninot de secció tercera infantil. Paradoxes Falleres.
Matrioskades era
el lema de la falla gran de Pepe Jarauta, argument poc o gens utilitzat
en les falles del 2015, el del ressorgiment de la gran mare Rússia, descol·locada amb la caiguda de la URSS el 1991,
que en la darreres dècades ha tornat a ocupar un lloc important a nivell
geo-estratègic. Cal dir que el guió era de José Fuster. La
personificació de Rússia, en la falla ocupava gran part del cos central i en el
seu remat apareixien unes quantes catedrals cristianes-ortodoxes. Bella
composició amb un color blanc com la
neu, que feien destacar encara més els detalls del cap i del remat.
Més irregulars en quant a modelat i pintura
eren els pallassos del contra remat lateral. D’altra banda cal destacar
sobretot el grup candidat a l`indult, una referència a la tensió internacional
entre EEUU i Rúsia, personificada per Obama i Putin, que estan ballant el Cascanous a Ucraïna, posant en perill
tot Europa, amb la bandera alemanya de fons. Al costat apareixien al Divan el
Terrible, Paquirrin Smirnoff i Dimitir Montoro.
Altres polítics eren una Caputxeta la Roja que s`assemblava sospitosament a un polític que
utilitza xampú anti-casta, en una escena en la que de forma molt intel·ligent
es cobrien buits amb cartells d`acudits. Fins el més mínim detall feia
referència al guió, com l`escena de les guarres
fredes de l’oficina. Escenes hilarants com la de la professora Ana Bottle
que donava classes de Rus, després de prendre un relaxing cup of vodka amb taronja in Plaza Red, o la muntanya russa
de la selecció espanyola de futbol.
Però no tot era coherència temàtica, l`escena
de Chicote o sobretot la de Pujol evadint capitals, no acabaven de lligar tant
amb l`eix central. En general una falla molt divertida i satírica, amb una
temàtica prou novedosa en el mon faller, que no cansava i et feia amollar
alguna riallada que altra, en quant al tema estètic hi havia certa irregularitat,
que una secció alta es paga. Em va sorprendre que no s`emportaren cap premi
d`enginy i gràcia, però si que reberen el 9é premi de la Secció 1-B.
Més cansat que un burro, arribava a la última
falla del sector i de la ruta, Falla Duc de Gaeta-Pobla de Farnals. Si
els lleons estaven satírics, els ducs no es quedaven arrere, el lema ja ho deia
tot Ieee.. com si s’acabara el món!
(faller), a més a més si dic que l`artista era Carlos Carsí, ja
s`entén tot. Un dels cossos centrals més peculiars de la història de les falles
l`Abadia del Foc, assetjada pels quatre genets de la Fallalipsis, l’ansia
d`aconseguir el primer premi,...
les traves de la llei a la festa,
personificades en un jutge amb perruca al contra remat, amb cara de pocs amics,
l’assot dels veïns contra els casals i el pitjor enemic de tots, l’àngel del
paradís perdut de les falles amb escenes dels set pecats capitals fallers, com
la peresa fallera, la supèrbia d`alguns fallers i no fallers, tallant carrers, la ira del butaner
cagant-se en els fallers quan veu els carrers tallats, etc,... –si Blasco
Ibañez alçarà el cap, jo crec que o es descollonaria o mataria a l`artista xd!-
Estèticament per a mi no era una falla de les boniques açò és una apreciació molt
subjectiva, que a més a més vaig sentir a mes gent in situ. Això no vol dir que estiga mal feta - la lletjor dels ninots, pot ser una obra d`art també- en cap de les fases i en originalitat i
gràcia tenia poques competidores. Per destacar estèticament algun element a
banda del remat, ho faria amb el candidat a l`indult Nostrafallus, un Michel de Notre Dame faller prou aconseguit dins l`estil de caricaturitzar els ninots i que representaria prou be, l`esperit de la resta de figures que composaven el cadafal.
La falla més que tindre punts destacables,
semblava que no tenia errades notables i això es bàsic per aconseguir premis,
no tenia el millor modelat, però els acabats estaven més que aconseguits, no
tenia uns colors molt alegres, ni una pintura excepcional, però tampoc tenia
cap errada d`execució, ni de plantejament en la combinació, que es notara molt,
tampoc tenia un risc enorme en la composició, però si tenia alguns punts
d`equilibri del remat i contra remats, etc,....
..... i sobretot un guió i un
sentit satíric excepcionals,-probablement la marca més genuïna de Carsí- on tot
absolutament quadrava en el conjunt i si a això li afegim el pressupost o un
dels pressupostos més alts de la categoria, no era impossible que aconseguira
el primer premi de la Secció 1-B. Si Carsi que encara es jove, continua
creixent i evolucionant, pot aportar molt a les falles i lo millor probablement
estiga per arribar.
I ja per fi arribava a la última falla de la ruta i del dia, Despertà a la Primavera, la falla
infantil de Duc de Gaeta-Pobla de Farnals d’un dels artistes que em va
despertar l`amor per les falles, fa més de vint anys, Julio Monterrubio. Aquesta
part de la crònica em fa molt de respecte, es molt difícil poder fer una
valoració general d`un dels millors artistes fallers de la història. Son tants
els seus recursos estètics que es impossible no ja citar-los tots, sinó com a
mínim la meitat.
Alguns artistes fallers actuals, amb el quals
he tigut la sort de parlar, sempre destaquen el mateix: la seua pintura es
probablement, la millor de la història de les falles, ningú coneix la seua
formula secreta, però es evident, que a banda de la llarga experiència de tota
una vida des de que començà a Carcaixent i després Alzira, hi ha algun aspecte tècnic,
que potser només el seu biògraf Ivan Esbrí, desvetlle algun dia o potser
ni ell.
Començarem pel centre del cadafal,
l`al·legoria de la primavera, impactava molt no semblava feta de suro, no se
quant de temps hauran escatat eixa figura o quina lija, s`haurà utilitzat, però
estava tant polida que semblava porcellana, en quant a la pintura, només puc
dir unes paraules que ma mare sempre repetia a principi dels ’90 quan em
portava a la Falla Espartero-Ramon y Cajal o a la Falla del Pilar
i després de tirar-se una hora mirant el seu treball “utilitza uns colors
pastissos amb una tonalitat, que no utilitza ningú més”, i ma mare era molt poc
impressionable, amb això està dit tot.
Unes velles conegudes que crec ja havien aparegut en alguna falla infantil de Monterrubio, son les formigues del formiguer de la base que en un estil diferent ja apareixen a Nou Campanar. Els contrastos de colors en les pintures eren constants, per exemples entre rosa molt fort o un morat molt pàl·lid, o entre un groc ataronjat i un blau grisenc. Podria tirar-me un parell de fulls descrivint el mateix, però es millor que cada lector ho descobrisca per si mateix a les fotografies.
Un detall que si volia esmentar, potser siga la única crítica que
m`atrevisc a fer i es molt secundària, es que no entenc perquè hi havia gespa a
la base del cadafal, quan ja hi havia molt de color verd per la base,
afortunadament el to clar del verd utilitzat per Monterrubio, amb tonalitats
quasi grogues, distingia molt eixe verd del verd fosc de la gespa, però crec
que era un risc que es podria haver evitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada