CRÒNIQUES
FALLERES 2015
Dia 17 de Març/Matinada del 18-
La Paris-Roubaix fallera- Primeres
falles passades per aigua - Xàtiva 150 anys després de plantar la primera falla
fora de València.
IIª Part
Foto propietat de Heliodoro Villanueva a Panoramio. Vista diürna de les muralles de Xàtiva al costat del Jardí del Bes, no molt lluny de l'albereda. http://www.panoramio.com/photo/46388617
Ja feia prou temps, pràcticament des del
principi de la ruta a la part baixa de Xàtiva que havia passat al dia 18, ara
anava a fer un canvi espacial cap una altra ciutat, la que comença
aproximadament des del jardí del bes, passant per l'albereda, pujant una mica
fins Espanyoleto, per a continuar pel carrer diputat Villanueva-polític xativí
present a les Corts de Cadis de 1812- que després rep el nom de carrer
argenteria fins arribar a l'històric raval. M'esperava la ciutat viscuda per successives
generacions que construïren i reconstruïren els seus carrers, les seues cases i
les seues vides.
Foto propietat de audioguiasonline.com. Casa Natalícia del Papa Alexandre VI, el Casal de la Falla Benlloch està junt enfront.
La
forta pendent cap a la Plaça Benlloch, emplaçament històric on es plantava la
falla Benlloch-Alexandre VI, em va despertar records passats com el de
l'impacte que em va causar a finals dels ’90 contemplar una falla plantada amb
eixe percentatge de desnivell. Girant a la dreta vaig arribar a la plaça
Alexandre VI, que porta el nom de l'últim Papa Borja, començava el meu trànsit
per la Xàtiva monumental. Encara que semble mentida enmig d'aquell temps fred i
humit, però encara m'apetia beure aigua d'una font al carrer que em conduïa a
un espai on conflueixen el Reial Monestir de Santa Clara, el Palau d'Alarcó i
la font més antiga de Xàtiva: la Plaça de la Trinitat.
Per uns instants el temps es va detindre, només escoltava el suau murmuri d'una font gòtica i el lent e impertèrrit so de les gotes de pluja que banyaven aquelles pedres venerables. Quin gran goig per als sentits! L'atmosfera silenciosa d'aquells moments-tan estranya en els dies fallers- m'haguera fet pensar de no haver segut per aquells llums i aquells cotxes, que havia retrocedit en el temps fins 1865 i que per algun racó de la plaça anava a eixir a saludar-me el mateix Blai Bellver, president d'honor d'aquesta comissió i pare de les falles no només xativines sinó de totes les plantades fora de València. Ornamentada fins el paroxisme amb velades referències al 150 Aniversari estava Qui cuina dolç la germana menuda que va naixer el 1979, d'una falla que ja ha fet història, Cid-Trinitat.
Rajoles,
gespa, pedres blanques, arena, flors, paper, etc,....innumerables elements amb
els quals de forma artesanal, una comissió il·lusionada dissenya, realitza i
ofereix a veïns i visitants un cadafal original, sense gastar enormes sumes de
diners en un context urbà que estigué a punt de ser patrimoni de la humanitat. El
cadafal signat per la comissió, tenia en realitat una composició molt simple,
amplificada per la prolixa decoració que augmentava el seu perímetre. Un xiquet
aspirant a Xef era el centre de l'acció, a la seua ma dreta suportava uns
quants pastissos i a l'altra una paleta de cuina.
Als
costats d'eixe Xef ninot central d'una banda una cuina i d'una altra una
nevera. La primera amb la inscripció del 150 Aniversari per darrere i la segona
humanitzada, ocupant l'espai intermedi els xicotets ninots de les escenes
jeràrquicament més menuts i alguns tan ben acabats com el que s'emportà el
millor ninot de secció segona infantil. Falla minúscula però ben proporcionada,
amb un modelat sense grans fissures dins un ordre clàssic, però sobretot amb
una pintura ben adherida que completava la fase escultòrica.
Sempre
parle dels color, en aquesta falla a causa dels centenars de dolços de la decoració,
hi havia un empatx que els banderins de premi pel mig, encara agreujaven més i
es que no tot podia ser positiu, no obstant coses tant creatives com substituir
els cartells per plats, restaven en un segon pla les imperfeccions que poguera
tindre. La germana menuda de la degana de les falles de tots els pobles, a
banda del millor ninot de secció s'emporta el 2º premi de decoració de falles
infantils –vaig amollar un exabrupte quan vaig llegir el banderí i vaig pensar
automàticament en el nivell tant increïble que tindria el primer premi- i el 2º
premi de la secció segona infantil de les falles de Xativa 2015.
Girant-me
podia vore la part de darrere de la Falla Cid-Trinitat, s'intuïa una
bona alçada i una composició oberta que sumada a la decoració, aparentava ser
més gran del que en realitat ho era. La única per darrere era una parella de
ciris, girant com si anàrem a eixir cap al carrer Montcada apareixia un botons
que segons la cartelleria era molt servicial i si calia feia serveis personals.
Cartelleria molt peculiar, perquè com a homenatge a La pesca de l'aladroc, estava escrit en poals plens d'aladrocs,
referenciat aquella primitiva falla plantada un 18 de març, segle i mig arrere.
Ja pràcticament de front vaig
entendre el lema Que mal està el servici un ninot enorme –dels més grans que s'hauran
plantat ací- una minyona d'alçada molt respectable feia de cos central i remat
en una sola peça, el cap del qual vaig tindre la sort de vore com era muntat
des de la cistella de la grua dies abans. Amb la composició que ja havia
esmentat abans, sumat a un excel·lent modelat –amb alguns ninots que no semblen
de l'artista- i a una pintura precisa que no només distribuïa be els colors pel
cadafal sinó fins i tot els barrejava bé amb les parets dels edificis annexes
–ho podeu comprovar amb el verd del vestit de la minyona i el siena de
l'edifici d'estil renaixentista de fons- tenia molt números per a quedar bé.
Es jugava
amb el doble sentit a escenes com la de la xica que anava al servici masculí, o la del iaio que esperava pacient al servici del restaurant per tocar cuixa, evidència que la falla
també tenia sàtira, no obstant el guió no era el fort d'un cadafal amb més
potència estètica que de contingut. Bon treball el de Ramon Espuig que
ha elaborat probablement la seua millor falla en eixa plaça que dedicava un homenatge
a la seua primitiva falla amb una reproducció del primer text conservat de la Peixca del Aladroch i darrere un decorat
conceptual del que fou aquell primer cadafal. 3r premi de la primera part de la
presentació, 2º premi de decoració de monument-enguany certament havien baixat
una mica el llistó- 1r premi d'escacs i 1r
premi de la secció segona –enguany per a mi la secció més competida- de Junta
Local Fallera de Xàtiva 2015.
Després
de la primera lliçó de història a pocs metres ja al carrer Montcada vaig passar
al costat del recentment inaugurat Museu Faller de Xàtiva, on prima
l'element històric, literari i un acte genuí com es la baixada de Sant Josep.
No obstant el xiquet nasqué prematur víctima d'unes eleccions, on l'anterior
consistori es veié obligat a cedir un edifici a Junta Local Fallera de Xàtiva i
ara aquesta pateix diversos problemes, el primer una nul·la promoció per part
de l'ajuntament –el nou de moment va pel mateix camí o pitjor-a Internet no
existeix, ni apareix en cap pla turístic ni cultural, d'altra banda la JLFX ara
ja amb temps, hauria d'elaborar un pla de museïtzació coherent amb la seua
situació particular.
Façana diürna de la Botica Central al costat de la Seu-Font Wikimedia, a pocs metres es plantà una falla el 1934.
La ruta
traçada em va portar pel carrer del pare Urios –on es plantà una falla els anys
1934/35 i de forma intermitent els ’40 i ‘50- i molt a prop de la plaça Calixte
III –poca gent o ningú recordarà que el 1934 ací es plantà una falla-espai
monumental i centre neuràlgic d'una ciutat que en època foral votava en Corts
Valencianes només per darrere de València –no hi havia temps per detindre’s a
contemplar la magnifica Col·legiata de Santa Maria que a Xàtiva denominen la
Seu, ni del seu antic hospital del segle XV ni tampoc del seu antic magatzem
municipal de gra o almodí, hui museu, ni de la botica central.
Un
rampa més per un carrer mut tant sols alterat
per alguna veu llunyana de fallers desfasats a recer d'un sostre on no
banyar-se i ja entrava pel fons de la Plaça del Mercat, allí com quasi tots els anys des de fa més de 80 anys, hi havia una falla plantada, el seu lema: 19 de Març, Sant Josep a l'igual que la
falla precedent gran ninot central-ara més menut- i composició oberta que
compensava els espais amb elements pirotècnics simulant una mascletà. Per a dir
la veritat em va sorprendre positivament el modelat d'eixe cos central, que amb
la pluja semblava acabat d'envernissar. El blanc i blau de la roba del gran
faller es complementaven amb el idèntics colors de la façana de Casa Floro.
La resta de ninots tenien un modelat d'un
estil molt indefinit que basculava entre un clàssic evolucionat i una figura de
línies planes que no acabava de posseir un patró clar. A la bona distribució de
les escasses escenes, sumar una pintura plàstica que combinava prou bé els
colors, amb tonalitat més pastís per a la fallera i tonalitats més fosques a
les vores. A banda d'un premi en jocs de taula-crec que el 3r en parxís- i el millor
ninot de secció tercera per Don Quijote
de la Casta, aconsegueixen un tercer premi a la secció tercera, crec que
molt disputat entre varies comissions, Venancio Cimas s'endú el gat a
l'aigua.
Viatge a la lluna era la falla infantil també
de Venancio Cimas semblava més un tros de falla gran amb ninots
infantils empeltats, tant pel modelat com pel color, la falla semblava un arbre
gris, al que li donava un poc d'alegria aquelles xicotetes figures, com si un
fruit solitari penjarà de la branca d'un vell arbre. Una falla molt menuda i
molt gris, a la qual fins i tot el banderí de l'accèssit a la secció tercera
infantil de color groc la millorava. Envoltat d'edificis porticats del segle XVIII travessava aquella gran plaça, on
d'antuvi es celebraren proclamacions reials, subhastes d'obres municipals o
execucions públiques.
Esbós de la Falla del Mercat que aconseguí el 1r premi el 1946 .Font: http://falles.mforos.com/1347227/6761767-75-anys-primers-premis-falles-xativa/ Les fotos les vaig baixar fa anys, lamentablement han desaparegut fa temps.
Enguany
executaran el seu 50 Aniversari com
actual comissió, però no de 50 falles consecutives ja que la primera falla de
l'època actual la plantà V.Sancho el 1967, aconseguint el 3r premi de les
falles de Xàtiva d'aquell any. La històrica comissió no passa actualment per un
dels millors moments de la seua història, tenint en compte que enguany fa 30
anys del seu últim palet a l'especial. La Falla Mercat, fou una de les
fundadores del Comite Central Faller de Xàtiva el 1934, aconseguint eixe any el
2º premi amb Moda 1934, després de
guerra es convertí en la falla guanyadora el 1943-any de represa de les falles
xativines- i el 1946. Al llarg del període dels ’40, ’50 i ’60 feu sempre podi.
Imatge pressa els dies de Pre-Plantà al carrer de les Santes, barri de la jueria, aquells núvols semblaven anunciar la pluja de dies posteriors.
El carrer
Matilde Ridocci suposava una nova costera amunt i el tram fins la següent
falla, el de major pendent de la jornada, moments ambivalents que es debatien
entre cert cansament lògic, agreujat per un oratge que no em permetia anar més
ràpid i el benestar de transitar per un carrer tan especial com el de les
Santes, esglaonat de cases blanques, amb edificis com l'ex convent de Sant
Agustí, fitant al Bisquert, un lloc que et transportava a altres èpoques més
tranquil·les, més naturals, amb més carències materials però enormes riqueses
emocionals i espirituals.
Vídeo documental Pep Gimeno: El cant de les arrels
Segon el cronista de la ciutat Agustí Ventura
en Juderías y sinagogas de la Sefarad
medieval: en memorial de José Luis Lacave etc.. estava l'antiga jueria o
Aljama de Xàtiva situada entre la plaça de la Galera o Sant Jordi i les
muralles per una banda i el carrer menor per una altra, sent el carrer de les
Santes el seu carrer major, just on està el Casal de la Falla Sant Jordi. Una
persona molt estimada a Xàtiva com es Pep
Gimeno el Botifarra, per ací va nàixer i no podia evitar taral·lejar alguna
de les cançons que ha recuperat de l'oblit-jo crec que per culpa meua va ploure més- amb la seua incansable tasca
d'investigació-que ja voldria jo aplicar a les nostres falles de poble- i que
ha popularitzat amb les seues potents cordes vocals.
Fotografia de la Falla Plaça de Sant Jordi que aconseguí el 1r premi de la Secció Especial el 1999 .Font: http://falles.mforos.com/1347227/6761767-75-anys-primers-premis-falles-xativa/ Les fotos les vaig baixar fa anys, lamentablement han desaparegut fa temps.
Reconciliat
amb mi mateix després de visitar el meu carrer- santuari urbà particular, on
per cert també es plantaren algunes falles començant aquell gran any faller del
1934 i plantant un parell de falles testimonials una als ’50 i una altra als
‘60 -també es plantà una infantil per Acció
Catòlica front el convent dels dominics el 1955, molt prop d'allí- baixava
cap a la meua plaça, bé no es meua però com porta el meu nom me l'adjudique , la
plaça Sant Jordi que vaig descobrir fa setze anys, on vaig vore la
millor falla de Xàtiva, doncs el 1999 guanyà el primer premi de la secció
especial de les falles de Xàtiva, el lema d'aquella falla era La culpa la te el dimoni de l'artista
local M. Blanco.
Una
comissió que te el seu primer precedent el 1946 amb la falla que parlava de la força atòmica, de forma irregular
plantaren falles fins el 1958. Després un parada fins l'any 1970 en que sorgeix
una nova comissió i de nou una altra dissolució de la comissió. Per mig cal
destacar els dos palets que aconseguiren amb Antoni Grau el 1951 i el 56, en
els ’70 ja amb les seccions fluctuaren en diverses categories però quasi sempre
en segona, com ara. Ja finalment reprengueren el fil el 1988 sense parar fins
els nostres dies oscil·lant entre la primera i la segona secció, amb un parell
d'anys estel·lars en especial i de nou el descens cap a la segona.
La pluja que cobrava un nou protagonisme em
tornava al present més immediat, no
obstant al contemplar els dos cadafals sobretot el menut, no podia oblidar la
recent presentació del llibret de la falla Sant Jordi, on em vaig trobar amb un
projecte que unia el lema de la falla infantil Homenatge a Tíntin a Xàtiva amb els articles que parlaven de la
històrica filmació fa més de 50 anys de Tintín
i les taronges blaves rodada als carrers de Xàtiva. Des de que vaig
conèixer la temàtica d’aquella falla infantil em moria de ganes de conèixer-la.
Com a bona falla xativina, estava ornamentada a banda de per gespa, arena o pedres blanques, de taronges blaves, però també d'imatges en blanc i negre d'aquella filmació. El cadafal en si tenia una composició molt simple, un carrer empedrat i en costera per on baixaven Tintín i el seu gos Milú, dalt de tot una farola a la que estava agafat el capità Haddock –els de la meua generació quan erem xicotets li dèiem el uelo renegó- sempre de malhumor i sempre entranyable. A l'altre costat un campanar de la Seu humanitzat i dalt la farola com a remat un sol i unes taronges blaves, a les escenes el professor tornasol i els germans Fernàndez i Hernàndez.
Llibret Falla Sant Jordi
El cadafal en si no era estèticament rellevant, sense un modelat amb una gran expressivitat , ni una pintura de primer ordre ni una mida desbordant, tenia això si el característic estil d'un artista que deixa la seua empremta en les falles com es Paco Roca, tenia també el mèrit i la valentia de modelar tota una falla infantil nova amb una cohesió temàtica perfecta. Li mancava també un cert risc, però com sabeu a Xàtiva només es donen tres premis per secció i a les criatures que dibuixà Hergé els ha tocat un accèssit de la secció tercera infantil. Diuen que hi ha falles premiades i falles recordades,.....almenys per a tintinofils i amics del còmic en general aquesta ho serà.
Si vos fascina el còmic, vos haguera agradat també 13 Rue de Sant Jordi que tenia com a composició la finca del còmic 13 Rue del Percebe en tres dimensions i adaptada a Xàtiva i amb les característiques de modelat de Paco Roca, donant un resultat molt peculiar. Vista per darrere no deia res, només uns cartells de PP Gotera i Rustilio, anunciaven que hi havia una escena que els ha donat el 3r premi de ninot de secció segona i el 2º premi de millor escena d’una falla de Xàtiva –aquest premi es únic no hi ha seccions- òbviament el millor premi per a Sant Jordi a les falles del 2015.
Imatge de la Parròquia de Sant Joan, testimoni mut de l'evolució de la Falla Raval.
Font Google Maps Street Views
Esbós de la Falla Méndez Núñez hui Sant Jaume que aconseguí el 1r premi de 1936. Els '30 i 40' foren la seua època més prolífica en quant a premis de cadafal. http://falles.mforos.com/1347227/6761767-75-anys-primers-premis-falles-xativa/ Les fotos les vaig baixar fa anys, lamentablement han desaparegut fa temps.
Fotografia de la Falla Plaça la Bassa hui desapareguda que aconseguí el 1r premi de 1934. http://falles.mforos.com/1347227/6761767-75-anys-primers-premis-falles-xativa/ Les fotos les vaig baixar fa anys, lamentablement han desaparegut fa temps.
No vaig poder posar-ho en el meu article 50 anys cuinant falles a Xàtiva per que no procedia i un faller amb un nom que comença per A, m'haguera matat, però com a historiador havia de reflexionar sobre la influència que d'alguna manera havia tingut aquella mítica falla de la Plaça de la Bassa, que amb Saetabis de l'artista local Rabasa, ja guanyà el 1r premi de 1934, donant inici a una trajectòria que marcà la història de les falles de Xàtiva. Situada en un emplaçament privilegiat entre el casc antic i l'eixample, en plena zona comercial fou la gran superpotència als ’30, tornant el 1943 a plantar falles fins 1963 de forma intermitent.
Fotografia de la Falla Espanyoleto la segona que es plantà a 200 metres de la de la basa, aconseguint el 1r premi infantil de 1956 el lema fou Asta on alcansa nostre art de A.Grau T. Foto arxiu comissió.
Com a bona falla xativina, estava ornamentada a banda de per gespa, arena o pedres blanques, de taronges blaves, però també d'imatges en blanc i negre d'aquella filmació. El cadafal en si tenia una composició molt simple, un carrer empedrat i en costera per on baixaven Tintín i el seu gos Milú, dalt de tot una farola a la que estava agafat el capità Haddock –els de la meua generació quan erem xicotets li dèiem el uelo renegó- sempre de malhumor i sempre entranyable. A l'altre costat un campanar de la Seu humanitzat i dalt la farola com a remat un sol i unes taronges blaves, a les escenes el professor tornasol i els germans Fernàndez i Hernàndez.
Llibret Falla Sant Jordi
El cadafal en si no era estèticament rellevant, sense un modelat amb una gran expressivitat , ni una pintura de primer ordre ni una mida desbordant, tenia això si el característic estil d'un artista que deixa la seua empremta en les falles com es Paco Roca, tenia també el mèrit i la valentia de modelar tota una falla infantil nova amb una cohesió temàtica perfecta. Li mancava també un cert risc, però com sabeu a Xàtiva només es donen tres premis per secció i a les criatures que dibuixà Hergé els ha tocat un accèssit de la secció tercera infantil. Diuen que hi ha falles premiades i falles recordades,.....almenys per a tintinofils i amics del còmic en general aquesta ho serà.
Si vos fascina el còmic, vos haguera agradat també 13 Rue de Sant Jordi que tenia com a composició la finca del còmic 13 Rue del Percebe en tres dimensions i adaptada a Xàtiva i amb les característiques de modelat de Paco Roca, donant un resultat molt peculiar. Vista per darrere no deia res, només uns cartells de PP Gotera i Rustilio, anunciaven que hi havia una escena que els ha donat el 3r premi de ninot de secció segona i el 2º premi de millor escena d’una falla de Xàtiva –aquest premi es únic no hi ha seccions- òbviament el millor premi per a Sant Jordi a les falles del 2015.
Situat
ja a la part davantera la pluja semblava –pero no molt- que em donava uns
minuts de pau, per fotografiar una mica més tranquil aquella original falla,
que tenia un inconvenient: la gran majoria d'escenes, estaven molt llunyanes a
l'espectador i a més a més els ninots eren molt xicotets, beneit zoom que a la
càmera estàs! Darrere de Mortadeló i Filemó metàfora d'una agència de
contractació començaven les escenes de la comunitat de veïns xativina, al pis
de dalt els representants d'EU els verds amb moltes plantes, en el pis de baix estaven els de la sastreria
sense Compromís, en eixe moment pujaven per l’ascensor altres partits com Fill,
Ciutadans, UPyD,..segons els cartells “ja son molt i diuen que tots no Podem”.
Un
encert el de pintar amb diferents colors els pisos de la finca, tant per
diferenciar les escenes com per a donar-li claror a un cadafal dominat pel gris
de les parets de la finca. A banda de premis de comissió com el de 3r premi
d'escacs o el 1r premi en carrosses de confecció pròpia a la Cavalcada del
Ninot, aconsegueixen el premi a la millor neteja viària –o siga a la falla amb
els voltants del cadafal més nets- i el cadafal aconsegueix el 3r premi en la
secció segona de les falles de Xàtiva.
Actuació de Raimon a Xàtiva el 1997, on segons ell mateix assegurava era la primera vegada que cantava la cançó autobiogràfica Cançó de la Mare davant els seus veïns. Al marge de posicionaments ideològics, es una cançó molt emotiva tant a nivell personal -com es evident al vídeo-com pels xativins que hagen hagut de deixar sa casa per anar fora, a la cançó es parla del carrer blanc, un carrer amb falles als '30 abans del seu naixement que fins i tot inclogueren el nom de Sant Jordi, Falla Carrer Blanc-Vernissa-Sant Jordi. Via canal you tube Esperanza Casanoves Cuenca
Era nit
tancada però molt a prop d'allí estava i en les nits de lluna plena es veu el
gran castell de Xàtiva, assenyalant que
em trobava en la cota fallera més alta del recorregut i de totes les falles del
2015. Deia adéu al mur de Sant Jordi i
continuava aquella Paris-Roubaix fallera
per un carrer que fou l'origen de les falles al barri en aquells convulsos anys
’30 del segle XX, el carrer blanc, on va nàixer uns anys després on comença l'horta i acaba el secà,
Ramon Pelegero Sanchis més conegut per Raimon, el degà dels cantants que
conformen la triada local de grans vocalistes en la nostra llengua que enguany
complirà 75 anys.
Coberta del Llibre Oficial de Junta Local Fallera de Xàtiva de 1973, any de creació de l'actual comissió de la Falla Sant Feliu. Font Llibre 75 Aniversari Junta Local Fallera 1933-2007.
Com
tots els anys començava a baixar amb alguna que altra pujada lleu, per carrers
indeterminats, sempre em faig un cert embolic en aquest pas a la part nova però
acabe anant al carrer Ventura Pasqual on planta falles de forma ininterrompuda
des de 1974 la Falla Sant Feliu, una comissió que té com a precedent les
falles plantades des de 1965 a 1967, la primera la plantà R.Morell aconseguint
un 4t premi amb Ja tinguem piset. I
la primera de la nova etapa fou Gat per llebre d'A. Grau que va romandre
fins el 1977. En falles grans han oscil·lat entre la segona i la tercera
secció, amb alguns anys especialment fecunds com el 1977 amb A.Grau –el seu
darrer any-on es feren amb el 3r premi de primera, el 1992 el mateix premi amb
M.Blanco i de nou el mateix el 2002 amb Alfredo Bernat i el 2004 amb la
societat d'Armengol i Cimas. Els grans triomfs d'aquesta comissió vingueren de
les falles infantils amb uns inicis esplendorosos sorprenent als contemporanis
amb el primer premi l'any 1965, ara fa més de 50 anys i de nou el 1977 ja en la
secció especial. A partir d'aquell moment baixaren dràsticament amb l'excepció
del 2º premi de secció primera infantil de 1986 o el 3r premi de l'especial
infantil del 2001. També tingueren una edat daurada en el llibret a començament
del nou mil·lenni.
La història d'Hèrcules era el cadafal infantil de Manuel
J.Blanco per a Sant Feliu, començà a ploure tant que no vaig ni poder
traure la càmera i ho vaig haver de retratar tot amb el mòbil. Modelat basat en
un classicisme academicista sobre temàtica mitològica passada pel filtre
Disney, gust pel detall i les figures diminutes però ben proporcionades sense
concessions a la innovació. Accèssit a la secció tercera infantil però com a
comissió si pesquen el 2º premi en carrosses de lloguer de la cavalcada
infantil.
A que juguem era el lema de la falla
gran també de Manuel J. Blanco d'un cofre multicolor, sorgia un gran
ninot que semblava un arlequí amb unes tonalitats molt clares com el cofre,
quan no en blanc i negre, que semblava representar a l'alcalde o al poder
polític locals, al voltant fitxes de domino, parxis, etc,...i una decoració que
culminava amb l'escut de la falla fet amb trossos del cilindre del paper de vàter
–casualment jo enguany he fet un treball semblant-pintat amb els colors de Sant
Feliu. La crítica local estava molt present, en la primera escena on apareixia
un xiquet que representava el regidor expulsat d'un plenari per portar una
samarreta reivindicativa.
Un gran
membre sexual masculí damunt un pot de vaselina, era el grup candidat a
l'indult que denunciava segons els cartells que a la J.L.F.X pel c... li agrada
donar, en compte de denunciar a no se quin “artista il·legal”, francament entre
que estava plovent, era de nit, la lletra era menuda i plena de gotes, era
difícil llegir-lo. Siga lo que siga, 8 linies seguides no es un cartell, son
dos en un i això a la majoria de públic li cansa. En altres escenes eixia el
típic fatalisme faller, en aquesta ocasió de la baixada en el nivell dels
cadafals-certament la memòria de qualsevol que haja vist falles els últims deu
anys els donaria la raó-, una altra escena també d'àmbit local era la de la
caixa de mixtos amb la cara del rei –el nou, Felip VI-cap per avall, criticant
que s'haguera coronat un 19 de juny, el mateix any que Felip V cremà Xàtiva,
macabra coincidència o no?
Una
escena que ja començava a repetir-se en moltes falles socarrades, era la de la
policia perseguint les caguerades dels gossos, si si en pla CSI per descobrir
el adn del gos...bé, això deien per allí. El ninot del policia era un click, no
se si anava amb segones o amb terceres, la composició com a falla que era de
tercera era prou senzilla, però hi havia de més complexes, en quant a la
cohesió interna argumental si que semblava important, però no vaig acabar
d?entendre algunes escenes. El que xocava molt era la diversitat de ninots, no
hi havia dos escenes amb la mateixa tipologia i això confon molt, el més
rellevant una pintura amb uns colors que es complementaven perfectament. El
cadafal no passa de l'accèssit a la secció tercera, la que si arreplega premis
es la comissió en les seues activitats com en el 2º premi de carrosses de
lloguer de la cavalcada del ninot o en el 3r premi de la segona part de la
presentació.
Imatge de la Plaça Sant Joan, un dels centres neuràlgics del Raval de Xàtiva. Molt prop de la Falla Raval Font Google Maps Street Views
Quasi
com un autòmat vaig seguir avant en aquella negra i humida nit tant poc
recomanable per a fer rutes falleres. Em vaig endinsar de sobte en uns carrers
estrets que em recordaven el casc antic –i antics eren- però no tant com els
que havia xafat feia uns minuts, allò semblava un altre poble de la Costera,
estava entrant al Raval de Sant Joan, això si amb la seua corresponent font. Un
barri històric, fora de les muralles que des del segle XIII fins l'expulsió
dels moriscos el 1609 fou la moreria de la ciutat, no obstant l'església que
dona nom al barri fou erigida entre mitjans i finals del segle XVI.
Font Google Maps Street Views
L'església
parroquial dels Sants Joans ha segut un mut testimoni de l'evolució de la Falla
Raval, una de les 13 falles grans que es plantaren a Xàtiva el 1936-era la
segona potència fallera de l'època només sobrepassada per València- la
posterior guerra civil i la penúria econòmica subsegüent, crearen com en la
majoria de comissions falleres d'aquell context intermitències forçades . En el
primer període ja mostraren maneres amb un 2º premi el 1945 de
Bolinchó-Femenia, alguns tercers com el 1953 o el 1961 i sobretot el seu primer
premi el 1960 amb Quin pato de fira
de Pepe Martínez Mollà, aleshores desconegut encara a València pel gran públic.
Bruixeries de Manuel Blanco S. 1r pr secció especial 1976 fou l'inici del període més gloriós de la Falla Raval. Font Facebook Falla Raval.
En la
segona època que ja va des de 1973 fins els nostres dies, destacà el període de
la presidència d`Agustín Perales que va fer un binomi demolidor amb Manuel
Blanco S, ascendint a l'especial i aconseguint quatre primers premis
seguits des de 1978 fins 1981, que podrien haver pujat a sis, si a banda del
1976 hagueren guanyat també el 1977 on quedaren segons. Hi tingueren altres pics de glòria, com el
primer període de l'artista Paco Roca que empalma dos palets els 1986 i
1987, o el bienni carcaixentí amb Pasqual
Calleja i els Germans Navarro amb presència a la secció especial de
nou.
L'últim
període especial fou l'anterior a la
desastrosa decisió de llevar les seccions on fregaren el palet amb el segon
premi d'Alfredo Bernat el 2004. En infantils foren una de les primeres
potències locals guanyant tres vegades en el primer període de 1947 fins 1963.
Ja en el retorn als ’70 fregaren moltes vegades el palet fins que arribà
l'anhelat moment el 1988 amb empastres
festers de Paco Roca des d'aleshores ja no han tornat a l'especial
infantil. Enguany l'artista era l'històric Paco Roca que ha plantat Por a que? Un dels cadafals infantils
més xicotets que he vist en els últims anys al Raval, amb les tanques més altes per a variar.
Una
escala d'un tètric edifici, junt una arcada gòtica amb motius terrorifics com fantasmes i carabasses.
Per l'escala aguaitaven Frankesteins, mòmies i dràcules. Com a úniques escenes
als costats, d'una banda un Quasimodo geperut que ha rebut el premi de segon
millor ninot de secció segona infantil i en l'altre un jove caça-fantasmes
armat amb un tirador. Els ninots banyats per la pluja semblaven acabats de
pintar, això els feia tindre uns colors més vius, fins i tot les tonalitats més
fosques que eren les majoritàries, ajudava a això també, un dels millors
enllumenats de totes les falles de Xàtiva. Tot i estar en hores baixes reben un
3r premi a la secció segona infantil.
Xàtiva en falles o en flames era el lema de falla gran, també de Paco Roca una de les falles amb més personalitat del 150 Aniversari. De temàtica mitològica adaptada al món faller local, un gran cavall de Troia presidia el cos central, dalt d'ell en el remat una gran musa tenia una lira en una ma i en l'altra una flama, la composició era molt adient i hàrmonica, amb un modelat Roquià, que li donava un efecte encara més còmic a les escenes, d'altra banda a la part davantera de la falla amb una pintura totalment mate es creava un efecte d'oxidació del color que li donava una major cohesió argumental al conjunt falla-guió.
La part
de darrere, representava la contemporaneïtat i els colors habituals tornaven a
aflorar, la falla en si estava el que es diu més bé pelada de ninots, però de bona qualitat doncs la parella de
dolçainer i tabaleter amb el cartell de 150 anys de falles a Xàtiva ha segut el
ninot indultat a més de millor ninot de la Secció Primera del 2015. L'escena principal de lluita
entre grecs i troians, representava l'entrega de premis, on de la germanor a la
baralla es passa en segons- això no es exclusiu de Xàtiva-, com mostrava el cap de porc recordatori de
l'incident que hi hagué l'any passat en l'entrega de premis.
En una
altra escena apareixia com alguns mitjans de comunicació per tal d'aconseguir
vendre més no tenen escrúpols en augmentar la tensió, encara que siga amb el
risc de provocar conflictes incendiaris. En l'apartat de premis com a comissió
aconsegueixen el 3r premi de comparses i el 2º de carrosses de confecció pròpia
a la cavalcada del ninot, també fan bons resultats en el concurs de
presentacions amb un 1r premi en la primera part i un 2º premi en la segona
part de la presentació. En quant a premis de cadafal rep el 3r premi de millor
escena de monument i el 3r premi de la
secció primera de les falles de Xàtiva 2015.
1r Coberta d' un llibret col·lectiu de les Falles de Xàtiva de 1933, eixe any encara no havia nascut el primer organisme comú, perquè només hi havia dos falles grans, Plaça Blasco Ibañez (Cid-Trinitat) i Méndez Nuñez (Sant Jaume) i dues infantils una al carrer corretgeria i un altra a la Plaça de l'om. Si hi hagué fallera major.
No rebé
cap premi en critica fallera, quant tota la falla tenia un guió al voltant de les
falles de Xàtiva, l'any que ve tornaran a la secció especial, jo espere tornar
també. Amb un fort cansament havia de continuar el camí pel carrer argenteria, afortunadament
afrontava una baixada i després un suau descens pel
carrer argenteria, un dels més fecunds bressols de les falles infantils a la
Costera, amb artistes com Fernando Albiñana i Rafael Alonso que guanyaren els
primers premis el 1935 i 36 en vespres de la sagnant guerra civil.
Esbós de la Falla Méndez Núñez hui Sant Jaume que aconseguí el 1r premi de 1936. Els '30 i 40' foren la seua època més prolífica en quant a premis de cadafal. http://falles.mforos.com/1347227/6761767-75-anys-primers-premis-falles-xativa/ Les fotos les vaig baixar fa anys, lamentablement han desaparegut fa temps.
M'acostava
a una de les falles clau en la història de la festa del foc a Xàtiva, Sant Jaume en aquell moment Méndez
Nuñez que va fer la seua estrena amb Ciutat
de les Fonts de Pastor el 1933, la seua primera fallera major
Mercedes o com deien en l'època Merceditas Cuenca i Climent fou també la
primera fallera major de Xàtiva triada en un acte de la Fira d'Agost, perquè el
Comitè Central Faller de Xàtiva nasqué el 1934. A banda d'eixe honor històric
l'artista A.Royo aconseguí amb Cova
Negra el major guardó de la història de la falla jaumina, el primer
premi de l'últim any d'aquell període faller, que acaba de forma abrupta
aquell maleit estiu de 1936.
1ª fallera major de Sant Jaume i primera fallera major de Xàtiva el 1933.
Font Llibre 75 Aniversari Junta Local Fallera 1933-2007.
Passada
la cruenta contesa la falla renaix amb el nom de Martires de la Revolución
fins i tot amb el mateix president que abans José Vidal i Calatayud el 1943, de
nou una de les falles pioneres en un període de postguerra on va viure la seua
fins ara millor època en quant a premis de cadafal amb un segon premi de
l`artista Bolincho amb Força de Voluntat el
1946 i dos tercers premis. El tercer període fou un trienni on aconseguiren un
3r premi el 1958. Entremig hi hagueren anys de falles només infantils
aconseguint un segon i un primer premi.
Imatge de la Plaça Sant Jaume, un espai molt plàstic, prou ben conservat on desgraciadament ara no es planta una de les falles amb més solera de Xàtiva. Google Maps Street Views
L'exercici
1971/72 suposà el retorn definitiu en els darrers 43 anys ha estat en totes les
seccions, ha tingut molts artistes, els més longeus en falles grans foren
Moracho en els ’80 o els Germans Navarro de Carcaixent als ’90, en falles grans
Francisco Agulleiro –germà del mític Vicent Agulleiro- els aconseguí el 3r
premi a primera el 1979 amb Els Vicis
i Xavi Herrero el 2º de primera el 2000 i 2001, també els germans Colomina
aconseguiren un 3r el 2003. El seu millor guardó en època recent fou el 2º
premi de la secció especial amb La
nova cara de Xàtiva de Pepe Benavent de Carcaixent el 2002.
A unes desenes de metres de la seua ubicació històrica en un emplaçament de finques
modernes prou més impersonal s'ha plantat On estan una falla de Xavier Herrero –una més, Xàtiva enguany
semblava Herrerare Regno- que tenia
una caixa de cabdals oberta amb un porquet alat i bitllets d'euros que
literalment s'envolaven. Tot i estar a fosques semblava que llevant de la
negror de la caixa buida, la resta de la falla tenia més color, el modelat més
o menys com sempre i la cohesió temàtica semblava molt bona, però la falla era
molt xicoteta. Com a comissió s'emporten un premi crec que d'un joc de taula
que no aconseguisc vore quin es, a banda de l'accèssit a la secció tercera.
Una nit de Halloween era la germana menuda que
signava la comissió de Sant Jaume, només a Xàtiva podeu trobar falletes infantils
tètriques tant boniques, perquè allò estava a mig camí del decorat de la sèrie
la família Adams i una horta vora el Canyoles. Era com anar per un camp
d’hortalisses i de sobte trobar una tomba per ací, un zombie per allà, un
Frankestein collint carabasses, etc,....i es que per molts anglicismes que
gasten alguns això es la nit de tots sants de tota la vida, però en anglès està més guay.
El
remat d'aquella caseta rural tètrica, tenia de tot, una bruixa volant amb una
granera, un drac que no se si estava volant o estava fent la becadeta, gats, rates penades-per fi un element de la terra- la lluna, estels,
etc,...Amb un modelat molt curiós i aquella pluja que deixava tant lluents les
falles, també tenia bona combinació de colors, lògicament foscos, perquè era de
tema nocturn i tenebrós. Però els cacaus manen, amb una mida no molt gran i en
una població on només hi ha tres premis per secció, es queda amb un accèssit a
la secció tercera infantil.
Imatge de les rodalies de la Plaça de l'espanyoleto obviament de dia venint de la Falla Sant Jaume. Gràcies al meu amic Joaquim Naval. http://www.panoramio.com/photo/106305711
El que
si que anava ja un poc zombie o mort vivent era Corredor de Falles a qui la
poció màgica del cafè se li estava acabant. De fet la torramenta era tant gran
que no se ni per quins carrers vaig circular fins arribar a la Plaça Espanyoleto,
però valgué la pena per que a banda de gaudir de la falla vaig tindre la
companyia d'un vigilant nocturn molt simpàtic del qual no recorde el nom però
si la procedència: Ontinyent. Aquell xic fou la meua víctima: es papà tota la
història de l'espanyoleto.
No vaig poder posar-ho en el meu article 50 anys cuinant falles a Xàtiva per que no procedia i un faller amb un nom que comença per A, m'haguera matat, però com a historiador havia de reflexionar sobre la influència que d'alguna manera havia tingut aquella mítica falla de la Plaça de la Bassa, que amb Saetabis de l'artista local Rabasa, ja guanyà el 1r premi de 1934, donant inici a una trajectòria que marcà la història de les falles de Xàtiva. Situada en un emplaçament privilegiat entre el casc antic i l'eixample, en plena zona comercial fou la gran superpotència als ’30, tornant el 1943 a plantar falles fins 1963 de forma intermitent.
Al
llarg dels seus 14 anys d'existència excepte un any sempre estigueren entre els
tres primers, acomiadant-se amb un segon premi el 1963 amb Varies maneres de fer el indio d’ Antoni Grau T. La Plaça de la
Bassa no fou la mare d`Espanyoleto
això es impossible perquè la primera infantil d'Espanyoleto es plantà el 1956,
per tant coincidiren aquell any, ho tornarien a fer el 1958, on curiosament es
dona la casualitat que la falla dels
xiquets –espanyoleto- guanyà el primer premi infantil i la gran dels majors-Plaça la Bassa- guanyà el
primer premi de grans, no em digueu que no es de pel·lícula? I encara
coincidirien una tercera i última vegada el 1960, plantant les dues comissions
falles grans, l'última de la bassa i la primera de l'espanyoleto.
Imatge de la Plaça de la Bassa hui, continua sent un lloc molt important entre l'albereda Jaume I i la Plaça Espanyoleto, prou ben conservat, pero sense el passat vigor comercial . Google Maps Street Views
Queda palès que no hi hagué una continuïtat
entre les dues comissions, tampoc fusió ni absorció, però si que hi hagué en
menys de 200 metres d'espai, d'una banda un progressiu declivi d'un grup social
que no va fer el necessari relleu generacional amb el resultat de l'extinció de
la comissió i per l'altra l'ascens d'un altre grup ,...que va fer el camí contrari. El fet
apassionant es que hi hagué un temps en que els dos grups convisqueren fins que
Espanyoleto es queda com a única espècie
supervivent en l'emplaçament.
Fotografia de la Falla Espanyoleto que aconseguí el seu primer 1r premi gran el 1971, poc abans d'establir-se les seccions. http://falles.mforos.com/1347227/6761767-75-anys-primers-premis-falles-xativa/ Les fotos les vaig baixar fa anys, lamentablement han desaparegut fa temps.
Fent un
símil amb l'evolució humana, desapareguts
els Neanderthals (la Bassa), els Cromanyons (Espanyoleto) s'assentaren en
el territori aconseguint el seu primer palet amb Antoni Grau el 1971, l'espècie elegida com diria Juan Luís
Arsuaga passà per una etapa de perfil de serra, fins el 1979 que començà la
segona etapa d'A.Grau Cros a Espanyoleto, aconseguint dos primers i dos
segons premis. El 1985 amb l'arribada de Paco Roca, els xiquets que ja
eren adolescents, es feren adults arribant a la maduresa amb Genis Casolans i Bruixeries 1rs premis de la secció especial de 1988 i 1991. Amb
l'epíleg de Roca que es va acomiadar amb sengles segons premis a la màxima
categoria i el ninot indultat, s'inicià una suau davallada a la secció primera.
Fotografia de El nostre barri l'únic primer premi a la secció especial de la Falla Espanyoleto fins al moment. Font: Arxiu falla espanyoleto.
Llevat
del breu lapse del 2000 quan la comissió pujà accidentalment a especial, ha
segut paradoxalment en plena crisi a partir del 2010/11 quan la comissió s'ha
estabilitzat a primera, tornant enguany a especial. Els seus propis antecedents
infantils de mitjans dels ’50 tingueren resultats superiors al que després han
tingut ja com a comissió actual, situant-se sempre primers o segons. Les falles
infantils de l'actual comissió nasqueren el 1973 amb Paco Roca, aconseguint ja un
segon premi l'any següent amb Loquilandia,
seguint una trajectòria irregular oscil·lant entre la secció tercera i la
primera. Als ’80 viuran la seua millor època pujant a l'especial i guanyant el
seu primer i únic premi fins aleshores el 1986 amb El nostre barri. La partida de Roca –quasi 20 anys plantant
infantils allí-significa el descens a primera on s'estabilitzaren i fins i tot
aconseguiren el palet el 1997.
La
pluja em feia retornar a l`actualitat que era la de observar Menjar, beure i no creure una falla amb
moltes polisèmies gastronòmiques que feia coincidir el seu 50 aniversari de
falles consecutives amb el 150 general de Xàtiva. Òbviament un gran cuiner era
el cos central que amb els braços oberts semblava estar cridant a tota la gent
a la taula i al llit al primer crit. Dalt d'ell una bavaresa amb una cullera de
cuina i una gerro de cervesa completava l'acció i coronava el remat. El
contrarremat era un parell de grans gats que miraven de reüll.
La composició de Pere Baenas era molt senzilla,
perquè tampoc era molt gran de fet era la
més menuda en volum de l'especial. El modelat diferia molt si ateníem al cos
central o remat o si ho fèiem als ninots de les escenes, l`element uniformador
a l'alça i més notable era la pintura, no se si pintada pel mateix artista o
per Martorell, però es indubtable que la part del cos central i remat era la
millor de les falles de Xàtiva d'enguany. El joc de colors entre càlids i freds
en eixe espai era perfecte, creant contrastos amb colors forts i vius, no tant
perfecte però molt aconseguit era l'efecte entre els ninots de base.
Un
element que sens dubte em cridà l'atenció no només meua, sinó del vigilant i
que comentarem junts, era la impressionant decoració de la falla, creïlles,
alls, encisams, ous, pans i fins i tot un tirador de cervesa real dins la
falla! Arriba a ser una mica més tard i ens posem a esmorzar aquell xicot i jo
allí dins. Però entre els ninots d'aquell verger fallers, hi havia un element
molt negatiu, uns cartells que tot i manifestar una bona crítica fallera no
tenien cohesió interna, -de vegades molt llargs, altres sense rima, etc,...-
mancava un guió que ordenara aquelles crítiques que campaven sense cap ordre ni
rei ni roc, en aquella falla del de Daimús.
la Falla Espanyoleto aconsegueix en un dels seus
millors anys una garbera de premis, el 1r premi en carrosses de lloguer, el 2º
premi de la primera part de la presentació- concurs on son la falla hegemònica,
sempre al podi, atresoren uns 17 palets, son l'Athletic de Bilbao de Xàtiva,
els reis de copes- o en el llibret on tornen a tindre premi aconsegueix el 3r
de llibret a Xàtiva i el 24é premi al concurs de la Generalitat. El primer
premi en decoració del monument. I ja pròpiament del cadafal, el 2º premi de
crítica fallera, el 2º millor ninot d'especial, el 2º d'enginy i gràcia,
2º premi a la millor escena de monument, el 3r premi de la Secció Especial de
Junta Local Fallera de Xàtiva. I un premi honorífic a la millor comissió de
l'any, supose que pel tràfec d'activitats, exposicions, etc, al voltant
del 50 Aniversari.
El centre del cadafal era un xiquet escrivint en un teclat d'ordinador, al costat el ninot candidat a l'indult era una víctima dels virus que pul·lulen per internet. Un cavall de fusta crec que representava els troians, al remat un xiquet vestit de pirata –pirateria- i per tot el remat boles grogues que representaven distints estats d'ànim als serveis de missatgeria, els anomenats emoticons. Una part de darrere de nou cobria tant la falla, que no la deixava respirar, en ella apareixien mascotes i joguets, desconec si tenia algun significat de l'abandó dels joguets pels jocs d'internet.
.com era el lema de la falla
infantil de Ramon Olivares amb un volum generós per a la secció primera
infantil de Xàtiva. A diferència de la gran no l'havia vist plantar, la
composició era com en altres falles de Ramon una mica embrollada, tapant parts
de la seua pròpia falla, però en aquesta prou menys. Respirava més a la part davantera i una part del lateral,
que deixaven observar una bona representació d'una temàtica molt sucosa com es
internet en una falla infantil. El concepte d'agent unificador o globalitzador
en la bola del món amb monuments representatius i icones de xarxes socials o
xiquets vestits amb roba de països de tot el món donaven eixe èmfasi didàctic
sobre un tema prou nou.
El centre del cadafal era un xiquet escrivint en un teclat d'ordinador, al costat el ninot candidat a l'indult era una víctima dels virus que pul·lulen per internet. Un cavall de fusta crec que representava els troians, al remat un xiquet vestit de pirata –pirateria- i per tot el remat boles grogues que representaven distints estats d'ànim als serveis de missatgeria, els anomenats emoticons. Una part de darrere de nou cobria tant la falla, que no la deixava respirar, en ella apareixien mascotes i joguets, desconec si tenia algun significat de l'abandó dels joguets pels jocs d'internet.
Tenia
un dels millors modelats possibles per al que es Xàtiva-seria desitjable que el
nivell mitjà fora més alt –sobretot aportava expressivitat i diferents matisos
emocionals propers al món dels xiquets, encara que estèticament tinguera les
seues limitacions. Els colors vius, sobretot l'omnipresent blau a la part
davantera li donaven eixa alegria de la xicalla que la feia agradable a la
vista, afegir a eixe conjunt la magnífica decoració en aquest cas fent un
treball de jardineria que li dona el primer premi en ornamentació de falla infantil,
amb el qual discrepe, estava molt bé, però no tant. S'emporta també el premi al
millor ninot de secció i el 1r premi de la secció primera infantil de Junta
Local Fallera de Xàtiva 2015.
Esbós de la Falla José Espejo (carrer Corretgeria)
3r premi 1936 Font Història de les Falles de Xàtiva
Em vaig
acomiadar del vigilant, feia estona que no plovia però els carrers estaven
banyats i esvarosos, em vaig deixar anar cap avall per deixar-me portar pels
meus peus fins el carrer de la porta de Santa Tecla, durant el recorregut per
Corretgeria no podia oblidar la història d'una altra espècie fallera xativina desapareguda, la extinta falla José
Espejo-ara i abans de la guerra Corretgeria- una comissió nascuda en el
boom dels anys ’30 que obtingué un 3r premi del Comitè Central Faller de Xàtiva
de 1936 amb Partida de truc en l'horta
de A.Royo.
Esbós de la Falla José Espejo (carrer Corretgeria) 1r premi de 1944. http://falles.mforos.com/1347227/6761767-75-anys-primers-premis-falles-xativa/ Les fotos les vaig baixar fa anys, lamentablement han desaparegut fa temps.
El seu moment d'esplendor fou el dels ’40, on
en plena època de l'estraperlo aconseguí dos primers premis el 1944 i 1945 amb J.Camarasa,
després vingueren uns ’50 amb moltes intermitències i encara un tercer premi el
1957 i plantaren la seua última falla obra d'Antoni Grau i Cros el 1962,
acomiadant-se amb un tercer premi ja de Junta Local Fallera Xàtiva. Em venia al
cap la coincidència temporal de desaparició de falles nascudes als anys ’30,
que per motius que desconec, no saberen o no pogueren adaptar-se a la nova
situació econòmica que s'albirava amb el desarrollismo dels ’60.
Vaig
travessar el carrer botigues on va nàixer al nº 23 Emilio Baldoví Menendez més
conegut per Bruno Lomas, al tercer pis eren situades les golfes on va
composar la cançó en el desvan de mi
abuela, si marcarem en un mapa els llocs de naixement de Lomas, Raimon i Pep
Gimeno curiosament ens eixiria un triangle rectangle escalè, situant-se l'angle
de 90º més o menys en el barri de la jueria on va naixer Pep Gimeno el
Botifarra, curiositats o esoterismes musicals a banda, estava arribant a la
porta de Sant Francesc.
Fotografia de la Falla Tetuan-Sant Francesc (aleshores només Tetuan) 1r premi de 1959 http://falles.mforos.com/1347227/6761767-75-anys-primers-premis-falles-xativa/ Les fotos les vaig baixar fa anys, lamentablement han desaparegut fa temps.
Tetuan-Sant Francesc que abans es plantava o almenys
jo l'he vist quasi al carrer Montcada, te com moltes falles de Xàtiva un origen
en els anys ’30, la seua primera falla la plantà Rabassa el 1934 i l'any
següent A.Royo que amb Una boda
valenciana s'emporta el 3r premi. Foren també dels pioners en reprendre la
marxa el 1943 amb Voluntat de fallers
–lema molt pertinent en aquells anys- de R.Sanchez que es feu de nou amb el 3r
premi. Plantaren de forma intermitent fins 1961 aconseguint dos primers premis
el 1959 amb R.Morell i el 1961 amb Pepe Martínez Mollà.
Fotografia de la Falla Tetuan-Sant Francesc (aleshores només Tetuan) 1r premi de 1963 http://falles.mforos.com/1347227/6761767-75-anys-primers-premis-falles-xativa/ Les fotos les vaig baixar fa anys, lamentablement han desaparegut fa temps.
Amb la represa definitiva de 1963 de nou amb Pepe Martínez Mollà que els torna a fer guanyar el primer premi s'inicia la epoca més brillant i regular de la comissió, enllaçaren tres palets seguits, el ja anomenat més dos de Blanco-Arnau i després d'uns anys de segons i tercers premis tornaren a guanyar amb Manolo Blanco el 1970. Després exceptuant el 1974 que pujaren a especial, s'han mogut entre la primera i la tercera secció amb grans fluctuacions aconseguint varios primers en primera, l'últim el 1997.En els quinze anys que portem de nou segle i mil·lenni han estat a la secció tercera. L'evolució de les infantils es molt semblant tenen dos primers premis d'especial un del 1978 de Paco Roca i l'altre de M.J Blanco del 1987. Una de les anècdotes es que el fins fa poc alcalde Alfonso Rus, fou president infantil d'eixa comissió el 1965 ara fa 50 anys i que l'any següent ho fou del mercat.
Amb la represa definitiva de 1963 de nou amb Pepe Martínez Mollà que els torna a fer guanyar el primer premi s'inicia la epoca més brillant i regular de la comissió, enllaçaren tres palets seguits, el ja anomenat més dos de Blanco-Arnau i després d'uns anys de segons i tercers premis tornaren a guanyar amb Manolo Blanco el 1970. Després exceptuant el 1974 que pujaren a especial, s'han mogut entre la primera i la tercera secció amb grans fluctuacions aconseguint varios primers en primera, l'últim el 1997.En els quinze anys que portem de nou segle i mil·lenni han estat a la secció tercera. L'evolució de les infantils es molt semblant tenen dos primers premis d'especial un del 1978 de Paco Roca i l'altre de M.J Blanco del 1987. Una de les anècdotes es que el fins fa poc alcalde Alfonso Rus, fou president infantil d'eixa comissió el 1965 ara fa 50 anys i que l'any següent ho fou del mercat.
Tornant
al present tenia davant Pim, pam, pum,
falleret la falla infantil de Tetuan-Sant Francesc de l'artista de
València, Paco Torres que amb un estil molt diferent al que es planta
per Xàtiva suposa un alenada d'aire fresc per una ciutat aïllada de l'epicentre del món faller. Composició molt viva, amb
figures humanes i animals jerarquitzades, sense quasi elements inerts, excepte
un arbre, no tenia ni un punt mort i sobretot fugia de l'amuntegament barroc
que predomina en molts pobles. En quant al modelat es buscava la línia plana,
la rotunditat de les formes, amb un escatat molt profund que havia deixat unes
superfícies molt polides les quals ressaltaven encara més l'expressivitat
d'alguns ninots.
La
pintura en el cas de la cara d'algun ninot, feia l'efecte de la pell humana i
en quant a la combinació de colors hi havia un joc entre colors ocres-rogens
càlids i grisos-negres freds amb el verd clar per mig. L'únic punt que no vaig
comprovar fou el de la cohesió argumental per que francament a aquelles hores
el cos ja no estava per a lectures. Un xicotet univers on hi havia de quasi
tot, excepte risc una llàstima que una falla semblant però amb més pressupost
no haguera participat a la secció especial infantil. Torres s'emporta el 2º
millor ninot de tercera i el 1r premi de la secció tercera infantil.
3015
falles? Era el lema de una falla que es feia
preguntes sobre les falles un futur llunyà, molt llunyà. La composició
òbviament havia d'estar presidida per un gran robot o màquina i envoltada per
éssers mecanitzats. Més que modelat semblava una sort de formes geomètriques,
que Manolo Blanco Climent havia disposat en format clàssic, però amb una
pintura sobre a les planxes del cos central, que semblaven talment planxes
metàl·liques o de material semblant. El primer ninot o grup que vaig vore que
era el més colorista, era el del candidat a l'indult, amb una crítica a la
junta local, sembla que per un tema de mides del ninot en l'exposició.
Una
altra amb un ninot que no semblava humà parlava que quan toca anar a l'entrega
de premis tots volen anar...supose que parlen de 3015. Una escena amb
Darth-Vader, feia autocrítica de les pròpies comissions que quan arrepleguen un
premi que creuen que no els correspon armen el canyaret transformant-se en
dòbermans. Una altra en la transformació de les insígnies de distinció en
botelló-per cert els havien furtat un ninot- No obtenen premi, quedant-se amb
un accèssit a la secció tercera, però guanyen el premi a la millor crítica
fallera.
Fotografia nocturna de l'albereda de K.Sanchis http://www.panoramio.com/photo/75123652
Creuava
una albereda deserta, que unes hores abans havia estat inundada de fallers,
veïns i visitants, amb l'entrega de premis i la recorreguda i baixava per Carles
Sarthou cap a la meta d'aquesta clàssica. I clar ara tocava fer una
retrospectiva que en el cas de la Falla República Argentina, es molt difícil de
resumir perquè en poc més de 50 anys tenen quasi tants premis com
tota la resta de comissions juntes. Com a bona falla xativina a pesar de nàixer
en plena expansió urbanística des de l`albereda fins la via del tren, també
tingué el seu antecedent, en el seu cas una falla infantil el 1962 de R. Morell
que ja guanyà el palet...estaven avisant.
Fotografia de la Falla Repubilca Argentina 1r premi de 1990 http://falles.mforos.com/1347227/6761767-75-anys-primers-premis-falles-xativa/ Les fotos les vaig baixar fa anys, lamentablement han desaparegut fa temps.
Portada del llibret de la Falla República Argentina
guardonat amb el 2º premi de Junta Local Fallera Xàtiva
i el 20é de la Generalitat Valenciana a les Falles 2015
Des de la fundació de la comissió s'ha
caracteritzat per un alt nivell de competitivitat en tots els concursos on s'ha
presentat, impressiona la quantitat de palets en la comparsa de la cavalcada
del ninot, que només al segle XX sumava 26. Sumats als 24 primers premis de la
falla gran – estadísticament cada dos anys premi-, 10 en la infantil,
16 de llibret-a banda altes posicions al que atorga la Generalitat-,
enginy i gràcia, crítica, etc,.....donen una
visió de conjunt del que ha significat aquesta comissió en nombres, en el darrer
mig segle. Òbviament eixa diferència abismal ha generat animadversions de la
resta de comissions, que es senten impotents-jo a finals dels ’80 i principis
dels ’90 li tenia una mania impressionant a la falla que sempre guanyava al meu
poble- però també ha generat un orgull desmesurat per part dels seus components
davant eixa hostilitat exterior, com a barrera psicològica defensiva, acusant els seus detractors de patir d'argentinitis
Fotografia de la Falla Canovas del Castillo 2014, a Carcaixent hi havia un sistema bipolar entre ells i Plaça Major que ha quedat reduït a un domini absolut per part d'una sola comissió, al concurs de cadafals.
Per molt que haja criticat a la Falla República Argentina, no se li pot negar un mèrit molt gran, no només a la creació de grans cadafals, sinó també al compromís amb la nostra llengua i la nostra cultura. A banda de llibrets, setmanes culturals, etc,..Un exemple es aquell cartell que es preguntava per que no podien cantar en valencià en la seua Xàtiva natal en la Fira d'Agost , cantants locals de la talla de Raimon, Pep Gimeno el Botifarra o Feliu Ventura. Fa uns dies cantaren els dos últims, ja només falta Raimon per completar la triada.
Fotografia de la Falla Verge del Carme de la pròpia comissió
No em podia oblidar aquella matinada de les dues comissions que no vaig poder visitar . El cas de la Falla del Carme, em dol especialment perquè El Joc dels Escacs pel que vaig vore a l'exposició del ninot i després al seu esbós, tenia molta personalitat. Estèticament calia oblidar-se de modelats, pintures, etc,...tenia la seua composició, el rei i la reina dalt un comptador de temps amb les altres figures, alfils, cavalls, torres, peons, etc,...dispossades jerarquicament. Les peces no eren anònimes i semblaven identificar-se amb el món faller i no faller local. Poc més puc afegir d'un cadafal de la secció tercera que s'ha emportat el 3r premi en crítica fallera, que em fa pensar que tindria un guió interessant.
Fotografia de la Falla infantil Verge del Carme de la pròpia comissió
Com passa el temps de l'artista de la Pobla Llarga Vicent Gomar era la falla infantil d'una comissió que a banda del 3r premi de la secció tercera infantil arreplegava també el 3r premi de carrosses de confecció pròpia de la cavalcada infantil. Comissió històrica la de Verge del Carme, a la que promet anar algun any i fer-li la retrospectiva històrica que es mereix. Les altres falles que se'm van quedar al tinter, foren les de Passeig-Cardenal Serra una de les falles més joves de Xàtiva, en un barri nou de la ciutat. El seu artista ha segut Ernesto Cimas el qual ha plantat Coses chines una falla més convencional que la de Verge del Carme, la qual semblava prou potent per a la categoria pel que es veia a un periòdic digital local.
Fotografia de la Falla Passeig Cardenal via Portal de Xàtiva
Poca cosa més es pot afegir d'una falla que no s'ha vist i que ha aconseguit el 2º premi de la secció tercera. La falla infantil portava per lema Érase una vez...el seu artista era també Ernesto Cimas i participava en la secció tercera infantil de les falles de Xàtiva. I fins ací la segona crònica de la primera població que passa dels 150 anys, en açò de fer monuments efímers més o menys artístics i més o menys satírics que després es cremen.
Agraïments a Javi Tormo de la falla espanyoleto per la informació sobre el cantant Bruno Lomas.
Bibliografia:
DDAA, (2015) Llibre Junta Local Fallera de Xàtiva 2015. Xàtiva. JLFX
SANCHIS I MARTÍNEZ, JOSEP (1996) Història de les Falles de Xàtiva, Xàtiva. D. L
Fotografia de la Falla Repubilca Argentina 1r premi de 1966, amb el que iniciarien una llarga sèrie. http://falles.mforos.com/1347227/6761767-75-anys-primers-premis-falles-xativa/ Les fotos les vaig baixar fa anys, lamentablement han desaparegut fa temps.
Tres
anys més tard el 1965 es plantà la seua primera falla gran també de R.Morell
que ja aconseguí un 3r premi, l'any següent canviaren a A.Grau que plantà Lluita pel nivell de vida
aconseguint el seu primer palet, començaren molt fort guanyant quatre seguits.
Guanyaria també el primer de 1972 i en l'últim any de la primera etapa a República,
amb Pallassades, els tornà a portar
el palet ara ja de l'especial –les seccions s'establiren el 1972 i la
secció especial el 1974- corria l'any 1977. Amb una baixada puntual a primera
de dos anys, tornaren ràpidament el 1981, la falla Els canvis suposa el rencontre amb el palet en el retorn de A.Grau
en la seua segona època a República que acabà de nou amb un any en secció
primera.
Fotografia de la Falla Repubilca Argentina 1r premi de 1990 http://falles.mforos.com/1347227/6761767-75-anys-primers-premis-falles-xativa/ Les fotos les vaig baixar fa anys, lamentablement han desaparegut fa temps.
M.G.Moracho
rellevà a Grau, qui amb Retorn a l'antic
retornà el palet a la comissió de l'eixample xativí, el qual repetí la operació
l'any següent 1990. De 1992 a 1996 quasi coincidint amb els Tours de M.
Indurain, la comissió tingué cinc palets amb tres artistes diferents M.Blanco,
M.G.Moracho i Xavier Herrero, la falla Carnestoltes Xativí, es una de les primeres que guarde en la retina
del món faller xativí, lamentablement no conserve cap fotografia pròpia. El
mateix Herrero tornà a guanyar allí el 1998 tancant un cicle.
Fotografia de la Falla Republica Argentina 1r premi de 2006 http://falles.mforos.com/1347227/6761767-75-anys-primers-premis-falles-xativa/ Les fotos les vaig baixar fa anys, lamentablement han desaparegut fa temps.
M.Blanco en una tercera època
aconseguí un “bienni republicà” amb sengles palets el 2001 i 2002 Els pecats actuals o Xàtiva en flames, l'últim gran període
triomfal fou el quinquenni que anà del 2006 al 2010, protagonitzat per
l'artista local Paco Roca que els feu guanyar de nou cinc vegades seguides, de
fet es l'únic que ho ha aconseguit d'aquesta forma. Xàtiva present i futur obrí aquesta etapa que tanca l'amo del corral. Roca a banda dels cinc
tours, encara els aportà un sisè, el 2012 amb Mil i un contes, el cicle de l'artista que més premis ha aportat a
la Falla República Argentina clogué l'any passat amb un segon premi.
En
quant a les infantils, el seu historial es també important però no tant espectacular
com en grans, comptant ja el primer any amb el primer premi amb Los Picapiedra , la rateta presumida dos anys més tard el 1974 o Contes el 1976. Després d'uns anys de
segons premis tornaren a guanyar el palet –aleshores ja d'especial el 1984- En una ciutat crida Xàtiva. L'artista
que més triomfs els ha aportat fou M.J.Blanco amb tres primers, dos d'ells
seguits el 1989 i 1990 en una primera etapa i dos palets més una segona etapa
els anys 2001 i 2002.
guardonat amb el 2º premi de Junta Local Fallera Xàtiva
i el 20é de la Generalitat Valenciana a les Falles 2015
Fotografia de la Falla Canovas del Castillo 2014, a Carcaixent hi havia un sistema bipolar entre ells i Plaça Major que ha quedat reduït a un domini absolut per part d'una sola comissió, al concurs de cadafals.
Des de
fora sembla que les falles de Xàtiva tenen un sistema pràcticament unipolar- no
sempre fou així, a mi personalment m'agradava més el model multipolar d'abans
de guerra i anys de postguerra, més equilibrat on varies comissions s'alternaven-
però des de fa quasi mig segle hi ha una concentració de capital econòmic i
humà molt gran en una sola comissió. Una situació que des de fa aproximadament
una dècada s'ha traslladat a altres poblacions com Carcaixent o Gandia i avança
en eixa direcció a Cullera, Alzira, etc,.. això es perillós per que amb la
concentració de poder sorgeix la capacitat per influir en el món faller i no faller, jurats, juntes locals, federacions, ajuntaments, etc,....
Fotografia de la Falla Cami Nou 2014, també a Alzira es camina cap al monopoli, concentrant-se el poder en tres comissions, la diferència es que allí almenys s'està intentant innovar o renovar estèticament el cadafal.
La resta de comissions han de saber que a Xàtiva açò es
un concurs des de fa més de 80 anys, aleshores si en una comissió hi ha una concentració de
poder econòmic i li agrada el centre de
la festa que es la falla, evidentment invertirà més per fer-la el més gran i
millor possible, eixe es el pensament majoritari, i a més a més fora de València
agreujat per l'estancament i la falta d'interés en innovar ni que siga estèticament els cadafals. El problema
es que eixa impossibilitat de trencar el bucle monopolista, comporta frustració
entre les altres falles i en molts casos fa que desistisquen de seguir
competint i que baixen de categoria, això podria explicar l'alt nombre de
comissions a segona i tercera. Difícil solució per a una situació convertida en
bucle que desgraciadament a dia de hui no tinc, dins els sistema socio-econòmic
vigent. Sembla que Max Weber tenia raó "L'estructura condiciona l'acció".
Acabada
la retrospectiva històrica i l'anàlisi sociològic, calia fer la visita de rigor
a MaiXàtiva una falla que havia vist
plantar, almenys les parts més complicades del remat-que certament no tenien
gens de risc-, una obra hibrida filla d'una societat d'artistes formada per Venancio
Cimas, Alfredo Bernat amb alguna
col·laboració extra. De volum immens en comparació a la resta de falles
plantades, semblava més del doble que Espanyoleto i prou
mes gran que Ferroviària, ja no dic les falles de seccions inferiors. Amb un
volum enorme es difícil que una composició no done bon resultat, en el cas de Republica
Argentina 2015, crec que pecava de conservadorisme, ja que no arriscava
gens, tan sols el camaleó del cap de la maia, l'exemple més palpable es que la principal
figura era sedent. Cal dir que Baenas i Herrero, tampoc estaven Al filo de lo impossible.
En quant al modelat, vist des de lluny el cos
central i remat donaven una imatge de tosquedat i elementalitat, en comparació
tant a les competidores de la secció, com a altres cadafals plantats en el
mateix emplaçament fa anys. La bona combinació de colors de la pintura de
tonalitats suaus, rescabalaven en part eixe modelat però no el salvaven.
Curiosament la millor pintura de tota la falla recalava en el senyor maia,
mentre que la deesa Socarrada amb un millor modelat li tocaven
les combinacions de colors més fortes.
Acostant-me
a la figura central vaig descobrir que tenia un nom personalitzat Socarrus, també vaig vore cartells
escrits a ma, supose que els anteriors s'haurien envolat o banyat perquè en una
falla de tant nivell, era un mica estrany i francament quedava molt mal. A
pesar d'eixe detall estètic, el guió semblava que tenia prou coherència amb les
figures que apareixien a les escenes, a pesar que molts cartells pel vent –ja
havia deixat de ploure-s'havien doblat o mogut i era tasca impossible poder llegir-los.
El modelat dels ninots era un altre món, el
primer que em vaig trobar va ser el de Tadeo Jones que havia trobat per fi el
Museu Faller de Xàtiva, magnífic grup que res tenia a vore amb el cos central i
aconseguia el premi a millor ninot de la secció especial. L'escena següent que
no vaig poder saber exactament de que anava pel tema anteriorment descrit dels
cartells, era un exemple de la situació de tots els ninots, una escena de
quatre ninots, dos espanyols i dos maies, i cadascun modelat d`una manera. El
tema cartells era insofrible, per que no deixava clar que expressaven aquells
ninots, com en el cas de l'escena de les eleccions que jo vaig interpretar com
als actuals membres del govern que arribaven de nou o els anteriors que se`n
anaven, perquè apareixia un cartell de la Cort del Rei Alfons.
A la
part de darrere, vaig descobrir un arbre humanitzat que efectuava funcions de
contraremat, lo millor de la falla junt a Tadeo Jones, fantàstica l'expressió
aconseguida pels artistes, però de nou a l'escena passava el d'abans, cada
ninot amb un modelat diferent, només els unificava el tons blavencs de la seua
pintura que contrastava amb els morats i marrons de l'arbre. L'escena de les
nits al castell, una crítica molt habitual a Xàtiva, a nivell estètic molt
semblant a l'anterior.
El
rodar la falla em feu advertir que l'arbre del contrarremat estava prou separat
del cos central per obrir més el cadafal, cosa que entenc perquè així respirava
més i a més a més li llevava sensació de compactació, car la falla tenia poca
alçada i així almenys no semblava més baixa, certament la composició tenia
molta picardia, a pesar de no arriscar absolutament res. Unes cares de Pasqua
molt sui generis feien el mateix efecte que l'arbre però a menor escala i amb
el seu color gris ressaltaven el color del gran maia.
Danses
del món era la falla infantil de l`artista Xavier
Ureña que tornava a la plaça. Inversament proporcional a la gran, era de les
que menys volum tenien a la secció especial infantil que enguany era un pòquer.
Amb la composició més oberta de totes, deixant amplis espais entre els escassos
ninots, presentava alguns riscs en diferents punts prenent un avantatge en eixe
punt. El modelat era dels més elementals de la categoria, amb una irregularitat
molt estranya en la definició dels conques oculars de les seues figures, que
solen ser una de les senyes d'identitat dels artistes.
Si
haguera hagut de triar un ninot m'haguera quedat amb el ninot de la balladora
flamenca, per la seua combinació de modelat, expressivitat i harmonia
cromàtica, els dos grans ninots de l'escena de davant representaven tot el
contrari, per contra a la part de darrere, totalment buida, l'únic ninot de la
caribenya tocant les maraques, era una de les millors peces en quant a acabats.
Obtenen el premi a la millor comparsa cavalcada del ninot infantil, Millor
carrossa infantil confecció pròpia, 1r premi enginy i gràcia infantil i 3r
premi secció especial infantil. El ninot indultat infantil 2015 ha segut el seu palet més preuat, supose que per la forta pluja que havia caigut havia estat retirat abans.
Per molt que haja criticat a la Falla República Argentina, no se li pot negar un mèrit molt gran, no només a la creació de grans cadafals, sinó també al compromís amb la nostra llengua i la nostra cultura. A banda de llibrets, setmanes culturals, etc,..Un exemple es aquell cartell que es preguntava per que no podien cantar en valencià en la seua Xàtiva natal en la Fira d'Agost , cantants locals de la talla de Raimon, Pep Gimeno el Botifarra o Feliu Ventura. Fa uns dies cantaren els dos últims, ja només falta Raimon per completar la triada.
Com passa el temps de l'artista de la Pobla Llarga Vicent Gomar era la falla infantil d'una comissió que a banda del 3r premi de la secció tercera infantil arreplegava també el 3r premi de carrosses de confecció pròpia de la cavalcada infantil. Comissió històrica la de Verge del Carme, a la que promet anar algun any i fer-li la retrospectiva històrica que es mereix. Les altres falles que se'm van quedar al tinter, foren les de Passeig-Cardenal Serra una de les falles més joves de Xàtiva, en un barri nou de la ciutat. El seu artista ha segut Ernesto Cimas el qual ha plantat Coses chines una falla més convencional que la de Verge del Carme, la qual semblava prou potent per a la categoria pel que es veia a un periòdic digital local.
Poca cosa més es pot afegir d'una falla que no s'ha vist i que ha aconseguit el 2º premi de la secció tercera. La falla infantil portava per lema Érase una vez...el seu artista era també Ernesto Cimas i participava en la secció tercera infantil de les falles de Xàtiva. I fins ací la segona crònica de la primera població que passa dels 150 anys, en açò de fer monuments efímers més o menys artístics i més o menys satírics que després es cremen.
Agraïments a Javi Tormo de la falla espanyoleto per la informació sobre el cantant Bruno Lomas.
Bibliografia:
DDAA, (2015) Llibre Junta Local Fallera de Xàtiva 2015. Xàtiva. JLFX
DDAA. (1987). Papers de la Costera. Nº 5, Xàtiva. Associació d'amics de la Costera.
SANCHEZ I PÉREZ, JOAQUIM. (2006) Quadern de Falles: Xàtiva, 1865-2005. Xàtiva. Impremta Mateu.
SANCHIS I MARTÍNEZ, JOSEP (1996) Història de les Falles de Xàtiva, Xàtiva. D. L
